Frases
Parts del cos i frases del metge en esperanto
Aprèn els noms de les parts del cos, un verb per al dolor i unes quantes peces de paraula, i podràs descriure gairebé qualsevol símptoma.
Les parts del cos en esperanto són noms acabats en -o: kapo «cap», mano «mà», koro «cor», piedo «peu». Per dir que alguna cosa fa mal, fes servir el verb dolori: Mia kapo doloras – «Em fa mal el cap». «Malalt» és malsana, que és sana «sa» amb mal-, i un metge és un kuracisto. Les guies de pronunciació divideixen les paraules en síl·labes, amb la síl·laba tònica en majúscules (mira l’alfabet per a ĉ com el «tx» de cotxe, ĝ com el «tj» de mitjà, ŝ com el «x» de caixa i c = «ts»).
Cap i cara
| Català | Esperanto | Pronunciació |
|---|---|---|
| cap | kapo | KA-po |
| cara | vizaĝo | vi-ZA-ĝo |
| front | frunto | FRUN-to |
| ull | okulo | o-KU-lo |
| nas | nazo | NA-zo |
| boca | buŝo | BU-ŝo |
| llavi | lipo | LI-po |
| dent | dento | DEN-to |
| llengua | lango | LAN-go |
| orella | orelo | o-RE-lo |
| galta | vango | VAN-go |
| barbeta | mentono | men-TO-no |
| cabell (un de sol) | haro | HA-ro |
Lango és la llengua que tens dins la boca; la llengua que parles és lingvo. El català usa «llengua» per a les dues coses, però l’esperanto les distingeix. Haro és un sol cabell, de manera que els cabells del cap van en plural: longaj haroj – «cabells llargs».
Coll i tronc
| Català | Esperanto | Pronunciació |
|---|---|---|
| cos | korpo | KOR-po |
| pell | haŭto | HAŬ-to |
| coll | kolo | KO-lo |
| gola | gorĝo | GOR-ĝo |
| espatlla | ŝultro | ŜUL-tro |
| pit | brusto | BRUS-to |
| esquena | dorso | DOR-so |
| ventre, panxa | ventro | VEN-tro |
ReVo defineix ventro com la part entre el pit i la pelvis; l’òrgan que hi ha a dins és el stomako.
Braços i cames
| Català | Esperanto | Pronunciació |
|---|---|---|
| braç | brako | BRA-ko |
| colze | kubuto | ku-BU-to |
| mà | mano | MA-no |
| dit | fingro | FIN-gro |
| cama | kruro, gambo | KRU-ro, GAM-bo |
| genoll | genuo | ge-NU-o |
| peu | piedo | pi-E-do |
| dit del peu | piedfingro | pi-ed-FIN-gro |
Kruro és la cama en general i també la part que va del genoll al peu. Gambo és tota la cama humana, cuixa inclosa (ReVo).
Dins del cos
| Català | Esperanto | Pronunciació |
|---|---|---|
| cor | koro | KO-ro |
| pulmó | pulmo | PUL-mo |
| estómac | stomako | sto-MA-ko |
| fetge | hepato | he-PA-to |
| cervell | cerbo | CER-bo |
| os | osto | OS-to |
| sang | sango | SAN-go |
Salut, malaltia i metges
| Català | Esperanto | Pronunciació |
|---|---|---|
| sa | sana | SA-na |
| malalt | malsana | mal-SA-na |
| malaltia | malsano | mal-SA-no |
| malalt (persona) | malsanulo | mal-sa-NU-lo |
| pacient | paciento | pa-ci-EN-to |
| hospital | malsanulejo, hospitalo | mal-sa-nu-LE-jo, hos-pi-TA-lo |
| metge | kuracisto | ku-ra-CIS-to |
| infermer, infermera | flegisto, flegistino | fle-GIS-to, fle-gis-TI-no |
| dentista | dentisto | den-TIS-to |
| farmàcia | apoteko | a-po-TE-ko |
| medicament | medikamento | me-di-ka-MEN-to |
| pastilla | pilolo | pi-LO-lo |
| recepta | recepto | re-CEP-to |
Doktoro també és un títol de cortesia informal per a un metge; el seu sentit principal és el grau acadèmic (ReVo).
