Curs Saluton
Lliçó 6 d’esperanto: el passat, el futur i els dies
Canvia una vocal i et mous en el temps: laboris, laboras, laboros.
Una cosa cada vegada: el diàleg línia per línia, paraules noves amb so i imatges, un exercici per pantalla.
53 paraules22 exercicis~23 min
En aquesta lliçó aprendràs a parlar del passat i del futur. L’esperanto té tres terminacions de temps – -is per al passat, -as per al present i -os per al futur – i funcionen igual en tots els verbs. També aprendràs els dies de la setmana, paraules com hieraŭ «ahir» i morgaŭ «demà», i com es diu «dilluns» quan parles d’un dilluns concret.
Diàleg
L’Ana té notícies. Truca a en Tomo un dimarts al vespre.
| Esperanto | Català |
|---|---|
| Ana: Tomo! Mi havas grandan novaĵon! | Tomo! Tinc una gran notícia! |
| Tomo: Kio okazis? | Què ha passat? |
| Ana: Hieraŭ mi aĉetis flugbileton. En Julio mi iros al la Universala Kongreso! | Ahir vaig comprar un bitllet d’avió. Al juliol aniré al Congrés Universal! |
| Tomo: Vere? Bonege! | De debò? Fantàstic! |
| Ana: Kaj vi? Vi ankaŭ venos, ĉu ne? | I tu? Tu també hi vindràs, oi? |
| Tomo: Mi ankoraŭ ne decidis. Mi devos peti feriojn. | Encara no ho he decidit. Hauré de demanar vacances. |
| Ana: Vi devas veni! Ni finfine renkontiĝos! | Has de venir! Per fi ens trobarem! |
| Tomo: Vi pravas. Lundon mi parolos kun mia ĉefo. | Tens raó. Dilluns parlaré amb el meu cap. |
| Ana: Bone! Kaj kion vi faris dum la semajnfino? | Molt bé! I què vas fer el cap de setmana? |
| Tomo: Sabaton mi vizitis mian avinon. Dimanĉon mi dormis la tutan tagon! | Dissabte vaig visitar la meva àvia. Diumenge vaig dormir tot el dia! |
| Ana: Ha ha! Mi ne dormis multe. Mi kantis kun la koruso en du koncertoj. | Ha, ha! Jo no vaig dormir gaire. Vaig cantar amb la coral en dos concerts. |
| Tomo: Kaj kion vi faros morgaŭ? | I què faràs demà? |
| Ana: Morgaŭ mi havos ekzamenon pri biologio. Hodiaŭ mi devas studi! | Demà tindré un examen de biologia. Avui he d’estudiar! |
| Tomo: Bonŝancon! Mi skribos al vi lundon, post la renkontiĝo kun la ĉefo. | Molta sort! T’escriuré dilluns, després de la reunió amb el cap. |
Ĉu ne? al final d’una frase funciona com «oi?», «no?» o «veritat?».
Paraules noves
| Esperanto | Català | Notes |
|---|---|---|
| hieraŭ | ahir | es diu hi-E-raŭ; aŭ és una sola síl·laba, com «au» a «pau» |
| hodiaŭ | avui | es diu ho-DI-aŭ, amb l’accent a la penúltima síl·laba, i no al final com en «avui» |
| morgaŭ | demà | es diu MOR-gaŭ |
| ankoraŭ ne | encara no | ankoraŭ «encara» |
| finfine | per fi, finalment | |
| havi | tenir | no fa d’auxiliar com «haver»: «he decidit» és només decidis |
| aĉeti | comprar | |
| iri | anar | |
| okazi | passar, ocórrer | Kio okazis? «Què ha passat?» |
| decidi | decidir | |
| peti | demanar (alguna cosa) | per fer una pregunta, demandi |
| paroli | parlar | |
| viziti | visitar | |
| dormi | dormir | |
| skribi | escriure | |
| renkontiĝi | trobar-se, veure’s | renkontiĝo «trobada, reunió» |
| pravi | tenir raó | Vi pravas. «Tens raó.» |
| novaĵo | notícia | de nova «nou» |
| flugbileto | bitllet d’avió | flugi «volar» + bileto «bitllet» |
| ferioj | vacances | normalment en plural; ferio «dia de festa» |
| ekzameno | examen | |
| semajnfino | cap de setmana | semajno «setmana» + fino «final» |
| dum | durant | |
| pri | sobre, de | ekzameno pri biologio «examen de biologia» |
| post | després de | post la renkontiĝo «després de la reunió» |
| multe | molt | Mi ne dormis multe. «No vaig dormir gaire.» |
| tuta | tot, sencer | la tutan tagon «tot el dia» |
| kongreso | congrés | la Universala Kongreso «el Congrés Universal d’Esperanto» |
| bonŝancon! | molta sort! |
-aĵ- indica una cosa concreta: novaĵo és «una cosa nova», una notícia.
