Els 100 verbs més freqüents en esperanto (amb exemples)

Q: Quins són els verbs més freqüents en esperanto?

A la nostra llista, els deu verbs més freqüents són esti, povi, havi, fari, diri, voli, scii, devi, iri i ŝati. Junts representen el 8,1 % de totes les paraules del corpus de Tatoeba; només esti ja en fa el 4,1 %.

Q: Hi ha verbs irregulars en esperanto?

No. Tots els verbs, també esti «ser, estar», fan servir les terminacions -i, -as, -is, -os, -us i -u, i la forma no canvia segons la persona ni el nombre: mi iras, ili iras. Res a veure amb les llargues taules de conjugació del català.

Q: Com es diu «haver de» en esperanto?

Fes servir devi: Mi devas iri. – «He d’anar.» El verb havi vol dir «posseir, tenir» (Mi havas libron) i no s’usa per a l’obligació.

Els verbs més freqüents de l’esperanto són esti «ser, estar», povi «poder», havi «tenir», fari «fer», diri «dir» i voli «voler». Els 100 verbs més freqüents de la nostra llista de 1.000 paraules habituals representen el 14,2 % de totes les paraules d’un corpus de 5,8 milions de paraules de frases quotidianes en esperanto, i només els deu primers ja en fan el 8,1 %. Tots els verbs tenen les mateixes terminacions per a totes les persones; per això una sola lliçó breu sobre les terminacions verbals obre la taula sencera.

Sis terminacions, una sola forma per a cada persona

Tots els verbs de sota apareixen en infinitiu, acabat en -i. Per fer-los servir, canvia la -i per una terminació; és la mateixa per a «jo», «tu», «ell», «nosaltres» i «ells».

Terminació	Ús	Exemple	En català
-i	infinitiu	iri	«anar»
-as	present	Mi iras. Ili iras.	«Vaig. Ells van.»
-is	passat	Mi iris.	«Vaig anar.»
-os	futur	Ni iros.	«Anirem.»
-us	condicional	Ŝi irus.	«Aniria.»
-u	ordre, desig	Iru!	«Ves-hi!»

No hi ha verbs irregulars, ni tan sols esti: mi estas, vi estas, ili estas. Els temps compostos i els participis, a la pàgina dels verbs.

Els 10 verbs que cal aprendre primer

És una tria nostra, no una llista oficial. Vuit dels deu són entre els deu verbs més freqüents de la taula. Els altres dos d’aquest top deu, devi i ŝati, venen just després: devi funciona com povi i voli, i ŝati s’usa de la mateixa manera (Mi ŝatas legi. – «M’agrada llegir.»). Hi hem afegit kompreni i paroli perquè un principiant els necessita ja en la primera conversa.

Verb	En català	Per què primer	Exemple
esti	ser, estar	Identitat, lloc i estat; de llarg el verb més freqüent (el 4,1 % de totes les paraules)	Mi estas studento. – «Soc estudiant.»
havi	tenir	Possessió i família	Mi havas fraton. – «Tinc un germà.»
voli	voler	Desitjos i comandes a botigues i cafeteries	Mi volas manĝi. – «Vull menjar.»
povi	poder	Capacitat, permís i preguntes educades	Ĉu mi povas sidi ĉi tie? – «Puc seure aquí?»
iri	anar	Moviment i indicacions per arribar a un lloc	Ni iras al la parko. – «Anem al parc.»
fari	fer	Forma la pregunta Kion vi faras?	Ŝi faras kukon. – «Ella fa un pastís.»
diri	dir	Et permet preguntar com es diu una paraula	Kiel oni diras „dankon” angle? – «Com es diu dankon en anglès?»
scii	saber (un fet)	Respondre i no respondre preguntes	Ĉu vi scias, kie estas la banko? – «Saps on és el banc?»
kompreni	entendre	Dir si segueixes la conversa	Ĉu vi komprenas min? – «M’entens?»
paroli	parlar	Preguntar qui parla què	Ĉu vi parolas Esperanton? – «Parles esperanto?»

