Aprendre
Els adjectius més freqüents de l’esperanto, amb contraris
Una terminació, una regla de concordança i un prefix per als contraris: 120 adjectius, cadascun amb el seu significat, el seu contrari i un exemple.
Els adjectius més freqüents de l’esperanto són bona «bo», alia «altre», granda «gran», multa «molt», bela «bonic» i nova «nou». La nostra llista de 1.000 paraules habituals conté 120 adjectius, tots mostrats més avall. Junts representen el 3,2 % de totes les paraules d’un corpus de 5,8 milions de paraules de frases quotidianes en esperanto, i els deu més freqüents en són l’1,2 %. Un adjectiu acaba en -a i copia la -j i la -n del seu nom, de manera que una sola lliçó breu sobre noms i adjectius els cobreix tots 120.
Una terminació, dues terminacions de concordança
Tots els adjectius de la llista acaben en -a, tret d’ambaŭ «tots dos». Afegeix -j al plural i -n a l’objecte, sempre en aquest ordre.
| Singular | Plural | |
|---|---|---|
| Subjecte | nova libro | novaj libroj |
| Objecte (-n) | novan libron | novajn librojn |
- Després d’esti no hi ha -n: La libro estas nova. – «El llibre és nou.» La libroj estas novaj. – «Els llibres són nous.»
- L’ordre és lliure. Nova libro i libro nova són tots dos correctes; PMEG observa que un adjectiu darrere del nom sovint queda ressaltat.
- Sense nom. Els noms de llengües deixen caure la paraula lingvo: Ŝi parolas la francan. – «Parla francès.» Els adjectius de quantitat sovint van sols: Multaj scias tion. – «Molta gent ho sap.»
- Ambaŭ és l’excepció. No pren ni -j ni -n, i no es combina amb la: ambaŭ knabinoj – «totes dues noies», Mi vidis ambaŭ knabinojn. – «Vaig veure totes dues noies.»
Per a qui parla català
En català l’adjectiu concorda en gènere i en nombre (bo, bona, bons, bones), i les formes canvien segons el nom. En esperanto només n’hi ha una: bona serveix per a bo, bona i, amb -j, per a bons i bones. Molts adjectius et resultaran familiars: kara «car» (també «estimat»), libera «lliure», pura «pur», simpla «simple», perfekta «perfecte», serioza «seriós», utila «útil», natura «natural», necesa «necessari», internacia «internacional», moderna «modern», antikva «antic», komuna «comú». I compte amb la pronunciació: ĉ sona com el tx de cotxe (ĉarma, ĉefa), ŝ com la x de caixa (freŝa), ĝ com el tj de mitjà (ĝusta, saĝa) i ŭ com la u de pau (eŭropa, ambaŭ).
Els 10 adjectius per començar
Aquesta és una tria nostra, no una llista oficial. Sis dels deu són els sis adjectius més freqüents de tots: bona, alia, granda, multa, bela i nova. Els quatre següents en freqüència, tuta «sencer», kelka «algun», sola «sol» i unua «primer», funcionen com a paraules petites de quantitat i d’ordre i venen just després. En el seu lloc agafem els contraris malbona i malgranda, més feliĉa i malfacila, perquè un principiant els necessita en les primeres converses.
