Esperantopedia

El teu compteAmicsMissatgesConfiguracióTauler d’administració

Aprendre

Els 100 noms més freqüents de l’esperanto, amb famílies

Cent noms, una terminació i dos afegits petits: junts representen el 5,2 % de totes les paraules de les frases quotidianes en esperanto.

Actualitzat: 6 min de lectura

Els noms més freqüents de l’esperanto són homo «persona», tempo «temps», libro «llibre», infano «infant», jaro «any» i lingvo «llengua». Els 100 noms més freqüents de la nostra llista de 1.000 paraules habituals representen el 5,2 % de totes les paraules d’un corpus de 5,8 milions de paraules de frases quotidianes en esperanto, i només els deu primers ja en són l’1,3 %. Tots els noms acaben en -o, de manera que els reconeixeràs d’un cop d’ull, i la taula següent mostra dues o tres paraules més formades a partir de la mateixa arrel.

Tot nom acaba en -o, amb -j al plural i -n a l’objecte

Afegeix -j quan n’hi ha més d’un i -n per a l’objecte directe. Si un nom necessita totes dues terminacions, l’ordre és sempre -j i després -n. No hi ha excepcions; mira noms i adjectius i l’acusatiu.

FormaTerminacióExempleCatalà
un-oLa libro estas sur la tablo.«El llibre és sobre la taula.»
diversos-ojLa libroj estas sur la tablo.«Els llibres són sobre la taula.»
un, com a objecte-onMi legas la libron.«Llegeixo el llibre.»
diversos, com a objecte-ojnMi legas la librojn.«Llegeixo els llibres.»

L’esperanto només té l’article la, «el, la, els, les», i no canvia mai: la libro, la libroj, la librojn. No hi ha cap paraula per a «un, una»: libro vol dir «un llibre» o simplement «llibre».

Noms de persones: -in- forma el femení

L’esperanto no té gènere gramatical. La majoria de paraules per a persones, com homo, infano, amiko, persono, instruisto, kuracisto i studento, no diuen res sobre el sexe. Unes quantes arrels són masculines pel seu significat, i el sufix -in- en forma el femení. Sis parelles d’aquestes són entre els 100 noms més freqüents; els números són les posicions de la llista.

Masculí pel significatFemení amb -in-
patro «pare» (133)patrino «mare» (173)
frato «germà» (221)fratino «germana» (261)
filo «fill» (237)filino «filla» (342)
knabo «noi» (218)knabino «noia» (228)
edzo «marit» (402)edzino «esposa» (230)
viro «home» (156)virino «dona» (174)

El prefix ge- nomena els dos sexes alhora: gepatroj «pares (pare i mare)», gefratoj «germans i germanes», gefiloj «fills i filles», geedzoj «marit i muller». Mira sufixos i prefixos.

Els 10 noms per començar

Aquesta és una tria nostra, no una llista oficial. Sis dels deu són entre els 20 noms més freqüents de la taula. Nomo, akvo, demando i familio apareixen més avall, però un principiant els necessita en la primera conversa.

NomCatalàPer què primerExemple
nomonomPresentar-seMia nomo estas Anna. – «Em dic Anna.»
amikoamicParlar de la gent que coneixesMi havas bonan amikon. – «Tinc un bon amic.»
familiofamíliaParlar de casaĈu vi havas grandan familion? – «Tens una família gran?»
lingvollenguaDir quina llengua parles i aprensKiun lingvon vi parolas? – «Quina llengua parles?»
tagodiaSalutacions, dates i plansKiu tago estas hodiaŭ? – «Quin dia és avui?»
tempotempsPlans, invitacions i preguntes educadesĈu vi havas tempon? – «Tens temps?»
akvoaiguaMenjar, beure i el primer que es demanaUnu glason da akvo, bonvolu. – «Un got d’aigua, si us plau.»
monodinersCompres i preusKiom da mono vi bezonas? – «Quants diners necessites?»
demandopreguntaPreguntar i comprovarĈu vi komprenas la demandon? – «Entens la pregunta?»
vortoparaulaAprendre paraules novesKion signifas tiu vorto? – «Què vol dir aquesta paraula?»

