Esperantopedia

Aprendre

Els 100 verbs més freqüents en esperanto (amb exemples)

Cent verbs, sis terminacions i cap forma irregular: junts representen el 14,2 % de totes les paraules de les frases quotidianes en esperanto.

Actualitzat: 7 min de lectura

Els verbs més freqüents de l’esperanto són esti «ser, estar», povi «poder», havi «tenir», fari «fer», diri «dir» i voli «voler». Els 100 verbs més freqüents de la nostra llista de 1.000 paraules habituals representen el 14,2 % de totes les paraules d’un corpus de 5,8 milions de paraules de frases quotidianes en esperanto, i només els deu primers ja en fan el 8,1 %. Tots els verbs tenen les mateixes terminacions per a totes les persones; per això una sola lliçó breu sobre les terminacions verbals obre la taula sencera.

Sis terminacions, una sola forma per a cada persona

Tots els verbs de sota apareixen en infinitiu, acabat en -i. Per fer-los servir, canvia la -i per una terminació; és la mateixa per a «jo», «tu», «ell», «nosaltres» i «ells».

TerminacióÚsExempleEn català
-iinfinitiuiri«anar»
-aspresentMi iras. Ili iras.«Vaig. Ells van.»
-ispassatMi iris.«Vaig anar.»
-osfuturNi iros.«Anirem.»
-uscondicionalŜi irus.«Aniria.»
-uordre, desigIru!«Ves-hi!»

No hi ha verbs irregulars, ni tan sols esti: mi estas, vi estas, ili estas. Els temps compostos i els participis, a la pàgina dels verbs.

Els 10 verbs que cal aprendre primer

És una tria nostra, no una llista oficial. Vuit dels deu són entre els deu verbs més freqüents de la taula. Els altres dos d’aquest top deu, devi i ŝati, venen just després: devi funciona com povi i voli, i ŝati s’usa de la mateixa manera (Mi ŝatas legi. – «M’agrada llegir.»). Hi hem afegit kompreni i paroli perquè un principiant els necessita ja en la primera conversa.

VerbEn catalàPer què primerExemple
estiser, estarIdentitat, lloc i estat; de llarg el verb més freqüent (el 4,1 % de totes les paraules)Mi estas studento. – «Soc estudiant.»
havitenirPossessió i famíliaMi havas fraton. – «Tinc un germà.»
volivolerDesitjos i comandes a botigues i cafeteriesMi volas manĝi. – «Vull menjar.»
povipoderCapacitat, permís i preguntes educadesĈu mi povas sidi ĉi tie? – «Puc seure aquí?»
irianarMoviment i indicacions per arribar a un llocNi iras al la parko. – «Anem al parc.»
fariferForma la pregunta Kion vi faras?Ŝi faras kukon. – «Ella fa un pastís.»
diridirEt permet preguntar com es diu una paraulaKiel oni diras „dankon” angle? – «Com es diu dankon en anglès?»
sciisaber (un fet)Respondre i no respondre preguntesĈu vi scias, kie estas la banko? – «Saps on és el banc?»
komprenientendreDir si segueixes la conversaĈu vi komprenas min? – «M’entens?»
paroliparlarPreguntar qui parla quèĈu vi parolas Esperanton? – «Parles esperanto?»

Els 100 verbs més freqüents de l’esperanto

El lloc és la posició del verb entre les 1.000 paraules de la llista; per això esti, al número 3, ve just després de la i mi. La columna Transitiu? segueix les etiquetes de ReVo, el Reta Vortaro: T vol dir transitiu (el verb pot portar un complement directe amb -n), I vol dir intransitiu, T/I vol dir que ReVo marca els dos usos i – que ReVo no dona cap etiqueta. Els exemples són nostres; pots consultar qualsevol verb al diccionari.

