Esperantopedia

Gramàtica

Oracions de relatiu en esperanto: kiu, kiun, kio i kies

L’esperanto no té un «que» per a tot: kiu descriu un nom, ke enuncia un fet, i la -n depèn de la funció de kiu dins la seva pròpia oració.

Actualitzat: 7 min de lectura

Una oració de relatiu en esperanto comença amb una paraula en ki-, normalment kiu, que representa el nom que descriu: La libro, kiun mi legas, estas bona. – «El llibre que llegeixo és bo.» Kiu vol dir «qui», «que», «el qual» en una sola paraula. Porta -j quan el nom és plural i -n quan és l’objecte dins de la seva pròpia oració. El PMEG les anomena rilataj subfrazoj.

L’oració va just després del seu nom. El «que» relatiu mai no s’omet: «el llibre que vaig llegir» és la libro, kiun mi legis.

Per a qui parla català, la gran diferència és que el nostre que serveix per a tot: «el llibre que llegeixo» i «sé que tens raó». L’esperanto separa les dues funcions: kiu per descriure un nom, ke per començar una declaració.

Quina paraula de relatiu fer servir

El nom que descriusFes servirExemple
una persona o cosa, subjecte de l’oraciókiu, kiujLa viro, kiu loĝas tie, estas mia onklo. – «L’home que viu allà és el meu oncle.»
una persona o cosa, objecte de l’oraciókiun, kiujnLa libroj, kiujn mi legas, estas bonaj. – «Els llibres que llegeixo són bons.»
una persona o cosa després d’una preposiciópreposició + kiula amiko, kun kiu mi parolis – «l’amic amb qui vaig parlar»
un posseïdorkiesla knabino, kies patro estas kuracisto – «la noia el pare de la qual és metge»
tio, ĉio, io, nenio o una idea sencerakio, kionĉio, kion vi diris – «tot el que vas dir»
un lloc o un momentkie, kien, kiamla urbo, kie mi naskiĝis – «la ciutat on vaig néixer»
una manera, tipus o quantitatkiel, kia, kiomtiom da tempo, kiom vi bezonas – «tant de temps com necessites»

Kiu, kiuj, kiun, kiujn

Kiu concorda en nombre amb el nom que substitueix, com un adjectiu. El seu -n (mira l’acusatiu) depèn només de la seva pròpia funció a l’oració de relatiu, mai de la funció del nom a l’oració principal.

Funció de kiu a la seva oracióSingularPlural
subjectekiukiuj
objectekiunkiujn
després d’una preposiciókun kiukun kiuj

Per triar la forma, converteix l’oració en una frase pròpia i mira què substitueix kiu: Mi legas la libron dona la libro, kiun mi legas (objecte, per tant -n); La viro loĝas tie dona la viro, kiu loĝas tie (subjecte, sense -n).

  • Mi vidis la knabon, kiu kantis. – «Vaig veure el noi que cantava.» Knabon és l’objecte de vidis, però kiu és el subjecte de kantis, de manera que no porta -n.
  • La knabo, kiun mi vidis, kantis. – «El noi que vaig veure cantava.» Ara knabo és el subjecte i kiun l’objecte.

Preposicions davant de kiu

La preposició va directament davant de kiu, i el parell obre l’oració. En català també: «l’amic amb qui vaig parlar»; però a diferència de l’anglès, l’esperanto no permet deixar la preposició al final (PMEG).

CatalàEsperanto
l’amic amb qui vaig parlarla amiko, kun kiu mi parolis
l’habitació on dormimla ĉambro, en kiu ni dormas
l’habitació on vaig entrarla ĉambro, en kiun mi iris

Després d’una preposició kiu no porta -n, tret de la direcció: en kiu és «en el qual», en kiun és «cap a dins del qual».

Kio: després de tio, ĉio, io i nenio

Quan el nom descrit és un correlatiu en -o, fes servir kio (objecte: kion), no kiu:

  • Tio, kio okazis, estis stranga. – «El que va passar era estrany.»
  • Mi komprenis ĉion, kion vi diris. – «Vaig entendre tot el que vas dir.»
  • Ŝi havas nenion, kion ŝi volas kaŝi. – «No té res que vulgui amagar.»