| Adjectiu | Català | Contrari | Per què primer |
|---|---|---|---|
| bona | bo | malbona | L’adjectiu més freqüent, una paraula de cada 500: Bonan tagon! – «Bon dia!» |
| malbona | dolent | bona | La primera paraula amb mal- que trobes |
| granda | gran | malgranda | Mida; grandega «enorme» també és a la llista |
| malgranda | petit | granda | Completa la parella de la mida |
| nova | nou | malnova | Coses i notícies; malnova vol dir «vell» |
| bela | bonic | malbela | Compliments |
| multa | molt, molts | malmulta | Quantitat: multan dankon – «moltes gràcies» |
| alia | altre | sama | Demanar una altra cosa |
| feliĉa | feliç | malfeliĉa | Bons desitjos: Feliĉan naskiĝtagon! – «Per molts anys!» |
| malfacila | difícil | facila | Parlar d’aprendre; facila «fàcil» no costa cap arrel més |
Els 120 adjectius més freqüents de l’esperanto
La posició és el lloc de l’adjectiu entre les 1.000 paraules de la llista; així, bona, a la 57, és el primer adjectiu que apareix. La columna Contrari mostra la paraula que faries servir per al sentit oposat: la paraula amb mal- si ReVo, el Reta Vortaro, la recull amb el sentit contrari pur; si no, una paraula independent que ReVo defineix en oposició a aquesta o que dona com a antònim, i – quan no hem trobat cap parella natural. Les paraules rares de sentit estret, com malpropra o malpreta, s’han deixat de banda. Els exemples són nostres; cerca qualsevol adjectiu al diccionari.
| Posició | Adjectiu | Català | Contrari | Exemple |
|---|---|---|---|---|
| 57 | bona | bo | malbona «dolent» | Ŝi estas bona instruistino. – «Ella és una bona professora.» |
| 63 | alia | altre | sama «mateix» | Mi volas alian libron. – «Vull un altre llibre.» |
| 81 | granda | gran | malgranda «petit» | Ili havas grandan domon. – «Tenen una casa gran.» |
| 82 | multa | molt, molts | malmulta «poc» | En la ĉambro estas multaj homoj. – «A l’habitació hi ha molta gent.» |
| 117 | bela | bonic | malbela «lleig» | Kia bela tago! – «Quin dia tan bonic!» |
| 118 | nova | nou | malnova «vell (de coses)» | Mi havas novan telefonon. – «Tinc un telèfon nou.» |
| 123 | tuta | sencer, tot | – | Mi legis la tutan libron. – «Vaig llegir tot el llibre.» |
| 143 | kelka | algun, uns quants | – | Kelkaj infanoj ludas ekstere. – «Alguns nens juguen fora.» |
| 152 | sola | sol, únic | – | Li loĝas sola. – «Viu sol.» |
| 180 | unua | primer | lasta «últim» | Ĉi tio estas mia unua vizito. – «Aquesta és la meva primera visita.» |
| 185 | franca | francès | – | Ŝi parolas la francan. – «Parla francès.» |
| 193 | angla | anglès | – | Tio estas angla vorto. – «Aquesta és una paraula anglesa.» |
| 229 | malbona | dolent | bona «bo» | Hodiaŭ la vetero estas malbona. – «Avui fa mal temps.» |
| 247 | juna | jove | maljuna «vell (de persones)» | Mia fratino estas ankoraŭ juna. – «La meva germana encara és jove.» |
| 248 | lasta | últim | unua «primer» | Ĉu tio estas la lasta trajno? – «És aquest l’últim tren?» |
| 251 | grava | important | malgrava «poc important» | Ĉi tiu letero estas tre grava. – «Aquesta carta és molt important.» |
| 252 | longa | llarg | mallonga «curt» | Ĝi estas longa rivero. – «És un riu llarg.» |
| 253 | feliĉa | feliç | malfeliĉa «infeliç» | La infanoj estas feliĉaj. – «Els nens són feliços.» |
| 268 | malgranda | petit | granda «gran» | Mi havas malgrandan hundon. – «Tinc un gos petit.» |