LlocVerbEn catalàTransitiu?Exemple
3estiser, estarILa kato estas en la ĝardeno. – «El gat és al jardí.»
19povipoderTMi povas veni morgaŭ. – «Puc venir demà.»
21havitenirTŜi havas tri katojn. – «Ella té tres gats.»
27fariferTKion vi faras? – «Què fas?»
30diridirTLi diris nenion. – «Ell no va dir res.»
31volivolerTMi volas kafon. – «Vull cafè.»
35sciisaber (un fet)TMi ne scias la respondon. – «No sé la resposta.»
39devihaver de, deureTNi devas iri hejmen. – «Hem d’anar a casa.»
40irianarIŜi iras al la lernejo. – «Ella va a l’escola.»
47ŝatiapreciar, agradar-liTMi ŝatas muzikon. – «M’agrada la música.»
50paroliparlarT/IŜi parolas tri lingvojn. – «Ella parla tres llengües.»
52vidiveureTMi vidas hundon en la ĝardeno. – «Veig un gos al jardí.»
61venivenirIMia amiko venos morgaŭ. – «El meu amic vindrà demà.»
67kredicreureT/IMi kredas vin. – «Et crec.»
80pensipensarT/IMi pensas pri vi. – «Penso en tu.»
83manĝimenjarTNi manĝas pomojn. – «Mengem pomes.»
84bezoninecessitarTMi bezonas helpon. – «Necessito ajuda.»
97okazipassar, tenir llocIKio okazis? – «Què ha passat?»
99trovitrobarTMi trovis mian ŝlosilon. – «He trobat la meva clau.»
101donidonarTLi donas floron al ŝi. – «Ell li dona una flor.»
110helpiajudarT/IĈu vi povas helpi min? – «Em pots ajudar?»
111aĉeticomprarTŜi aĉetis novan libron. – «Ella va comprar un llibre nou.»
112restiquedar-se, romandreIMi restas hejme hodiaŭ. – «Avui em quedo a casa.»
120petidemanar, sol·licitarT/ILi petis panon. – «Ell va demanar pa.»
121komprenientendreTMi ne komprenas la demandon. – «No entenc la pregunta.»
124bonvolitenir la bondat de (bonvolu: «si us plau»)IBonvolu atendi minuton. – «Espera un moment, si us plau.»
126laboritreballarILi laboras en banko. – «Ell treballa en un banc.»
129viviviure, ser viuILa avo ankoraŭ vivas. – «L’avi encara és viu.»
131atendiesperar (que algú o alguna cosa arribi)TMi atendas la buson. – «Espero l’autobús.»
135rigardimirarTNi rigardas filmon. – «Mirem una pel·lícula.»
136proviprovar, intentarTProvu denove! – «Prova-ho de nou!»
137lerniaprendreTMi lernas Esperanton. – «Aprenc esperanto.»
140legillegirTŜi legas gazeton. – «Ella llegeix un diari.»
144aŭdisentir (amb l’oïda)TMi aŭdas muzikon. – «Sento música.»
145amiestimarTLi amas sian familion. – «Ell estima la seva família.»
146loĝiviure, residirT/INi loĝas en malgranda urbo. – «Vivim en una ciutat petita.»
148deziridesitjarTMi deziras al vi feliĉon. – «Et desitjo felicitat.»
151sentisentirTLi sentis doloron en la piedo. – «Va sentir dolor al peu.»
160lasideixarTLasu min paroli! – «Deixa’m parlar!»
161koniconèixer (una persona o un lloc)TĈu vi konas tiun viron? – «Coneixes aquell home?»
163ŝajnisemblarIŜajnas, ke pluvos. – «Sembla que plourà.»
166uziusar, fer servirTMi uzas komputilon. – «Faig servir un ordinador.»
169preniagafarTLi prenis sian ĉapelon. – «Va agafar el seu barret.»
170opiniiopinar, ser d’opinióTKion vi opinias pri tio? – «Què en penses, d’això?»
172ludijugarT/ILa infanoj ludas en la ĝardeno. – «Els nens juguen al jardí.»
177alveniarribarILa trajno alvenis je la tria. – «El tren va arribar a les tres.»
179ekzistiexistirITiu vorto ne ekzistas. – «Aquesta paraula no existeix.»
182mortimorirILa floroj mortis. – «Les flors van morir.»
183skribiescriureTMi skribas leteron. – «Escric una carta.»
186sukcesitenir èxit, aconseguirIMi sukcesis trovi la hotelon. – «Vaig aconseguir trobar l’hotel.»
188demandipreguntarTLi demandis, kie estas la stacidomo. – «Va preguntar on és l’estació.»
190foririmarxar, anar-se’nIŜi foriris sen vorto. – «Va marxar sense dir res.»
