Curs Saluton
Lliçó 11 d’esperanto: peticions, imperatiu i condicional
Dues terminacions verbals més et faran quedar bé a qualsevol cafè, i una taula de 45 paraules completa les teves eines de gramàtica.
Una cosa cada vegada: el diàleg línia per línia, paraules noves amb so i imatges, un exercici per pantalla.
40 paraules22 exercicis~20 min
En aquesta lliçó aprendràs a demanar les coses amb educació. La terminació -u forma ordres i desitjos – Venu! «Vine!», Ni iru! «Anem!» – i bonvolu més un infinitiu vol dir «si us plau, fes…». La terminació -us forma el condicional: Mi ŝatus kafon «M’agradaria un cafè», Se mi povus, mi restus «Si pogués, em quedaria». Finalment, veuràs la taula completa dels correlatius, les 45 paraules formades amb ki-, ti-, i-, ĉi- i neni-.
Diàleg
L’última vetllada del congrés. L’Ana, en Tomo i la Keiko sopen en un restaurant petit.
| Esperanto | Català |
|---|---|
| Kelnero: Bonan vesperon! Bonvolu sidiĝi. Kion vi deziras? | Bon vespre! Si us plau, seguin. Què desitgen? |
| Ana: Bonvolu doni al ni la menuon. | Si us plau, doni’ns la carta. |
| Kelnero: Jen ĝi. | Aquí la tenen. |
| Tomo: Mi ŝatus la legoman supon, mi petas. | Jo voldria la sopa de verdures, si us plau. |
| Keiko: Kaj por mi la fiŝon kun rizo. | I per a mi, el peix amb arròs. |
| Ana: Ĉu vi povus rekomendi ion bongustan? | Ens podria recomanar alguna cosa gustosa? |
| Kelnero: Provu la lokan specialaĵon! Ĝi estas tre bongusta. | Provin l’especialitat local! És boníssima. |
| Ana: Bone, mi prenos ĝin. Kaj kafon, mi petas! | D’acord, la prendré. I un cafè, si us plau! |
| Tomo: Kompreneble. Ana sen kafo ne estus Ana! | És clar. L’Ana sense cafè no seria l’Ana! |
| Ana: Ha ha. Morgaŭ ni ĉiuj iros hejmen… Se mi povus, mi restus ĉi tie ankoraŭ unu semajnon. | Ha, ha. Demà tots tornarem a casa… Si pogués, em quedaria aquí una setmana més. |
| Keiko: Ankaŭ mi. Sed ni revidiĝos, ĉu ne? | Jo també. Però ens tornarem a veure, oi? |
| Tomo: Certe! Ni faru planon: venontjare ni ĉiuj venu al la sekva kongreso! | I tant! Fem un pla: l’any que ve, anem tots al pròxim congrés! |
| Ana: Jes! Kaj ĉiu, kiu ne venos, pagos la vespermanĝon! | Sí! I qui no vingui pagarà el sopar! |
| Keiko: Interkonsentite! | Tracte fet! |
| Tomo: Sinjoro, bonvolu alporti la kalkulon… Ne, atendu – unue la deserton! | Senyor, si us plau, porti’ns el compte… No, esperi: primer les postres! |
Fixa’t que el cambrer i els clients es parlen de vostè («seguin», «doni’ns», «esperi»). En esperanto no hi ha cap tractament de cortesia: tothom fa servir vi i la mateixa terminació -u, i l’educació la posen paraules com bonvolu i mi petas.
