Curs Saluton
Lliçó 3 d’esperanto: adjectius, colors i negació
Els adjectius acaben en -a i segueixen el substantiu en el plural: ja pots descriure el temps, una ciutat o un amic.
Una cosa cada vegada: el diàleg línia per línia, paraules noves amb so i imatges, un exercici per pantalla.
39 paraules24 exercicis~20 min
En aquesta lliçó aprendràs a descriure coses. Els adjectius de l’esperanto acaben en -a i afegeixen -j quan el substantiu és plural: bela tago «un dia bonic», belaj tagoj «dies bonics». També aprendràs dotze colors, unes quantes paraules sobre el temps, tre «molt» i ne «no», i faràs una primera ullada a mal-, el prefix que converteix una paraula en el seu contrari.
Diàleg
És octubre. A Cracòvia ha començat la tardor; a São Paulo és primavera.
| Esperanto | Català |
|---|---|
| Ana: Saluton, Tomo! Kia estas la vetero en Krakovo? | Hola, Tomo! Quin temps fa a Cracòvia? |
| Tomo: Ne bona. La ĉielo estas griza, kaj la vento estas forta. | No gaire bo. El cel és gris i el vent bufa fort. |
| Ana: Ho ne! Ĉi tie la ĉielo estas tute blua. | Oh, no! Aquí el cel és completament blau. |
| Tomo: Vere? | De veritat? |
| Ana: Jes! En Brazilo nun estas printempo. La tagoj estas longaj kaj varmaj. | Sí! Al Brasil ara és primavera. Els dies són llargs i càlids. |
| Tomo: Kaj ĉi tie estas aŭtuno. La tagoj estas mallongaj kaj malvarmaj. | I aquí és tardor. Els dies són curts i freds. |
| Ana: Ho, kompatinda Tomo! | Oh, pobre Tomo! |
| Tomo: Sed la aŭtuno ankaŭ estas bela. La folioj estas flavaj, oranĝaj kaj ruĝaj. | Però la tardor també és bonica. Les fulles són grogues, taronja i vermelles. |
| Ana: Kiel bele! En San-Paŭlo la folioj ĉiam estas verdaj. | Que bonic! A São Paulo les fulles sempre són verdes. |
| Tomo: Verdaj folioj kaj blua ĉielo… Mi tre envias vin! | Fulles verdes i cel blau… T’envejo molt! |
| Ana: Ha ha! Sed San-Paŭlo ne estas trankvila urbo. Ĝi estas tre granda kaj tre brua. | Ha, ha! Però São Paulo no és una ciutat tranquil·la. És molt gran i molt sorollosa. |
| Tomo: Krakovo ne estas tiel granda, sed ĝi estas malnova kaj tre bela. | Cracòvia no és tan gran, però és antiga i molt bonica. |
| Ana: Malnovaj urboj estas tre belaj! | Les ciutats antigues són molt boniques! |
Kia…? vol dir «quin…?» o «com és…?»: Kia estas la vetero? «Quin temps fa?». La tornaràs a trobar a la taula de paraules interrogatives de la lliçó 11. Fixa’t també que el català parla del temps amb el verb «fer» («fa fred», «fa vent»), mentre que l’esperanto descriu les coses amb esti: La vento estas forta «El vent és fort, bufa fort», La tagoj estas malvarmaj «Els dies són freds».
Paraules noves
| Esperanto | Català | Notes |
|---|---|---|
| bela | bonic, bell | adjectiu |
| bona | bo | bone «bé» |
| granda | gran | |
| longa | llarg | mallonga «curt» |
| varma | calent, càlid | malvarma «fred» |
| nova | nou | malnova «vell, antic» (per a coses) |
| forta | fort | |
| trankvila | tranquil, calmat | |
| brua | sorollós | de bruo «soroll» |
| kompatinda | pobre (que fa pena) | kompatinda Tomo! «pobre Tomo!» |
| envii | envejar | Mi envias vin. «T’envejo.» (vin: lliçó 5) |
| vetero | temps (el que fa) | el temps del rellotge és tempo |
| ĉielo | cel | |
| vento | vent | |
| folio | fulla; full de paper | |
| urbo | ciutat, vila | |
| printempo | primavera | |
| aŭtuno | tardor | |
| tre | molt | |
| tute | completament, del tot | |
| ne | no | |
| tiel | tan, així | ne tiel granda «no tan gran» |
| ĉiam | sempre | |
| nun | ara | |
| en | a, en, dins de | en Brazilo «al Brasil» (lliçó 9) |
| feliĉa | feliç, content | |
| vere | de veritat, realment |
-ind- vol dir «digne de», «que val la pena»: kompatinda és «digne de compassió», és a dir, pobre.
