Curs Saluton
Lliçó 8 d’esperanto: números, l’hora, dates i preus
Amb tretze paraules i dues regles senzilles en tens prou per comptar, dir l’hora i pagar un llibre.
Una cosa cada vegada: el diàleg línia per línia, paraules noves amb so i imatges, un exercici per pantalla.
23 paraules22 exercicis~18 min
En aquesta lliçó aprendràs a comptar, a dir l’hora i la data i a pagar en una botiga. Els números de l’esperanto es munten com un joc de construccions: aprèn de nul a dek, més cent «cent» i mil «mil» – tretze paraules – i podràs dir qualsevol número fins al 999.999. També aprendràs els ordinals amb -a – unua «primer», dua «segon» –, que et caldran per a l’hora i les dates.
Diàleg
El segon dia del congrés, el matí de la cerimònia d’inauguració. L’Ana i en Tomo miren el programa.
| Esperanto | Català |
|---|---|
| Ana: Tomo, kioma horo estas? | Tomo, quina hora és? |
| Tomo: Estas la naŭa kaj kvarono. | Són les nou i quart. |
| Ana: Ho, la Inaŭguro komenciĝos je la deka! | Oh, la inauguració comença a les deu! |
| Tomo: Ni havas ankoraŭ kvardek kvin minutojn – sufiĉe por la libroservo! | Encara tenim quaranta-cinc minuts: prou per anar a la llibreria! |
| Ana: Bonan matenon! Kiom kostas ĉi tiu romano? | Bon dia! Quant costa aquesta novel·la? |
| Vendisto: Dek ok eŭrojn. | Divuit euros. |
| Ana: Kaj la kantaro? | I el cançoner? |
| Vendisto: La kantaro kostas sep eŭrojn kaj kvindek cendojn. | El cançoner costa set euros i cinquanta cèntims. |
| Ana: Do mi prenas ambaŭ. Tio estas… dudek kvin eŭroj kaj kvindek cendoj. | Doncs me’ls quedo tots dos. Això fa… vint-i-cinc euros i cinquanta cèntims. |
| Vendisto: Ĝuste. Ĉu vi pagas per karto? | Exacte. Pagues amb targeta? |
| Ana: Jes. Tomo, kiu dato estas hodiaŭ? Mi volas skribi ĝin en la kantaro. | Sí. Tomo, a quants som avui? Vull escriure la data al cançoner. |
| Tomo: Hodiaŭ estas dimanĉo, la dudek-kvina de Julio. | Avui és diumenge, vint-i-cinc de juliol. |
| Ana: Dankon. "Por Tomo – memoraĵo de nia unua kongreso." | Gràcies. «Per a en Tomo, record del nostre primer congrés.» |
| Tomo: Kantaro por mi? Sed mi ne kantas bone! | Un cançoner per a mi? Però si no canto bé! |
| Ana: Ĝuste tial! Kaj nun rapide – estas jam la naŭa kaj kvindek! | Per això mateix! I ara, de pressa, que ja són les nou i cinquanta! |
La Inaŭguro és la cerimònia d’inauguració del Congrés Universal d’Esperanto. El libroservo és la llibreria del congrés.
Paraules noves
| Esperanto | Català | Notes |
|---|---|---|
| horo | hora | Kioma horo estas? «Quina hora és?» |
| minuto | minut | |
| kvarono | quart | de kvar «quatre» + -on- «fracció» |
| duono | mig, meitat | de du «dos» + -on- |
| je | a (una hora) | je la deka «a les deu» |
| dato | data | |
| komenciĝi | començar | La kongreso komenciĝas. «El congrés comença.» |
| kosti | costar | Kiom kostas…? «Quant costa…?» |
| pagi | pagar | pagi per karto «pagar amb targeta» |
| preni | agafar, prendre | |
| eŭro | euro | cendo «cèntim» |
| romano | novel·la | |
| kantaro | cançoner | kanto «cançó» + -ar- «conjunt» |
| libroservo | llibreria (en un esdeveniment) | libro «llibre» + servo «servei» |
| vendisto | venedor, dependent | vendi «vendre» |
| memoraĵo | record | memori «recordar» |
| ambaŭ | tots dos, totes dues | |
| sufiĉe | prou | |
| ĝuste | exactament, exacte | |
| tial | per això | ĝuste tial «precisament per això» |
| rapide | de pressa, ràpidament | |
| per | amb, per mitjà de | «per a» és por: por Tomo «per a en Tomo» |
| ĉi tiu | aquest, aquesta | ĉi: lliçó 11 |
-on- forma fraccions: kvarono és «un quart», i duono, «una meitat».
- kvar·on·oquarten aquesta lliçó
- tri·on·oun terç
- cent·on·oun centèsim
Gramàtica
Els números del 0 al 10
| 0 | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| nul | unu | du | tri | kvar | kvin | ses | sep | ok | naŭ | dek |
Recorda que c sona «ts»: cent (100) es pronuncia «tsent», no com el «cent» català.
Els números grans: construeix-los
Dues regles ho fan tot. Multiplica unint les paraules: du + dek = dudek (20), tri + cent = tricent (300). Suma escrivint paraules separades: dek unu (11), dudek kvin (25). No hi ha formes especials com «onze», «dotze» o «vint»: dek unu és, literalment, «deu u». La pàgina dels numerals té fraccions i molt més.
