El temps i les estacions en esperanto: paraules i frases

En esperanto els verbs del temps no tenen subjecte: Pluvas és «Plou», Neĝas «Neva» i Tondras «Trona». Per a les condicions i la temperatura, estas va seguit d’un adverbi: Estas varme «Fa calor» (literalment «és càlid»), Estas malvarme «Fa fred». Les quatre estacions són printempo, somero, aŭtuno, vintro. Les guies de pronunciació d’aquesta pàgina mostren la síl·laba tònica en majúscules; sempre és la penúltima (mira l’alfabet).

#Les quatre estacions

Els noms de les estacions són substantius ordinaris, escrits amb minúscula (els mesos tradicionalment van amb majúscula). ReVo tracta printempo com una sola arrel, tot i que acaba en tempo «temps». Situa les estacions segons el calendari gregorià: la primavera de l’hemisferi nord va d’uns 21 de març a uns 21 de juny, i la de l’hemisferi sud d’uns 23 de setembre a uns 21 de desembre.

#Com es diu «a l’estiu»?

La terminació -e converteix un substantiu en un adverbi de temps: somere, vintre, matene (mira els adverbis). Tant somere com en la somero són correctes. Fins i tot els exercicis del Fundamento, citats a ReVo, fan servir en somero i en vintro sense article.

Un substantiu de temps amb l’acusatiu -n i sense preposició marca un moment o un període (PMEG): la sekvan dimanĉon «el diumenge següent», i així pasintan vintron «l’hivern passat», la tutan vintron «tot l’hivern». La paraula ĉi vol dir «aquest, proper al qui parla», i PMEG la mostra en compostos com ĉi-nokte «aquesta nit» i ĉi-jara «d’enguany»; ĉi-vintre i ĉi-somere segueixen el mateix patró.

#Paraules del temps

Els adjectius corresponents acaben en -a: suna tago «un dia de sol», nuba «ennuvolat», sennuba «sense núvols», pluva «plujós», neĝa «nevat», venta «ventós», glacia «gelat», seka «sec», malseka «mullat», kota «enfangat». Amb vetero fes servir un adjectiu ordinari: bela vetero «bon temps».

#Verbs del temps: sense subjecte

Com en català (plou, neva), l’esperanto no necessita cap subjecte fictici; en altres llengües, com l’anglès, cal un it buit. PMEG diu clarament que amb aquests verbs no s’ha d’usar ĝi: Hodiaŭ pluvas, no Ĝi pluvas hodiaŭ. Afegeix que el ĝi redundant de la frase de Zamenhof Ĝi estis varmega posttagmezo ha desaparegut i avui es considera un error. Mira els pronoms.

Les terminacions habituals donen els temps (mira els verbs): Hieraŭ pluvis «Ahir va ploure», Morgaŭ pluvos «Demà plourà». Els adverbis hi afegeixen força: Pluvas forte «Plou fort», Neĝas multe «Neva molt».

Si cau una altra cosa com si fos pluja, aquesta cosa passa a ser el subjecte, de manera que no porta -n: Pluvis ŝtonoj sur la tegmenton «Va ploure pedres sobre la teulada». PMEG adverteix contra ŝtonojn en aquest cas.

#«Fa calor»: Estas varme

Quan estas no té un subjecte real, la paraula que descriu la situació és un adverbi en -e, no un adjectiu (PMEG): Estas varme, no Estas varma. Els exemples de PMEG inclouen Estas mallume «Fa fosc».

Amb subjecte l’adjectiu torna i hi concorda: La vetero estas varma «El temps és càlid» (subjecte vetero), Estas bela vetero «Fa bon temps» (l’adjectiu pertany a vetero).

Per dir com et sents, fes servir els verbs varmi i malvarmi, que ReVo defineix com ser o sentir-se càlid i fred: Mi malvarmas «Tinc fred», Al mi varmas «Tinc calor», Ĉu tro varmas? «Fa massa calor?». Mi frostas vol dir «Em glaço de fred»; ReVo defineix frosti com sentir un fred glaçant.

