Esperantopedia

Frases

Països i llengües en esperanto: -ujo, -io o -lando?

Dos sistemes donen nom als països, una terminació als habitants i un adjectiu a la llengua.

Actualitzat: 5 min de lectura

L’esperanto dona nom a un país amb un substantiu acabat en -o i escrit amb majúscula: Kanado «el Canadà», Brazilo «el Brasil», Pollando «Polònia». Els habitants són kanadano, brazilano o polo, i la llengua és un adjectiu: la pola «el polonès». La majoria de països prenen el nom de la terra, però alguns el prenen del poble; així, França és Francujo o Francio, de franco «un francès». Les guies de pronunciació posen la síl·laba tònica en majúscules; l’accent cau sempre a la penúltima síl·laba.

Dos sistemes per als noms de països

PMEG, la gramàtica de referència, i l’Acadèmia d’Esperanto ordenen els noms de països en dos tipus. Els noms basats en la terra són arrels simples: Kanado dona nom a la terra, i el sufix -an- «habitant» forma la persona, kanadano. Els noms basats en el poble parteixen de la paraula del poble, franco, i hi afegeixen -uj-, -i- o -land- amb el sentit de «terra de».

TipusPaísPersonaAdjectiu, llengua
basat en la terraKanadokanadanokanada
basat en el poble, -ujoFrancujofrancofranca
basat en el poble, -ioFranciofrancofranca
basat en el poble, -landoPollandopolopola

Els noms basats en la terra són la majoria: uns 60 dels 203 noms de la llista de l’Acadèmia de 2009 es basen en el poble (recompte propi), sobretot a Europa.

Un nom en -ujo sempre es basa en el poble. Un nom en -io o -lando pot ser d’un tipus o de l’altre: Aŭstralio i Nederlando es basen en la terra (no hi ha aŭstraloj ni nederoj), mentre que Francio i Pollando es basen en el poble. Si dubtes, afegeix -an- al nom del país (pollandano); PMEG diu que mai no és incorrecte.

Països que prenen el nom de la terra

Aquests noms prenen -an- per a la persona i -a per a l’adjectiu: Brazilo → brazilano, brazila.

CatalàEsperantoPronunciacióPersona, adjectiu
el CanadàKanadoka-NA-dokanadano, kanada
els Estats UnitsUsonou-SO-nousonano, usona
MèxicMeksikomek-SI-komeksikano, meksika
el BrasilBrazilobra-ZI-lobrazilano, brazila
l’ArgentinaArgentinoar-gen-TI-noargentinano, argentina
XileĈilioĉi-LI-oĉiliano, ĉilia
AustràliaAŭstralioaŭs-tra-LI-oaŭstraliano, aŭstralia
Nova ZelandaNov-Zelandonov-ze-LAN-donov-zelandano, nov-zelanda
Sud-àfricaSud-Afrikosud-a-FRI-kosud-afrikano, sud-afrika
l’ÍndiaBaratoba-RA-tobaratano, barata
l’IranIranoi-RA-noiranano, irana
IsraelIsraelois-ra-E-loisraelano, israela
les FilipinesFilipinojfi-li-PI-nojfilipinano, filipina
els Països BaixosNederlandone-der-LAN-donederlandano, nederlanda
IrlandaIrlandoir-LAN-doirlandano, irlanda

Usono és una paraula completa, no una abreviatura: els nord-americans la van proposar cap al 1900 com a Usonia (ReVo) i va ser oficial el 2007. Barato va ser oficial el 2023; l’antic Hindujo designa sobretot tot el subcontinent indi. Filipinoj és plural: en Filipinoj.

Països que prenen el nom del poble

Aquí primer ve la paraula del poble, sense sufix: franco, germano, polo. El país hi afegeix -uj-, -i- o -land-, i l’adjectiu és la paraula del poble més -a.

