Esperantopedia

Curs Saluton

Lliçó 12 d’esperanto: participis, lectura i com continuar

Una carta de l’Ana mostra tot el que ja saps llegir, i l’última peça de la gramàtica és més fàcil del que sembla.

Actualitzat:

Comença la lliçó pas a pas

Una cosa cada vegada: el diàleg línia per línia, paraules noves amb so i imatges, un exercici per pantalla.

28 paraules23 exercicis~18 min

En aquesta última lliçó llegiràs una carta sencera en esperanto – unes 200 paraules – i comprovaràs si l’entens. També coneixeràs els sis participis, les formes que hi ha darrere de paraules de cada dia com komencanto «principiant» i venonta «pròxim, vinent». Finalment, veuràs què pots fer després del curs: on buscar paraules, com repassar la gramàtica i com practicar amb gent de veritat.

Text de lectura

Una setmana després del congrés, l’Ana escriu a en Tomo.

Una setmana després del congrés, l’Ana escriu a en Tomo. Llegeix la carta una vegada sense la traducció i després comprova les paraules que no coneixies.

San-Paŭlo, la 6-an de Aŭgusto

Kara Tomo,

Antaŭ unu semajno ni ankoraŭ estis kune ĉe la kongreso, kaj nun mi estas denove en San-Paŭlo. Reveninte hejmen, mi dormis dek du horojn!

Ĉu vi memoras la unuan tagon? Mi estis tre nervoza. Mi pensis: "Mi estas nur komencanto, mi komprenos nenion." Sed post unu horo mi jam babilis kun homoj el dek landoj. Neniu ridis pri miaj eraroj, kaj ĉiuj helpis min.

Mi ŝatis ĉion: la prelegojn, la ekskurson tra la malnova urbo, la koncertojn kaj la longajn vesperojn en la kafejo. Mi ankoraŭ vidas antaŭ mi la dancantajn kongresanojn dum la Internacia Vespero.

Hieraŭ mia frato Pedro demandis min: "Kion vi lernis tie?" Mi respondis: "Mi lernis, ke lingvo ne estas nur gramatiko. Lingvo estas homoj."

Nun mi havas novajn planojn. La romano aĉetita ĉe la libroservo atendas sur mia tablo, kaj mi legos ĝin ĝis la fino de la monato. Mi ankaŭ volas paroli kun vi ĉiusemajne, kiel antaŭe – sed nun pri ĉio, ne nur pri la vetero!

Ne forgesu nian planon por la venonta kongreso! Mi jam ŝparas monon. Bonvolu saluti vian avinon de mi (kaj ŝian fungan supon)!

Kore,
Ana

P.S. Kafo dormas sur la romano. Ŝajne ankaŭ ĝi volas lerni Esperanton.

Traducció al català

São Paulo, 6 d’agost

Estimat Tomo,

Fa una setmana encara érem junts al congrés, i ara torno a ser a São Paulo. Quan vaig arribar a casa, vaig dormir dotze hores!

Te’n recordes, del primer dia? Estava molt nerviosa. Vaig pensar: «Només soc una principiant, no entendré res». Però al cap d’una hora ja xerrava amb gent de deu països. Ningú no es va riure dels meus errors, i tothom em va ajudar.

Em va agradar tot: les conferències, l’excursió pel nucli antic, els concerts i els vespres llargs al cafè. Encara veig davant meu els congressistes que ballaven durant la Vetllada Internacional.

Ahir el meu germà Pedro em va preguntar: «Què hi vas aprendre?» Li vaig respondre: «Vaig aprendre que una llengua no és només gramàtica. Una llengua és gent».

Ara tinc plans nous. La novel·la que vaig comprar a la llibreria m’espera damunt la taula, i la llegiré abans que s’acabi el mes. També vull parlar amb tu cada setmana, com abans, però ara de tot, no només del temps!

No t’oblidis del nostre pla per al pròxim congrés! Ja estic estalviant diners. Dona records de part meva a la teva àvia (i a la seva sopa de bolets)!