Paraules noves
| Esperanto | Català | Notes |
|---|---|---|
| bonvolu | si us plau (+ verb) | + infinitiu: bonvolu sidiĝi |
| mi petas | si us plau (literalment, «demano») | al final d’una petició; peti «demanar» |
| sidiĝi | asseure’s, seure | sidi «estar assegut» |
| deziri | desitjar, voler | Kion vi deziras? «Què desitja?» |
| doni | donar | doni al ni «donar-nos» |
| rekomendi | recomanar | |
| provi | provar, tastar | |
| resti | quedar-se, romandre | |
| alporti | portar, dur (cap aquí) | al + porti «portar, carregar» |
| atendi | esperar (algú o alguna cosa) | no és «atendre»; l’«esperar» de l’esperança és esperi (d’aquí Esperanto, «el qui espera») |
| revidiĝi | tornar-se a veure | ĝis revido «a reveure» |
| kelnero | cambrer | |
| menuo | carta, menú | |
| legomo | verdura | legoma supo «sopa de verdures» |
| fiŝo | peix | |
| specialaĵo | especialitat (plat) | |
| kalkulo | compte (al restaurant) | també «càlcul» |
| deserto | postres | |
| plano | pla | |
| loka | local | de loko «lloc» |
| sekva | següent, pròxim | |
| venontjare | l’any que ve | |
| certe | segur, és clar | |
| interkonsentite! | d’acord!, tracte fet! | |
| io | alguna cosa | ion bongustan «alguna cosa gustosa» |
| helpi | ajudar | Ĉu vi povus helpi min? «Em podries ajudar?» |
re- vol dir «de nou» o «enrere»: revidiĝi és «tornar-se a veure», i d’aquí ve el comiat Ĝis revido!, com el català «A reveure!».
- re·vid·iĝ·itornar-se a veureen aquesta lliçó
- re·leg·irellegir
- re·far·irefer
Gramàtica
L’imperatiu: -u
La terminació -u expressa una ordre, una petició o un desig (per això algunes gramàtiques l’anomenen «volitiu»). Sense vi, és una ordre directa: Venu! «Vine!», Atendu! «Espera!». Amb ni, vol dir «fem…»: Ni iru! «Anem!». Amb li, ŝi o ili, vol dir «que ell / ella / ells…». La pàgina dels verbs explica les sis terminacions verbals.
| Esperanto | Català |
|---|---|
| Provu la specialaĵon! | Prova l’especialitat! |
| Ni faru planon! | Fem un pla! |
| Li venu morgaŭ. | Que vingui demà. |
| Ne timu! | No tinguis por! |
La forma en -u també va darrere de ke després dels verbs de voler i de demanar: Mi volas, ke vi venu – «Vull que vinguis».
En català, l’imperatiu canvia segons la persona i sovint pren formes del subjuntiu: «vine», «vingui», «vinguem», «veniu», «que vingui», «vull que vinguis». En esperanto sempre és -u: venu, ni venu, li venu, ke vi venu. Compte també amb «anem»: en català pot ser una afirmació («ara hi anem») o una proposta («som-hi!»); en esperanto són dues formes diferents, ni iras i ni iru!.
Peticions educades
Un imperatiu tot sol pot sonar brusc. L’esperanto té tres maneres fàcils de suavitzar-lo.
| Manera | Exemple | Català |
|---|---|---|
| bonvolu + infinitiu | Bonvolu sidiĝi. | Si us plau, seu. |
| imperatiu + mi petas | Donu al mi akvon, mi petas. | Dona’m aigua, si us plau. |
| Ĉu vi povus…? | Ĉu vi povus helpi min? | Em podries ajudar? |
Bonvolu és la forma en -u de bonvoli «tenir la bondat de», de bona «bo» + voli «voler». És com el català «tingui la bondat de…», però molt més habitual i gens cerimoniós. A Dankon! es respon Ne dankinde! – «De res!». Trobaràs més expressions de cada dia a la pàgina de frases bàsiques.
El condicional: -us
La terminació -us expressa una cosa imaginada o irreal, com el condicional català («seria», «faria»). També és la manera educada de dir què vols: Mi ŝatus «M’agradaria». Quan una frase amb se «si» parla d’una cosa imaginada, tots dos verbs porten -us. Per a possibilitats reals, fes servir els temps normals: Se pluvos, mi restos hejme – «Si plou, em quedaré a casa».