CatalàEsperantoPronunciacióPersona, adjectiu
FrançaFrancujo, Franciofran-CU-jo, fran-CI-ofranco, franca
AlemanyaGermanujo, Germanioger-ma-NU-jo, ger-ma-NI-ogermano, germana
EspanyaHispanujo, Hispaniohis-pa-NU-jo, his-pa-NI-ohispano, hispana
ItàliaItalujo, Italioi-ta-LU-jo, i-ta-LI-oitalo, itala
PortugalPortugalujo, Portugaliopor-tu-ga-LU-jo, por-tu-ga-LI-oportugalo, portugala
PolòniaPollando (també Polujo, Polio)pol-LAN-dopolo, pola
RússiaRusujo, Rusio (també Ruslando)ru-SU-jo, ru-SI-oruso, rusa
UcraïnaUkrainujo, Ukrainiou-kra-i-NU-jo, u-kra-i-NI-oukraino, ukraina
TxèquiaĈeĥujo, Ĉeĥioĉe-ĤU-jo, ĉe-ĤI-oĉeĥo, ĉeĥa
GrèciaGrekujo, Grekiogre-KU-jo, gre-KI-ogreko, greka
TurquiaTurkujo, Turkiotur-KU-jo, tur-KI-oturko, turka
SuèciaSvedujo, Svediosve-DU-jo, sve-DI-osvedo, sveda
NoruegaNorvegujo, Norvegionor-ve-GU-jo, nor-ve-GI-onorvego, norvega
FinlàndiaFinnlandofinn-LAN-dofinno, finna
SuïssaSvislando (també Svisujo, Svisio)svis-LAN-dosviso, svisa
ÀustriaAŭstrujo, Aŭstrioaŭs-TRU-jo, aŭs-TRI-oaŭstro, aŭstra
Gran Bretanya, Regne UnitBritujo, Britiobri-TU-jo, bri-TI-obrito, brita
AnglaterraAnglujo, Anglioan-GLU-jo, an-GLI-oanglo, angla
la XinaĈinujo, Ĉinioĉi-NU-jo, ĉi-NI-oĉino, ĉina
el JapóJapanujo, Japanioja-pa-NU-jo, ja-pa-NI-ojapano, japana
CoreaKoreujo, Koreioko-re-U-jo, ko-re-I-okoreo, korea
el VietnamVjetnamujo, Vjetnamiovjet-na-MU-jo, vjet-na-MI-ovjetnamo, vjetnama
TailàndiaTajlandotaj-LAN-dotajo, taja

Britujo és tot l’estat, Anglujo la seva part meridional, Anglaterra.

-ujo, -io o -lando: quina?

Les tres funcionen, i PMEG diu que tots els parlants d’esperanto entenen -ujo i -io. -Uj- és el més antic: el diccionari del Fundamento recull Turk'uj' «Turquia», i el mateix sufix dona Esperantujo, el món dels parlants d’esperanto. -I- no és oficial però és molt corrent. L’Acadèmia s’ha pronunciat quatre vegades sobre aquest tema:

AnyDecisió sobre -io
1922El Comitè de la Llengua va desaconsellar -io en els noms de països.
19748a Addició Oficial: es cancel·la el desaconsell, però -io no es recomana ni s’oficialitza (33 a favor, 5 en contra, 3 abstencions).
2009La llista recomanada posa primer les formes en -ujo i després les de -io, i indica que -io no és oficial.
202310a Addició Oficial: els noms dels 193 estats membres de l’ONU passen a ser oficials, amb formes en -ujo; -io «continua sent no oficial».

-Land- apareix en sis noms basats en el poble de la llista de 2009: Finnlando, Pollando, Skotlando, Svazilando, Svislando i Tajlando. L’Acadèmia diu que Polujo i Svisujo també són correctes.

No barregis els dos sistemes per a un mateix país. PMEG adverteix contra koreanoj en Koreujo: digues koreoj amb Koreujo o Koreio.

Persones: un polonès, un canadenc, els francesos

Per a un nom basat en la terra, afegeix -an-: Kanado → kanadano. Per a un nom basat en el poble, fes servir la paraula simple del poble: la francoj, la poloj. També pots afegir -an- al nom del país (francujano, franciano, pollandano), però mai a la paraula del poble: francanoj voldria dir «membres d’un francès». Les dones prenen -in-: polino, kanadanino.

Mi estas polo. – «Soc polonès.» Ŝi estas kanadanino. – «Ella és canadenca.» Estrictament, rusujano és qui viu a Rusujo i ruso un membre del poble rus, però la diferència sovint s’ignora.

