Contraris en esperanto: com mal- duplica el vocabulari

L’esperanto forma un contrari posant el prefix mal- davant d’una paraula: bona «bo» → malbona «dolent», granda «gran» → malgranda «petit», fermi «tancar» → malfermi «obrir». Aprens una arrel i ja coneixes els dos extrems de l’escala. Les taules següents donen 74 parells per temes. Les guies de pronunciació divideixen les paraules en síl·labes, amb la síl·laba tònica en majúscules.

En català els contraris solen ser paraules sense cap relació entre elles (bo / dolent, obrir / tancar, pujar / baixar) i cal aprendre-les totes per separat. En esperanto, en canvi, en la majoria dels casos n’hi ha prou amb mal-.

#Com funciona mal-

Mal- és un dels deu prefixos oficials. El Fundamento (1905) l’explica en una sola línia: indica els contraris, com en bona – malbona. PMEG el defineix com «la idea directament oposada» i afegeix que només s’usa quan hi ha un contrari directe. Mai no canvia la classe de paraula (mira la formació de paraules):

• Els adjectius són el cas més freqüent: varma «càlid» → malvarma «fred».
• Els verbs inverteixen l’acció: permesi «permetre» → malpermesi «prohibir».
• Els adverbis i les paraules petites: frue «aviat, d’hora» → malfrue «tard», antaŭ «davant» → malantaŭ «darrere».
• Els noms: lumo «llum» → mallumo «foscor».

Per si sol, mal- també és una arrel: malo «el contrari». La malo de "alta" estas "malalta". – «El contrari d’“alt” és “baix”.»

L’accent segueix la regla habitual, la penúltima vocal, de manera que normalment no cau sobre mal-: mal-BO-na, mal-FER-mi. En malpli «menys», malplej «el mínim» i maltro «massa poc» només hi ha dues vocals, així que l’accent cau sobre el prefix: MAL-pli, MAL-plej, MAL-tro (PMEG).

malbona: mal-BO-namalbona/malˈbo.na/

malfermi: mal-FER-mimalfermi/malˈfer.mi/

malpli: MAL-plimalpli/ˈmal.pli/

#Mida i quantitat

#Temperatura, llum i tacte

La pàgina dels colors mostra com hel- i malhel- formen els tons clars i foscos.

#Edat, temps i velocitat

#Qualitat, caràcter i sentiments

#Moviment i accions

Amb els verbs, mal- dona l’acció inversa.

Amb alguns verbs PMEG assenyala un sentit més precís. Maldormi vol dir estar despert quan normalment dormiries, i malhavi «mancar» vol dir no tenir una cosa que sents que hauries de tenir.

#Lloc i direcció

#Mal- i ne

Ne només nega, mentre que mal- expressa el contrari. Ne laŭdi «no lloar» no diu res de dolent, però mallaŭdi «censurar, condemnar» sí. PMEG dona aquests contrastos:

Així, ne bona «no bo» deixa obert el terme mitjà, mentre que malbona «dolent» és l’altre extrem de l’escala. Es poden combinar, com en ne malbona «no dolent», és a dir, «no està malament».

#Contraris sense mal-

Molts contraris són dues arrels sense relació, de manera que no cal mal-. PMEG inclou entre els seus exemples tago – nokto «dia – nit», komenci – fini «començar – acabar» i nigra – blanka «negre – blanc».

Hi ha tres casos més que mereixen una nota:

• Masculí i femení usen el sufix -in-, no mal-: viro «home» – virino «dona», patro «pare» – patrino «mare». Mira els sufixos.
• Sempre i mai provenen dels correlatius: ĉiam «sempre» – neniam «mai». Mira els correlatius.
• Alternatives curtes existeixen al costat d’algunes paraules amb mal-: kurta al costat de mallonga, frida al costat de malvarma, liva al costat de maldekstra. PMEG diu que kurta i frida apareixen sobretot en poesia i en paraules tècniques (fridujo «nevera»), i que la paraula amb mal- sempre continua sent correcta.

#Quantes paraules dona mal-

El 8 d’octubre de 2026 vam comptar les paraules amb mal- a les dades de ReVo que hi ha darrere del nostre diccionari, que té 32.762 entrades. Una entrada es comptava quan el lema començava per mal- i ReVo la classifica com a derivada d’una altra paraula amb mal-. Vam deixar fora l’arrel mal- mateixa (malo, male) i paraules que s’hi assemblen, com malto «malt» i malgraŭ «malgrat».

El resultat és 784 paraules, el 2,4 % de totes les entrades, construïdes sobre 463 articles d’arrel diferents de ReVo. Sense el prefix, cadascuna seria una paraula més per memoritzar. A la nostra llista de les 1.000 paraules més freqüents, 42 comencen per mal-, encapçalades per malbona (posició 229), malgranda (268), malpli (297) i malnova (306).

#En frases

Aprèn primer les paraules més freqüents i després afegeix-hi els contraris.

#Preguntes freqüents

#Com es diu el contrari d’una paraula en esperanto?

Posa-hi mal- al davant: granda «gran» → malgranda «petit». La terminació es manté, de manera que funciona amb adjectius, verbs, adverbis i noms.

#Quina diferència hi ha entre mal- i ne?

Ne vol dir «no», mal- vol dir «el contrari». Neutila és «sense utilitat», mentre que malutila és «perjudicial».

#Es pot posar mal- davant de qualsevol paraula?

No, només quan hi ha un contrari directe. Molts contraris són arrels diferents, com tago – nokto «dia – nit».

#Quantes paraules en esperanto usen mal-?

A les dades de ReVo que hem revisat, 784 paraules es construeixen amb aquest prefix (comptades el 8 d’octubre de 2026).

#El contrari d’«home» és malviro?

No. El femení es marca amb -in-: viro «home» → virino «dona».

#Fonts

• PMEG – MAL
• PMEG – Prefixes
• Fundamento de Esperanto – Ekzercaro (affix explanations)
• ReVo (Reta Vortaro): mal- i totes les paraules de les taules, p. ex. bona, malbona
• Posicions de freqüència: la nostra llista de les 1.000 paraules més freqüents, comptades en frases de Tatoeba (CC BY 2.0 FR)