11: dek unu = 10 + 1
20: dudek = 2 × 10
1887: mil okcent okdek sep = 1000 + 8 × 100 + 8 × 10 + 7
| Número | Esperanto | Com es forma |
|---|---|---|
| 11 | dek unu | 10 + 1 |
| 17 | dek sep | 10 + 7 |
| 20 | dudek | 2 × 10 |
| 45 | kvardek kvin | 4 × 10 + 5 |
| 99 | naŭdek naŭ | 9 × 10 + 9 |
| 100 | cent | |
| 250 | ducent kvindek | 2 × 100 + 5 × 10 |
| 1.000 | mil | |
| 1887 | mil okcent okdek sep | 1.000 + 8 × 100 + 8 × 10 + 7 |
| 1.000.000 | miliono | un substantiu: du milionoj |
Prova el conversor de números per comprovar qualsevol número.
Els ordinals amb -a
Afegeix -a per obtenir «primer, segon, tercer»: unua, dua, tria, kvara, deka. En els números compostos, uneix les parts amb un guionet o escriu-les en una sola paraula: la dudek-kvara «el vint-i-quatrè». Els ordinals són adjectius, de manera que concorden: la unuaj tagoj «els primers dies».
Dir l’hora
Les hores són ordinals amb la: «la novena (hora)». La paraula horo normalment s’omet. L’esperanto parteix de l’hora en punt, com fem en català amb «les nou i quart» o «les deu menys quart». El sistema tradicional català de quarts, en canvi, compta cap a l’hora següent («un quart de deu» = 9:15): no els confonguis.
| Esperanto | Català |
|---|---|
| Kioma horo estas? | Quina hora és? |
| Estas la naŭa. | Són les nou. |
| Estas la naŭa kaj kvarono. | Són les nou i quart (un quart de deu). |
| Estas la naŭa kaj duono. | Són les nou i mitja (dos quarts de deu). |
| Estas kvarono antaŭ la deka. | Són les deu menys quart (tres quarts de deu). |
| Estas la naŭa kaj kvindek. | Són les nou i cinquanta. |
| Je kioma horo? – Je la deka. | A quina hora? – A les deu. |
El rellotge de 24 hores funciona igual: je la dudeka «a les vint» (20:00).
Les dates
Una data es fa amb un ordinal, de i el mes: la dudek-kvara de Julio – «el 24 de juliol». On el català diu «el vint-i-quatre», amb un número cardinal, l’esperanto diu literalment «el vint-i-quatrè». Per escrit, fes servir una xifra amb -a: la 24-a de Julio. Per dir quan passa una cosa, afegeix -n, com a lundon: Ni venos la dudek-kvaran de Julio – «Vindrem el 24 de juliol». Trobaràs més informació a la pàgina dels dies i els mesos.
Els preus
Pregunta Kiom kostas…? – «Quant costa…?» El preu porta -n, perquè és una mesura: Ĝi kostas dek ok eŭrojn. Després d’estas no hi ha -n: Tio estas dudek kvin eŭroj – «Això són vint-i-cinc euros».
Pràctica
Racó cultural
El primer Congrés Universal d’Esperanto es va fer a Boulogne-sur-Mer (França) l’agost de 1905, amb 688 participants d’uns 20 països. El cinquè, el 1909, es va celebrar a Barcelona. El més nombrós va ser el de Varsòvia del 1987, l’any del centenari de la llengua, amb 5.946 participants. Els congressos recents reuneixen entre 850 i 1.300 persones – 1.138 a Graz el 2026 –, i el primer congrés a l’Àfrica es va fer a Arusha (Tanzània) el 2024. Consulta la llista completa a la pàgina del Congrés Universal d’Esperanto.
Preguntes freqüents
Per què es diu kostas dek ok eŭrojn, amb -n?
El preu és una mesura, i les mesures poden portar -n. El mateix Fundamento té l’exemple kostas naŭ frankojn – «costa nou francs».
Com es diu «del matí» i «de la tarda» en esperanto?
Afegeix antaŭtagmeze «abans del migdia» o posttagmeze «després del migdia»: la oka antaŭtagmeze «les vuit del matí», la tria posttagmeze «les tres de la tarda». En la parla de cada dia també són corrents matene «al matí» i vespere «al vespre»: la oka vespere «les vuit del vespre». També pots fer servir el rellotge de 24 hores: la dudeka «les vint» (20:00).
Miliono és un número o un substantiu?
Un substantiu. Com duono i kvarono, acaba en -o i, davant d’un altre substantiu, va seguit de da: miliono da homoj – «un milió de persones».
Fonts
- Fundamento de Esperanto – gramàtica en anglès (regla 4, els numerals)
- PMEG: Nombroj (els numerals)
- PMEG: A-vortoj (els ordinals)
- PMEG: Horoj (l’hora)
- PMEG: Datoj (les dates)
- PMEG: N-finaĵo por mezuro (kostas naŭ frankojn)
- Associació Universal d’Esperanto (UEA): llista de congressos universals
- La Ondo de Esperanto: crònica de Graz 2026
Si Esperantopedia t’ha ajudat, pots donar-hi suport.