Errors habituals en esperanto: 40 errors i com corregir-los

Q: Quins errors d’esperanto canvien el sentit d’una frase?

Diversos: lian en lloc de sian (la dona d’un altre, no la pròpia), -ata en lloc d’-ita («s’està tancant» en lloc de «tancat»), una -n de direcció que falta (dins de l’habitació en lloc de cap a dins) i una doble negació (la frase esdevé afirmativa).

Q: Es posen en majúscula els noms de llengües en esperanto?

Només els noms acabats en -o, com Esperanto, Ido i Latino. Els adjectius com angla i franca i la majoria de les paraules de nacionalitat (anglo, usonano) es posen normalment en minúscula.

Els errors més habituals en esperanto són un acusatiu -n que falta, un adjectiu que no copia el seu nom, -ig- i -iĝ- confosos, lia on cal sia i kiel on va ol. Les files següents estan pensades per a qui parla català. Cadascuna dona la forma incorrecta, la correcta i el motiu. Unes quantes frases «incorrectes» són gramaticals però diuen una altra cosa que la volguda; la columna «Per què» ho indica.

Terminacions

Regles completes: l’acusatiu i noms i adjectius.

Incorrecte	Correcte	Per què
Mi vidas la hundo.	Mi vidas la hundon. – «Veig el gos.»	L’objecte directe porta -n; l’ordre de les paraules no el marca. En català no hi ha cap marca, i per això és fàcil oblidar-lo.
Mi estas instruiston.	Mi estas instruisto. – «Soc mestre.»	Després d’esti la paraula descriu el subjecte i no és un objecte, per tant sense -n.
belaj domo, grandan domoj	bela domo, grandajn domojn – «una casa bonica», «cases grans»	Un adjectiu copia el nombre (-j) i la -n del seu nom.
katonj	katojn – «gats» (objecte)	-j va sempre abans de -n.
Mi havas du kato.	Mi havas du katojn. – «Tinc dos gats.»	Més d’una cosa vol dir nom en plural.
Mi iras al la urbon.	Mi iras al la urbo. – «Vaig a la ciutat.»	Al ja mostra la direcció; la -n de direcció va amb en, sur, sub (PMEG).
La birdo flugis en la ĉambro.	La birdo flugis en la ĉambron. – «L’ocell va volar cap a dins de l’habitació.»	Totes dues són correctes, però sense -n l’ocell ja era dins.

Verbs

Mira -ig- i -iĝ-, verbs i participis.

Incorrecte	Correcte	Per què
La filmo komencas.	La filmo komenciĝas. – «La pel·lícula comença.»	Komenci necessita un objecte (Mi komencas la filmon). El que comença per si sol porta -iĝ-.
Mi dormas la bebon.	Mi dormigas la bebon. – «Adormo el nadó.»	Un verb intransitiu només rep objecte amb -ig-.
Mi volas lernas.	Mi volas lerni. – «Vull aprendre.»	Després de voli, povi i devi el segon verb queda en infinitiu -i.
Li diris, ke li venus.	Li diris, ke li venos. – «Va dir que vindria.»	Conserva el temps de les paraules originals («vindré»); en català passem al condicional, però en esperanto això és un error (PMEG).
Estas varma hodiaŭ.	Estas varme hodiaŭ. – «Avui fa calor.»	Una frase sense subjecte porta un adverbi.
La ĉambro estas varme.	La ĉambro estas varma. – «L’habitació és càlida.»	Amb un subjecte real, esti porta un adjectiu.
La pordo estas fermata.	La pordo estas fermita. – «La porta està tancada.»	-at- vol dir que l’acció encara continua («s’està tancant»); -it- vol dir que és acabada.
Mi ĵetadis la pilkon unu fojon.	Mi ĵetis la pilkon unu fojon. – «Vaig llançar la pilota una vegada.»	-ad- mostra una acció que continua o es repeteix (PMEG); un sol acte porta el verb simple. Mira sufixos.

Pronoms i correlatius

Mira pronoms, oracions de relatiu i preguntes i negació.

