Curs Saluton
Lliçó 9 d’esperanto: preposicions, llocs i direccions
Les preposicions diuen on és una cosa; afegeix-hi -n i et diran cap a on va.
Una cosa cada vegada: el diàleg línia per línia, paraules noves amb so i imatges, un exercici per pantalla.
56 paraules23 exercicis~23 min
En aquesta lliçó aprendràs a dir on són les coses i on va la gent. Coneixeràs una vintena de preposicions – en «a, dins», sur «sobre», apud «al costat de», inter «entre» – i una regla molt enginyosa: després d’en, sur i paraules semblants, la -n indica moviment cap a un lloc. Mi promenas en la parko és «Passejo pel parc»; Mi iras en la parkon és «Entro al parc». També aprendràs a preguntar el camí i a entendre la resposta.
Diàleg
És el dia de l’excursió del congrés. L’Ana i en Tomo exploren pel seu compte el nucli antic.
| Esperanto | Català |
|---|---|
| Tomo: Kien ni iras nun? Al la muzeo aŭ en la parkon? | On anem ara? Al museu o entrem al parc? |
| Ana: Unue al la muzeo, poste en la parkon. | Primer al museu i després entrem al parc. |
| Tomo: Bone. Sed kie estas la muzeo? | D’acord. Però on és el museu? |
| Ana: Mi ne scias. Mi demandos tiun sinjorinon. | No ho sé. Ho preguntaré a aquella senyora. |
| Ana: Pardonu, sinjorino, kie estas la urba muzeo? | Perdoni, senyora, on és el museu municipal? |
| Sinjorino: Ĝi estas apud la katedralo, sur la granda placo. | És al costat de la catedral, a la plaça gran. |
| Tomo: Kaj kiel ni iras tien? | I com hi anem? |
| Sinjorino: Vi iras rekte ĝis la ponto, poste dekstren. Post la ponto vi vidos la placon. | Aneu tot recte fins al pont i després a la dreta. Passat el pont, veureu la plaça. |
| Ana: Ĉu ĝi estas malproksime? | És lluny? |
| Sinjorino: Ne. Piede vi bezonos nur dek minutojn. | No. A peu només necessitareu deu minuts. |
| Ana: Koran dankon! | Moltes gràcies! |
| Tomo: Jen la placo! Kaj la muzeo estas inter la katedralo kaj la kafejo. | Aquí tenim la plaça! I el museu és entre la catedral i el cafè. |
| Ana: Kafejo! Unue mi iras en la kafejon, poste en la muzeon! | Un cafè! Primer entro al cafè i després al museu! |
| Tomo: Ana kaj kafo – ĉiam kune! | L’Ana i el cafè – sempre junts! |
Fixa’t que l’Ana parla de vostè a la senyora («Perdoni») i que la senyora els parla de vosaltres («aneu», «veureu»). En esperanto tothom diu vi: la mateixa paraula serveix per a «tu», «vosaltres», «vostè» i «vostès».
Paraules noves
| Esperanto | Català | Notes |
|---|---|---|
| muzeo | museu | |
| parko | parc | |
| katedralo | catedral | preĝejo «església» |
| placo | plaça | |
| ponto | pont | |
| strato | carrer | |
| stacidomo | estació de tren | stacio «estació» + domo «edifici» |
| kafejo | cafè (el local), cafeteria | kafo «cafè (la beguda)» + -ej- «lloc» |
| hotelo | hotel | |
| butiko | botiga | |
| scii | saber (un fet) | Mi ne scias. «No ho sé.»; «conèixer» és koni |
| demandi | preguntar | «demanar una cosa» és peti |
| bezoni | necessitar | |
| urba | urbà, municipal | de urbo «ciutat» |
| rekte | tot recte | |
| dekstre | a la dreta | dekstren «cap a la dreta» |
| maldekstre | a l’esquerra | maldekstren «cap a l’esquerra» |
| proksime | a prop | malproksime «lluny» |
| piede | a peu | de piedo «peu» |
| unue | primer, en primer lloc | de unu «un» |
| kune | junts | |
| tiu | aquell, aquella | tiu sinjorino «aquella senyora» |
| kien | on, cap a on | kie + -n de direcció |
| tien | (cap) allà | tie + -n de direcció |
| koran dankon | moltes gràcies | literalment, «un agraïment de cor» |
| promeni | passejar, fer un tomb | Mi promenas en la parko. «Passejo pel parc.» |
| salti | saltar | |
| tablo | taula | |
| sidi | estar assegut, seure | |
| eniri | entrar | en «dins» + iri «anar» |
| turniĝi | girar (canviar de direcció) | Turniĝu dekstren! «Gira a la dreta!» (-iĝ-: lliçó 10; ordres: lliçó 11) |
-ej- indica un lloc: kafejo és «el lloc del cafè», és a dir, un cafè o una cafeteria.