#Temperatura

Digues primer el nombre i després gradoj («un grau» és unu grado); mira els nombres. PMEG dona les dues maneres de llegir un signe de temperatura: +10° és plus dek gradoj o dek gradoj super nulo, i −10° és minus dek gradoj o dek gradoj sub nulo.

Els sufixos -eg- «més fort» i -et- «més feble» formen una escala: malvarmega «molt fred», malvarma «fred», malvarmeta «fresc», varma «càlid», varmega «molt calorós». Canvia -a per -e per a la frase del temps: Estas varmege «Fa una calor sufocant».

ReVo diu que varma és tradicionalment una calor moderada i agradable, mentre que varmega vol dir calorós de manera desagradable, fins i tot abrasador. Afegeix que els diccionaris PV i PIV van perdre aquest matís, que els esperantistes de parla russa i alemanya conserven.

#Formació de paraules amb arrels del temps

El sufix -er- anomena una peça d’un conjunt, de manera que neĝero és un floc de neĝo. Les formes verbals en deriven: pluveti «plovisquejar», pluvegi «ploure a bots i barrals». ReVo defineix ombrelo com un escut portàtil contra la pluja o el sol, i pluvombrelo i sunombrelo diuen quin dels dos. Compte amb «fred»: malvarmo és temperatura baixa, mentre que malvarmumo és la malaltia. Més informació a la formació de paraules.

Els verbs amb -iĝ- «esdevenir» també poden anar sols: Aŭtune pli kaj pli malvarmiĝas «A la tardor fa cada cop més fred», Vesperiĝas «Es fa vespre».

#Parlar del temps

Les dues últimes frases fan servir l’acusatiu: l’estació és l’objecte de ŝatas, així que acaba en -n.

#Preguntes freqüents

#Com es diu «plou» en esperanto?

Pluvas. No hi ha cap paraula per a «ell»: els verbs del temps no tenen subjecte, i PMEG diu que no s’hi ha d’afegir ĝi. Passat: Pluvis; futur: Pluvos.

#Com es diu «fa fred» o «fa calor» en esperanto?

Estas malvarme i Estas varme; per a molta calor, Estas varmege. La paraula després d’estas és un adverbi en -e.

#Quines són les estacions en esperanto?

Printempo (primavera), somero (estiu), aŭtuno (tardor) i vintro (hivern), totes amb minúscula.

#Com es diu «a l’hivern» en esperanto?

Vintre o en la vintro. Per a «aquest hivern» digues ĉi-vintre, i per a «l’hivern passat» pasintan vintron.

#Com es diu la temperatura en esperanto?

Digues el nombre i gradoj: Estas dek gradoj. Per sota de zero, fes servir minus dek gradoj o dek gradoj sub nulo.

#Fonts

• PMEG: Sensubjektaj verboj (pluvi, neĝi, hajli, ŝtormi, frosti, fulmi, tondri)
• PMEG: Tria persono (sense ĝi amb verbs sense subjecte)
• PMEG: Uzo de E-vortoj (Estas mallume, Kritiki estas facile)
• PMEG: N por tempopunkto i N por mezuro
• PMEG: Dum
• PMEG: Ĉi (ĉi-nokte, la ĉi-jara somero)
• PMEG: Plus kaj minus (plus dek gradoj, dek gradoj sub nulo)
• ReVo: printempo, somero, aŭtuno, vintro, sezono
• ReVo: pluvo i derivats, neĝo, vento, nebulo, fulmo, tondri, hajlo
• ReVo: ŝtormo, uragano, frosto, glacio, nubo, vetero, suno
• ReVo: varma, malvarma i derivats, grado, ombrelo
• Tatoeba (frases, CC BY 2.0 FR), usades tal com són: #2127737, #980568, #557222, #583328; abreujades o adaptades, i usades per comprovar l’ús: #13090664, #12313539, #2652792, #639494, #870840, #6380476