Els 100 noms més freqüents de l’esperanto

La posició és el lloc del nom entre les 1.000 paraules de la llista; així, homo, a la 55, és el primer nom: les 54 paraules anteriors són 38 paraules gramaticals, 12 verbs i 4 adverbis. La columna Família mostra dues o tres paraules formades a partir de la mateixa arrel (menys quan ReVo, el Reta Vortaro, en recull menys); els significats són abreujats de ReVo. Els exemples són nostres. Esperanto i Dio s’escriuen amb majúscula per costum. Cerca qualsevol nom al diccionari.

PosicióNomCatalàFamíliaExemple
55homopersona, ésser humàhoma «humà», homaro «humanitat (el conjunt dels humans)», homeco «humanitat (qualitat)»Ĉiu homo bezonas amikojn. – «Totes les persones necessiten amics.»
78tempotempslibertempo «temps lliure», nuntempo «l’actualitat», longtempe «durant molt de temps»Mi ne havas tempon hodiaŭ. – «Avui no tinc temps.»
88librollibrelibrejo «llibreria», libreto «llibret», taglibro «diari»Ŝi legas interesan libron. – «Ella llegeix un llibre interessant.»
89infanoinfant, nen o nenainfana «infantil», infaneco «infantesa», infaneto «nen petit»La infanoj ludas en la parko. – «Els nens juguen al parc.»
90jaroanyjardeko «dècada», jarcento «segle», Novjaro «Cap d’Any»La jaro havas dek du monatojn. – «L’any té dotze mesos.»
91lingvollengualingva «de la llengua», lingvisto «lingüista», gestolingvo «llengua de signes»Esperanto estas facila lingvo. – «L’esperanto és una llengua fàcil.»
95vivovidavivi «viure», viva «viu», viveco «vitalitat»La vivo estas bela. – «La vida és bella.»
96tagodiatage «de dia», ĉiutaga «diari», naskiĝtago «aniversari»Hodiaŭ estas bela tago. – «Avui és un dia preciós.»
103domocasadometo «caseta», domego «mansió», stacidomo «estació»Nia domo havas ruĝan pordon. – «La nostra casa té una porta vermella.»
113monodinersmonujo «moneder», monero «moneda», poŝmono «diners de butxaca»Mi ne havas sufiĉe da mono. – «No tinc prou diners.»
114aferocosa, assumpteaferisto «home o dona de negocis», amafero «afer amorós», afereca «propi dels negocis»Tio ne estas mia afero. – «Això no és assumpte meu.»
116amikoamicamika «amistós», amikino «amiga», amikeco «amistat»Mia amiko loĝas en Berlino. – «El meu amic viu a Berlín.»
125laborofeina, treballlabori «treballar», laboristo «obrer», kunlabori «col·laborar»Mi serĉas novan laboron. – «Busco una feina nova.»
133patroparepatrino «mare», bopatro «sogre», prapatro «avantpassat»Mia patro laboras en banko. – «El meu pare treballa en un banc.»
138aŭtocotxeaŭtejo «garatge», aŭtisto «conductor», ŝarĝaŭto «camió»Ni veturas per aŭto. – «Anem en cotxe.»
141vortoparaulavortaro «diccionari», pasvorto «contrasenya», vorta «de paraules»Kiel oni diras tiun vorton en Esperanto? – «Com es diu aquesta paraula en esperanto?»
147horohorahoraro «horari», duonhoro «mitja hora», kvaronhoro «quart d’hora»La filmo daŭras du horojn. – «La pel·lícula dura dues hores.»
154mondomóntutmonda «mundial», mondoparto «continent», mondmilito «guerra mundial»Esperanto estas parolata en la tuta mondo. – «L’esperanto es parla arreu del món.»
155problemoproblemaproblema «problemàtic»Ne estas problemo! – «No hi ha problema!»
156virohomevira «masculí», vireco «virilitat», virkato «gat mascle»Tiu viro estas kuracisto. – «Aquest home és metge.»
157hundogoshundino «gossa», hundido «cadell», hundejo «gossera»La hundo dormas sub la tablo. – «El gos dorm sota la taula.»
165landopaís, terraeksterlando «estranger», tutlanda «de tot el país», landnomo «nom de país»Kiu estas la plej granda lando en la mondo? – «Quin és el país més gran del món?»
