Frases
Feina i professions en esperanto: mestre, metge, infermer
La majoria de professions en esperanto acaben en -isto, unes quantes són arrels simples, i un grapat de verbs i frases cobreix la feina i la recerca de treball.
La majoria de professions en esperanto acaben en -isto: instruisto «mestre», kuracisto «metge», kuiristo «cuiner». El sufix -ist- marca una persona que s’ocupa d’alguna cosa, sovint com a professió: instrui «ensenyar» dona instruisto. Unes quantes professions són arrels simples sense -ist-, com kelnero «cambrer», ŝoforo «conductor» i inĝeniero «enginyer». Les guies de pronunciació separen les paraules en síl·labes, amb la tònica en majúscules.
Com es formen les paraules de feina
| Part de la paraula | Significat | Exemple | Català |
|---|---|---|---|
| -in- | femení | instruistino | mestra |
| -an- | membre, habitant | kamparano | habitant del camp |
| -ul- | persona amb una qualitat | senlaborulo | persona a l’atur |
| -ant-, -it- | qui ho fa, qui ho ha rebut | laboranto, dungito | treballador, empleat |
| -estr- | cap, dirigent | urbestro | alcalde |
| -ej- | lloc | oficejo | oficina |
Són sufixos i participis corrents. S’apilen com en qualsevol formació de paraules: lern·ej·estr·o és «aprendre + lloc + cap», un director d’escola.
Què vol dir -ist-, i on no s’usa
La gramàtica de referència el PMEG defineix -ist- com una persona que participa sovint en alguna cosa, potser professionalment. Així, instruisto ensenya per guanyar-se la vida, però biciklisto «ciclista» és qualsevol que va sovint en bicicleta, i esperantisto és qualsevol que coneix i usa l’esperanto. Per a una feina precisa, fes un compost: en lloc del vague fiŝisto, el PMEG suggereix fiŝkaptisto «pescador», fiŝbredisto «piscicultor» o fiŝvendisto «peixater».
Moltes paraules de feina són arrels completes i no porten -ist-. El PMEG recull ĥirurgo «cirurgià», barbiro «barber», kelnero «cambrer», aktoro «actor», soldato «soldat», profesoro «professor» i ŝoforo «conductor», i diu que no s’ha de dir ĥirurgisto. El ReVo també té inĝeniero, advokato i sekretario com a paraules corrents sense -ist-. Cap regla no prediu quines feines són d’un tipus o de l’altre, així que aprèn cada una tal com és. Fizikisto «físic» sí que necessita -ist-, perquè fiziko és la ciència mateixa.
Professions habituals per àmbits
Educació i salut
| Català | Esperanto | Pronunciació | Nota |
|---|---|---|---|
| mestre | instruisto | in-stru-IS-to | |
| professor | profesoro | pro-fe-SO-ro | arrel simple |
| metge | kuracisto | ku-ra-CIS-to | de kuraci «tractar» |
| dentista | dentisto | den-TIS-to | |
| infermer | flegisto | fle-GIS-to | de flegi «cuidar» |
| cirurgià | ĥirurgo | ĥi-RUR-go | arrel simple |
| farmacèutic | farmaciisto | far-ma-ci-IS-to | |
| veterinari | veterinaro | ve-te-ri-NA-ro | arrel simple |
Alimentació, botigues i serveis
| Català | Esperanto | Pronunciació | Nota |
|---|---|---|---|
| cuiner | kuiristo | ku-i-RIS-to | de kuiri «cuinar» |
| forner | bakisto | ba-KIS-to | |
| cambrer | kelnero | kel-NE-ro | arrel simple |
| venedor | vendisto | ven-DIS-to | de vendi «vendre» |
| caixer | kasisto | ka-SIS-to | de kaso «caixa» |
| barber | barbiro | bar-BI-ro | arrel simple |
| sastre | tajloro | taj-LO-ro | arrel simple |
| carter | poŝtisto | poŝ-TIS-to |
Oficina, negocis, dret i estat
| Català | Esperanto | Pronunciació | Nota |
|---|---|---|---|
| oficinista | oficisto | o-fi-CIS-to | |
| secretari | sekretario | se-kre-ta-RI-o | arrel simple |
| banquer | bankisto | ban-KIS-to | |
| comerciant | komercisto | ko-mer-CIS-to | |
| director, gerent | direktoro | di-rek-TO-ro | arrel simple |
| advocat | advokato | ad-vo-KA-to | arrel simple |
| jutge | juĝisto | ju-ĜIS-to | |
| policia | policisto | po-li-CIS-to | |
| soldat | soldato | sol-DA-to | arrel simple |
Tècnica, construcció i transport
| Català | Esperanto | Pronunciació | Nota |
|---|---|---|---|
| enginyer | inĝeniero | in-ĝe-ni-E-ro | arrel simple |
| arquitecte | arĥitekto | ar-ĥi-TEK-to | també s’escriu arkitekto |
| programador | programisto | pro-gra-MIS-to | |
| fuster | ĉarpentisto | ĉar-pen-TIS-to | |
| conductor | ŝoforo | ŝo-FO-ro | arrel simple, neutre per a qualsevol sexe |
| pilot | piloto | pi-LO-to | de vaixells o d’avions; aviadisto és «pilot d’avió» |
| mariner | maristo | ma-RIS-to | de maro «mar» |
Ciència, mitjans i art
| Català | Esperanto | Pronunciació | Nota |
|---|---|---|---|
| científic | sciencisto | sci-en-CIS-to | |
| periodista | ĵurnalisto | ĵur-na-LIS-to | |
| escriptor | verkisto | ver-KIS-to | de verki «compondre una obra» |
| traductor | tradukisto | tra-du-KIS-to | |
| actor | aktoro | ak-TO-ro | arrel simple |
| músic | muzikisto | mu-zi-KIS-to | |
| pintor | pentristo | pen-TRIS-to |
Terra i mar
| Català | Esperanto | Pronunciació | Nota |
|---|---|---|---|
| agricultor | terkulturisto | ter-kul-tu-RIS-to | «cultivador de terra» |
| jardiner | ĝardenisto | ĝar-de-NIS-to | |
| pescador | fiŝkaptisto | fiŝ-kap-TIS-to | |
| habitant del camp, pagès | kamparano | kam-pa-RA-no | format amb -an- |
-ist-, -an- o -ul-?