Noms de llengües

El nom d’una llengua és l’adjectiu, normalment amb la: la pola o la pola lingvo «el polonès». Fes servir -e per a «en aquesta llengua»: paroli pole «parlar polonès». PMEG dona també angligi «traduir a l’anglès».

CatalàEsperantoPronunciació
anglèsla anglala AN-gla
francèsla francala FRAN-ca
alemanyla germanala ger-MA-na
espanyol, castellàla hispanala his-PA-na
rusla rusala RU-sa
xinèsla ĉinala ĈI-na
japonèsla japanala ja-PA-na
àrabla arabala a-RA-ba
hebreula hebreala he-BRE-a
persala persala PER-sa
hindila hindiala hin-DI-a
suahilila svahilala sva-HI-la
llatíLatinola-TI-no
esperantoEsperantoes-pe-RAN-to

Algunes llengües no tenen cap país corresponent. La persa ve dels persoj, el poble més nombrós de l’Iran, país que fins al 1935 es deia Persujo. El hindi és la hindia (oficial des del 2023), perquè hinda es refereix a tot el subcontinent indi. Els noms de llengua en -o no porten la: Mi parolas Esperanton. – «Parlo esperanto.»

D’on ets?

EsperantoCatalà
De kie vi venas?D’on ets?
El kiu lando vi venas?De quin país vens?
Mi venas el Pollando.Vinc de Polònia.
Mi estas polo. / Mi estas polino.Soc polonès / polonesa.
Mi loĝas en Kanado, sed mi naskiĝis en Brazilo.Visc al Canadà, però vaig néixer al Brasil.
Kiun lingvon vi parolas hejme?Quina llengua parles a casa?
Mi parolas la polan kaj iom la anglan.Parlo polonès i una mica d’anglès.
Mia denaska lingvo estas la pola.La meva llengua materna és el polonès.

El «de dins» marca el lloc d’origen (preposicions). Després de paroli, la llengua és l’objecte directe, per això el seu adjectiu porta -n: la polan. En català diem «parlo català» sense article; en esperanto, amb un adjectiu, cal la: Mi parolas la katalunan, però amb un nom en -o no: Mi parolas Esperanton.

Majúscules i article

Tipus de paraulaMajúscula?Exemple
paíssempreFrancujo, Kanado
persona d’un paísnormalment minúsculafranco, kanadano
llenguanormalment minúsculala franca, la pola
nom de llengua en -omajúsculaEsperanto, Latino

Les majúscules en pobles i llengües són possibles però menys habituals, diu PMEG. Com en català, on els gentilicis i els noms de llengües s’escriuen en minúscula, aquí també predomina la minúscula; els noms de països, en canvi, porten majúscula en totes dues llengües. Els noms de país no porten la: Mi loĝas en Francujo. Els noms plurals com (la) Filipinoj poden portar-lo. Els mesos porten majúscula (Oktobro) i els dies no (lundo): mira dies i mesos. Per saber on es parla l’esperanto, mira L’esperanto arreu del món.

Preguntes freqüents

Es diu Francujo o Francio?

Totes dues volen dir França. Francujo és la forma tradicional, construïda amb elements fonamentals, i la que fa servir l’Acadèmia en les seves definicions oficials; Francio no és oficial però és molt corrent. PMEG diu que totes dues són perfectament utilitzables, així que tria’n una i mantén-la.

Com es diu «soc estatunidenc» o «soc polonès»?

Fes servir un substantiu: Mi estas usonano (home), Mi estas usonanino (dona); Mi estas polo, Mi estas polino.

Com es diuen les llengües en esperanto?

Amb l’adjectiu del poble o del país, normalment amb la: la angla «l’anglès», la franca «el francès», la ĉina «el xinès». Només Esperanto i unes poques més en -o no porten la.

Els gentilicis i les llengües s’escriuen amb majúscula en esperanto?

Normalment no: franco, la pola. Els noms de país i els noms de llengua en -o (Esperanto, Latino) porten majúscula.

Fonts

Si Esperantopedia t’ha ajudat, pots donar-hi suport.