Com es formen les paraules
La paraula per a «hospital» malsanulejo es descompon en cinc peces:
| Peça | Significat | Funció |
|---|---|---|
| mal- | el contrari | prefix |
| san- | sa | arrel |
| -ul- | una persona amb aquesta qualitat | sufix |
| -ej- | un lloc per a alguna cosa | sufix |
| -o | nom | terminació |
PMEG defineix malsanulejo com un lloc on es cuiden i es tracten els malalts. Les mateixes peces donen una família de paraules:
| Paraula | Peces | Català |
|---|---|---|
| malsaniĝi | mal·san·iĝ·i | emmalaltir |
| sanigi | san·ig·i | curar, fer sa |
| resaniĝi | re·san·iĝ·i | recuperar-se |
| kuracisto | kurac·ist·o | metge |
| kuracilo | kurac·il·o | remei |
| dentisto | dent·ist·o | dentista |
-ist- anomena una persona que treballa amb alguna cosa: kuracisto «qui tracta (els malalts)», dentisto «qui treballa amb les dents». -in- ho fa femení. Més sobre la formació de paraules, els prefixos i els sufixos.
Paraules de dolor amb -doloro
Doloro «dolor» s’uneix a una part del cos per nomenar un mal; l’última arrel és la paraula principal, així que kapdoloro és «dolor de cap»:
| Paraula | Peces | Català |
|---|---|---|
| kapdoloro | kap·dolor·o | mal de cap |
| dentodoloro, dentdoloro | dent·o·dolor·o | mal de dents |
| gorĝdoloro | gorĝ·dolor·o | mal de gola |
| dorsdoloro | dors·dolor·o | mal d’esquena |
| lumbodoloro | lumb·o·dolor·o | mal a la part baixa de l’esquena |
| stomakdoloro | stomak·dolor·o | mal d’estómac |
ReVo recull dentodoloro i cita també dentdoloron. Aconsella compostos senzills com kapdoloro abans que termes d’estil grec com cefalalgio o odontalgio.
Dir on et fa mal
Amb dolori la part adolorida és el subjecte, i la persona s’indica amb mia «meu» o al mi «a mi»:
| Esperanto | Català |
|---|---|
| Mi havas kapdoloron. | Tinc mal de cap. |
| Mia kapo doloras. | Em fa mal el cap. |
| La kapo doloras al mi. | Em fa mal el cap. (literalment «el cap fa mal a mi») |
| Doloras al mi la dorso. | Em fa mal l’esquena. |
| Kie doloras? | On et fa mal? |
| Ĉu doloras ĉi tie? | Et fa mal aquí? |
L’estructura doloras al mi és la mateixa que la del català «em fa mal»: el cap fa mal i la persona és el complement indirecte. PMEG tracta Mi lavas al mi la manojn com a equivalent de Mi lavas miajn manojn – «Em rento les mans»: al mostra de qui és la part del cos. ReVo assenyala que en textos antics també es fa de la persona un objecte (mia internaĵo min doloras), però que l’ús modern sembla preferir les formes de dalt. El subjecte és la part adolorida, de manera que Mi doloras no vol dir «tinc mal». Mira també l’acusatiu.