| Sufix | Què hi ha davant | La persona és... | Exemple |
|---|---|---|---|
| -ist- | el que fa | s’hi dedica, sovint com a feina | verkisto «escriptor» |
| -an- | el grup o el lloc | membre, resident | klubano «soci del club» |
| -ul- | una qualitat | algú que la té | junulo «jove» |
El PMEG diu que quan dos sufixos encaixen, els parlants trien el que dona la forma més internacional: kristano, no krististo. Compara ŝipano «persona que serveix en un vaixell» amb maristo «persona que viu del mar».
No afegeixis -ul- a una paraula que ja anomena una persona. El PMEG dona parolanto, no parolantulo. El mateix passa amb laboranto i dungito.
Formes femenines amb -in-
Segons el PMEG, -in- afegeix el sexe femení. Darrere d’una arrel masculina és obligatori: patrino, fratino (mira les paraules de família). Darrere d’una arrel neutra quant al sexe, com la majoria de paraules de feina, és opcional: el PMEG escriu Ŝi estas aktor(in)o i diu que Ŝi estas ŝoforo és correcte.
| Català | Esperanto | Forma femenina |
|---|---|---|
| mestre | instruisto | instruistino |
| metge | kuracisto | kuracistino |
| cambrer | kelnero | kelnerino |
| actor | aktoro | aktorino |
La tradició afegeix -in- de manera rutinària, de manera que la paraula sense sufix pot sonar masculina al costat de la seva parella, però el plural kuracistoj normalment inclou tothom. El PMEG observa que des de finals del segle XX més parlants han deixat d’afegir -in- per defecte, i considera correctes tots dos costums. Per remarcar que una persona és un home, digues vira aktoro «actor masculí».
Llocs de treball amb -ej-
El PMEG descriu -ej- com un lloc destinat a alguna cosa. El que hi ha davant és el que s’hi fa o qui hi treballa: tajlorejo és on treballa un sastre.
| Català | Esperanto | Pronunciació |
|---|---|---|
| lloc de treball | laborejo | la-bo-RE-jo |
| oficina | oficejo | o-fi-CE-jo |
| escola | lernejo | ler-NE-jo |
| botiga | vendejo | ven-DE-jo |
| cuina | kuirejo | ku-i-RE-jo |
| sastreria | tajlorejo | taj-lo-RE-jo |
| hospital | malsanulejo, hospitalo | mal-sa-nu-LE-jo, hos-pi-TA-lo |
| fàbrica | fabriko | fa-BRI-ko |
Fabriko és una arrel independent. Per a les fàbriques el PMEG recomana compostos clars com ŝtalfabriko o ŝtalejo «siderúrgica» i tabakfarejo «fàbrica de tabac», perquè tabakejo és un lloc on es conrea tabac. Una paraula en -ej- també pot representar les persones que hi treballen: Nia oficejo ŝanĝis la regulojn – «La nostra oficina ha canviat les normes.»