173patrinomarebopatrino «sogra», prapatrino «avantpassada», duonpatrino «madrastra»Mia patrino kuiras vespermanĝon. – «La meva mare prepara el sopar.»
174virinodonavirina «femení», virineco «feminitat», virinismo «feminisme»Tiu virino parolas kvar lingvojn. – «Aquesta dona parla quatre llengües.»
175ĉambrohabitaciódormoĉambro «dormitori», banĉambro «bany», klasĉambro «aula»Mia ĉambro estas malgranda, sed bela. – «La meva habitació és petita, però bonica.»
181akvoaiguaakva «aquós», akvumi «regar», marakvo «aigua de mar»Mi trinkas glason da akvo. – «Bec un got d’aigua.»
184lernejoescolalerni «aprendre», lernanto «alumne», mezlernejo «institut»Mia filino iras al la lernejo. – «La meva filla va a l’escola.»
189urbociutaturbano «ciutadà», urbestro «alcalde», ĉefurbo «capital»Parizo estas bela urbo. – «París és una ciutat bonica.»
196frazofrasefrazaro «recull de frases», frapfrazo «eslògan», frazlibro «llibre de frases»Ĉi tiu frazo estas tro longa. – «Aquesta frase és massa llarga.»
199nomonomnomi «anomenar», nomiĝi «dir-se», familinomo «cognom»Kio estas via nomo? – «Quin és el teu nom?»
201demandopreguntademandi «preguntar», demandaro «qüestionari», demandosigno «signe d’interrogació»Mi havas demandon pri la leciono. – «Tinc una pregunta sobre la lliçó.»
202katogatkatino «gata», katido «gatet», virkato «gat mascle»Nia kato ŝatas dormi sur la lito. – «Al nostre gat li agrada dormir al llit.»
208DioDéu, déudia «diví», diino «deessa», sendia «sense Déu»Ŝi preĝas al Dio. – «Ella resa a Déu.»
217pordoportapordego «portal», pordisto «porter», dompordo «porta principal»Bonvolu fermi la pordon. – «Tanca la porta, si us plau.»
218knabonoiknabino «noia», ŝipknabo «grumet»La knabo havas ruĝan pilkon. – «El noi té una pilota vermella.»
221fratogermàfratino «germana», gefratoj «germans i germanes», frateco «germanor»Mia frato estas pli aĝa ol mi. – «El meu germà és més gran que jo.»
223okuloullokula «de l’ull», okulisto «oculista», okulvitroj «ulleres»Ŝi havas bluajn okulojn. – «Té els ulls blaus.»
225manomàdekstramana «dretà», maldekstramana «esquerrà», manpleno «grapat»Li tenas libron en la mano. – «Té un llibre a la mà.»
226veroveritatvera «veritable», vere «de debò», malvera «fals»Ĉu tio estas la vero? – «És això la veritat?»
228knabinonoiaknabo «noi»La knabino legas fabelon. – «La noia llegeix un conte.»
230edzinoesposaedzo «marit», geedzoj «parella casada», edziniĝi «casar-se (una dona)»Lia edzino laboras en hospitalo. – «La seva dona treballa en un hospital.»
232ideoideaidearo «conjunt d’idees», samideano «persona de les mateixes idees»Tio estas bona ideo! – «Això és una bona idea!»
233instruistoprofessorinstrui «ensenyar», instruado «ensenyament», instruejo «centre d’ensenyament»Nia instruisto parolas tre klare. – «El nostre professor parla molt clar.»
234lokollocloka «local», loki «posar», translokiĝi «traslladar-se»Ĉi tiu loko estas tre trankvila. – «Aquest lloc és molt tranquil.»
237filofillbofilo «gendre», gefiloj «fills i filles», duonfilo «fillastre»Mia filo studas en la universitato. – «El meu fill estudia a la universitat.»
238personopersonapersona «personal», personaro «plantilla de personal», personeco «personalitat»En la ĉambro estas dek personoj. – «A l’habitació hi ha deu persones.»
241gepatropare o marepatro «pare», patrino «mare», bogepatroj «sogres»Miaj gepatroj loĝas en vilaĝo. – «Els meus pares viuen en un poble.»
242vojocamívojeto «sender», fervojo «ferrocarril», aŭtovojo «autopista»Ĉu vi konas la vojon al la stacidomo? – «Saps el camí cap a l’estació?»
