Lliçó 7 d’esperanto: preguntes amb ĉu i paraules en ki-

Q: Puc fer una pregunta sense ĉu?

Parlant, n’hi ha prou amb l’entonació ascendent, com en el Vi kuiras? de l’Ana a la lliçó 4, exactament com en català. Per escrit, ĉu deixa clar que és una pregunta, i és la forma estàndard.

Q: Quina diferència hi ha entre kio i kiu?

Kio pregunta per una cosa en general: Kio estas tio? – «Què és això?». Kiu pregunta per una persona, o per una cosa entre diverses: Kiu libro? – «Quin llibre?».

Q: Com responc a una pregunta negativa?

Amb una frase completa. Davant de Ĉu vi ne volas kafon? – «No vols cafè?» –, els parlants entenen jes i ne de maneres diferents, així que digues Jes, mi volas o Ne, mi ne volas.

En aquesta lliçó aprendràs a fer preguntes. Posa ĉu davant d’una afirmació i es converteix en una pregunta de sí o no, sense canviar l’ordre de les paraules ni afegir res més. Per a tota la resta hi ha paraules interrogatives que comencen per ki-: kio «què», kiu «qui», kie «on», kiam «quan», kial «per què», kiel «com» i kiom «quant». També aprendràs a respondre amb jes, ne i ĉar «perquè».

Diàleg

Juliol. En Tomo ha arribat a la ciutat del congrés i no troba la seu. Veu una dona que porta una estrella verda.

Esperanto	Català
Tomo: Pardonu, ĉu vi parolas Esperanton? Mi vidas vian verdan stelon.	Perdona, parles esperanto? Veig la teva estrella verda.
Keiko: Jes, kompreneble! Ĉu vi venas al la kongreso?	Sí, és clar! Vens al congrés?
Tomo: Jes. Sed kio estas la adreso de la kongresejo?	Sí. Però quina és l’adreça de la seu del congrés?
Keiko: Ne gravas, mi ankaŭ iras tien. Kiel vi nomiĝas?	No hi fa res, jo també hi vaig. Com et dius?
Tomo: Mi nomiĝas Tomo. Kaj vi?	Em dic Tomo. I tu?
Keiko: Mi estas Keiko, el Japanio.	Soc la Keiko, del Japó.
Tomo: Kiam vi alvenis?	Quan vas arribar?
Keiko: Hieraŭ. La flugo estis tre longa! Kaj de kie vi venas?	Ahir. El vol va ser molt llarg! I tu, d’on vens?
Tomo: El Pollando. Kiom longe vi lernas Esperanton?	De Polònia. Quant de temps fa que aprens esperanto?
Keiko: De dek jaroj. Kaj vi?	Fa deu anys. I tu?
Tomo: Nur de naŭ monatoj.	Només fa nou mesos.
Keiko: Vi parolas tre bone! Kial vi lernas ĝin?	Parles molt bé! Per què l’aprens?
Tomo: Ĉar mi ŝatas lingvojn… kaj ĉar mia amikino Ana estas ĉi tie.	Perquè m’agraden les llengües… i perquè la meva amiga Ana és aquí.
Ana: Tomo! Ĉu vere estas vi?	Tomo! De debò ets tu?
Tomo: Ana! Finfine!	Ana! Per fi!
Keiko: Ho, do ŝi estas la fama Ana! Kiu volas kafon?	Oh, doncs ella és la famosa Ana! Qui vol un cafè?

Kiom longe vi lernas…? fa servir el present perquè l’aprenentatge encara continua. De + un període de temps vol dir «des de fa» (i encara dura): Mi lernas Esperanton de naŭ monatoj – «Fa nou mesos que aprenc esperanto». És com en català, que també hi posa el present: «fa nou mesos que aprenc».

Paraules noves

Esperanto	Català	Notes
ĉu	(partícula de les preguntes de sí o no); si	«si» en preguntes indirectes; es pronuncia «txu», amb la tx de «cotxe»
kio	què	kion com a complement
kiu	qui; quin, quina	kiun com a complement
kie	on	de kie «d’on»
kiam	quan
kial	per què
kiel	com	Kiel vi nomiĝas? «Com et dius?»
kiom	quant, quants	kiom longe «quant de temps»
ĉar	perquè	«per què» (pregunta) és kial; «perquè» (resposta), ĉar
pardonu	perdona, perdoni	de pardoni «perdonar»
paroli	parlar	lliçó 6; paroli Esperanton «parlar esperanto»
lerni	aprendre	«ensenyar» és instrui
nomiĝi	dir-se, anomenar-se	Mi nomiĝas Tomo. «Em dic Tomo.»
alveni	arribar	al «a, cap a» + veni «venir»
stelo	estrella	la verda stelo «l’estrella verda»
adreso	adreça
kongreso	congrés	kongresejo «seu del congrés»
flugo	vol
jaro	any
monato	mes
lingvo	llengua, idioma
amikino	amiga	amiko + -in-
fama	famós
nur	només
tien	allà, cap allà (a aquell lloc)	lliçó 9; sovint el català hi posa «hi»: «hi vaig»

Part de paraula de la lliçó

-iĝ-esdevenir, tornar-se

-iĝ- vol dir «tornar-se, fer-se», i sovint correspon a un verb pronominal català: nomiĝi és «anomenar-se, dir-se».

nom·iĝ·idir-seen aquesta lliçó
edz·iĝ·icasar-se
ruĝ·iĝ·iposar-se vermell

Gramàtica

Preguntes de sí o no amb ĉu

Per fer una pregunta de sí o no, posa ĉu al començament de la frase. No canvia res més. Les regles completes són a la pàgina de preguntes i negació.