| 274 | propra | propi | – | Ŝi havas sian propran ĉambron. – «Ella té la seva pròpia habitació.» |
| 277 | sama | mateix | malsama «diferent» | Ni havas la saman nomon. – «Tenim el mateix nom.» |
| 278 | vera | veritable | malvera «fals» | Tio estas vera rakonto. – «Aquesta és una història veritable.» |
| 286 | ambaŭ | tots dos | – | Ambaŭ knabinoj ŝatas muzikon. – «A totes dues noies els agrada la música.» |
| 290 | alta | alt | malalta «baix» | La monto estas tre alta. – «La muntanya és molt alta.» |
| 300 | ruĝa | vermell | – | Ŝi portas ruĝan robon. – «Porta un vestit vermell.» |
| 306 | malnova | vell (de coses) | nova «nou» | Ni loĝas en malnova domo. – «Vivim en una casa vella.» |
| 318 | blanka | blanc | nigra «negre» | La neĝo estas blanka. – «La neu és blanca.» |
| 343 | verda | verd | – | La herbo estas verda. – «L’herba és verda.» |
| 346 | dua | segon | – | Mi loĝas en la dua etaĝo. – «Visc al segon pis.» |
| 375 | forta | fort | malforta «feble» | Li estas forta viro. – «És un home fort.» |
| 379 | nigra | negre | blanka «blanc» | Mi havas nigran katon. – «Tinc un gat negre.» |
| 386 | plia | addicional, més | malplia «menor» | Ĉu vi bezonas pliajn informojn? – «Necessites més informació?» |
| 388 | malfacila | difícil | facila «fàcil» | Tiu demando estas tro malfacila. – «Aquesta pregunta és massa difícil.» |
| 394 | plena | ple | malplena «buit» | La glaso estas plena. – «El got és ple.» |
| 400 | germana | alemany | – | Li havas germanan aŭton. – «Té un cotxe alemany.» |
| 403 | maljuna | vell (de persones) | juna «jove» | Mia avo estas maljuna. – «El meu avi és vell.» |
| 410 | japana | japonès | – | Ni manĝis japanan manĝaĵon. – «Vam menjar plats japonesos.» |
| 415 | certa | cert, segur | malcerta «incert» | Mi estas certa pri tio. – «N’estic segur.» |
| 436 | blua | blau | – | La ĉielo estas blua. – «El cel és blau.» |
| 441 | riĉa | ric | malriĉa «pobre» | Li estas riĉa, sed ne feliĉa. – «És ric, però no és feliç.» |
| 451 | interesa | interessant | enuiga «avorrit» | Tio estas interesa libro. – «Aquest és un llibre interessant.» |
| 453 | stulta | ximple, neci | inteligenta «intel·ligent» | Tio estis stulta demando. – «Va ser una pregunta ximple.» |
| 454 | stranga | estrany | normala «normal» | Mi aŭdis strangan bruon. – «Vaig sentir un soroll estrany.» |
| 457 | homa | humà | – | Tio estas homa eraro. – «Això és un error humà.» |
| 483 | venonta | proper, vinent | pasinta «passat» | Ni vizitos vin la venontan semajnon. – «La setmana que ve us visitarem.» |
| 490 | ĝusta | correcte | malĝusta «incorrecte» | Ĉu tio estas la ĝusta vojo? – «És aquest el camí correcte?» |
| 513 | malsana | malalt | sana «sa» | Mia filo estas malsana. – «El meu fill està malalt.» |
| 516 | plura | diversos | – | Li havas plurajn amikojn en Berlino. – «Té diversos amics a Berlín.» |
| 525 | pasinta | passat | venonta «proper» | La pasinta semajno estis longa. – «La setmana passada va ser llarga.» |
| 537 | laca | cansat | vigla «actiu, viu» | Mi estas tre laca hodiaŭ. – «Avui estic molt cansat.» |
| 539 | eta | petit, menut | – | Ni havas etan kuirejon. – «Tenim una cuina petita.» |
| 541 | preta | a punt, llest | – | La vespermanĝo estas preta. – «El sopar és a punt.» |
| 547 | libera | lliure | mallibera «no lliure» | Ĉu tiu ĉi loko estas libera? – «Aquest seient és lliure?» |