254eraroerrorerari «equivocar-se», erara «equivocat», senerara «sense errors»En ĉi tiu frazo estas eraro. – «Hi ha un error en aquesta frase.»
255amoamorami «estimar», amanto «amant», malamo «odi»Amo estas pli forta ol timo. – «L’amor és més fort que la por.»
257leterocartaretletero «correu electrònic», novaĵletero «butlletí», leteri «escriure una carta a»Mi skribas leteron al mia avino. – «Escric una carta a la meva àvia.»
261fratinogermanafrato «germà», fratina «de germana», fratineco «germanor entre dones»Mia fratino ludas pianon. – «La meva germana toca el piano.»
262arboarbrearba «d’arbres», arbeto «arbust», arbaro «bosc»Sur la arbo sidas birdo. – «Un ocell està assegut a l’arbre.»
269noktonitnokte «de nit», noktiĝi «fer-se de nit», tranokti «passar la nit»Dum la nokto la urbo estas silenta. – «De nit la ciutat és silenciosa.»
273semajnosetmanasemajna «setmanal», semajnfino «cap de setmana»La semajno havas sep tagojn. – «La setmana té set dies.»
276fojovegadafoje «de tant en tant», unuafoje «per primera vegada», ĉiufoje «cada vegada»Mi vidis tiun filmon du fojojn. – «He vist aquesta pel·lícula dues vegades.»
281familiofamíliafamilia «familiar», familiano «membre de la família», familiestro «cap de família»Nia familio estas malgranda. – «La nostra família és petita.»
284Esperantoesperanto (la llengua)esperanta «de l’esperanto», esperantisto «esperantista», esperante «en esperanto»Mi parolas Esperanton ĉiutage. – «Parlo esperanto cada dia.»
292kafocafèkafejo «cafeteria», kafumi «prendre un cafè amb altres», kafkruĉo «cafetera»Ĉu vi volas kafon aŭ teon? – «Vols cafè o te?»
294kuracistometgekuraci «tractar (un malalt)», bestkuracisto «veterinari», infankuracisto «pediatre»Li iris al la kuracisto, ĉar li estis malsana. – «Va anar al metge perquè estava malalt.»
298helpoajudahelpi «ajudar», helpanto «ajudant», malhelpi «destorbar»Mi bezonas vian helpon. – «Necessito la teva ajuda.»
299tablotaulatableto «tauleta», skribtablo «escriptori», labortablo «taula de treball»La libro estas sur la tablo. – «El llibre és sobre la taula.»
301fenestrofinestrafenestreto «finestreta», montrofenestro «aparador»El mia fenestro mi vidas la maron. – «Des de la meva finestra veig el mar.»
305filmopel·lículafilmi «filmar», filmeto «vídeo curt», desegnofilmo «dibuixos animats»Ni rigardas interesan filmon. – «Mirem una pel·lícula interessant.»
307trajnotrentrajni «anar en tren», rapidtrajno «tren exprés», eltrajniĝi «baixar del tren»La trajno al Varsovio foriras je la kvina. – «El tren cap a Varsòvia surt a les cinc.»
310korocorkora «cordial», bonkora «de bon cor», senkora «sense cor»Mia koro batas rapide. – «El meu cor batega de pressa.»
312teroterra, sòltera «terrenal», terpomo «patata», alteriĝi «aterrar»La infanoj sidas sur la tero. – «Els nens seuen a terra.»
317sinjorosenyorsinjorino «senyora», gesinjoroj «senyores i senyors»Pardonu, sinjoro, kie estas la stacidomo? – «Perdoni, senyor, on és l’estació?»
323opinioopinióopinii «opinar», miaopinie «segons la meva opinió», samopinii «compartir opinió»Kia estas via opinio pri tiu libro? – «Quina és la teva opinió sobre aquest llibre?»
328mortomortmorti «morir», morta «mortal», mortinto «persona morta»Li ne timas la morton. – «No té por de la mort.»
331minutominutminute «durant un minut», ĉiuminute «cada minut», lumminuto «minut llum»Atendu minuton, bonvolu. – «Espera un minut, si us plau.»
332stratocarrerĉefstrato «carrer major», sakstrato «carrer sense sortida», stratangulo «cantonada»Mi loĝas en trankvila strato. – «Visc en un carrer tranquil.»