Caps, companys i paraules de feina
El PMEG defineix -estr- com una persona que dirigeix i decideix; el que hi ha davant és el lloc o l’afer de què s’encarrega. La taula també fa servir els prefixos mal- «contrari» i eks- «que ja no ocupa el càrrec» (eksministro «exministre»).
| Català | Esperanto | Pronunciació | Nota |
|---|---|---|---|
| cap, dirigent | estro | ES-tro | |
| cap, responsable | ĉefo | ĈE-fo | |
| alcalde | urbestro | ur-BES-tro | urbo «ciutat» + -estr- |
| company | kolego | ko-LE-go | de la mateixa feina o ofici |
| treballar | labori | la-BO-ri | no té complement directe |
| feina, treball | laboro | la-BO-ro | |
| treballador | laboranto | la-bo-RAN-to | qualsevol que treballa |
| lloc de treball, càrrec | posteno | pos-TE-no | ReVo: laborloko és un lloc fix en una empresa |
| contractar | dungi | DUN-gi | |
| empleat, empresari | dungito, dunganto | dun-GI-to, dun-GAN-to | «contractat», «qui contracta» |
| acomiadar | maldungi | mal-DUN-gi | mal- + dungi |
| destituir, dimitir | eksigi, eksiĝi | ek-SI-gi, ek-SI-ĝi | eksiĝi: deixar un càrrec o una feina |
| sou | salajro | sa-LAJ-ro | |
| persona a l’atur | senlaborulo | sen-la-bo-RU-lo | sen- «sense» |
| jubilar-se | emeritiĝi | e-me-ri-TI-ĝi |
Parlar de la teva feina
| Esperanto | Català |
|---|---|
| Kie vi laboras? | On treballes? |
| Kio estas via profesio? | Quina és la teva professió? |
| Pri kio vi okupiĝas? | A què et dediques? (literalment: De què t’ocupes?) |
| Mi estas instruisto. | Soc mestre. |
| Mi laboras kiel kuracisto. | Treballo de metge. |
| Mia patrino estas advokato. | La meva mare és advocada. |
| Mi laboras por malgranda entrepreno. | Treballo per a una empresa petita. |
| Mi laboras de lundo ĝis vendredo. | Treballo de dilluns a divendres. |
| Miaj kolegoj estas ĝentilaj. | Els meus companys són amables. |
L’esperanto no té article indefinit: Mi estas instruisto és simplement «soc mestre». L’article la és per a una cosa concreta: Li estas la direktoro «És el director».
Després de kiel «com a», un substantiu que anomena el paper del subjecte conserva la forma bàsica. Un substantiu que anomena el paper de l’objecte porta -n: La entrepreno dungis ŝin kiel kasiston – «L’empresa la va contractar com a caixera» (paral·lel del PMEG: Ili elektis ŝin kiel kasiston). Mira l’acusatiu i les paraules interrogatives kie i kio als correlatius.
Buscar feina
| Esperanto | Català |
|---|---|
| Mi serĉas laboron. | Busco feina. |
| Mi estas senlabora kaj serĉas laboron kiel tradukisto. | Estic a l’atur i busco feina de traductor. |
| Mi kandidatiĝas al la posteno de programisto. | Em presento com a candidat al lloc de programador. |
| Morgaŭ mi havas intervjuon. | Demà tinc una entrevista. |
| Ili dungis min. | M’han contractat. |
| Mi enposteniĝos en Novembro. | Prendré possessió del lloc al novembre. |
Kandidatiĝi vol dir presentar-se com a candidat; l’exemple del ReVo és ser candidat «al la posteno de direktoro». Enposteniĝi és «obtenir un lloc», i dungiĝi «ser contractat» és la parella amb -iĝ- de dungi.
Preguntes freqüents
Com es diu «mestre» en esperanto?
Instruisto, femení instruistino, de instrui «ensenyar» més -ist-. Un docent universitari pot ser un profesoro.
Com es diu «metge» en esperanto?
Un metge és un kuracisto (femení kuracistino). Doktoro és primer de tot el grau acadèmic de «doctor»; el ReVo afegeix que també és un tractament informal de cortesia per als metges, com a sinjoro doktoro.
Com es diu «soc mestre» o «treballo de mestre»?
Mi estas instruisto o Mi laboras kiel instruisto. L’esperanto no té article indefinit, així que no hi va res davant de la professió.
Quina diferència hi ha entre -isto i -ano?
-ist- nomena el que una persona fa, sovint com a feina (verkisto «escriptor»). -an- nomena a què pertany una persona o on viu (klubano «soci del club»). Quan tots dos encaixen, decideix l’ús: kristano, no krististo.
S’afegeix -ino a les professions de les dones?
Darrere d’arrels masculines com patro, sí. Darrere de paraules de feina neutres com kuracisto és opcional: Ŝi estas kuracisto i Ŝi estas kuracistino són correctes.
Com es pregunta «a què et dediques?»
Digues Kio estas via profesio? «Quina és la teva professió?», Kio estas via laboro? o Kie vi laboras? «On treballes?».
Fonts
- PMEG: IST, AN, UL, IN, EJ, ESTR, EKS
- PMEG: Seksa signifo de O-vortoj
- PMEG: Perverba priskribo de objekto
- ReVo: instruisto, kuracisto, ĥirurgo, advokato, inĝeniero, arĥitekto, piloto, maristo, kamparano
- ReVo: labori, dungi, eksiĝi, kolego, posteno, kandidato, doktoro
- Tatoeba, CC BY 2.0 FR, sentences #487741, #1623598, #3263101, #530379, #933450
Si Esperantopedia t’ha ajudat, pots donar-hi suport.