| 593 | simpla | senzill, simple | malsimpla «complex» | Mi serĉas simplan solvon. – «Busco una solució senzilla.» |
| 599 | varma | calent, càlid | malvarma «fred» | La kafo estas varma. – «El cafè és calent.» |
| 612 | farita | fet | – | La laboro jam estas farita. – «La feina ja està feta.» |
| 613 | okupata | ocupat | – | Ŝi estas tre okupata hodiaŭ. – «Avui està molt ocupada.» |
| 617 | ŝatata | apreciat, preferit | – | Ĉi tio estas mia plej ŝatata kanto. – «Aquesta és la meva cançó preferida.» |
| 619 | fama | famós | – | Ŝi estas fama kantistino. – «És una cantant famosa.» |
| 621 | aĝa | d’edat, vell | juna «jove» | Kiom aĝa vi estas? – «Quants anys tens?» |
| 623 | bonega | excel·lent, magnífic | malbonega «pèssim» | La manĝaĵo estis bonega. – «El menjar era excel·lent.» |
| 626 | bruna | marró | – | Li havas brunajn okulojn. – «Té els ulls marrons.» |
| 643 | malvarma | fred | varma «calent» | La akvo estas tro malvarma. – «L’aigua és massa freda.» |
| 644 | usona | estatunidenc | – | Mia amiko estas usona. – «El meu amic és estatunidenc.» |
| 658 | malmulta | poc | multa «molt» | Malmultaj homoj scias tion. – «Poca gent ho sap.» |
| 667 | facila | fàcil, senzill | malfacila «difícil» | Ĉi tiu ekzerco estas facila. – «Aquest exercici és fàcil.» |
| 668 | ĉina | xinès | – | Mi ŝatas ĉinan teon. – «M’agrada el te xinès.» |
| 672 | terura | terrible | bonega «excel·lent» | La vetero estis terura. – «El temps era terrible.» |
| 675 | afabla | amable | malafabla «poc amable» | La vendisto estas tre afabla. – «El venedor és molt amable.» |
| 680 | proksima | proper | malproksima «llunyà» | La stacidomo estas proksima. – «L’estació és a prop.» |
| 681 | malsama | diferent | sama «mateix» | Ni havas malsamajn opiniojn. – «Tenim opinions diferents.» |
| 684 | danĝera | perillós | sekura «segur» | Tiu strato estas danĝera nokte. – «Aquest carrer és perillós de nit.» |
| 704 | malfermita | obert | fermita «tancat» | La pordo estas malfermita. – «La porta és oberta.» |
| 705 | inteligenta | intel·ligent | stulta «ximple» | Ŝi estas tre inteligenta knabino. – «És una noia molt intel·ligent.» |
| 728 | flava | groc | – | Mi ŝatas flavajn florojn. – «M’agraden les flors grogues.» |
| 732 | rusa | rus | – | Li legas rusan libron. – «Llegeix un llibre rus.» |
| 741 | mallonga | curt | longa «llarg» | Mi skribis mallongan leteron. – «Vaig escriure una carta curta.» |
| 743 | fremda | estranger, estrany | – | Ŝi lernas fremdan lingvon. – «Aprèn una llengua estrangera.» |
| 752 | tria | tercer | – | Tio estas mia tria taso da teo. – «Aquesta és la meva tercera tassa de te.» |
| 756 | amuza | divertit | – | Tiu filmo estas tre amuza. – «Aquesta pel·lícula és molt divertida.» |
| 759 | diversa | divers | – | Ili vendas diversajn fruktojn. – «Venen fruites diverses.» |
| 763 | saĝa | savi | malsaĝa «insensat» | Mia avino estas saĝa virino. – «La meva àvia és una dona sàvia.» |
| 764 | dika | gruixut, gras | maldika «prim» | La libro estas tre dika. – «El llibre és molt gruixut.» |
| 768 | agrabla | agradable | malagrabla «desagradable» | Ĉi tiu ĉambro estas agrabla. – «Aquesta habitació és agradable.» |
| 774 | multekosta | car | malmultekosta «barat» | Tiu robo estas tro multekosta. – «Aquest vestit és massa car.» |
| 776 | pura | net, pur | malpura «brut» | Mia ĉambro estas pura. – «La meva habitació és neta.» |