Incorrecte	Correcte	Per què
Petro amas lian edzinon.	Petro amas sian edzinon. – «En Pere estima la seva (pròpia) dona.»	Sia remet al subjecte. Lian vol dir la dona d’un altre home. En català «la seva» és ambigu; aquí s’ha de triar.
Petro kaj sia edzino venis.	Petro kaj lia edzino venis. o Petro kun sia edzino venis. – «En Pere i la seva dona van venir.»	Sia no pot formar part del subjecte, i només és de tercera persona: Mi venis kun mia frato, no kun sia frato.
La libro, ke mi legis	La libro, kiun mi legis – «el llibre que vaig llegir»	Per descriure un nom fes servir kiu, amb -n quan és l’objecte. Ke només obre una declaració. El «que» català fa les dues feines, de manera que és una trampa freqüent.
Mi pensas, kiu vi pravas.	Mi pensas, ke vi pravas. – «Penso que tens raó.»	Una declaració després d’un verb de pensar o dir necessita ke.
Mi estas dudek jaroj.	Mi havas dudek jarojn. o Mi estas dudekjara. – «Tinc vint anys.»	L’edat és una cosa que tens (havi … jarojn) o un adjectiu en -jara; no ets «anys». En català «tinc vint anys» ja funciona igual. Mira temps i dates.
Mi ne vidis neniun.	Mi vidis neniun. – «No he vist ningú.»	Una sola negació per oració. Dues s’anul·len, de manera que la frase incorrecta vol dir «Sí que he vist algú». En català la doble negació («no he vist ningú») és normal, i aquí és la trampa més gran.
Mi ne scias, se li venos.	Mi ne scias, ĉu li venos. – «No sé si vindrà.»	Les preguntes de sí o no dins d’una frase comencen amb ĉu; se vol dir «si» condicional. El «si» català cobreix les dues coses.

Elecció de paraules

Mira comparació, preposicions i l’article.

Incorrecte	Correcte	Per què
Li estas pli alta kiel mi.	Li estas pli alta ol mi. – «És més alt que jo.»	«Que» en una comparació és ol. Kiel vol dir «com».
Mi volas glason de akvo.	Mi volas glason da akvo. – «Vull un got d’aigua.»	Da anomena una quantitat. Glaso de akvo és un got relacionat amb l’aigua, per exemple un que n’ha contingut (PMEG). El «de» català cobreix tots dos usos.
multe de homoj	multe da homoj – «molta gent»	Les paraules de quantitat s’uneixen amb el que compten mitjançant da, i no hi va cap -n: Mi vidis multe da homoj.
Mi venos en la oka.	Mi venos je la oka. – «Vindré a les vuit.»	Les hores del rellotge porten je. Els dies porten -n: lundon – «dilluns».
Tiu ŝtofo kostas dek eŭrojn po metro.	Tiu ŝtofo kostas po dek eŭrojn por metro. – «Aquella tela costa deu euros el metre.»	Po va davant de la quantitat que es repeteix, i «per» és por (PMEG).
Mi parolas anglan.	Mi parolas la anglan. – «Parlo anglès.»	Una llengua nomenada amb un adjectiu porta la: la angla.
Mi lernas la Esperanton.	Mi lernas Esperanton. – «Aprenc esperanto.»	Els noms de llengües en -o (Esperanto, Ido, Volapuko) són noms propis i no porten la.

Falsos amics

Paraules que s’assemblen a una paraula catalana però volen dir una altra cosa:

Incorrecte	Correcte	Per què
Mi havas por.	Mi havas timon. – «Tinc por.»	Por vol dir «per a», no «por»; la por és timo.
El libro estas nova.	La libro estas nova. – «El llibre és nou.»	El no és l’article català: vol dir «de dins de» o «fet de». L’únic article és la.
Tiu aŭto estas ĉar.	Tiu aŭto estas multekosta. – «Aquest cotxe és car.»	Ĉar vol dir «perquè»; «car» (de preu alt) és multekosta.