En català, la part del «si» va en imperfet de subjuntiu («si pogués») i l’altra en condicional («em quedaria»); en esperanto totes dues porten el mateix -us. I quan la condició és real i es refereix al futur, l’esperanto posa el futur on el català fa servir el present: Se pluvos… «Si plou…».
| Esperanto | Català |
|---|---|
| Mi ŝatus kafon. | M’agradaria un cafè. |
| Ana sen kafo ne estus Ana. | L’Ana sense cafè no seria l’Ana. |
| Se mi povus, mi restus. | Si pogués, em quedaria. |
| Se mi havus tempon, mi lernus la japanan. | Si tingués temps, aprendria japonès. |
Les sis terminacions verbals
Ara ja coneixes totes les terminacions verbals de l’esperanto. Cadascuna funciona igual per a tots els verbs i per a totes les persones.
| Terminació | Nom | esti | paroli |
|---|---|---|---|
| -i | infinitiu | esti – ser, estar | paroli – parlar |
| -as | present | estas – soc, ets, és… | parolas – parlo, parles, parla… |
| -is | passat | estis – era, va ser | parolis – parlava, va parlar |
| -os | futur | estos – serà | parolos – parlarà |
| -us | condicional | estus – seria | parolus – parlaria |
| -u | imperatiu | estu – sigues! | parolu – parla! |
La taula dels correlatius
A la lliçó 7 vas aprendre set paraules interrogatives en ki-. Formen part d’una taula de 45 paraules. Cada paraula combina un inici (la fila) amb un final (la columna), de manera que pots deduir qualsevol paraula de la taula. La pàgina dels correlatius els explica un per un, amb exemples.
ki- + -u = kiu
| -u qui, quin | -o cosa | -a mena | -es de qui | -e lloc | -am temps | -al causa | -el manera | -om quantitat | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| ki- pregunta | kiu | kio | kia | kies | kie | kiam | kial | kiel | kiom |
| ti- aquell | tiu | tio | tia | ties | tie | tiam | tial | tiel | tiom |
| i- algun | iu | io | ia | ies | ie | iam | ial | iel | iom |
| ĉi- tot, cada | ĉiu | ĉio | ĉia | ĉies | ĉie | ĉiam | ĉial | ĉiel | ĉiom |
| neni- cap | neniu | nenio | nenia | nenies | nenie | neniam | nenial | neniel | neniom |
Llegeix una columna de dalt a baix: kie «on», tie «allà», ie «en algun lloc», ĉie «a tot arreu», nenie «enlloc». Les paraules en -u i en -a prenen -j i -n com els adjectius: ĉiuj «tothom, tots», kiujn «quins» (complement directe). Les paraules en -o només prenen -n: ion bongustan «alguna cosa gustosa».
Ĉi davant o darrere d’una paraula en ti- fa que assenyali una cosa propera: tiu «aquell», ĉi tiu «aquest»; tie «allà», ĉi tie «aquí». No confonguis aquest ĉi amb la fila ĉi- («tot, cada»): ĉiu vol dir «cada, tothom».
Compte amb la doble negació. En català diem «no ve ningú» o «no veig res», amb dues negacions; en esperanto n’hi ha prou amb una: Neniu venas «No ve ningú», Mi vidas nenion «No veig res».
Pràctica
Racó cultural
A les trobades d’esperanto hi ha una norma de cortesia no escrita: no s’ha de krokodili – «fer el cocodril» –, és a dir, no t’has de passar a la teva llengua materna quan els altres podrien participar en la conversa en esperanto. Ningú no sap del cert d’on ve la paraula; la Viquipèdia en esperanto en recull diverses explicacions, entre les quals un cocodril de fusta que es feia servir als cursos d’Andreo Cseh. Per als dubtes sobre l’ús correcte de la llengua, l’Acadèmia d’Esperanto té un servei d’assessorament, la Lingva Konsultejo.
Preguntes freqüents
Quina diferència hi ha entre bonvolu i mi petas?
Totes dues volen dir «si us plau». Bonvolu va al principi i porta un infinitiu: Bonvolu atendi. Mi petas s’afegeix a una petició o a un imperatiu: Atendu, mi petas.
Com es diu «Anem!» en esperanto?
Fes servir ni i la terminació -u: Ni iru! – «Anem!», Ni manĝu! – «Mengem!». La mateixa forma serveix per demanar propostes: Kion ni faru? – «Què fem?».
He d’aprendre ara els 45 correlatius?
No. Comença per la fila ki- i les paraules més habituals: tio, ĉio, nenio, ĉiu, neniu, tie, ĉiam, neniam, iom. El patró et permetrà deduir les altres quan les trobis.
Fonts
Si Esperantopedia t’ha ajudat, pots donar-hi suport.