Ajuda l’esperanto a aprendre altres llengües? Les proves

Possiblement, però ningú ho ha demostrat. Informes de projectes escolars entre el 1948 i el 1982 diuen que els alumnes que van dedicar un o dos anys a l’esperanto van igualar, o superar, els companys en francès o anglès. El treball recent més ben controlat, a escoles primàries angleses, va trobar que l’esperanto era més fàcil d’aprendre que el francès per als principiants, però no va mostrar cap avantatge mesurable en la consciència lingüística posterior ni en el francès posterior. Els estudis més antics eren petits, sovint dirigits per partidaris i amb poc control, i no existeix cap assaig aleatoritzat de gran mida. Aquest efecte s’anomena valor «propedèutic» (preparatori) de l’esperanto.

#Quins estudis existeixen?

Les fonts de cada fila són a la llista del final. El relat sobre Paderborn a la Viquipèdia en anglès diu també que el grup d’esperanto va igualar el grup de comparació en anglès a 7è i el va superar a 8è, citant un informe de Frank; no hem trobat les dades originals d’aquesta part.

#Què diuen les proves més sòlides?

La revisió del 2018 de Karen Roehr-Brackin i Angela Tellier abasta treballs fets a Anglaterra del 2006 al 2016. Separa dos tipus de projectes. Els programes sense grups de comparació, com Springboard to Languages, només mostren que ensenyar als infants alguna cosa sobre les llengües és millor que res. Els estudis que comparen l’esperanto amb altres llengües són més informatius, i els seus resultats són, en paraules dels autors, poc encoratjadors.

L’esperanto va ser més fàcil d’aprendre que el francès per als novells i va semblar fer els resultats més uniformes entre els alumnes. Però no va produir una consciència lingüística mesurablement més gran ni més èxit en l’aprenentatge d’una llengua posterior, i no va compensar una aptitud baixa per aprendre llengües. És la mateixa conclusió a la qual arribem a Per què aprendre esperanto?.

#Per què podria funcionar?

Són hipòtesis. Els motius que donen els investigadors són:

• Gramàtica regular. Les 16 regles no tenen excepcions, de manera que els alumnes poden veure com funciona una gramàtica sense quedar enterrats sota formes irregulars.
• Formació transparent de paraules. Les arrels, els prefixos i els sufixos conserven significats fixos (formació de paraules), cosa que pot ajudar els alumnes a adonar-se de com es fan les paraules.
• Consciència del llenguatge. Veure un sistema clar pot fer que els alumnes notin patrons, com les terminacions del plural i les classes de paraules, en altres llengües.
• Èxit primerenc i motivació. El progrés ràpid i el contacte per correspondència amb alumnes de l’estranger podrien augmentar la confiança. Els professors de l’avaluació de Springboard ho van dir, però explicaven impressions.

Només la primera d’aquestes raons té algun suport en els estudis: l’esperanto, de fet, era més fàcil d’aprendre. No s’ha demostrat que la resta causin guanys posteriors.

#Què no demostren les proves?

• Cap assaig aleatoritzat modern de gran mida. Duncan Charters va escriure el 2015 que encara s’esperava un estudi controlat definitiu amb diversos centenars d’estudiants, en entorns diferents i al llarg de diversos anys.
• Mostres petites i grups no equiparats. Els primers experiments tenien grups experimentals i de control no sempre comparables, i informes breus o anecdòtics. Aquesta és l’opinió de la revisió del 2018, que cita crítics anteriors com Dan Maxwell (1988).
• Organitzadors entusiastes. Els resultats de Paderborn, de Finlàndia i de Thorndike ens arriben sobretot a través de persones que donaven suport a l’esperanto. Un col·lega de Paderborn va avisar al principi que qualsevol resultat positiu seria posat en dubte; això no elimina el dubte.
• Autoselecció. Quan els pares van triar la classe extra, com a Paderborn, les famílies motivades poden explicar una part del guany.
• Vocabulari compartit. Com que moltes arrels de l’esperanto s’assemblen a paraules romàniques i germàniques, una part del benefici per al francès o l’anglès pot venir de paraules conegudes, no d’«aprendre a aprendre».
• Pocs articles revisats per parells. Diversos informes clau són informes escolars o butlletins, no articles de revista.
• Sense comparació amb un rival equiparable. Els autors de Springboard diuen que el seu disseny no pot demostrar si una altra llengua, ensenyada amb les mateixes activitats de consciència lingüística, hauria donat el mateix resultat.

La crítica forma part d’un debat més ampli, tractat a crítiques a l’esperanto.