Al metge
| Esperanto | Pronunciació | Català |
|---|---|---|
| Mi devas iri al la kuracisto. | mi DE-vas I-ri al la ku-ra-CIS-to | He d’anar al metge. |
| Mi ne fartas bone. | mi ne FAR-tas BO-ne | No em trobo bé. |
| Mi havas febron. | mi HA-vas FE-bron | Tinc febre. |
| Mi malvarmumis. | mi mal-var-MU-mis | M’he refredat. |
| Mi sentas naŭzon kaj kapturnon. | mi SEN-tas NAŬ-zon kaj kap-TUR-non | Tinc nàusees i mareig. |
| Mi vundis al mi la manon. | mi VUN-dis al mi la MA-non | M’he ferit la mà. |
| Mi havas alergion kontraŭ penicilino. | mi HA-vas a-ler-GI-on KON-traŭ pe-ni-ci-LI-no | Soc al·lèrgic a la penicil·lina. |
Preguntes i instruccions que pots sentir:
| Esperanto | Pronunciació | Català |
|---|---|---|
| Kiam komenciĝis la doloro? | KI-am ko-men-CI-ĝis la do-LO-ro | Quan va començar el dolor? |
| Prenu unu pilolon trifoje tage. | PRE-nu U-nu pi-LO-lon tri-FO-je TA-ge | Prengui una pastilla tres vegades al dia. |
| Vi devas ripozi kaj trinki multe da akvo. | vi DE-vas ri-PO-zi kaj TRIN-ki MUL-te da AK-vo | Ha de reposar i beure molta aigua. |
| Ĉu tio estas grava? | ĉu TI-o ES-tas GRA-va | És greu? |
Farti «trobar-se en un estat bo o dolent» és el verb de Kiel vi fartas? – «Com estàs?». El que tens, sents o prens és un objecte, així que acaba en -n: febron, naŭzon, pilolon.
A la farmàcia
| Esperanto | Pronunciació | Català |
|---|---|---|
| Kie estas la plej proksima apoteko? | KI-e ES-tas la plej prok-SI-ma a-po-TE-ko | On és la farmàcia més propera? |
| Ĉu vi havas ion kontraŭ kapdoloro? | ĉu vi HA-vas I-on KON-traŭ kap-do-LO-ro | Té alguna cosa per al mal de cap? |
| Mi serĉas kontraŭdolorilon. | mi SER-ĉas kon-traŭ-do-lo-RI-lon | Busco un analgèsic. |
Emergències
Per a Helpu!, Voku ambulancon! i Kie estas la hospitalo?, mira la llista d’emergències de les frases de viatge. Mi malsanas – «Estic malalt» – és a les frases bàsiques. A Catalunya, com a tota la Unió Europea, el 112 és el número d’emergències.
Preguntes freqüents
Quines són les parts principals del cos en esperanto?
Kapo (cap), okulo (ull), nazo (nas), buŝo (boca), orelo (orella), brako (braç), mano (mà), kruro (cama), piedo (peu) i koro (cor). El plural afegeix -j: okuloj.
Com es diu «tinc mal de cap» en esperanto?
Mi havas kapdoloron o Mia kapo doloras. Per a altres mals, canvia kap- per una altra part del cos: gorĝdoloro, dorsdoloro.
Com es diu «metge» en esperanto?
Kuracisto, de kuraci «tractar» i -ist-; una metgessa pot ser kuracistino. Doktoro també serveix com a títol de cortesia.
Quina és la paraula per a «hospital» en esperanto?
Malsanulejo, literalment «lloc per a malalts», o l’internacional hospitalo.
Com es diu «estic malalt» en esperanto?
Mi estas malsana o la forma més curta Mi malsanas. Per dir que només no et trobes bé, fes servir Mi ne fartas bone.
Com es pregunta «on et fa mal?» en esperanto?
Kie doloras? Respon amb al mi i una part del cos – Doloras al mi la genuo, «Em fa mal el genoll» – o només Doloras ĉi tie, «Em fa mal aquí».
Fonts
- ReVo: dolori, doloro, kapdoloro, dentodoloro, gorĝdoloro, dorsdoloro, lumbodoloro, stomakdoloro
- ReVo: sana, malsana, malsaniĝi, malsanulejo, sanigi, resaniĝi
- ReVo: kuraci, kuracisto, kuracilo, paciento
- ReVo: flegi, flegisto
- ReVo: apoteko, pilolo, recepto
- ReVo: malvarmumi, malvarmumo, febro, naŭzi, kapturno, farti, doktoro
- ReVo: kapo, kruro, gambo, ventro, fingro, haro
- PMEG: sufix EJ (malsanulejo), sufix UL, sufix IST (kuracisto, dentisto), sufix IN
- PMEG: Verboj kun al-komplemento (Mi lavas al mi la manojn), Posedaj pronomoj
- PMEG: Bazaj elparolaj reguloj (accent)
Si Esperantopedia t’ha ajudat, pots donar-hi suport.