Esperantopedia

Frases

Parts del cos i frases del metge en esperanto

Aprèn els noms de les parts del cos, un verb per al dolor i unes quantes peces de paraula, i podràs descriure gairebé qualsevol símptoma.

Actualitzat: 4 min de lectura

Les parts del cos en esperanto són noms acabats en -o: kapo «cap», mano «mà», koro «cor», piedo «peu». Per dir que alguna cosa fa mal, fes servir el verb dolori: Mia kapo doloras – «Em fa mal el cap». «Malalt» és malsana, que és sana «sa» amb mal-, i un metge és un kuracisto. Les guies de pronunciació divideixen les paraules en síl·labes, amb la síl·laba tònica en majúscules (mira l’alfabet per a ĉ com el «tx» de cotxe, ĝ com el «tj» de mitjà, ŝ com el «x» de caixa i c = «ts»).

Cap i cara

CatalàEsperantoPronunciació
capkapoKA-po
caravizaĝovi-ZA-ĝo
frontfruntoFRUN-to
ullokuloo-KU-lo
nasnazoNA-zo
bocabuŝoBU-ŝo
llavilipoLI-po
dentdentoDEN-to
llengualangoLAN-go
orellaoreloo-RE-lo
galtavangoVAN-go
barbetamentonomen-TO-no
cabell (un de sol)haroHA-ro

Lango és la llengua que tens dins la boca; la llengua que parles és lingvo. El català usa «llengua» per a les dues coses, però l’esperanto les distingeix. Haro és un sol cabell, de manera que els cabells del cap van en plural: longaj haroj – «cabells llargs».

Coll i tronc

CatalàEsperantoPronunciació
coskorpoKOR-po
pellhaŭtoHAŬ-to
collkoloKO-lo
golagorĝoGOR-ĝo
espatllaŝultroŜUL-tro
pitbrustoBRUS-to
esquenadorsoDOR-so
ventre, panxaventroVEN-tro

ReVo defineix ventro com la part entre el pit i la pelvis; l’òrgan que hi ha a dins és el stomako.

Braços i cames

CatalàEsperantoPronunciació
braçbrakoBRA-ko
colzekubutoku-BU-to
màmanoMA-no
ditfingroFIN-gro
camakruro, gamboKRU-ro, GAM-bo
genollgenuoge-NU-o
peupiedopi-E-do
dit del peupiedfingropi-ed-FIN-gro

Kruro és la cama en general i també la part que va del genoll al peu. Gambo és tota la cama humana, cuixa inclosa (ReVo).

Dins del cos

CatalàEsperantoPronunciació
corkoroKO-ro
pulmópulmoPUL-mo
estómacstomakosto-MA-ko
fetgehepatohe-PA-to
cervellcerboCER-bo
osostoOS-to
sangsangoSAN-go

Salut, malaltia i metges

CatalàEsperantoPronunciació
sasanaSA-na
malaltmalsanamal-SA-na
malaltiamalsanomal-SA-no
malalt (persona)malsanulomal-sa-NU-lo
pacientpacientopa-ci-EN-to
hospitalmalsanulejo, hospitalomal-sa-nu-LE-jo, hos-pi-TA-lo
metgekuracistoku-ra-CIS-to
infermer, infermeraflegisto, flegistinofle-GIS-to, fle-gis-TI-no
dentistadentistoden-TIS-to
farmàciaapotekoa-po-TE-ko
medicamentmedikamentome-di-ka-MEN-to
pastillapilolopi-LO-lo
receptareceptore-CEP-to

Doktoro també és un títol de cortesia informal per a un metge; el seu sentit principal és el grau acadèmic (ReVo).

Com es formen les paraules

La paraula per a «hospital» malsanulejo es descompon en cinc peces:

PeçaSignificatFunció
mal-el contrariprefix
san-saarrel
-ul-una persona amb aquesta qualitatsufix
-ej-un lloc per a alguna cosasufix
-onomterminació

PMEG defineix malsanulejo com un lloc on es cuiden i es tracten els malalts. Les mateixes peces donen una família de paraules:

ParaulaPecesCatalà
malsaniĝimal·san·iĝ·iemmalaltir
sanigisan·ig·icurar, fer sa
resaniĝire·san·iĝ·irecuperar-se
kuracistokurac·ist·ometge
kuracilokurac·il·oremei
dentistodent·ist·odentista

-ist- anomena una persona que treballa amb alguna cosa: kuracisto «qui tracta (els malalts)», dentisto «qui treballa amb les dents». -in- ho fa femení. Més sobre la formació de paraules, els prefixos i els sufixos.

Paraules de dolor amb -doloro

Doloro «dolor» s’uneix a una part del cos per nomenar un mal; l’última arrel és la paraula principal, així que kapdoloro és «dolor de cap»:

ParaulaPecesCatalà
kapdolorokap·dolor·omal de cap
dentodoloro, dentdolorodent·o·dolor·omal de dents
gorĝdolorogorĝ·dolor·omal de gola
dorsdolorodors·dolor·omal d’esquena
lumbodolorolumb·o·dolor·omal a la part baixa de l’esquena
stomakdolorostomak·dolor·omal d’estómac

ReVo recull dentodoloro i cita també dentdoloron. Aconsella compostos senzills com kapdoloro abans que termes d’estil grec com cefalalgio o odontalgio.

