Curs Saluton
Lliçó 10 d’esperanto: formació de paraules i afixos
Aprèn una arrel i un grapat d’afixos, i el teu vocabulari es multiplicarà.
Una cosa cada vegada: el diàleg línia per línia, paraules noves amb so i imatges, un exercici per pantalla.
38 paraules24 exercicis~21 min
En aquesta lliçó aprendràs el truc que fa créixer tan de pressa el vocabulari de l’esperanto: construir paraules amb peces. Una arrel, més un prefix o un sufix, més una terminació, donen una paraula nova que entens sense diccionari: lern·ej·o «aprendre + lloc + substantiu» = «escola». Aprendràs vuit dels afixos més útils – mal-, -ej-, -ist-, -in-, -et-, -eg-, -ul- i -an- – i veuràs com una sola arrel es converteix en tota una família de paraules.
Diàleg
El congrés organitza una vetllada de jocs. En Juma, que portava el grup en línia de la lliçó 1, presenta un joc de paraules.
| Esperanto | Català |
|---|---|
| Juma: Bonvenon al la vortludo! La reguloj estas simplaj: mi diras vorton, kaj vi faras novajn vortojn. | Benvinguts al joc de paraules! Les regles són senzilles: jo dic una paraula i vosaltres en feu de noves. |
| Juma: La unua vorto: granda. Kio estas la malo? | La primera paraula: granda «gran». Quin és el contrari? |
| Ana: Malgranda! | Petit! |
| Juma: Ĝuste! Kaj tre, tre granda? | Exacte! I molt, molt gran? |
| Tomo: Grandega! Kiel la kongresejo! | Enorme! Com la seu del congrés! |
| Juma: Bonege. Nun: lerni. Kiel ni nomas la lokon, kie oni lernas? | Molt bé. Ara: lerni «aprendre». Com anomenem el lloc on s’aprèn? |
| Keiko: Lernejo! | Escola! |
| Juma: Kaj la personon, kiu instruas tie? | I la persona que hi ensenya? |
| Ana: Instruisto – aŭ instruistino, se ŝi estas virino. | Un mestre – o una mestra, si és una dona. |
| Juma: Perfekte! Kaj ni ĉiuj ĉi tie, ĉe la kongreso? | Perfecte! I tots nosaltres, aquí al congrés? |
| Tomo: Ni estas kongresanoj! | Som congressistes! |
| Juma: Jes! Lasta vorto: domo. Kaj malgranda domo? | Sí! Última paraula: domo «casa». I una casa petita? |
| Keiko: Dometo! | Una caseta! |
| Juma: Kaj persono, kiu estas juna? | I una persona que és jove? |
| Ana: Junulo! Kiel ni! | Un jove! Com nosaltres! |
| Juma: Ha ha! Gratulon – vi ĉiuj gajnis! | Ha, ha! Felicitats, heu guanyat tots! |
Kie i kiu també uneixen dues parts d’una frase: la lokon, kie oni lernas – «el lloc on s’aprèn»; la personon, kiu instruas – «la persona que ensenya».
Paraules noves
| Esperanto | Català | Notes |
|---|---|---|
| vortludo | joc de paraules | vorto «paraula» + ludo «joc» |
| regulo | regla | |
| simpla | senzill, simple | |
| diri | dir | |
| malo | el contrari | mal- usat com a paraula |
| loko | lloc | |
| oni | hom, la gent (en general) | kie oni lernas «on s’aprèn» |
| instrui | ensenyar | lerni «aprendre» |
| persono | persona | |
| virino | dona | viro «home» |
| domo | casa | |
| juna | jove | maljuna «vell, gran (de persones)» |
| lasta | últim, darrer | |
| gajni | guanyar | |
| gratulon! | felicitats! | |
| se | si (condició) | el «sí» de resposta és jes |
| lernejo | escola | lern- + -ej- |
| instruisto | mestre, professor | instru- + -ist- |
| kongresano | congressista | kongres- + -an- |
| dometo | caseta | dom- + -et- |
| grandega | enorme | grand- + -eg- |
| junulo | jove (persona) | jun- + -ul- |
| malsanulejo | hospital | mal- + san- + -ul- + -ej- |
-an- vol dir membre o habitant: kongresano és qui participa en un congrés, un congressista.
- kongres·an·ocongressistaen aquesta lliçó
- urb·an·ohabitant d’una ciutat
- sam·ide·an·ocompany d’idees – així s’anomenen entre ells els esperantistes
Gramàtica
Com funciona la formació de paraules
Una paraula de l’esperanto es compon d’una arrel, d’afixos opcionals i d’una terminació. La terminació indica la categoria de la paraula – -o substantiu, -a adjectiu, -e adverbi, -i verb – i els afixos hi afegeixen significat. El Fundamento (regla 11) diu que les paraules noves es formen unint parts que ja existeixen. Trobaràs més informació a la pàgina de formació de paraules.
lernejoescola
kongresanocongressista
malsanulejohospital
Vuit afixos per començar
L’esperanto té 10 prefixos oficials i 31 sufixos. Aquests vuit cobreixen una bona part de les paraules de cada dia. Consulta les llistes completes de prefixos i sufixos.