Els 100 verbs més freqüents de l’esperanto

El lloc és la posició del verb entre les 1.000 paraules de la llista; per això esti, al número 3, ve just després de la i mi. La columna Transitiu? segueix les etiquetes de ReVo, el Reta Vortaro: T vol dir transitiu (el verb pot portar un complement directe amb -n), I vol dir intransitiu, T/I vol dir que ReVo marca els dos usos i – que ReVo no dona cap etiqueta. Els exemples són nostres; pots consultar qualsevol verb al diccionari.

Lloc	Verb	En català	Transitiu?	Exemple
3	esti	ser, estar	I	La kato estas en la ĝardeno. – «El gat és al jardí.»
19	povi	poder	T	Mi povas veni morgaŭ. – «Puc venir demà.»
21	havi	tenir	T	Ŝi havas tri katojn. – «Ella té tres gats.»
27	fari	fer	T	Kion vi faras? – «Què fas?»
30	diri	dir	T	Li diris nenion. – «Ell no va dir res.»
31	voli	voler	T	Mi volas kafon. – «Vull cafè.»
35	scii	saber (un fet)	T	Mi ne scias la respondon. – «No sé la resposta.»
39	devi	haver de, deure	T	Ni devas iri hejmen. – «Hem d’anar a casa.»
40	iri	anar	I	Ŝi iras al la lernejo. – «Ella va a l’escola.»
47	ŝati	apreciar, agradar-li	T	Mi ŝatas muzikon. – «M’agrada la música.»
50	paroli	parlar	T/I	Ŝi parolas tri lingvojn. – «Ella parla tres llengües.»
52	vidi	veure	T	Mi vidas hundon en la ĝardeno. – «Veig un gos al jardí.»
61	veni	venir	I	Mia amiko venos morgaŭ. – «El meu amic vindrà demà.»
67	kredi	creure	T/I	Mi kredas vin. – «Et crec.»
80	pensi	pensar	T/I	Mi pensas pri vi. – «Penso en tu.»
83	manĝi	menjar	T	Ni manĝas pomojn. – «Mengem pomes.»
84	bezoni	necessitar	T	Mi bezonas helpon. – «Necessito ajuda.»
97	okazi	passar, tenir lloc	I	Kio okazis? – «Què ha passat?»
99	trovi	trobar	T	Mi trovis mian ŝlosilon. – «He trobat la meva clau.»
101	doni	donar	T	Li donas floron al ŝi. – «Ell li dona una flor.»
110	helpi	ajudar	T/I	Ĉu vi povas helpi min? – «Em pots ajudar?»
111	aĉeti	comprar	T	Ŝi aĉetis novan libron. – «Ella va comprar un llibre nou.»
112	resti	quedar-se, romandre	I	Mi restas hejme hodiaŭ. – «Avui em quedo a casa.»
120	peti	demanar, sol·licitar	T/I	Li petis panon. – «Ell va demanar pa.»
121	kompreni	entendre	T	Mi ne komprenas la demandon. – «No entenc la pregunta.»
124	bonvoli	tenir la bondat de (bonvolu: «si us plau»)	I	Bonvolu atendi minuton. – «Espera un moment, si us plau.»
126	labori	treballar	I	Li laboras en banko. – «Ell treballa en un banc.»
129	vivi	viure, ser viu	I	La avo ankoraŭ vivas. – «L’avi encara és viu.»
131	atendi	esperar (que algú o alguna cosa arribi)	T	Mi atendas la buson. – «Espero l’autobús.»
135	rigardi	mirar	T	Ni rigardas filmon. – «Mirem una pel·lícula.»
136	provi	provar, intentar	T	Provu denove! – «Prova-ho de nou!»
137	lerni	aprendre	T	Mi lernas Esperanton. – «Aprenc esperanto.»
140	legi	llegir	T	Ŝi legas gazeton. – «Ella llegeix un diari.»
144	aŭdi	sentir (amb l’oïda)	T	Mi aŭdas muzikon. – «Sento música.»
145	ami	estimar	T	Li amas sian familion. – «Ell estima la seva família.»
146	loĝi	viure, residir	T/I	Ni loĝas en malgranda urbo. – «Vivim en una ciutat petita.»
148	deziri	desitjar	T	Mi deziras al vi feliĉon. – «Et desitjo felicitat.»
151	senti	sentir	T	Li sentis doloron en la piedo. – «Va sentir dolor al peu.»
160	lasi	deixar	T	Lasu min paroli! – «Deixa’m parlar!»
161	koni	conèixer (una persona o un lloc)	T	Ĉu vi konas tiun viron? – «Coneixes aquell home?»
163	ŝajni	semblar	I	Ŝajnas, ke pluvos. – «Sembla que plourà.»
166	uzi	usar, fer servir	T	Mi uzas komputilon. – «Faig servir un ordinador.»
169	preni	agafar	T	Li prenis sian ĉapelon. – «Va agafar el seu barret.»
170	opinii	opinar, ser d’opinió	T	Kion vi opinias pri tio? – «Què en penses, d’això?»
172	ludi	jugar	T/I	La infanoj ludas en la ĝardeno. – «Els nens juguen al jardí.»
177	alveni	arribar	I	La trajno alvenis je la tria. – «El tren va arribar a les tres.»
179	ekzisti	existir	I	Tiu vorto ne ekzistas. – «Aquesta paraula no existeix.»
182	morti	morir	I	La floroj mortis. – «Les flors van morir.»
183	skribi	escriure	T	Mi skribas leteron. – «Escric una carta.»