| 784 | mortinta | mort | viva «viu» | Mortinta birdo kuŝas en la ĝardeno. – «Un ocell mort jeu al jardí.» |
| 796 | konata | conegut | – | Tiu kanto estas tre konata. – «Aquesta cançó és molt coneguda.» |
| 798 | kioma | quin (en una sèrie) | – | Kioma horo estas? – «Quina hora és?» |
| 802 | hispana | espanyol | – | Mi trinkis hispanan vinon. – «Vaig beure vi espanyol.» |
| 806 | freneza | boig | – | Tio estas freneza ideo. – «Això és una idea boja.» |
| 812 | kontenta | content, satisfet | malkontenta «descontent» | Ni estas kontentaj pri la rezulto. – «Estem contents amb el resultat.» |
| 823 | ĉarma | encantador | – | Vi havas ĉarman ĝardenon. – «Tens un jardí encantador.» |
| 835 | belega | magnífic, preciós | – | La vido estas belega. – «La vista és magnífica.» |
| 846 | griza | gris | – | Hodiaŭ la ĉielo estas griza. – «Avui el cel és gris.» |
| 865 | okupita | ocupat | – | Ĉu ĉi tiu seĝo estas okupita? – «Aquesta cadira està ocupada?» |
| 869 | bongusta | saborós, boníssim | – | La supo estas bongusta. – «La sopa és saborosa.» |
| 875 | mirinda | meravellós | – | Ĝi estis mirinda vojaĝo. – «Va ser un viatge meravellós.» |
| 878 | ĉefa | principal | – | Tio estas la ĉefa problemo. – «Aquest és el problema principal.» |
| 879 | fermita | tancat | malfermita «obert» | La vendejo estas fermita hodiaŭ. – «La botiga avui està tancada.» |
| 887 | antikva | antic | moderna «modern» | Ni vizitis antikvan urbon. – «Vam visitar una ciutat antiga.» |
| 897 | malriĉa | pobre | riĉa «ric» | Ili estis malriĉaj, sed feliĉaj. – «Eren pobres, però feliços.» |
| 898 | rapida | ràpid | malrapida «lent» | Ŝi estas rapida kuristino. – «És una corredora ràpida.» |
| 905 | sekva | següent | antaŭa «anterior» | La sekva trajno foriras je la deka. – «El tren següent surt a les deu.» |
| 919 | grandega | enorme | – | Ni vidis grandegan elefanton. – «Vam veure un elefant enorme.» |
| 927 | komuna | comú, compartit | – | Ni havas komunan amikon. – «Tenim un amic en comú.» |
| 930 | kara | estimat, car | malkara «barat» | Kara amiko, mi skribas al vi el Parizo. – «Estimat amic, t’escric des de París.» |
| 942 | serioza | seriós | malserioza «poc seriós» | Li estas serioza homo. – «És una persona seriosa.» |
| 952 | internacia | internacional | – | Esperanto estas internacia lingvo. – «L’esperanto és una llengua internacional.» |
| 954 | perfekta | perfecte, impecable | – | Neniu estas perfekta. – «Ningú no és perfecte.» |
| 959 | malplena | buit | plena «ple» | La botelo estas malplena. – «L’ampolla és buida.» |
| 961 | freŝa | fresc | malfreŝa «passat» | Mi aĉetis freŝan panon. – «Vaig comprar pa fresc.» |
| 970 | sesa | sisè | – | Mi leviĝas je la sesa horo. – «M’aixeco a les sis.» |
| 976 | utila | útil | malutila «perjudicial» | Via konsilo estis tre utila. – «El teu consell va ser molt útil.» |
| 977 | itala | italià | – | Mi ŝatas italan kafon. – «M’agrada el cafè italià.» |
| 989 | eŭropa | europeu | – | Ŝi vojaĝas tra eŭropaj landoj. – «Viatja per països europeus.» |
| 991 | antaŭa | anterior | sekva «següent» | Ni parolis pri tio en la antaŭa leciono. – «Vam parlar-ne a la lliçó anterior.» |
| 996 | natura | natural | malnatura «antinatural» | Tio estas tute natura. – «Això és completament natural.» |