191forgesioblidarT/IMi forgesis lian nomon. – «Vaig oblidar el seu nom.»
192trinkibeureTLi trinkas akvon. – «Ell beu aigua.»
194rajtitenir dret a, poder (amb permís)IĈu mi rajtas eniri? – «Puc entrar?»
200aspektitenir aspecte de, semblarIŜi aspektas feliĉa. – «Té aspecte de feliç.»
203iĝiesdevenir, fer-seILi iĝis kuracisto. – «Es va fer metge.»
204vizitivisitarTNi vizitos la avinon dimanĉe. – «Diumenge visitarem l’àvia.»
205kapabliser capaç deTŜi kapablas solvi tiun problemon. – «Ella és capaç de resoldre aquest problema.»
206perdiperdreTMi perdis mian ombrelon. – «Vaig perdre el paraigua.»
207ricevirebreTŜi ricevis leteron de amiko. – «Ella va rebre una carta d’un amic.»
209revenitornarILi revenos je la sesa. – «Tornarà a les sis.»
212timitémer, tenir por deTLa infano timas la hundon. – «El nen té por del gos.»
215dormidormirILa bebo dormas. – «El bebè dorm.»
219ĉesiaturar-se, cessarILa pluvo ĉesis. – «La pluja ha parat.»
220plaĉiagradarITiu libro plaĉas al mi. – «M’agrada aquest llibre.»
222esperiesperar (tenir esperança)T/IMi esperas, ke vi venos. – «Espero que vinguis.»
224komencicomençarTNi komencas la lecionon. – «Comencem la lliçó.»
231renkontitrobar-se amb, conèixerTMi renkontis ŝin en la urbo. – «Em vaig trobar amb ella a la ciutat.»
236necesiser necessari–Ne necesas rapidi. – «No cal afanyar-se.»
239serĉibuscarTMi serĉas mian telefonon. – «Busco el meu telèfon.»
240studiestudiarTŜi studas medicinon. – «Ella estudia medicina.»
243metiposarTMetu la libron sur la tablon. – «Posa el llibre sobre la taula.»
244montrimostrarTŜi montris al ni la vojon. – «Ella ens va mostrar el camí.»
249memorirecordarT/IMi memoras tiun tagon. – «Recordo aquell dia.»
250ebliser possible–Ĉu eblas pagi per karto? – «Es pot pagar amb targeta?»
258atingiassolir, arribar aT/INi atingis la supron de la monto. – «Vam arribar al cim de la muntanya.»
259troviĝitrobar-se, ser situatILa banko troviĝas apud la stacidomo. – «El banc és al costat de l’estació.»
260aŭskultiescoltarTNi aŭskultas radion. – «Escoltem la ràdio.»
264scipovisaber (fer alguna cosa)TŜi scipovas naĝi. – «Ella sap nedar.»
267decididecidirTNi decidis resti hejme. – «Vam decidir quedar-nos a casa.»
270elirisortirT/ILi eliris el la ĉambro. – «Va sortir de l’habitació.»
271respondirespondreT/IŜi respondis al mia letero. – «Va respondre la meva carta.»
282fariĝiesdevenir, tornar-seILa vetero fariĝis malvarma. – «El temps s’ha tornat fred.»
287sidiseure, estar assegutILa kato sidas sur la seĝo. – «El gat és assegut a la cadira.»
288pagipagarTMi pagis dek eŭrojn. – «Vaig pagar deu euros.»
289enirientrarT/IBonvolu eniri. – «Passa, si us plau.»
291ŝanĝicanviarTMi ŝanĝis mian opinion. – «Vaig canviar d’opinió.»
302graviimportar, ser importantITio ne gravas. – «No importa.»
308rakonticontar, explicarTLa avino rakontas fabelon. – «L’àvia explica un conte.»
309forlasideixar, abandonarTLi forlasis la urbon. – «Va deixar la ciutat.»
311akceptiacceptarTŜi akceptis la donacon. – «Ella va acceptar el regal.»
313kanticantarTŜi kantas belan kanton. – «Ella canta una cançó bonica.»
314pasigipassar (el temps)TNi pasigis la feriojn ĉe la maro. – «Vam passar les vacances al mar.»
316sendienviarTMi sendis mesaĝon al li. – «Li vaig enviar un missatge.»
319malfermiobrirTBonvolu malfermi la fenestron. – «Obre la finestra, si us plau.»
320mankifaltarIAl mi mankas tempo. – «Em falta temps.»
321naĝinedarINi naĝas en la maro. – «Nedem al mar.»
325igifer, fer queTTio igis ŝin ridi. – «Allò la va fer riure.»
326mortigimatarTLa malvarmo mortigis la florojn. – «El fred va matar les flors.»