186	sukcesi	tenir èxit, aconseguir	I	Mi sukcesis trovi la hotelon. – «Vaig aconseguir trobar l’hotel.»
188	demandi	preguntar	T	Li demandis, kie estas la stacidomo. – «Va preguntar on és l’estació.»
190	foriri	marxar, anar-se’n	I	Ŝi foriris sen vorto. – «Va marxar sense dir res.»
191	forgesi	oblidar	T/I	Mi forgesis lian nomon. – «Vaig oblidar el seu nom.»
192	trinki	beure	T	Li trinkas akvon. – «Ell beu aigua.»
194	rajti	tenir dret a, poder (amb permís)	I	Ĉu mi rajtas eniri? – «Puc entrar?»
200	aspekti	tenir aspecte de, semblar	I	Ŝi aspektas feliĉa. – «Té aspecte de feliç.»
203	iĝi	esdevenir, fer-se	I	Li iĝis kuracisto. – «Es va fer metge.»
204	viziti	visitar	T	Ni vizitos la avinon dimanĉe. – «Diumenge visitarem l’àvia.»
205	kapabli	ser capaç de	T	Ŝi kapablas solvi tiun problemon. – «Ella és capaç de resoldre aquest problema.»
206	perdi	perdre	T	Mi perdis mian ombrelon. – «Vaig perdre el paraigua.»
207	ricevi	rebre	T	Ŝi ricevis leteron de amiko. – «Ella va rebre una carta d’un amic.»
209	reveni	tornar	I	Li revenos je la sesa. – «Tornarà a les sis.»
212	timi	témer, tenir por de	T	La infano timas la hundon. – «El nen té por del gos.»
215	dormi	dormir	I	La bebo dormas. – «El bebè dorm.»
219	ĉesi	aturar-se, cessar	I	La pluvo ĉesis. – «La pluja ha parat.»
220	plaĉi	agradar	I	Tiu libro plaĉas al mi. – «M’agrada aquest llibre.»
222	esperi	esperar (tenir esperança)	T/I	Mi esperas, ke vi venos. – «Espero que vinguis.»
224	komenci	començar	T	Ni komencas la lecionon. – «Comencem la lliçó.»
231	renkonti	trobar-se amb, conèixer	T	Mi renkontis ŝin en la urbo. – «Em vaig trobar amb ella a la ciutat.»
236	necesi	ser necessari	–	Ne necesas rapidi. – «No cal afanyar-se.»
239	serĉi	buscar	T	Mi serĉas mian telefonon. – «Busco el meu telèfon.»
240	studi	estudiar	T	Ŝi studas medicinon. – «Ella estudia medicina.»
243	meti	posar	T	Metu la libron sur la tablon. – «Posa el llibre sobre la taula.»
244	montri	mostrar	T	Ŝi montris al ni la vojon. – «Ella ens va mostrar el camí.»
249	memori	recordar	T/I	Mi memoras tiun tagon. – «Recordo aquell dia.»
250	ebli	ser possible	–	Ĉu eblas pagi per karto? – «Es pot pagar amb targeta?»
258	atingi	assolir, arribar a	T/I	Ni atingis la supron de la monto. – «Vam arribar al cim de la muntanya.»
259	troviĝi	trobar-se, ser situat	I	La banko troviĝas apud la stacidomo. – «El banc és al costat de l’estació.»
260	aŭskulti	escoltar	T	Ni aŭskultas radion. – «Escoltem la ràdio.»
264	scipovi	saber (fer alguna cosa)	T	Ŝi scipovas naĝi. – «Ella sap nedar.»
267	decidi	decidir	T	Ni decidis resti hejme. – «Vam decidir quedar-nos a casa.»
270	eliri	sortir	T/I	Li eliris el la ĉambro. – «Va sortir de l’habitació.»
271	respondi	respondre	T/I	Ŝi respondis al mia letero. – «Va respondre la meva carta.»
282	fariĝi	esdevenir, tornar-se	I	La vetero fariĝis malvarma. – «El temps s’ha tornat fred.»
287	sidi	seure, estar assegut	I	La kato sidas sur la seĝo. – «El gat és assegut a la cadira.»
288	pagi	pagar	T	Mi pagis dek eŭrojn. – «Vaig pagar deu euros.»
289	eniri	entrar	T/I	Bonvolu eniri. – «Passa, si us plau.»
291	ŝanĝi	canviar	T	Mi ŝanĝis mian opinion. – «Vaig canviar d’opinió.»
302	gravi	importar, ser important	I	Tio ne gravas. – «No importa.»
308	rakonti	contar, explicar	T	La avino rakontas fabelon. – «L’àvia explica un conte.»
309	forlasi	deixar, abandonar	T	Li forlasis la urbon. – «Va deixar la ciutat.»
311	akcepti	acceptar	T	Ŝi akceptis la donacon. – «Ella va acceptar el regal.»
313	kanti	cantar	T	Ŝi kantas belan kanton. – «Ella canta una cançó bonica.»
314	pasigi	passar (el temps)	T	Ni pasigis la feriojn ĉe la maro. – «Vam passar les vacances al mar.»
316	sendi	enviar	T	Mi sendis mesaĝon al li. – «Li vaig enviar un missatge.»
319	malfermi	obrir	T	Bonvolu malfermi la fenestron. – «Obre la finestra, si us plau.»
320	manki	faltar	I	Al mi mankas tempo. – «Em falta temps.»
321	naĝi	nedar	I	Ni naĝas en la maro. – «Nedem al mar.»
325	igi	fer, fer que	T	Tio igis ŝin ridi. – «Allò la va fer riure.»
326	mortigi	matar	T	La malvarmo mortigis la florojn. – «El fred va matar les flors.»