Afirmació	Pregunta
Vi parolas Esperanton. – Parles esperanto.	Ĉu vi parolas Esperanton? – Parles esperanto?
Ana estas ĉi tie. – L’Ana és aquí.	Ĉu Ana estas ĉi tie? – L’Ana és aquí?
Vi alvenis hieraŭ. – Vas arribar ahir.	Ĉu vi alvenis hieraŭ? – Vas arribar ahir?

Fixa’t que en català l’afirmació i la pregunta són idèntiques: només les distingeixen l’entonació i el signe d’interrogació. En esperanto, ĉu ho deixa clar des de la primera paraula.

Respon amb jes o ne, millor amb una frase curta: Jes, mi parolas. / Ne, mi ne parolas. Per demanar confirmació, afegeix ĉu ne? al final: Vi venos, ĉu ne? – «Vindràs, oi?»

Set paraules interrogatives

Totes comencen per ki-, de la mateixa manera que moltes interrogatives catalanes comencen per «qu-» (què, qui, quan, quant). Formen part d’una família més gran de 45 paraules, els correlatius, que veuràs en una taula completa a la lliçó 11.

Paraula	Significat	Exemple
kio	què (una cosa)	Kio okazis? – Què ha passat?
kiu	qui; quin, quina	Kiu volas kafon? – Qui vol cafè?
kie	on	Kie estas la kongresejo? – On és la seu del congrés?
kiam	quan	Kiam vi alvenis? – Quan vas arribar?
kial	per què	Kial vi lernas Esperanton? – Per què aprens esperanto?
kiel	com	Kiel vi fartas? – Com estàs?
kiom	quant, quants	Kiom kostas la kafo? – Quant costa el cafè?

Per preguntar «quants» amb un substantiu, afegeix da: Kiom da lingvoj vi parolas? – «Quantes llengües parles?» El substantiu que va després de da no porta mai -n.

Les paraules interrogatives amb -n

Quan la paraula interrogativa és el complement directe, porta -n, igual que un substantiu: kio → kion, kiu → kiun.

Esperanto	Català
Kion vi trinkas?	Què beus?
Kiun vi vidas?	Qui veus?
Kiu vidas vin?	Qui et veu?

En català, la diferència entre «Qui veus?» i «Qui et veu?» la marquen la persona del verb i el pronom «et». En esperanto la marca -n: kiun és qui és vist, kiu és qui veu.

Respondre a kial amb ĉar

Kial? demana una raó, i ĉar la dona: Kial vi lernas Esperanton? – Ĉar mi ŝatas lingvojn. – «Per què aprens esperanto? – Perquè m’agraden les llengües.» En català, «per què» i «perquè» només es distingeixen per l’ortografia; en esperanto són dues paraules ben diferents.

Pràctica

Racó cultural

Ningú no sap exactament quantes persones parlen esperanto. Les estimacions serioses van d’unes 60.000 (Svend Vendelbo Nielsen, 2017) a uns 2 milions (les enquestes de Sidney Culbert), i al març de 2020 uns 2,8 milions de persones havien començat els cursos d’esperanto de Duolingo. El truc d’en Tomo també té història: l’estrella verda es va convertir en un senyal de reconeixement entre esperantistes a començament de la dècada de 1890. Mira quantes persones parlen esperanto.

Preguntes freqüents

Puc fer una pregunta sense ĉu?

Parlant, n’hi ha prou amb l’entonació ascendent, com en el Vi kuiras? de l’Ana a la lliçó 4, exactament com en català. Per escrit, ĉu deixa clar que és una pregunta, i és la forma estàndard.

Quina diferència hi ha entre kio i kiu?

Kio pregunta per una cosa en general: Kio estas tio? – «Què és això?». Kiu pregunta per una persona, o per una cosa entre diverses: Kiu libro? – «Quin llibre?».

Com responc a una pregunta negativa?

Amb una frase completa. Davant de Ĉu vi ne volas kafon? – «No vols cafè?» –, els parlants entenen jes i ne de maneres diferents, així que digues Jes, mi volas o Ne, mi ne volas.

#Diàleg

#Paraules noves

#Gramàtica

#Preguntes de sí o no amb ĉu

#Set paraules interrogatives

#Les paraules interrogatives amb -n

#Respondre a kial amb ĉar

#Pràctica

#Racó cultural

#Preguntes freqüents

#Puc fer una pregunta sense ĉu?

#Quina diferència hi ha entre kio i kiu?

#Com responc a una pregunta negativa?

#Fonts