- nov·aĵ·onotíciaen aquesta lliçó
- trink·aĵ·obeguda
- bel·aĵ·ocosa bonica
Gramàtica
Tres temps, tres terminacions
Els verbs en esperanto tenen una terminació per a cada temps, la mateixa per a totes les persones. Canvia -as per -is per al passat, o per -os per al futur. Trobaràs més informació a la pàgina dels verbs.
| Infinitiu | Passat -is | Present -as | Futur -os |
|---|---|---|---|
| esti – ser, estar | estis – era, va ser | estas – és, està | estos – serà, estarà |
| labori – treballar | laboris – va treballar | laboras – treballa | laboros – treballarà |
| iri – anar | iris – va anar | iras – va | iros – anirà |
| havi – tenir | havis – tenia, va tenir | havas – té | havos – tindrà |
La forma en -is correspon alhora a «vaig treballar», «treballava» i «he treballat»: on el català té tres temps de passat, l’esperanto en té un de sol. Mi jam manĝis vol dir «Ja he menjat». Tampoc no hi ha cap auxiliar com «anar» o «haver»: «vaig comprar» és només aĉetis.
| Esperanto | Català |
|---|---|
| Hieraŭ mi aĉetis flugbileton. | Ahir vaig comprar un bitllet d’avió. |
| Mi ankoraŭ ne decidis. | Encara no he decidit. |
| En Julio mi iros al la kongreso. | Al juliol aniré al congrés. |
| Morgaŭ mi havos ekzamenon. | Demà tindré un examen. |
En català sovint fem servir el present per als plans – «Al juliol vaig al congrés» –, però l’esperanto normalment hi posa -os: En Julio mi iros al la kongreso. I compte amb «vaig»: «vaig al congrés» és present (mi iras), però «vaig anar al congrés» és passat (mi iris).
Paraules de temps
| Esperanto | Català |
|---|---|
| antaŭhieraŭ | abans-d’ahir |
| hieraŭ | ahir |
| hodiaŭ | avui |
| morgaŭ | demà |
| postmorgaŭ | demà passat |
| nun | ara |
| baldaŭ | aviat |
| jam | ja |
| ankoraŭ | encara; ankoraŭ ne – encara no |
| poste | després, més tard |
Els dies de la setmana
Els dies són substantius i s’escriuen amb minúscula, com en català. La pàgina dels dies i els mesos també té els mesos i les dates.
| Esperanto | Català |
|---|---|
| lundo | dilluns |
| mardo | dimarts |
| merkredo | dimecres |
| ĵaŭdo | dijous |
| vendredo | divendres |
| sabato | dissabte |
| dimanĉo | diumenge |
Aquests noms tenen el mateix origen llatí que els seus equivalents catalans: lundo i «dilluns» són el dia de la Lluna, mardo i «dimarts» el de Mart, i dimanĉo i «diumenge» el del Senyor.
«Dilluns» i «els dilluns»
Per dir «dilluns» quan parles d’un dilluns concret, com a «Dilluns parlaré amb el cap», fes servir -n o en: lundon o en lundo. L’adverbi lunde vol dir «els dilluns»: cada dilluns, o algun dilluns. El català fa la mateixa distinció amb l’article: «dilluns» és lundon, i «els dilluns», lunde. El mateix -n indica quant dura una cosa: la tutan tagon «tot el dia».
| Esperanto | Català |
|---|---|
| Lundon mi parolos kun la ĉefo. | Dilluns parlaré amb el cap. |
| Sabate mi kantas en koruso. | Els dissabtes canto en una coral. |
| Mi dormis la tutan tagon. | Vaig dormir tot el dia. |
Pràctica
Racó cultural
La festa esperantista més celebrada és el Dia de Zamenhof, el 15 de desembre: l’aniversari del creador de la llengua, nascut el 1859 a Białystok. Des dels anys vint del segle XX és també el Dia del Llibre en Esperanto, quan els parlants compren o regalen un llibre en esperanto, una mica com el Sant Jordi català. Els clubs locals es reuneixen per a conferències, sopars o un pastís d’aniversari. Llegeix-ne més a la pàgina del Dia de Zamenhof.
Preguntes freqüents
Com es diu «he fet» en esperanto?
Normalment amb la forma simple en -is: Mi jam manĝis – «Ja he menjat». Hi ha formes compostes amb participis, però poques vegades les necessitaràs; les veuràs breument a la lliçó 12.
Els dies de la setmana s’escriuen amb majúscula en esperanto?
No. Els dies s’escriuen amb minúscula: lundo, sabato. Els noms dels mesos tradicionalment s’escrivien amb majúscula – Julio –, i la gramàtica de referència PMEG ho recomana, tot i que avui molta gent els escriu amb minúscula. En català, en canvi, tant els dies com els mesos van sempre amb minúscula («juliol»).
Com es diu «la setmana que ve» i «la setmana passada»?
La venontan semajnon és «la setmana que ve», i la pasintan semajnon, «la setmana passada». Totes dues porten -n perquè diuen quan passa una cosa.
Fonts
- Fundamento de Esperanto – gramàtica en anglès (regla 6, els verbs)
- PMEG: IS (el passat)
- PMEG: Venonta tempo – OS-finaĵo (el futur)
- PMEG: N-finaĵo por tempopunkto (lundon)
- PMEG: Bazaj reguloj por E-vortoj (lunde, matene)
- PMEG: Majuskloj ĉe propraj nomoj (els mesos i els dies de la setmana)
- Wikipedia (en anglès): Zamenhof Day (el Dia de Zamenhof)
Si Esperantopedia t’ha ajudat, pots donar-hi suport.