Dels 100 verbs, 57 duen la marca T, 27 la I i 14 la T/I, i ReVo no dona cap etiqueta per a necesi ni ebli. Tres observacions sobre les etiquetes:

Els verbs modals compten com a transitius. Després de povi, voli i devi, l’infinitiu és el complement directe (PMEG), i ReVo ho diu explícitament per a devi. Dels tres, només voli també admet un complement nominal corrent: Mi volas kafon.
Els verbs amb sufix segueixen el sufix. ReVo no etiqueta troviĝi ni fariĝi; nosaltres hi posem I perquè un verb amb -iĝ- no porta mai complement directe. Pasigi, igi i mortigi, amb -ig-, sempre en porten.
Els compostos poden diferir de la base. Alveni, reveni i foriri són veni i iri amb una preposició o un prefix (mira els prefixos) i continuen sent intransitius. ReVo etiqueta eliri i eniri com a T/I, perquè el lloc pot ser un complement directe (eniri la ĉambron, un exemple de ReVo) o anar darrere d’una preposició (eniri en la ĉambron).

Parelles com komenci i komenciĝi

En català, «començar», «acabar» i «canviar» funcionen amb complement o sense: Hem començat la lliçó i La lliçó ha començat. L’esperanto ho desdobla: komenci porta complement directe i komenciĝi no. A continuació tens sis parelles de la llista. La regla completa, amb més de 30 parelles, és a -ig- i -iĝ-.