Kio també segueix un adjectiu usat sol amb el sentit de «la cosa»: la unua, kion mi lernis – «la primera cosa que vaig aprendre»; amb un nom torna a ser kiu: la unua vorto, kiun mi lernis. I kio pot representar tota una oració: Ŝi gajnis la konkurson, kio ĝojigis ĉiujn. – «Va guanyar el concurs, cosa que va alegrar tothom.»

Kies: «de qui»

Kies substitueix el «del qual» o «de qui». No porta mai -j ni -n; el nom que el segueix sí que els porta:

  • La knabino, kies patro estas kuracisto, loĝas apud mi. – «La noia, el pare de la qual és metge, viu al meu costat.»
  • Jen la viro, kies hundon mi trovis. – «Aquest és l’home el gos del qual vaig trobar.»

Kies mostra sobretot possessió i pertinença. Per a una part presa d’un grup, fes servir el kiuj: Mi havas tri katojn, el kiuj unu estas nigra. – «Tinc tres gats, un dels quals és negre.»

Kie, kiam, kiel i els parells tiu … kiu

Una paraula en ki- sovint respon a una paraula en ti- del mateix grup a l’oració principal, per això els correlatius formen una taula.

Oració principalOració de relatiuExemple
tiukiuTiu, kiu venis, estas mia frato. – «Qui va venir és el meu germà.»
tiokioMi aŭdis tion, kion vi diris. – «Vaig sentir el que vas dir.»
tiakiaMi serĉas tian ĉambron, kian vi priskribis. – «Busco una habitació com la que vas descriure.»
tie, tienkie, kienMi restos tie, kie vi estas. – «Em quedaré allà on ets.»
tiamkiamVenu tiam, kiam vi povas. – «Vine quan puguis.»
tielkielSkribu tiel, kiel vi parolas. – «Escriu tal com parles.»

La paraula en ti- es pot ometre quan tindria la mateixa forma que la paraula en ki-: Kiu serĉas, trovas. – «Qui cerca, troba.» Si les formes són diferents, ha de quedar: Mi konas tiun, kiu telefonis. – «Conec qui va trucar.» No es pot dir Mi konas, kiu telefonis, perquè tiun portaria -n i kiu no.

Després d’un nom, kie i kiam funcionen igual: la tago, kiam ni renkontiĝis – «el dia que ens vam trobar». Kie sovint substitueix «en el qual»: la ĝardeno, kie ni ludis = la ĝardeno, en kiu ni ludis. Com a paraula de relatiu kial és rar: escriu la kaŭzo, pro kiu ili foriris – «el motiu pel qual van marxar».

Ke o kiu?

El «que» català fa dues funcions: descriu un nom («el llibre que vaig llegir») i obre una declaració («sé que tens raó»). L’esperanto les separa. Ke no té cap significat propi i només marca l’inici d’una oració (PMEG). Mira les conjuncions.

CatalàEsperantoPer què
el llibre que vaig llegirla libro, kiun mi legisEl llibre és l’objecte de «llegir».
sé que tens raóMi scias, ke vi pravas.Una declaració després d’un verb de saber.
la notícia que l’Anna em va explicarla novaĵo, kiun Anna rakontis al miLa notícia és l’objecte d’«explicar».
la notícia que l’Anna vindràla novaĵo, ke Anna venosL’oració detalla el que diu la notícia.

La prova és tornar a posar el nom dins l’oració. Mi legis la libron funciona, de manera que cal fer servir kiun. Anna venos ja és completa sense «notícia», de manera que cal fer servir ke.

Preguntes dins d’una frase

Una pregunta dins d’una frase s’obre amb ĉu (sí o no) o una paraula en ki- i no porta signe d’interrogació; mira preguntes i negació.

  • Mi ne scias, ĉu ŝi venos. – «No sé si vindrà.»
  • Mi ne scias, kiu venos. – «No sé qui vindrà.»