| 997 | necesa | necessari | – | La bileto ne estas necesa. – «El bitllet no és necessari.» |
| 998 | taŭga | adequat | maltaŭga «inadequat» | Tiu ĉambro estas taŭga por ni. – «Aquesta habitació és adequada per a nosaltres.» |
Quatre notes sobre la taula:
- Contraris. 71 dels 120 adjectius en tenen: 52 amb mal- i 19 amb una paraula independent. Els 49 guions inclouen colors, gentilicis i ordinals, que no tenen contrari, i adjectius com amuza o freneza, en què cap paraula sola és el revers natural. Per a una negació simple fes servir ne: nekonata «desconegut», nenecesa «innecessari». No són contraris; la diferència s’explica a contraris en esperanto.
- Participis. Deu entrades són participis usats com a adjectius: venonta, pasinta, farita, okupata, ŝatata, mortinta, malfermita, okupita, fermita i konata. Mira participis.
- Okupata i okupita. Tots dos són participis passius d’okupi i tots dos volen dir «ocupat». Zamenhof va escriure que l’ús demana mi estas okupita (Lingvaj Respondoj, citat a ReVo). PMEG també troba okupita la forma més habitual, però diu que qualsevol de les dues serveix per dir que algú està ocupat amb la feina, sense cap diferència pràctica. A la nostra llista okupata (613) és la més freqüent de les dues. Un seient ocupat és okupita.
- Colors. Els vuit colors són ruĝa, blanka, verda, nigra, blua, bruna, flava i griza; més tonalitats i l’ús de hel- i mal-hel- són a la pàgina de colors.
Contraris: mal- i paraules independents
Tretze adjectius de la llista comencen per mal-, i dotze parelles hi són amb les dues paraules: bona i malbona, granda i malgranda, multa i malmulta, nova i malnova, juna i maljuna, longa i mallonga, sama i malsama, plena i malplena, riĉa i malriĉa, varma i malvarma, facila i malfacila, fermita i malfermita. Una sola arrel et dona els dos extrems de l’escala; mira prefixos i les 74 parelles de la pàgina de contraris.
Altres contraris són dues paraules independents, de manera que mal- no hi ajuda. Aquestes parelles són a la taula de dalt:
| Parella | Català | Per què les aparellem |
|---|---|---|
| nigra – blanka | negre – blanc | ReVo dona blanka com a antònim de nigra |
| unua – lasta | primer – últim | Primer i últim lloc d’una sèrie |
| venonta – pasinta | proper – passat | ReVo defineix cadascun en oposició a l’altre |
| sekva – antaŭa | següent – anterior | Ordre en una sèrie o en el temps |
| laca – vigla | cansat – actiu | ReVo defineix laca com a malvigla |
| stulta – inteligenta | ximple – intel·ligent | ReVo defineix malinteligenta com a stulta |
| interesa – enuiga | interessant – avorrit | ReVo defineix enui com a sentir desgrat per falta d’interès |
| danĝera – sekura | perillós – segur | Sekura vol dir estar en una situació lliure de perill |
| antikva – moderna | antic – modern | ReVo defineix moderna «en contrast amb l’antic» |
| alia – sama | altre – mateix | ReVo defineix alia com a malsama |
| terura – bonega | terrible – excel·lent | ReVo defineix terura en un sentit com a malbonega |
| stranga – normala | estrany – normal | ReVo defineix stranga com a insòlit; nenormala és entre les paraules relacionades |
Comparar: pli, plej, ol
Els adjectius no tenen cap terminació de comparatiu. Pli vol dir «més», plej «el més», ol «que» i tiel … kiel «tan … com». No hi ha formes irregulars: «millor» és pli bona i «pitjor» és pli malbona. Les regles completes són a comparació.