Amb afecte,
Ana

P. S. En Kafo dorm damunt la novel·la. Sembla que ell també vol aprendre esperanto.

Paraules noves

EsperantoCatalàNotes
karaestimat, benvolguta les cartes: Kara Tomo «Estimat Tomo»
denovede nou, una altra vegada
antaŭeabanskiel antaŭe «com abans»
revenitornar (venir de nou)re- «de nou, enrere» + veni
memorirecordar
pensipensar
komprenientendre, comprendre
legillegirleganto «lector»
neniorescorrelatiu (lliçó 11)
neniuningú
babilixerrar
landopaís
ridiriureridi pri «riure’s de»
eraroerror
prelegoconferència, xerrada
ekskursoexcursió
danciballardancanta «que balla»
respondirespondre
keque (conjunció)Mi lernis, ke… «Vaig aprendre que…»
forgesioblidar
ŝpariestalviar (diners, temps)
monodiners
ĉiusemajnecada setmanaĉiu + semajno + -e
ŝajnepel que sembla, sembla que
koreafectuosament, cordialmentper acabar una carta; koro «cor»
Part de paraula de la lliçó
-int-que ha fet (actiu, passat)

-int- indica algú que ja ha fet una cosa: lerninto és «qui ha après». Després de dotze lliçons, aquesta persona ets tu.

  • gajn·int·oguanyador
  • ven·int·oqui ha vingut

Gramàtica

Sis participis

Un participi és un verb fet servir com a adjectiu: «una persona que balla», «un llibre comprat». L’esperanto en té sis, formats amb tres sufixos actius i tres de passius. Les vocals a, i, o corresponen als temps -as, -is, -os. El capítol complet és a la pàgina dels participis.

Present (a)Passat (i)Futur (o)
Actiu – fa l’accióleganta – que llegeixleginta – que ha llegitlegonta – que llegirà, a punt de llegir
Passiu – rep l’acciólegata – que és llegitlegita – llegit, ja llegitlegota – que serà llegit
iacabataen cursoa punt de

Exemples de la carta de l’Ana:

EsperantoCatalà
la dancantaj kongresanojels congressistes que ballaven
la romano aĉetita ĉe la libroservola novel·la comprada a la llibreria
la venonta kongresoel pròxim congrés, el que vindrà

Els sis participis de legi

Relaciona cada paraula en esperanto amb el seu significat.

    • leganta
      Respostaque llegeix (ara)
    • leginta
      Respostaque ha llegit
    • legonta
      Respostaa punt de llegir
    • legata
      Respostaque és llegit
    • legita
      Respostallegit, ja llegit
    • legota
      Respostaque serà llegit

    Significats: a punt de llegir · que és llegit · que llegeix (ara) · que ha llegit · llegit, ja llegit · que serà llegit

Participis com a substantius: -anto, -into, -onto

Amb -o, un participi designa una persona: komenc·ant·o «algú que comença, un principiant», lern·ant·o «aprenent, alumne», parol·ant·o «parlant». Fas servir komencanto des de la lliçó 1. És la mateixa idea que el català «principiant», «estudiant» o «participant»: algú que fa l’acció. No confonguis -ant- amb el sufix -an- de la lliçó 10: kongres·an·o és un membre d’un congrés, no pas algú que «congressa».

Participis com a substantius

Escriu la resposta. Per a ĉ, ĝ, ŝ, ŭ pots escriure cx, gx, sx, ux.

  1. algú que aprèn, un aprenent (lerni)

    Respostalernanto
  2. algú que llegeix (legi)

    Respostaleganto
  3. algú que canta (kanti)

    Respostakantanto
  4. algú que balla (danci)

    Respostadancanto

Participis com a adverbis: -e

Amb -e, un participi descriu les circumstàncies de l’acció principal. Reveninte hejmen, mi dormis vol dir «Havent tornat a casa, vaig dormir». Ridante, ŝi respondis vol dir «Rient, va respondre». En català hi corresponen el gerundi («rient») i la forma «havent + participi» («havent tornat»).

Quin participi?

Tria la terminació correcta.

  1. una noia que balla

    danc knabino

    Terminació per a danc-
    Respostadancanta knabino
  2. el pròxim congrés, el que vindrà

    la ven kongreso

    Terminació per a ven-
    Respostala venonta kongreso
  3. la novel·la comprada a la llibreria

    la romano aĉet ĉe la libroservo

    Terminació per a aĉet-
    Respostala romano aĉetita ĉe la libroservo
  4. un llibre que s’està llegint ara mateix

    libro leg

    Terminació per a leg-
    Respostalibro legata
  5. una cançó que es cantarà

    kanto kant

    Terminació per a kant-
    Respostakanto kantota

La resta pot esperar

Els participis també es combinen amb esti per formar temps compostos. Sovint trobaràs els passius, com La libro estas legita – «El llibre ha estat llegit»; els actius, com Mi estas leginta la libron – «He llegit el llibre», són rars. Per dir «he llegit», l’esperanto fa servir gairebé sempre el passat simple: Mi legis la libron. De moment, els temps simples -as, -is, -os et basten per a gairebé tot el que vulguis dir.