Dir on et fa mal

Amb dolori la part adolorida és el subjecte, i la persona s’indica amb mia «meu» o al mi «a mi»:

EsperantoCatalà
Mi havas kapdoloron.Tinc mal de cap.
Mia kapo doloras.Em fa mal el cap.
La kapo doloras al mi.Em fa mal el cap. (literalment «el cap fa mal a mi»)
Doloras al mi la dorso.Em fa mal l’esquena.
Kie doloras?On et fa mal?
Ĉu doloras ĉi tie?Et fa mal aquí?

L’estructura doloras al mi és la mateixa que la del català «em fa mal»: el cap fa mal i la persona és el complement indirecte. PMEG tracta Mi lavas al mi la manojn com a equivalent de Mi lavas miajn manojn – «Em rento les mans»: al mostra de qui és la part del cos. ReVo assenyala que en textos antics també es fa de la persona un objecte (mia internaĵo min doloras), però que l’ús modern sembla preferir les formes de dalt. El subjecte és la part adolorida, de manera que Mi doloras no vol dir «tinc mal». Mira també l’acusatiu.

Al metge

EsperantoPronunciacióCatalà
Mi devas iri al la kuracisto.mi DE-vas I-ri al la ku-ra-CIS-toHe d’anar al metge.
Mi ne fartas bone.mi ne FAR-tas BO-neNo em trobo bé.
Mi havas febron.mi HA-vas FE-bronTinc febre.
Mi malvarmumis.mi mal-var-MU-misM’he refredat.
Mi sentas naŭzon kaj kapturnon.mi SEN-tas NAŬ-zon kaj kap-TUR-nonTinc nàusees i mareig.
Mi vundis al mi la manon.mi VUN-dis al mi la MA-nonM’he ferit la mà.
Mi havas alergion kontraŭ penicilino.mi HA-vas a-ler-GI-on KON-traŭ pe-ni-ci-LI-noSoc al·lèrgic a la penicil·lina.

Preguntes i instruccions que pots sentir:

EsperantoPronunciacióCatalà
Kiam komenciĝis la doloro?KI-am ko-men-CI-ĝis la do-LO-roQuan va començar el dolor?
Prenu unu pilolon trifoje tage.PRE-nu U-nu pi-LO-lon tri-FO-je TA-gePrengui una pastilla tres vegades al dia.
Vi devas ripozi kaj trinki multe da akvo.vi DE-vas ri-PO-zi kaj TRIN-ki MUL-te da AK-voHa de reposar i beure molta aigua.
Ĉu tio estas grava?ĉu TI-o ES-tas GRA-vaÉs greu?

Farti «trobar-se en un estat bo o dolent» és el verb de Kiel vi fartas? – «Com estàs?». El que tens, sents o prens és un objecte, així que acaba en -n: febron, naŭzon, pilolon.

A la farmàcia

EsperantoPronunciacióCatalà
Kie estas la plej proksima apoteko?KI-e ES-tas la plej prok-SI-ma a-po-TE-koOn és la farmàcia més propera?
Ĉu vi havas ion kontraŭ kapdoloro?ĉu vi HA-vas I-on KON-traŭ kap-do-LO-roTé alguna cosa per al mal de cap?
Mi serĉas kontraŭdolorilon.mi SER-ĉas kon-traŭ-do-lo-RI-lonBusco un analgèsic.

Emergències

Per a Helpu!, Voku ambulancon! i Kie estas la hospitalo?, mira la llista d’emergències de les frases de viatge. Mi malsanas – «Estic malalt» – és a les frases bàsiques. A Catalunya, com a tota la Unió Europea, el 112 és el número d’emergències.

Preguntes freqüents

Quines són les parts principals del cos en esperanto?

Kapo (cap), okulo (ull), nazo (nas), buŝo (boca), orelo (orella), brako (braç), mano (mà), kruro (cama), piedo (peu) i koro (cor). El plural afegeix -j: okuloj.

Com es diu «tinc mal de cap» en esperanto?

Mi havas kapdoloron o Mia kapo doloras. Per a altres mals, canvia kap- per una altra part del cos: gorĝdoloro, dorsdoloro.

Com es diu «metge» en esperanto?

Kuracisto, de kuraci «tractar» i -ist-; una metgessa pot ser kuracistino. Doktoro també serveix com a títol de cortesia.

Quina és la paraula per a «hospital» en esperanto?

Malsanulejo, literalment «lloc per a malalts», o l’internacional hospitalo.

Com es diu «estic malalt» en esperanto?

Mi estas malsana o la forma més curta Mi malsanas. Per dir que només no et trobes bé, fes servir Mi ne fartas bone.

Com es pregunta «on et fa mal?» en esperanto?

Kie doloras? Respon amb al mi i una part del cos – Doloras al mi la genuo, «Em fa mal el genoll» – o només Doloras ĉi tie, «Em fa mal aquí».

Fonts

Si Esperantopedia t’ha ajudat, pots donar-hi suport.