#Què vol dir això per a estudiants i professors?

No comptis que l’esperanto accelerarà la teva propera llengua, però tampoc no el descartis. És raonable fer-lo servir com a primer curs breu i de baix risc: s’hi comença de pressa i es veu com encaixa una gramàtica sencera. Els estudis diuen poc sobre els adults, que gairebé no han estat avaluats.

Si ho vols provar, segueix el pla d’estudi i el curs gratuït de 12 lliçons, que porta de 6 a 9 hores. La nostra pàgina sobre quant es triga tracta els estudis sobre el temps d’aprenentatge.

Els professors que incorporin l’esperanto a una escola haurien d’afegir-hi un treball explícit sobre com es construeixen les llengües i mesurar-ne el resultat. Els estudis d’Essex suggereixen que aquest treball centrat en la forma, més que la llengua en si, podria ser el que compta, i la qüestió continua oberta.

#Preguntes freqüents

#Aprendre esperanto ajuda a aprendre altres llengües?

Pot ser, però no està demostrat. Diversos projectes escolars informen de guanys, però els estudis més ben controlats no van trobar cap avantatge mesurable en la consciència lingüística posterior ni en el francès posterior, només que l’esperanto és més fàcil per als principiants.

#Què va ser l’estudi de Paderborn?

Va ser un projecte de la Universitat de Paderborn, a Alemanya, dirigit per Helmar Frank del 1975 al 1982. Va donar a 602 alumnes de 3r i 4t un curs d’esperanto abans de l’anglès, i va informar de menys errors en anglès que els companys. La classe era voluntària i els resultats provenen del mateix projecte.

#Què és Springboard to Languages?

És un programa d’escoles primàries angleses que combina l’esperanto amb activitats de consciència lingüística. Una avaluació de cinc anys (2006–2011) va trobar que els alumnes es desenvolupaven bé amb llengües desconegudes, però no va poder demostrar que l’esperanto fos millor que una altra llengua.

#És l’esperanto més fàcil que el francès per als infants?

Sí, a l’estudi d’Essex amb 28 alumnes de 8–9 anys, que el van aprendre més de pressa que el francès. Això no demostra que els faciliti el francès posterior.

#És l’esperanto una bona primera llengua estrangera?

Pot ser un bon primer curs breu, perquè és fàcil de començar i els resultats són uniformes entre els alumnes. Per a una llengua que necessitis per estudiar o treballar, les proves no mostren que començar per l’esperanto estalviï temps.

#Fonts

• Karen Roehr-Brackin and Angela Tellier, "Esperanto as a tool in classroom foreign language learning in England", Language Problems and Language Planning 42(1), 89–111, 2018; repositori de la Universitat d’Essex (Halloran, Williams, Thorndike i Kennon, Bishop; els estudis del 2013 i el 2017; les conclusions de la revisió)
• Duncan Charters, "The teaching and learning of Esperanto", Interdisciplinary Description of Complex Systems 13(2), 2015 (Williams a Egerton Park, Halloran, la petició d’un estudi controlat)
• J. H. Halloran, "A four-year experiment in Esperanto as an introduction to French", British Journal of Educational Psychology 22(3), 200–204, 1952; Norman Williams, "A language teaching experiment", Canadian Modern Language Review 22(1), 1965 (segons que es citen en els dos elements anteriors)
• Karen Roehr, The Springboard to Languages evaluation project: a summary report, University of Essex, 2012, que resumeix els cinc informes d’Amanda Barton i Joanna Bragg per a la University of Manchester, 2006–2011
• Angela Tellier and Karen Roehr-Brackin, "The development of language learning aptitude and metalinguistic awareness in primary-school children: a classroom study", Essex Research Reports in Linguistics 62(1), 2013
• Universität Paderborn, "Erfolge des Paderborner Modellprojekts: Sprachorientierungsunterricht für Grundschüler" (H. Frank i col·laboradors), a Namen, Nachrichten, Notizen, c. 1982: còpia digital (602 alumnes, 41 grups, 1975–1982, taxes d’error; també esmenta Thorndike i l’experiment finlandès)
• Wikipedia, Paderborn method (disseny de Frank i anys posteriors, citant el seu informe) i Valeur propédeutique de l'espéranto (Thorndike 1925–1931, Somero 1958–1963, projecte de Bishop a Melbourne); l’article francès mateix està assenyalat per tenir fonts febles
• Les nostres pàgines: Per què aprendre esperanto?, Quant es triga a aprendre esperanto?