Països i llengües en esperanto: -ujo, -io o -lando?

L’esperanto dona nom a un país amb un substantiu acabat en -o i escrit amb majúscula: Kanado «el Canadà», Brazilo «el Brasil», Pollando «Polònia». Els habitants són kanadano, brazilano o polo, i la llengua és un adjectiu: la pola «el polonès». La majoria de països prenen el nom de la terra, però alguns el prenen del poble; així, França és Francujo o Francio, de franco «un francès». Les guies de pronunciació posen la síl·laba tònica en majúscules; l’accent cau sempre a la penúltima síl·laba.

#Dos sistemes per als noms de països

PMEG, la gramàtica de referència, i l’Acadèmia d’Esperanto ordenen els noms de països en dos tipus. Els noms basats en la terra són arrels simples: Kanado dona nom a la terra, i el sufix -an- «habitant» forma la persona, kanadano. Els noms basats en el poble parteixen de la paraula del poble, franco, i hi afegeixen -uj-, -i- o -land- amb el sentit de «terra de».

Els noms basats en la terra són la majoria: uns 60 dels 203 noms de la llista de l’Acadèmia de 2009 es basen en el poble (recompte propi), sobretot a Europa.

Un nom en -ujo sempre es basa en el poble. Un nom en -io o -lando pot ser d’un tipus o de l’altre: Aŭstralio i Nederlando es basen en la terra (no hi ha aŭstraloj ni nederoj), mentre que Francio i Pollando es basen en el poble. Si dubtes, afegeix -an- al nom del país (pollandano); PMEG diu que mai no és incorrecte.

#Països que prenen el nom de la terra

Aquests noms prenen -an- per a la persona i -a per a l’adjectiu: Brazilo → brazilano, brazila.

Usono és una paraula completa, no una abreviatura: els nord-americans la van proposar cap al 1900 com a Usonia (ReVo) i va ser oficial el 2007. Barato va ser oficial el 2023; l’antic Hindujo designa sobretot tot el subcontinent indi. Filipinoj és plural: en Filipinoj.

#Països que prenen el nom del poble

Aquí primer ve la paraula del poble, sense sufix: franco, germano, polo. El país hi afegeix -uj-, -i- o -land-, i l’adjectiu és la paraula del poble més -a.

Britujo és tot l’estat, Anglujo la seva part meridional, Anglaterra.

#-ujo, -io o -lando: quina?

Les tres funcionen, i PMEG diu que tots els parlants d’esperanto entenen -ujo i -io. -Uj- és el més antic: el diccionari del Fundamento recull Turk'uj' «Turquia», i el mateix sufix dona Esperantujo, el món dels parlants d’esperanto. -I- no és oficial però és molt corrent. L’Acadèmia s’ha pronunciat quatre vegades sobre aquest tema:

-Land- apareix en sis noms basats en el poble de la llista de 2009: Finnlando, Pollando, Skotlando, Svazilando, Svislando i Tajlando. L’Acadèmia diu que Polujo i Svisujo també són correctes.

No barregis els dos sistemes per a un mateix país. PMEG adverteix contra koreanoj en Koreujo: digues koreoj amb Koreujo o Koreio.

#Persones: un polonès, un canadenc, els francesos

Per a un nom basat en la terra, afegeix -an-: Kanado → kanadano. Per a un nom basat en el poble, fes servir la paraula simple del poble: la francoj, la poloj. També pots afegir -an- al nom del país (francujano, franciano, pollandano), però mai a la paraula del poble: francanoj voldria dir «membres d’un francès». Les dones prenen -in-: polino, kanadanino.

Mi estas polo. – «Soc polonès.» Ŝi estas kanadanino. – «Ella és canadenca.» Estrictament, rusujano és qui viu a Rusujo i ruso un membre del poble rus, però la diferència sovint s’ignora.

#Noms de llengües

El nom d’una llengua és l’adjectiu, normalment amb la: la pola o la pola lingvo «el polonès». Fes servir -e per a «en aquesta llengua»: paroli pole «parlar polonès». PMEG dona també angligi «traduir a l’anglès».

Algunes llengües no tenen cap país corresponent. La persa ve dels persoj, el poble més nombrós de l’Iran, país que fins al 1935 es deia Persujo. El hindi és la hindia (oficial des del 2023), perquè hinda es refereix a tot el subcontinent indi. Els noms de llengua en -o no porten la: Mi parolas Esperanton. – «Parlo esperanto.»

#D’on ets?

El «de dins» marca el lloc d’origen (preposicions). Després de paroli, la llengua és l’objecte directe, per això el seu adjectiu porta -n: la polan. En català diem «parlo català» sense article; en esperanto, amb un adjectiu, cal la: Mi parolas la katalunan, però amb un nom en -o no: Mi parolas Esperanton.

#Majúscules i article

Les majúscules en pobles i llengües són possibles però menys habituals, diu PMEG. Com en català, on els gentilicis i els noms de llengües s’escriuen en minúscula, aquí també predomina la minúscula; els noms de països, en canvi, porten majúscula en totes dues llengües. Els noms de país no porten la: Mi loĝas en Francujo. Els noms plurals com (la) Filipinoj poden portar-lo. Els mesos porten majúscula (Oktobro) i els dies no (lundo): mira dies i mesos. Per saber on es parla l’esperanto, mira L’esperanto arreu del món.

#Preguntes freqüents

#Es diu Francujo o Francio?

Totes dues volen dir França. Francujo és la forma tradicional, construïda amb elements fonamentals, i la que fa servir l’Acadèmia en les seves definicions oficials; Francio no és oficial però és molt corrent. PMEG diu que totes dues són perfectament utilitzables, així que tria’n una i mantén-la.

#Com es diu «soc estatunidenc» o «soc polonès»?

Fes servir un substantiu: Mi estas usonano (home), Mi estas usonanino (dona); Mi estas polo, Mi estas polino.

#Com es diuen les llengües en esperanto?

Amb l’adjectiu del poble o del país, normalment amb la: la angla «l’anglès», la franca «el francès», la ĉina «el xinès». Només Esperanto i unes poques més en -o no porten la.

#Els gentilicis i les llengües s’escriuen amb majúscula en esperanto?

Normalment no: franco, la pola. Els noms de país i els noms de llengua en -o (Esperanto, Latino) porten majúscula.

#Fonts

• PMEG: Landoj, popoloj kaj lingvoj
• PMEG: Majuskloj ĉe propraj nomoj
• PMEG: La ĉe propraj nomoj
• PMEG: El (origen)
• Akademio: La Akademio kaj la landnomoj
• Akademio: Listo de Rekomendataj Landnomoj (2009)
• Akademio: Oka Oficiala Aldono (1974), landnomoj i -io
• Akademio: Deka Oficiala Aldono (2023)
• Akademio: Universala Vortaro (Fundamento)
• ReVo: -uj, Usono, Irano
• Tatoeba: #474395, #431690, #11442766 (CC BY 2.0 FR)