Parella (lloc)	Canvi	Exemple
komenci (224) → komenciĝi (534)	T → I	Ni komencis la lecionon. – «Vam començar la lliçó.» / La leciono komenciĝis. – «La lliçó va començar.»
fini (339) → finiĝi (467)	T → I	Ŝi finis la laboron. – «Ella va acabar la feina.» / La laboro finiĝis. – «La feina va acabar.»
trovi (99) → troviĝi (259)	T → I	Mi trovis la libron. – «Vaig trobar el llibre.» / La libro troviĝas sur la breto. – «El llibre és al prestatge.»
fari (27) → fariĝi (282)	T → I	Mi faris teon. – «Vaig fer te.» / La teo fariĝis malvarma. – «El te s’ha refredat.»
ŝanĝi (291) → ŝanĝiĝi (637)	T → I	Mi ŝanĝis la planon. – «Vaig canviar el pla.» / La plano ŝanĝiĝis. – «El pla va canviar.»
morti (182) → mortigi (326)	I → T	La floroj mortis. – «Les flors van morir.» / La malvarmo mortigis la florojn. – «El fred va matar les flors.»

La leciono komencis sol és un error; digues La leciono komenciĝis. Els dos sufixos també són verbs: iĝi «esdevenir» i igi «fer que», com a Tio igis ŝin ridi. – «Allò la va fer riure.»

Esti, havi, povi, voli i devi amb un infinitiu

Quan darrere hi ha un segon verb, aquest es queda en infinitiu, sense preposició (no hi ha cap «a» ni «de» com en «haver de» o «començar a»).

Verb	Amb un infinitiu	Exemple
esti	L’infinitiu pot fer de subjecte	Paroli Esperanton estas agrable. – «Parlar esperanto és agradable.»
havi	No s’usa per a l’obligació; «haver de» és devi	Mi devas iri. – «He d’anar.»
povi	Capacitat o permís	Ŝi povas legi. – «Ella sap llegir.»
voli	Desig	Mi volas dormi. – «Vull dormir.»
devi	Necessitat	Ni devas atendi. – «Hem d’esperar.»

Amb povi, voli i devi, qui pot, vol o ha de fer una cosa és també qui l’acompleix (PMEG). Si l’acció la fa una altra persona, cal una oració amb ke: Mi volas, ke vi venu. – «Vull que vinguis.» Molts altres verbs de la taula també admeten un infinitiu: ŝati, bezoni, deziri, provi, komenci, lerni, decidi, scipovi i sukcesi.

Un verb català, dos d’esperanto

Els parlants de català reconeixen de seguida molts d’aquests verbs: kompreni «comprendre», viziti «visitar», decidi «decidir», respondi «respondre», dormi «dormir», kanti «cantar» o pagi «pagar». La dificultat són els casos en què el català fa servir un sol verb i l’esperanto en distingeix dos:

Verb català	Esperanto	Exemple
esperar	atendi (esperar que arribi algú o alguna cosa), esperi (tenir esperança)	Mi atendas la buson. – «Espero l’autobús.» / Mi esperas, ke vi venos. – «Espero que vinguis.»
saber	scii (saber un fet), scipovi (saber fer alguna cosa)	Mi scias la respondon. – «Sé la resposta.» / Ŝi scipovas naĝi. – «Ella sap nedar.»
conèixer	koni (una persona o un lloc), scii (un fet)	Ĉu vi konas tiun viron? – «Coneixes aquell home?»
deixar	lasi (permetre, no endur-se), forlasi (abandonar)	Lasu min paroli! – «Deixa’m parlar!» / Li forlasis la urbon. – «Va deixar la ciutat.»
ser / estar	esti (un sol verb per als dos usos)	Mi estas hejme. – «Soc a casa.» / La kafo estas varma. – «El cafè és calent.»

A més, tot el que en català és «tenir» i «haver de» s’expressa amb dos verbs diferents en esperanto: havi per a la possessió (Mi havas tempon – «Tinc temps») i devi per a l’obligació (Mi devas iri – «He d’anar»). Cap dels dos no porta preposició.

Com ho hem comptat

Ho vam comptar el 8 d’octubre de 2026 al nostre fitxer esperanto-1000-common-words.csv. Prové de 822.296 frases de Tatoeba amb 5.831.657 paraules, i cada forma verbal compta sota el seu infinitiu; el mètode és a la pàgina de les paraules freqüents.