Dels 100 verbs, 57 duen la marca T, 27 la I i 14 la T/I, i ReVo no dona cap etiqueta per a necesi ni ebli. Tres observacions sobre les etiquetes:

  • Els verbs modals compten com a transitius. Després de povi, voli i devi, l’infinitiu és el complement directe (PMEG), i ReVo ho diu explícitament per a devi. Dels tres, només voli també admet un complement nominal corrent: Mi volas kafon.
  • Els verbs amb sufix segueixen el sufix. ReVo no etiqueta troviĝi ni fariĝi; nosaltres hi posem I perquè un verb amb -iĝ- no porta mai complement directe. Pasigi, igi i mortigi, amb -ig-, sempre en porten.
  • Els compostos poden diferir de la base. Alveni, reveni i foriri són veni i iri amb una preposició o un prefix (mira els prefixos) i continuen sent intransitius. ReVo etiqueta eliri i eniri com a T/I, perquè el lloc pot ser un complement directe (eniri la ĉambron, un exemple de ReVo) o anar darrere d’una preposició (eniri en la ĉambron).

Parelles com komenci i komenciĝi

En català, «començar», «acabar» i «canviar» funcionen amb complement o sense: Hem començat la lliçó i La lliçó ha començat. L’esperanto ho desdobla: komenci porta complement directe i komenciĝi no. A continuació tens sis parelles de la llista. La regla completa, amb més de 30 parelles, és a -ig- i -iĝ-.

Parella (lloc)CanviExemple
komenci (224) → komenciĝi (534)T → INi komencis la lecionon. – «Vam començar la lliçó.» / La leciono komenciĝis. – «La lliçó va començar.»
fini (339) → finiĝi (467)T → IŜi finis la laboron. – «Ella va acabar la feina.» / La laboro finiĝis. – «La feina va acabar.»
trovi (99) → troviĝi (259)T → IMi trovis la libron. – «Vaig trobar el llibre.» / La libro troviĝas sur la breto. – «El llibre és al prestatge.»
fari (27) → fariĝi (282)T → IMi faris teon. – «Vaig fer te.» / La teo fariĝis malvarma. – «El te s’ha refredat.»
ŝanĝi (291) → ŝanĝiĝi (637)T → IMi ŝanĝis la planon. – «Vaig canviar el pla.» / La plano ŝanĝiĝis. – «El pla va canviar.»
morti (182) → mortigi (326)I → TLa floroj mortis. – «Les flors van morir.» / La malvarmo mortigis la florojn. – «El fred va matar les flors.»

La leciono komencis sol és un error; digues La leciono komenciĝis. Els dos sufixos també són verbs: iĝi «esdevenir» i igi «fer que», com a Tio igis ŝin ridi. – «Allò la va fer riure.»

Esti, havi, povi, voli i devi amb un infinitiu

Quan darrere hi ha un segon verb, aquest es queda en infinitiu, sense preposició (no hi ha cap «a» ni «de» com en «haver de» o «començar a»).

VerbAmb un infinitiuExemple
estiL’infinitiu pot fer de subjecteParoli Esperanton estas agrable. – «Parlar esperanto és agradable.»
haviNo s’usa per a l’obligació; «haver de» és deviMi devas iri. – «He d’anar.»
poviCapacitat o permísŜi povas legi. – «Ella sap llegir.»
voliDesigMi volas dormi. – «Vull dormir.»
deviNecessitatNi devas atendi. – «Hem d’esperar.»

Amb povi, voli i devi, qui pot, vol o ha de fer una cosa és també qui l’acompleix (PMEG). Si l’acció la fa una altra persona, cal una oració amb ke: Mi volas, ke vi venu. – «Vull que vinguis.» Molts altres verbs de la taula també admeten un infinitiu: ŝati, bezoni, deziri, provi, komenci, lerni, decidi, scipovi i sukcesi.