- kompat·ind·apobreen aquesta lliçó
- vid·ind·aque val la pena veure
- leg·ind·aque val la pena llegir
Gramàtica
Els adjectius acaben en -a
Tots els adjectius de l’esperanto acaben en -a: bela, granda, varma. Poden anar davant o darrere del substantiu –bela tago i tago bela volen dir tots dos «un dia bonic»–, però el més habitual és posar-los davant, al revés que en català. I no canvien mai amb el gènere: bela knabo «un noi guapo», bela knabino «una noia guapa». Els detalls són a la pàgina dels substantius i els adjectius.
Concordança: substantiu plural, adjectiu plural
Quan el substantiu és plural, el seu adjectiu també afegeix -j. Això val també darrere d’estas: a La tagoj estas longaj, l’adjectiu descriu la tagoj i per això porta -j. En català passa el mateix («els dies són llargs»), però en esperanto només compta el nombre, mai el gènere.
| Singular | Plural |
|---|---|
| bela tago – un dia bonic | belaj tagoj – dies bonics |
| la granda urbo – la ciutat gran | la grandaj urboj – les ciutats grans |
| La folio estas flava. – La fulla és groga. | La folioj estas flavaj. – Les fulles són grogues. |
| mia malnova foto – la meva foto vella | miaj malnovaj fotoj – les meves fotos velles |
Els pronoms també compten: Ni estas feliĉaj –«Som feliços»–, perquè ni és plural. Amb vi, pensa en quantes persones vols dir: Vi estas feliĉa «Ets feliç» (una persona), Vi estas feliĉaj «Sou feliços» (diverses).
Els colors
Els colors són adjectius normals i, per tant, també concorden: ruĝa folio, ruĝaj folioj. En català «taronja» o «rosa» sovint no canvien en plural («fulles taronja»); en esperanto sempre concorden: oranĝaj folioj. La pàgina dels colors en recull més tonalitats.
| Esperanto | Català | Esperanto | Català |
|---|---|---|---|
| ruĝa | vermell | bruna | marró |
| oranĝa | taronja | griza | gris |
| flava | groc | nigra | negre |
| verda | verd | blanka | blanc |
| blua | blau | roza | rosa |
| viola | violeta, morat | ora | daurat |
Tre «molt» i ne «no»
Tre va davant d’un adjectiu o d’un adverbi: tre bela «molt bonic», tre bone «molt bé». Compte, perquè el català «molt» també indica quantitat («molta gent», «treballa molt»); per a això l’esperanto té una altra paraula, multe, que veuràs més endavant. Ne va just davant de la paraula que nega, normalment el verb: La ĉielo ne estas blua – «El cel no és blau». Ne també és el «no» de les respostes: Ne, la vetero ne estas bona. Mira preguntes i negació.
Una primera ullada a mal-
El prefix mal- dona el contrari exacte. Amb una arrel i mal- t’estalvies d’aprendre una segona paraula. Pots recordar-ho amb el català «malcontent», el contrari de «content». Aprendràs més trucs per formar paraules a la lliçó 10.
| Paraula | Contrari amb mal- |
|---|---|
| varma – calent | malvarma – fred |
| longa – llarg | mallonga – curt |
| nova – nou | malnova – vell |
| bona – bo | malbona – dolent |
| granda – gran | malgranda – petit |
A mallonga les dues l es pronuncien separades, mal-LON-ga: en esperanto no hi ha la «ll» de «llarg».
Pràctica
Racó cultural
El verd és el color de l’esperanto. La bandera de l’esperanto –verda, amb un quadrat blanc que conté una estrella verda de cinc puntes– es va adoptar al primer Congrés Universal d’Esperanto, a Boulogne-sur-Mer (França), el 1905. Tradicionalment el verd representa l’esperança, i les cinc puntes, els cinc continents. Als parlants més entusiastes fins i tot se’ls anomena verduloj –«els verds»–; llegeix més sobre la bandera i els símbols.
Preguntes freqüents
L’adjectiu va davant o darrere del substantiu?
Tant se val. Bela tago i tago bela volen dir el mateix, tot i que davant del substantiu és més habitual. Les terminacions indiquen quina paraula és quina, i per això l’ordre és lliure. Així, si per costum del català poses l’adjectiu darrere, també és correcte.
Els adjectius sempre concorden amb els substantius?
Sí. Un adjectiu pren -j amb un substantiu plural i, com veuràs a la lliçó 5, -n quan el substantiu porta -n. Els possessius com mia segueixen la mateixa regla. En canvi, no hi ha mai concordança de gènere.
Com es diu «vell» per a persones?
Malnova és per a coses: malnova urbo «una ciutat antiga». Per a persones i animals, fes servir maljuna «vell», el contrari de juna «jove». Malnova amiko és «un vell amic», en el sentit d’«un amic de fa molts anys». El català diu «vell» en tots dos casos; l’esperanto els distingeix.
Fonts
Si Esperantopedia t’ha ajudat, pots donar-hi suport.