No facis servir se («si» condicional) per a «si» interrogatiu: el català fa servir «si» per als dos, però l’esperanto els separa. La mateixa oració amb ki- pot ser una pregunta o una oració de relatiu amb un tion omès: Mi scias, kion vi diris és «sé què vas dir» o «sé el que vas dir», amb poca diferència (PMEG).

Comes

El PMEG no fixa regles de coma obligatòries; una coma encaixa on cau una pausa natural, per exemple abans d’una oració subordinada: Mi vidis katon, kiu dormis sur la tablo. – «Vaig veure un gat que dormia sobre la taula.» Una oració al mig porta una coma a cada costat: La viro, kiu loĝas tie, estas mia onklo. Sempre pots posar les comes, fins i tot al voltant d’una oració que identifica el nom (PMEG).

La coma va abans de la preposició, no abans de kiu: la amiko, kun kiu mi parolis, mai la amiko kun, kiu mi parolis.

Errors típics

ErrorMillorPer què
La libro, kiu mi legasLa libro, kiun mi legasKiu és l’objecte de legas.
Mi vidis la viron, kiun kantis.Mi vidis la viron, kiu kantis.Kiu és el subjecte de kantis; la -n de viron no es copia.
La libro mi legasLa libro, kiun mi legasLa paraula de relatiu no es pot ometre.
La amiko, mi parolis kunLa amiko, kun kiu mi parolisLa preposició va davant de kiu.
ĉio, kiu mi dirisĉio, kion mi dirisDesprés de ĉio fes servir kio.
Mi pensas, kiu vi pravas.Mi pensas, ke vi pravas.Una declaració necessita ke.
Mi ne scias, se ŝi venos.Mi ne scias, ĉu ŝi venos.Ĉu és «si» de pregunta, se és «si» condicional.

Exemples en frases

  • La filmo, kiun ni vidis hieraŭ, estis tre amuza. – «La pel·lícula que vam veure ahir era molt divertida.»
  • Mi havas amikon, kiu parolas kvin lingvojn. – «Tinc un amic que parla cinc llengües.»
  • La urbo, en kiu mi naskiĝis, estas malgranda. – «La ciutat on vaig néixer és petita.»
  • La homoj, kun kiuj mi laboras, estas tre afablaj. – «Les persones amb qui treballo són molt amables.»
  • Jen la instruisto, kies lecionojn mi ŝatas. – «Aquest és el mestre les lliçons del qual m’agraden.»
  • Ĉio, kion vi bezonas, estas en la sako. – «Tot el que necessites és a la bossa.»
  • Mi memoras la tagon, kiam ni unue renkontiĝis. – «Recordo el dia que ens vam conèixer per primera vegada.»
  • Ŝi loĝas en la domo, kie loĝis ŝiaj geavoj. – «Viu a la casa on vivien els seus avis.»

Preguntes freqüents

Com es diuen «qui», «que» i «el qual» en esperanto?

Fes servir kiu tant per a persones com per a coses, i kiuj per als plurals: la viro, kiu venis. Després de tio, ĉio, io i nenio fes servir kio. El «que» abans d’una declaració és ke.

Es fa servir kiu o kiun?

Fes servir kiun quan la paraula és l’objecte dins de la seva pròpia oració (la libro, kiun mi legas) i kiu quan és el subjecte (la viro, kiu loĝas tie).

Es pot ometre el pronom relatiu en esperanto?

No. «El llibre que llegeixo» ha de ser la libro, kiun mi legas, i «l’amic amb qui vaig parlar» ha de ser la amiko, kun kiu mi parolis.

Quina diferència hi ha entre ke i kiu?

Kiu descriu un nom i el substitueix dins de l’oració. Ke només obre una oració que dona una declaració o el contingut d’un nom: Mi scias, ke vi pravas; la fakto, ke li venis.

Hi ha una coma abans de kiu?

Normalment sí: Mi vidis la viron, kiu loĝas tie. El PMEG no fixa regles obligatòries, però una coma abans d’una oració subordinada és l’hàbit normal.

Fonts

Si Esperantopedia t’ha ajudat, pots donar-hi suport.