Pronunciació i ortografia

Aquests lapsus venen dels hàbits sonors del català. Mira l’alfabet.

Incorrecte	Correcte	Per què
fa-MI-li-o (com «família»), te-LE-fo-no (com «telèfon»)	fa-mi-LI-o, te-le-FO-no	L’accent cau a la penúltima vocal, com a es-pe-RAN-to. i davant de o compta com a vocal.
aŭto dit a-U-to; kaj dit en dues síl·labes	AŬ-to; kaj en una sola síl·laba	Una vocal més j o ŭ és una sola síl·laba: aj, ej, oj, uj, aŭ, eŭ.
jaro dit «ZHA-ro»; geografio dit «zhe-o-gra-FI-o»	jaro dit «YA-ro»; ge-o-gra-FI-o amb g dura	j sona com la i de iogurt (no com la j de jove, que és ĵ) i g és sempre dura, com a gat.
centro dit «SEN-tro»	centro dit «TSEN-tro»	c sona sempre «ts» (PMEG).
homo dit «OH-mo»	homo dit «HO-mo» amb h aspirada	En català la h és muda, però en esperanto s’aspira: hundo, historio.
vivi dit «BI-bi»	vivi amb v labiodental, com al francès vivre	En el català central i en altres parlars la v se sol pronunciar com la b, però en esperanto v i b són dos sons diferents.
Mi scias, ke si venos.	Mi scias, ke ŝi venos. – «Sé que vindrà.»	Si sense capell és el pronom reflexiu, una altra paraula. No pots escriure ŝ? Fes servir el sistema x.
Ŝi parolas la Francan.	Ŝi parolas la francan. – «Parla francès.»	Els adjectius de noms de llengües i nacionalitats es posen en minúscula, com en català. Només els noms en -o, com Esperanto, porten majúscula (PMEG).

Preguntes freqüents

Quins errors d’esperanto canvien el sentit d’una frase?

Diversos: lian en lloc de sian (la dona d’un altre, no la pròpia), -ata en lloc d’-ita («s’està tancant» en lloc de «tancat»), una -n de direcció que falta (dins de l’habitació en lloc de cap a dins) i una doble negació (la frase esdevé afirmativa).

Per què els parlants de català confonen -ig- i -iĝ-?

El català usa sovint un sol verb per a tots dos usos o un pronom reflexiu: «la porta s’obre» i «obro la porta». L’esperanto té La pordo malfermiĝas i Mi malfermas la pordon. Els parells són a -ig- i -iĝ-.

Es posen en majúscula els noms de llengües en esperanto?

Només els noms acabats en -o, com Esperanto, Ido i Latino. Els adjectius com angla i franca i la majoria de les paraules de nacionalitat (anglo, usonano) es posen normalment en minúscula.

Com puc comprovar el meu esperanto?

Mira cada frase: -n a cada objecte, -j i -n a cada adjectiu, la forma -ig-/-iĝ- correcta, sia només per al subjecte, i ol, ke, ĉu al lloc que toca. Després llegeix-la en veu alta per comprovar l’accent.

Fonts

PMEG: N – regles bàsiques, N per a l’objecte, N per a la direcció, A-vortoj, Singular i plural
PMEG: Verbs amb -iĝ-, Mode neutre (infinitiu), Temps en el discurs indirecte, E-vortoj, Participis com a A-vortoj, Sufix -ad-
PMEG: Si en frases simples, Kiu, Preguntes com a subordinades, Negació, Exclamacions
PMEG: Kiel i ol, Da, Je, Po, La davant de noms de llengües, Majúscules, Pronunciació
Reta Vortaro (ReVo): timo, kara

#Terminacions

#Verbs

#Pronoms i correlatius

#Elecció de paraules

#Falsos amics

#Pronunciació i ortografia

#Preguntes freqüents

#Quins errors d’esperanto canvien el sentit d’una frase?

#Per què els parlants de català confonen -ig- i -iĝ-?

#Es posen en majúscula els noms de llengües en esperanto?

#Com puc comprovar el meu esperanto?

#Fonts