Pràctica

Comprensió lectora

  1. On és l’Ana quan escriu la carta?

    Respostaa casa, a São Paulo
  2. Com es va sentir l’Ana el primer dia del congrés?

    Respostanerviosa
  3. Què va dir l’Ana al seu germà que havia après?

    Resposta«Una llengua és gent.»
  4. Què llegirà l’Ana abans que s’acabi el mes?

    Respostauna novel·la
  5. Qui dorm damunt la novel·la?

    Respostaen Kafo, el gat

Participis

  1. Què vol dir la venonta kongreso?

    Respostael pròxim congrés
  2. Quin participi vol dir «que és llegit (ara mateix)»?

    Respostalegata
  3. La romano aĉetita ĉe la libroservo és una novel·la que…

    Respostaes va comprar
  4. Tradueix amb una sola paraula: «un parlant» (una persona que parla)

    Respostaparolanto
  5. Forma el participi actiu de present (adjectiu) de danci.

    Respostadancanta

Endevina què vol dir

Tria la resposta correcta.

  1. Què vol dir ĉiutage?

    Respostacada dia
  2. Què vol dir farita?

    Respostafet
  3. Què vol dir ŝatata?

    Respostaapreciat, que agrada

Racó cultural

La setmana de l’Ana segueix el programa habitual del Congrés Universal d’Esperanto. Normalment dura vuit dies i inclou una cerimònia d’obertura (Inaŭguro), conferències de la Universitat Internacional del Congrés, concerts, una vetllada nacional, una vetllada internacional i un dia d’excursions. Els joves també tenen el seu propi Congrés Internacional de la Joventut, celebrat per primera vegada el 1938 i avui a càrrec de l’organització juvenil TEJO. El pròxim Congrés Universal està previst a Melbourne (Austràlia), del 3 al 10 de juliol de 2027: mira la pàgina del Congrés Universal d’Esperanto.

Què pots fer ara

Ara ja coneixes el nucli de la gramàtica de l’esperanto. Aquests passos el convertiran en una habilitat real:

  1. Repassa. Torna a la presentació del curs i refés els exercicis de les lliçons en què hagis encertat menys del 80 %. Consulta la secció de gramàtica quan una regla no et quedi clara.
  2. Fes créixer el vocabulari. Aprèn les 100 paraules més habituals, practica les 1.000 més habituals amb les nostres targetes i busca’n de noves al diccionari, que mostra com es forma cada paraula.
  3. Llegeix i escolta cada dia. Tria un llibre de lectura graduada, un pòdcast o un segon curs de la nostra llista de recursos gratuïts.
  4. Parla amb la gent. Uneix-te a un grup de conversa en línia, a un club local o a una trobada. La nostra guia sobre com aprendre esperanto explica on trobar-los. Si vius a Catalunya, comença per l’Associació Catalana d’Esperanto, que trobaràs a la pàgina de les organitzacions d’esperanto.

Preguntes freqüents

Necessito els participis per parlar esperanto?

Al principi, no. Els temps simples ho cobreixen gairebé tot. Però les paraules formades amb -ant-, com komencanto i lernanto, són vocabulari de cada dia, i va bé saber-les reconèixer.

Quin nivell tindré després d’aquest curs?

El curs està pensat per portar-te de zero al nivell A1 del Marc europeu comú de referència per a les llengües, amb la primera part de l’A2 a les lliçons 10–12. Llegir i conversar amb regularitat et farà avançar més.

Com puc practicar la conversa si a prop meu ningú no parla esperanto?

Fes servir grups de conversa en línia i videotrucades, o aplicacions que posen en contacte aprenents. Més endavant, una setmana en una trobada o a casa d’un amfitrió de Pasporta Servo et donarà moltes hores de conversa real.

Fonts

Si Esperantopedia t’ha ajudat, pots donar-hi suport.