Animals en esperanto: gat, gos, cavall i més

La paraula per a «animal» en esperanto és besto. Un gat és kato, un gos hundo, un cavall ĉevalo, un ocell birdo i un peix fiŝo. Els noms d’animals són substantius corrents acabats en -o, de manera que fan el plural amb -j (katoj «gats») i l’objecte amb -n (Mi havas katon «Tinc un gat»). Unes partícules donen la cria (-id-), la femella (-in-) i el mascle (vir-). Les guies de pronunciació separen les paraules en síl·labes, amb la síl·laba tònica en majúscules; l’accent cau sempre a la penúltima síl·laba.

#Paraules generals

Besto significa normalment un animal que no és un ésser humà; el diccionari ReVo hi afegeix un segon sentit que inclou els humans, que és també el de animalo. Per a un animal el pronom habitual és ĝi «ell, ella (cosa)» (mira els pronoms): Mia hundo estas malgranda, sed ĝi bojas laŭte. – «El meu gos és petit, però borda fort».

#Animals domèstics i de granja

La paraula dombesto també engloba els animals de granja; els exemples de ReVo són vaques, ases, porcs i gallines. Per què una vaca és bovino s’explica a la secció sobre el bestiar boví, més avall.

#Animals salvatges

Mentre que el català té dues paraules, «mico» i «simi», l’esperanto en té una de sola: simio. Testudo serveix per a totes les tortugues, tant de terra com de mar. El conill i la llebre es mantenen separats: kuniklo i leporo. Apro és un porc senglar; un porc de granja mascle és virporko.

#Ocells

Compte amb les paraules que s’assemblen: pigo és una garsa, no un porc (porko), i un cucut és kukolo, no kuko «pastís». Korvo engloba els corbs i les cornelles (ReVo: el gènere Corvus); la cornella cendrosa és korniko. En cigno i cervo, la c sona sempre ts (com en «gots»), no com la c catalana de «cervell».

#Animals marins, peixos i insectes

Kankro és un cranc de riu, no un cranc de mar. Busca qualsevol altre animal al diccionari. Els adjectius de color funcionen com sempre (mira els colors): nigraj katoj «gats negres».

#Vaca, toro, bou i vedell

Bovo és l’espècie, el bestiar boví, i bovino és la femella de bovo: una vaca. No vol dir «boví»; l’adjectiu «del bestiar boví» és bova. ReVo cita com a font de bovino i de bovido «vedell» el diccionari del Fundamento, l’Universala Vortaro. Atenció: bovo s’assembla al català «bou», però designa tota l’espècie, no un sol animal mascle.

Tradicionalment s’afegeix -in- sempre que es vol dir femella, de manera que bovo al costat de bovino pot sonar com «toro». PMEG descriu el mateix costum per a koko i kokino. El plural inclou, tot i això, tots dos sexes, i cada cop hi ha més parlants que ja no afegeixen -in- automàticament. Les dues maneres són correctes.

#Cries, femelles i mascles

Les arrels d’animal no marquen el sexe: kato pot ser qualsevol gat. Tres eines en diuen més.

-id- marca la cria d’un animal (PMEG). -in- fa una femella. Tots dos poden funcionar sols com a arrels: ido és «una cria d’animal» i ino «una femella». L’accent es desplaça amb ells: KA-to → ka-TI-do, ka-TI-no, però vir-KA-to.

Vir- no és un prefix oficial, ni tampoc és a la llista de 29 prefixos no oficials de PMEG. És l’arrel viro «home» posada davant d’una altra arrel, com en qualsevol mot compost. També pots fer servir l’adjectiu: vira kato. Algunes arrels ja volen dir un animal mascle: boko «boc, cérvol mascle», stalono «semental», kapono «capó», okso i taŭro (PMEG). Alguns parlants fan servir el sufix no oficial -iĉ-, com a katiĉo; PMEG el qualifica de la proposta d’aquest tipus més popular, tot i que la majoria continua usant vir-. Més sobre prefixos i sufixos.

#Llocs, grups i carn

Altres sufixos van molt bé amb els animals; mira la formació de paraules per al sistema.

La paraula independent grego vol dir qualsevol ramat o estol: grego da ŝafoj «un ramat d’ovelles». -Aĉ- expressa menyspreu, així que fes-lo servir amb cura.

#Sons dels animals

El verb general per al crit d’un animal és bleki: La ŝafoj blekas. – «Les ovelles belen». Molts animals tenen també un verb propi. ReVo observa el patró animal + -e + bleki, com a bove bleki «mugir» i porke bleki «grunyir».

PMEG qualifica les onomatopeies de la part més salvatge de qualsevol llengua, de manera que l’ortografia varia. Dona glu glu glu per a un gall dindi.

#Animals en frases

Fixa’t en la terminació d’objecte -n (katojn, beston) i en el plural -j. Mira els substantius i adjectius.

#Preguntes freqüents

#Com es diu «gat» en esperanto?

Kato (KA-to). Un gatet és katido, una gata katino i el plural és katoj. Mi havas katon. – «Tinc un gat».

#Com es diu «gos» en esperanto?

Hundo (HUN-do). Un cadell és hundido, una gossa hundino i bordar és boji. Mia hundo bojas. – «El meu gos borda».

#Quina és la paraula per a «animal» en esperanto?

Besto, plural bestoj. També existeix animalo, que inclou els humans. Un animal de companyia és un dorlotbesto.

#Què és «vaca» en esperanto?

Bovino, la femella de bovo «bestiar boví». No és la paraula per a «boví», que és bova. Un toro és virbovo i un vedell bovido.

#Com es diu la cria d’un animal en esperanto?

Afegeix-hi -id-: hundo → hundido «cadell», bovo → bovido «vedell». L’accent passa a la síl·laba -id-.

#Quins sons fan els animals en esperanto?

Els gossos bojas, els gats miaŭas, els cavalls henas, les ovelles blekas i els porcs gruntas. El verb general és bleki.

#Fonts

• ReVo: besto, kato, hundo, ĉevalo, ŝafo, kapro, porko, koko
• ReVo: bovo, bovino, bovido, virbovo, taŭro
• ReVo: simio, korvo, leporo, kuniklo, apro, kukolo, kankro
• ReVo, sons dels animals: bleki, boji, miaŭi, muĝi, mu, heni, iai, grunti, kokeriki, gaki, ululi, kluki, kvaki, pepi, zumi, ronroni
• ReVo (mamulo, hamstro, meleagro) i el Wiktionary en anglès per als altres noms d’animals
• PMEG – Seksa signifo de O-vortoj
• Sufixos de PMEG: ID, IN, EJ, AR, AĈ, IĈ no oficial
• PMEG: prefixos no oficials, pronoms personals, onomatopeies
• Universala Vortaro (Fundamento)
• Wiktionary: bovejo