Un verb català, dos d’esperanto

Els parlants de català reconeixen de seguida molts d’aquests verbs: kompreni «comprendre», viziti «visitar», decidi «decidir», respondi «respondre», dormi «dormir», kanti «cantar» o pagi «pagar». La dificultat són els casos en què el català fa servir un sol verb i l’esperanto en distingeix dos:

Verb catalàEsperantoExemple
esperaratendi (esperar que arribi algú o alguna cosa), esperi (tenir esperança)Mi atendas la buson. – «Espero l’autobús.» / Mi esperas, ke vi venos. – «Espero que vinguis.»
saberscii (saber un fet), scipovi (saber fer alguna cosa)Mi scias la respondon. – «Sé la resposta.» / Ŝi scipovas naĝi. – «Ella sap nedar.»
conèixerkoni (una persona o un lloc), scii (un fet)Ĉu vi konas tiun viron? – «Coneixes aquell home?»
deixarlasi (permetre, no endur-se), forlasi (abandonar)Lasu min paroli! – «Deixa’m parlar!» / Li forlasis la urbon. – «Va deixar la ciutat.»
ser / estaresti (un sol verb per als dos usos)Mi estas hejme. – «Soc a casa.» / La kafo estas varma. – «El cafè és calent.»

A més, tot el que en català és «tenir» i «haver de» s’expressa amb dos verbs diferents en esperanto: havi per a la possessió (Mi havas tempon – «Tinc temps») i devi per a l’obligació (Mi devas iri – «He d’anar»). Cap dels dos no porta preposició.

Com ho hem comptat

Ho vam comptar el 8 d’octubre de 2026 al nostre fitxer esperanto-1000-common-words.csv. Prové de 822.296 frases de Tatoeba amb 5.831.657 paraules, i cada forma verbal compta sota el seu infinitiu; el mètode és a la pàgina de les paraules freqüents.

  • 313 de les 1.000 entrades són verbs (el 31,3 %). Els seus valors de per_million sumen 175.641 per milió, de manera que els verbs són el 17,6 % de totes les paraules del corpus.
  • 19 de les 100 paraules més freqüents són verbs, i 88 de les primeres 300.
  • Els 100 verbs més freqüents ocupen els llocs del 3 al 326 de la llista. Els seus valors de per_million sumen 141.900, és a dir, el 14,2 % de totes les paraules i el 80,8 % de totes les aparicions de verbs que cobreix la llista.
  • Els 10, 20 i 50 primers verbs representen el 8,1 %, el 9,7 % i el 12,1 % de totes les paraules. Només esti ja fa el 4,1 %.

Les classes de paraules es dedueixen de les terminacions: una entrada acabada en -i compta com a verb, i una forma derivada es compta per separat, així que komenci i komenciĝi són dos verbs. Tatoeba conté frases curtes, escrites i sovint traduïdes; una novel·la o la llengua parlada donarien un altre ordre, com mostra la llista de 100 paraules.

Preguntes freqüents

Quins són els verbs més freqüents en esperanto?

A la nostra llista, els deu verbs més freqüents són esti, povi, havi, fari, diri, voli, scii, devi, iri i ŝati. Junts representen el 8,1 % de totes les paraules del corpus de Tatoeba; només esti ja en fa el 4,1 %.

Quants verbs d’esperanto cal saber?

Els 20 verbs més freqüents cobreixen el 9,7 % de totes les paraules del nostre corpus, els 50 més freqüents el 12,1 % i els 100 més freqüents el 14,2 %. Tots els verbs porten les mateixes terminacions, de manera que cada verb nou només et costa l’arrel. Per a les altres classes de paraules, mira la llista de 1.000 paraules.

Hi ha verbs irregulars en esperanto?

No. Tots els verbs, també esti «ser, estar», fan servir les terminacions -i, -as, -is, -os, -us i -u, i la forma no canvia segons la persona ni el nombre: mi iras, ili iras. Res a veure amb les llargues taules de conjugació del català.

Com sé si un verb d’esperanto porta complement directe?

Consulta’l a ReVo, que marca els verbs com a transitius, intransitius o tots dos. També pots preguntar «què?» o «a qui?» darrere del verb. Un verb amb -ig- sempre porta complement directe, i un verb amb -iĝ- no en porta mai; mira -ig- i -iĝ-.

Com es diu «haver de» en esperanto?

Fes servir devi: Mi devas iri. – «He d’anar.» El verb havi vol dir «posseir, tenir» (Mi havas libron) i no s’usa per a l’obligació.

Fonts

Si Esperantopedia t’ha ajudat, pots donar-hi suport.