- kaf·ej·ocafèen aquesta lliçó
- manĝ·ej·omenjador
- labor·ej·olloc de treball
Gramàtica
Preposicions habituals
Una preposició indica on és una cosa o quina relació hi ha entre les coses. L’esperanto en té 33; aquestes són les que necessites primer. Les trobaràs totes a la pàgina de les preposicions.
| Esperanto | Català | Exemple |
|---|---|---|
| en | a, dins de | en la parko – al parc |
| sur | sobre, damunt de | sur la placo – a la plaça |
| sub | sota | sub la ponto – sota el pont |
| apud | al costat de | apud la katedralo – al costat de la catedral |
| inter | entre | inter la muzeo kaj la kafejo – entre el museu i el cafè |
| antaŭ | davant de; abans de | antaŭ la hotelo – davant de l’hotel |
| malantaŭ | darrere de | malantaŭ la muzeo – darrere del museu |
| post | després de; darrere de | post la ponto – després del pont |
| ĉe | a, a casa de | ĉe Tomo – a casa d’en Tomo |
| al | a, cap a | al la muzeo – al museu |
| de | de, des de | de la stacidomo – des de l’estació |
| el | de, de dins de | el la kafejo – de dins del cafè |
| ĝis | fins a | ĝis la ponto – fins al pont |
| tra | a través de, per | tra la parko – a través del parc |
| ĉirkaŭ | al voltant de | ĉirkaŭ la placo – al voltant de la plaça |
| kun | amb | kun Ana – amb l’Ana |
| sen | sense | sen kafo – sense cafè |
| por | per a | por Tomo – per a en Tomo |
| pri | sobre, de (un tema) | pri la urbo – sobre la ciutat |
Després d’una preposició, el substantiu normalment no porta -n: kun pano, en la parko.
Compte amb dues paraules que semblen catalanes: el no és l’article «el», sinó «de dins de» (el la kafejo – «del cafè»), i al no és «a + el», sinó només la preposició «a, cap a»; per això encara porta l’article al darrere: al la muzeo – «al museu». I recorda que por és «per a»: por Tomo – «per a en Tomo».
Direcció: preposició + -n
Amb preposicions de lloc com en, sur, sub i antaŭ, la terminació -n indica moviment cap a un lloc. Sense -n, l’acció té lloc allà mateix. És l’única excepció a la regla «després d’una preposició, sense -n»; la pàgina de l’acusatiu ho explica a fons.
En català, la preposició «a» serveix per a totes dues coses: «Estic al parc» i «Vaig al parc». L’esperanto les distingeix: Mi estas en la parko (lloc), Mi iras en la parkon (direcció).
| Lloc (sense -n) | Direcció (amb -n) |
|---|---|
| Mi promenas en la parko. – Passejo pel parc. | Mi iras en la parkon. – Entro al parc. |
| La kato saltas sur la tablo. – El gat salta (d’aquí cap allà) damunt la taula. | La kato saltas sur la tablon. – El gat puja d’un salt a la taula. |
| Ana sidas en la kafejo. – L’Ana està asseguda al cafè. | Ana eniras en la kafejon. – L’Ana entra al cafè. |
lloc (on?)
Mi promenas en la parko.
Passejo pel parc.
direcció (cap a on?)
Mi iras en la parkon.
Entro al parc.
lloc (on?)
La kato saltas sur la tablo.
El gat salta (d’aquí cap allà) damunt la taula.
direcció (cap a on?)
La kato saltas sur la tablon.
El gat puja d’un salt a la taula.
Al, ĝis i el no porten -n
Algunes preposicions ja indiquen moviment, i per això no porten mai -n: al la muzeo «al museu», ĝis la ponto «fins al pont», el la kafejo «del cafè, de dins». Al indica la destinació; en …-n indica que hi entres.
| Esperanto | Català |
|---|---|
| Ni iras al la muzeo. | Anem al museu (cap allà). |
| Ni iras en la muzeon. | Entrem al museu. |
| Ni venas el la muzeo. | Sortim del museu. |
Adverbis de direcció: -en
Els adverbis de lloc també prenen -n per indicar direcció: hejme «a casa» → hejmen «cap a casa», dekstre «a la dreta» → dekstren «cap a la dreta», kie «on» → kien «cap a on», tie «allà» → tien «cap allà».
En català, «a casa» i «a la dreta» valen tant per al lloc com per a la direcció («Estic a casa», «Vaig a casa»). En esperanto has de triar: hejme o hejmen, dekstre o dekstren.
| Esperanto | Català |
|---|---|
| Kie vi estas? – Hejme. | On ets? – A casa. |
| Kien vi iras? – Hejmen. | On vas? – A casa. |
| Turniĝu dekstren. | Gira a la dreta. |
Pràctica
Racó cultural
Centenars de carrers, parcs i ponts de tot el món porten el nom del creador de l’esperanto, Zamenhof, de Polònia i Lituània fins a Israel i el Brasil. A Viena pots visitar el Museu de l’Esperanto de la Biblioteca Nacional d’Àustria, fundat el 1927 per Hugo Steiner i instal·lat al Palau Mollard des del 2005. Llegeix més sobre L. L. Zamenhof.
Preguntes freqüents
Quina diferència hi ha entre al la parko i en la parkon?
Al la parko vol dir «cap al parc»: en direcció al parc, potser només fins a la porta. En la parkon vol dir «cap a dins del parc»: hi acabes a dins. Totes dues expressions descriuen moviment.
En sempre vol dir «dins»?
Sí, quan es tracta de lloc: en la urbo «a la ciutat», dins de la ciutat. Amb -n vol dir «cap a dins». L’esperanto també fa servir en per al temps: en Julio «al juliol» i en 1887 «el 1887».
Per què al diàleg es diu dek minutojn, amb -n?
Perquè dek minutojn és el complement directe de bezonos «necessitareu». És el mateix acusatiu que vas aprendre a la lliçó 5.
Fonts
- Fundamento de Esperanto – gramàtica en anglès (regles 8, 13 i 14)
- PMEG: Rolvortetoj (preposicions)
- PMEG: N-finaĵo por direkto (direcció)
- Wikipedia (en anglès): L. L. Zamenhof (llocs que porten el seu nom)
- Wikipedia (en alemany): Esperantomuseum (Museu de l’Esperanto)
- Biblioteca Nacional d’Àustria: Museu de l’Esperanto
Si Esperantopedia t’ha ajudat, pots donar-hi suport.