| Significat | Patró | Exemple |
|---|---|---|
| més … que | pli … ol | Tiu libro estas pli interesa ol ĉi tiu. – «Aquell llibre és més interessant que aquest.» |
| el més | la plej … el | Ŝi estas la plej juna el la infanoj. – «Ella és la més jove dels nens.» |
| menys … que | malpli … ol | Ĉi tiu ekzerco estas malpli malfacila ol la alia. – «Aquest exercici és menys difícil que l’altre.» |
| tan … com | tiel … kiel | La libro estas tiel dika kiel la vortaro. – «El llibre és tan gruixut com el diccionari.» |
| molt, massa | tre, tro | tre bela, tro multekosta – «molt bonic», «massa car» |
Adjectius com unua «primer» o franca «francès» anomenen una posició o un origen fix, i per això rarament es comparen. Per canviar la intensitat dins de la paraula, fes servir el sufix -eg-: bona → bonega «excel·lent», bela → belega «magnífic» i granda → grandega «enorme» són tots a la llista.
Adjectius formats a partir d’altres paraules
La terminació -a afegeix la idea «que té o que es relaciona amb el que diu l’arrel» (PMEG): homa és «relatiu a les persones», longa «que té longitud». El sentit exacte depèn de l’arrel i del context, així que consulta al diccionari les paraules que no coneguis. La majoria d’adjectius que trobaràs són formats a partir d’altres paraules mitjançant la formació de paraules.
| Origen | Patró | Exemple | Significat |
|---|---|---|---|
| nom | arrel + -a | danĝero → danĝera (684) | «perill» → «perillós» |
| nom | arrel + -a | homo → homa (457) | «persona» → «humà» |
| nom | arrel + -a | domo → doma | «casa» → «domèstic, de la casa» |
| nom | arrel + -a | somero → somera | «estiu» → «d’estiu» |
| verb | participi | fermi → fermita (879) | «tancar» → «tancat» |
| verb | participi | morti → mortinta (784) | «morir» → «mort» |
| verb | sufix -em-, -ebl-, -ind- | lerni → lernema, manĝi → manĝebla, legi → leginda | «amb ganes d’aprendre», «comestible», «digne de ser llegit» |
| adjectiu | prefix mal- | bona → malbona (229) | «bo» → «dolent» |
| adjectiu | sufix -eg- | bela → belega (835) | «bonic» → «magnífic» |
| locució | inter nacioj | → internacia (952) | «entre nacions» → «internacional» |
Com ho hem comptat
Ho vam comptar el 8 d’octubre de 2026 al nostre fitxer esperanto-1000-common-words.csv. Prové de 822.296 frases de Tatoeba amb 5.831.657 paraules. Cada forma d’adjectiu es compta sota la seva forma en -a, sense el plural -j ni l’acusatiu -n. El mètode és a la pàgina de paraules habituals.
- 120 de les 1.000 entrades són adjectius (12,0 %). Els seus valors
per_millionsumen 31.786 per milió, de manera que els adjectius són el 3,2 % de totes les paraules del corpus, o el 4,1 % de les paraules que cobreix la llista de 1.000. - Els verbs, els noms i els adverbis de la mateixa llista en representen el 17,6 % (313 entrades), el 8,7 % (359) i el 4,6 % (89). Els adjectius són molts, però cadascun és rar: el més freqüent, bona, apareix 1.958 vegades per milió de paraules, mentre que esti apareix 40.934 vegades. Mira els verbs més freqüents.