| Afix | Significat | Exemples |
|---|---|---|
| mal- | el contrari | granda → malgranda «petit»; fermi «tancar» → malfermi «obrir» |
| -ej- | lloc per a | lerni → lernejo «escola»; kafo → kafejo «cafè (local)» |
| -ist- | professió, especialista | instrui → instruisto «mestre»; programo → programisto «programador» |
| -in- | femení | amiko → amikino «amiga»; instruisto → instruistino «mestra» |
| -et- | petit, més feble | domo → dometo «caseta»; ridi «riure» → rideti «somriure» |
| -eg- | gran, més fort | granda → grandega «enorme»; pluvo «pluja» → pluvego «xàfec» |
| -ul- | persona amb aquesta qualitat | juna → junulo «jove»; riĉa «ric» → riĉulo «persona rica» |
| -an- | membre, habitant | kongreso → kongresano «congressista»; urbo → urbano «habitant d’una ciutat» |
Dos avisos per als catalanoparlants. El sufix -et- et sonarà: el català també diu «caseta» o «petitet». En esperanto, però, -et- funciona amb qualsevol arrel, fins i tot amb verbs (ridi «riure» → rideti «somriure»), i sempre vol dir el mateix: més petit o més feble. I el «-ista» català no sempre correspon a -ist-: un «congressista» és un kongresano, un membre del congrés, perquè -ist- indica una professió o una dedicació.
Canvia la terminació i canviaràs la categoria
La mateixa arrel pot ser substantiu, adjectiu, adverbi o verb només canviant-ne la terminació.
| Terminació | Paraula | Significat |
|---|---|---|
| -o (substantiu) | kanto | cançó |
| -i (verb) | kanti | cantar |
| -a (adjectiu) | kanta | del cant, de cançó |
| -e (adverbi) | kante | cantant, tot cantant |
Una arrel, tota una família
Aprèn l’arrel san- «sa» i ja entendràs tota una família de paraules. El nostre diccionari d’esperanto mostra les parts i la família de cada entrada.
| Paraula | Significat |
|---|---|
| sana | sa |
| sano | salut |
| malsana | malalt |
| malsano | malaltia |
| malsanulo | pacient, malalt |
| malsanulejo | hospital |
| saniĝi | curar-se, posar-se bo |
El sufix -iĝ- de saniĝi vol dir «tornar-se»: saniĝi és «tornar-se sa, curar-se». Afegit a un verb que porta complement directe, converteix aquest complement en subjecte: Juma komencas la ludon «En Juma comença el joc» → La ludo komenciĝas «El joc comença». Ja l’has trobat a renkontiĝi, nomiĝi, komenciĝi i turniĝi. Sovint correspon a un verb pronominal català: renkontiĝi «trobar-se», nomiĝi «dir-se», saniĝi «curar-se».
Els afixos poden anar sols
Com que els afixos són arrels de ple dret, poden prendre terminacions i convertir-se en paraules: malo «el contrari», ejo «un lloc», eta «petitó», ega «enorme», ino «una femella». L’adverbi ege «extremadament» és especialment habitual: ege bona – «extremadament bo, boníssim».
Pràctica
Racó cultural
L’esperanto té literatura pròpia, escrita i traduïda des del 1887. Autors com Kálmán Kalocsay, Julio Baghy i el poeta escocès William Auld van escriure poesia i novel·les originals, i Auld va traduir «El Senyor dels Anells» (1995–1997). Ningú no ha comptat tots els llibres en esperanto; una obra de referència n’estima uns 10.000 títols cap a l’any 2000. Descobreix la literatura en esperanto.
Preguntes freqüents
Quants afixos té l’esperanto?
Té 10 prefixos oficials i 31 sufixos oficials, a més de sis sufixos de participi. No cal que els aprenguis tots de cop: els vuit d’aquesta lliçó cobreixen una bona part de la parla de cada dia.
Puc inventar les meves pròpies paraules?
Sí, dins d’uns límits. Si una combinació és clara i encara no existeix cap paraula habitual per a aquesta idea, la gent l’entendrà. Si ja n’hi ha una de coneguda, fes-la servir: tothom entén malsanulejo «hospital» (també es troba hospitalo).
Malbona és realment la paraula normal per dir «dolent»?
Sí. Malbona «dolent» és la paraula estàndard, igual que malgranda «petit». Al principi, les paraules amb mal- poden semblar estranyes, però tots els parlants les fan servir. Al català tampoc no li és del tot estrany: pensa en «malcontent», el contrari de «content».
Fonts
- Fundamento de Esperanto – gramàtica en anglès (regla 11, paraules compostes)
- PMEG: Vortfarado – principoj (principis de la formació de paraules)
- PMEG: Prefiksoj (llista dels deu)
- PMEG: Sufiksoj (llista dels 31)
- PMEG: MAL
- Universala Vortaro (Fundamento, 1905)
- Wikipedia (en anglès): William Auld
- Wikipedia (en anglès): Translations of The Lord of the Rings (traduccions d’El Senyor dels Anells)
- EBSCO Research Starters: Esperanto
Si Esperantopedia t’ha ajudat, pots donar-hi suport.