Natura en esperanto: arbre, riu, muntanya, cel

En esperanto un arbre és arbo, un riu rivero, una muntanya monto, una flor floro i el sol suno. Les paraules de la natura són noms corrents acabats en -o, i unes poques peces les multipliquen: arbo més -ar- dona arbaro «bosc», i rivero més -et- dona rivereto «rierol». Les guies de pronunciació mostren la síl·laba tònica en majúscules; sempre és la penúltima (mira l’alfabet).

#Paisatge i aigua

El ReVo defineix monteto com una muntanya baixa i petita, normalment amb el cim pla o arrodonit, i altaĵo com un lloc elevat ben per sobre del nivell normal del terreny. Un kampo és, en primer lloc, terra plana que es conrea o que es pot conrear, i un herbejo és on creix herba salvatge o conreada. Un marĉo és terreny fangós sota aigua poc fonda i estancada, i un pado és un camí sense asfaltar fet per vianants, genets o ciclistes.

Pronunciació per a qui parla català: ĝ sona com el «dj» de «metge» (pejzaĝo, plaĝo) i ĉ com el «tx» de «txec» (marĉo, glaĉero).

#Plantes i arbres

El ReVo defineix arbo com una planta llenyosa perenne amb un tronc alt que es ramifica a dalt, i arbusto com una que es ramifica des de la base. Un arbre pot rebre el nom del seu fruit: el ReVo diu que l’arbre on creixen les pomes és un pomujo o pomarbo. Kreskaĵo «allò que creix» és sinònim de vegetaĵo. Els animals tenen la seva pàgina: mira animals.

#Cel, sol i elements

Tero cobreix tres coses: el planeta, la terra ferma (en contrast amb l’aigua) i el sòl. Per al planeta sencer el ReVo hi afegeix terglobo «el globus de la Terra». Aŭroro és el crepuscle del matí, krepusko la llum feble després de la posta de sol o abans de la sortida. La pluja, la neu, el vent i les estacions són a la pàgina de temps atmosfèric i estacions.

#Com es formen les paraules de la natura?

La PMEG usa arbo → arbaro com a exemple de -ar-, i diu que -ej- també pot marcar un lloc natural on abunda alguna cosa: herbejo, sablejo, glaciejo. Més informació a sufixos i prefixos.

#Contraris i mots compostos

El prefix mal- dona contraris, i moltes paraules de la natura són mots compostos amb la paraula principal al final: akvofalo és «aigua-caiguda», sunleviĝo «sol-alçament», sunsubiro «sol-anada-avall», ĉielarko «cel-arc», marbordo «mar-vora», sunbrilo «sol-resplendor» i pluvarbaro «pluja-bosc». Akvofalo té una -o- d’enllaç i sunleviĝo no en té; mira la formació de paraules per saber quan cal posar-lo.

#Verbs de la natura

Kreski no porta objecte. Per fer créixer alguna cosa tu mateix, usa kultivi «conrear»: Mi kultivas florojn «conreo flors». El ReVo defineix flori com a tenir flors, i subiri, dit del sol i de les estrelles, com a anar per sota l’horitzó.

Per a una excursió necessitaràs uns quants verbs més: promeni «passejar, caminar», piediri «anar a peu», ekskursi «fer una excursió», grimpi «pujar, escalar», tendumi «acampar (viure en una tenda)», naĝi «nedar» i ripozi «descansar». Mira també les frases de viatge.

#La natura en frases

Compara les dues primeres frases. En la arbaro indica on passa el passeig, mentre que en la arbaron, amb l’acusatiu -n, mostra moviment cap a l’interior del bosc (PMEG). La paraula al ja indica direcció, així que al la maro no porta -n.

#Preguntes freqüents

#Com es diu «arbre» en esperanto?

Arbo, plural arboj. Molts arbres junts són un arbaro «bosc», i un arbre petit és un arbeto. Una pomera és un pomarbo o pomujo.

#Com es diu «natura» en esperanto?

Naturo. L’adjectiu és natura «natural», i sovaĝa vol dir salvatge, proper a la natura.

#Com es diu «bosc» en esperanto?

Arbaro, de arbo «arbre» més -ar- «un grup de molts». Un bosc primitiu és un praarbaro, i un de dens i tropical, un ĝangalo o pluvarbaro.

#Com es diu «terra» en esperanto?

Tero vol dir el planeta, la terra ferma i el sòl. El planeta com a globus també és terglobo.

#Com es diu «sortida del sol» i «posta de sol» en esperanto?

Sunleviĝo i sunsubiro. Com a verbs, digues La suno leviĝas «el sol surt» i La suno subiras «el sol es pon».

#Fonts

• PMEG: AR (arbo → arbaro), ET, EG, EJ (herbejo, sablejo, glaciejo, promenejo)
• PMEG: N por direkto
• ReVo: monto, montaro, monteto, valo, rivero, rivereto, riverego, lago, lageto, maro, insulo, insularo
• ReVo: arbo, arbaro, arbeto, praarbaro, arbusto, pomujo, kampo, herbo, herbejo, dezerto, plaĝo
• ReVo: marĉo, ĝangalo, pado, fonto, sablo, glaĉero, glaciejo
• ReVo: folio, branĉo, radiko, kverko, pino, rozo, betulo, saliko
• ReVo: suno, sunsubiro, luno, stelo, stelaro, ĉielo, nubo, tero, terglobo, aŭroro, krepusko, sunleviĝo, leviĝi, malleviĝi, akvofalo
• ReVo: kreski, kreskaĵo, flori, flui, brili, sunbrilo, subiri, kultivi
• Wiktionary (en), CC BY-SA 4.0, usat per comprovar els significats de tero, herbejo, marĉo i d’altres