- Només 4 de les 100 paraules més freqüents són adjectius (bona 57, alia 63, granda 81, multa 82). N’hi ha 25 entre les 300 primeres paraules i 46 entre les 500 primeres.
- Els 10, 20, 50 i 100 adjectius més freqüents representen l’1,2 %, l’1,6 %, el 2,4 % i el 3,0 % de totes les paraules, que és el 37 %, el 51 %, el 74 % i el 94 % de totes les aparicions d’adjectius de la llista.
La classe de paraula es dedueix de la terminació: una entrada en -a és un adjectiu. Els possessius (mia, via) i els correlatius kia, tia, ia, ĉia i nenia es compten en les seves classes pròpies, mentre que kioma, que pregunta per un número d’una sèrie, i ambaŭ es compten com a adjectius. Cinc grups destaquen:
| Grup | Adjectius | Per milió de paraules | Exemples |
|---|---|---|---|
| Amb mal- | 13 | 2.658 | malbona, malgranda, malnova |
| Nacionalitat i regió | 10 | 2.352 | franca, angla, germana, japana |
| Colors | 8 | 1.736 | ruĝa, blanka, verda, nigra |
| Participis | 10 | 1.370 | venonta, pasinta, fermita |
| Nombres ordinals | 4 | 1.121 | unua, dua, tria, sesa |
Malfermita és alhora una paraula amb mal- i un participi. Tatoeba conté frases curtes, escrites i sovint traduïdes; amb novel·les o conversa s’obtindria un altre ordre, com mostra la llista de vocabulari.
Preguntes freqüents
Quins són els adjectius més freqüents en esperanto?
A la nostra llista, els deu més freqüents són bona, alia, granda, multa, bela, nova, tuta, kelka, sola i unua. Junts representen l’1,2 % de totes les paraules del corpus de Tatoeba; només bona «bo» és aproximadament una paraula de cada 500.
Com es forma un adjectiu en esperanto?
Posa -a darrere d’una arrel: danĝer- dona danĝera «perillós». Afegeix -j al plural i -n a l’objecte: danĝeraj stratoj, danĝerajn stratojn. Mira noms i adjectius.
Com es diu el contrari d’un adjectiu en esperanto?
Posa-hi mal- al davant: granda «gran» → malgranda «petit». Alguns contraris són paraules independents, com nigra – blanka «negre – blanc»; mira contraris.
Com es diu «millor» i «el millor» en esperanto?
Fes servir pli bona per a «millor» i la plej bona per a «el millor». Res no és irregular; els mateixos pli i plej serveixen amb tots els adjectius (comparació).
L’adjectiu va davant o darrere del nom?
Normalment davant, però tots dos ordres són correctes: granda domo i domo granda volen dir el mateix. Darrere del nom, l’adjectiu sovint queda ressaltat (PMEG).
Fonts
- Esperantopedia: 1000 paraules més habituals de l’esperanto (CSV, posició, classe de paraula, significat en anglès, freqüència per milió), comptades el 8 d’octubre de 2026; mètode a aquesta pàgina
- Tatoeba: descàrregues – frases en esperanto, descarregades el 7 d’octubre de 2026; llicència CC BY 2.0 FR
- Reta Vortaro (ReVo), consultat el 8 d’octubre de 2026: articles bona, alia, juna, nigra, laca, vigla, enui, sekura, moderna, terura, kara, okupi, venonta, pasinta i mal-
- PMEG: Bazaj reguloj por A-vortoj, Uzo de A-vortoj, Ambaŭ, Kvantaj A-vortoj, Specialaj okazoj de participelekto, MAL
- Wiktionary: Esperanto lemmas (CC BY-SA 4.0) i ESPDIC de Paul Denisowski (CC BY 3.0), les fonts dels significats en anglès de la llista
Si Esperantopedia t’ha ajudat, pots donar-hi suport.