313 de les 1.000 entrades són verbs (el 31,3 %). Els seus valors de per_million sumen 175.641 per milió, de manera que els verbs són el 17,6 % de totes les paraules del corpus.
19 de les 100 paraules més freqüents són verbs, i 88 de les primeres 300.
Els 100 verbs més freqüents ocupen els llocs del 3 al 326 de la llista. Els seus valors de per_million sumen 141.900, és a dir, el 14,2 % de totes les paraules i el 80,8 % de totes les aparicions de verbs que cobreix la llista.
Els 10, 20 i 50 primers verbs representen el 8,1 %, el 9,7 % i el 12,1 % de totes les paraules. Només esti ja fa el 4,1 %.

Les classes de paraules es dedueixen de les terminacions: una entrada acabada en -i compta com a verb, i una forma derivada es compta per separat, així que komenci i komenciĝi són dos verbs. Tatoeba conté frases curtes, escrites i sovint traduïdes; una novel·la o la llengua parlada donarien un altre ordre, com mostra la llista de 100 paraules.

Preguntes freqüents

Quins són els verbs més freqüents en esperanto?

A la nostra llista, els deu verbs més freqüents són esti, povi, havi, fari, diri, voli, scii, devi, iri i ŝati. Junts representen el 8,1 % de totes les paraules del corpus de Tatoeba; només esti ja en fa el 4,1 %.

Quants verbs d’esperanto cal saber?

Els 20 verbs més freqüents cobreixen el 9,7 % de totes les paraules del nostre corpus, els 50 més freqüents el 12,1 % i els 100 més freqüents el 14,2 %. Tots els verbs porten les mateixes terminacions, de manera que cada verb nou només et costa l’arrel. Per a les altres classes de paraules, mira la llista de 1.000 paraules.

Hi ha verbs irregulars en esperanto?

No. Tots els verbs, també esti «ser, estar», fan servir les terminacions -i, -as, -is, -os, -us i -u, i la forma no canvia segons la persona ni el nombre: mi iras, ili iras. Res a veure amb les llargues taules de conjugació del català.

Com sé si un verb d’esperanto porta complement directe?

Consulta’l a ReVo, que marca els verbs com a transitius, intransitius o tots dos. També pots preguntar «què?» o «a qui?» darrere del verb. Un verb amb -ig- sempre porta complement directe, i un verb amb -iĝ- no en porta mai; mira -ig- i -iĝ-.

Com es diu «haver de» en esperanto?

Fes servir devi: Mi devas iri. – «He d’anar.» El verb havi vol dir «posseir, tenir» (Mi havas libron) i no s’usa per a l’obligació.

Fonts

Esperantopedia: les 1.000 paraules més freqüents de l’esperanto (CSV, lloc, categoria gramatical, significat en anglès, freqüència per milió), comptades el 8 d’octubre de 2026; mètode a aquesta pàgina
Tatoeba: descàrregues – frases en esperanto, descarregades el 7 d’octubre de 2026; llicència CC BY 2.0 FR
Reta Vortaro (ReVo): abreviatures tr, ntr, x; articles com esti, povi, devi, paroli, komenci i troviĝi, consultats el 8 d’octubre de 2026
PMEG: I-verboj kune kun povi, devi kaj voli, I-verboj kiel subjekto, I-verboj kune kun aliaj verboj, IĜ-verboj
Wiktionary: Esperanto lemmas (CC BY-SA 4.0) i ESPDIC de Paul Denisowski (CC BY 3.0), les fonts dels significats en anglès de la llista

#Sis terminacions, una sola forma per a cada persona

#Els 10 verbs que cal aprendre primer

#Els 100 verbs més freqüents de l’esperanto

#Parelles com komenci i komenciĝi

#Esti, havi, povi, voli i devi amb un infinitiu

#Un verb català, dos d’esperanto

#Com ho hem comptat

#Preguntes freqüents

#Quins són els verbs més freqüents en esperanto?

#Quants verbs d’esperanto cal saber?

#Hi ha verbs irregulars en esperanto?

#Com sé si un verb d’esperanto porta complement directe?

#Com es diu «haver de» en esperanto?

#Fonts