335floroflorflori «florir», florejo «parterre», sunfloro «gira-sol»Ŝi donis al mi ruĝan floron. – «Em va donar una flor vermella.»
342filinofillafilo «fill», bofilino «nora», duonfilino «fillastra»Nia filino lernas naĝi. – «La nostra filla aprèn a nedar.»
344monatomesmonata «mensual», mielmonato «lluna de mel»Septembro estas la naŭa monato. – «Setembre és el novè mes.»
345kapocapkapdoloro «mal de cap», kapkuseno «coixí», kapjesi «assentir amb el cap»Mi havas doloron en la kapo. – «Tinc mal al cap.»
351muzikomúsicamuzika «musical», muzikisto «músic», muzikilo «instrument musical»Ŝi aŭskultas muzikon ĉiuvespere. – «Cada vespre escolta música.»
352ĝardenojardíĝardenisto «jardiner», infanĝardeno «parvulari», bestoĝardeno «zoològic»En nia ĝardeno kreskas pomarbo. – «Al nostre jardí creix un pomer.»
354bestoanimalbestaro «fauna», dombesto «animal domèstic», rabobesto «depredador»Kiun beston vi plej ŝatas? – «Quin animal t’agrada més?»
355festocelebració, festafesti «celebrar», festa «festiu»Ĉiuj amikoj venis al la festo. – «Tots els amics van venir a la festa.»
357historiohistòriahistoria «històric», historiisto «historiador», prahistorio «prehistòria»Mi ŝatas legi pri la historio de Eŭropo. – «M’agrada llegir sobre la història d’Europa.»
358ĉielocelĉielarko «arc de Sant Martí», ĉielblua «blau cel», ĉielskrapanto «gratacels»La ĉielo estas hodiaŭ tre blua. – «Avui el cel és molt blau.»
363manĝaĵomenjarmanĝi «menjar», manĝo «àpat», matenmanĝo «esmorzar»Ĉi tiu manĝaĵo estas tre bongusta. – «Aquest menjar és molt bo.»
367riveroriurivereto «rierol», riverego «riu gran»La rivero fluas tra la urbo. – «El riu travessa la ciutat.»
368respondorespostarespondi «respondre», respondeci «ser responsable», respondeco «responsabilitat»Via respondo estas ĝusta. – «La teva resposta és correcta.»
371manieromanerasammaniere «de la mateixa manera», alimaniere «d’una altra manera», vivmaniero «estil de vida»Ĉiu havas sian manieron lerni. – «Cadascú té la seva manera d’aprendre.»
374studentoestudiant (universitari)studi «estudiar», studado «estudi (l’acció)», kunstudento «company d’estudis»Mi estas studento en Vieno. – «Soc estudiant a Viena.»
376militoguerramiliti «fer la guerra», milita «de guerra», militisto «soldat»Nenio estas pli malbona ol milito. – «Res no és pitjor que la guerra.»
378birdoocellbirdido «pollet», birdaro «estol d’ocells», kortobirdo «au de corral»La birdoj kantas en la arbo. – «Els ocells canten a l’arbre.»
380situaciosituaciósituacia «de la situació»La situacio estas tre malfacila. – «La situació és molt difícil.»
381veterotemps (atmosfèric)misvetero «mal temps», veterprognozo «previsió del temps»Kia estas la vetero hodiaŭ? – «Quin temps fa avui?»
383sunosolsunsubiro «posta de sol», sunleviĝo «sortida del sol», sunumi «prendre el sol»La suno brilas, kaj ni iras al la maro. – «El sol brilla i anem al mar.»
389arbaroboscarbo «arbre», pluvarbaro «selva tropical», praarbaro «bosc verge»Ni promenas tra la arbaro. – «Passegem pel bosc.»
391momentomomentmomenta «momentani», momente «en un moment», lastmomente «a l’últim moment»Atendu momenton, mi tuj revenos. – «Espera un moment, tornaré de seguida.»
392dankogràciesdanki «agrair», dankema «agraït», sendanka «ingrat»Mil dankojn por via helpo! – «Mil gràcies per la teva ajuda!»
396partopartparte «en part», partopreni «participar», plejparte «en la major part»Ĉi tiu parto de la urbo estas tre malnova. – «Aquesta part de la ciutat és molt antiga.»
398planoplaplani «planificar», laborplano «pla de treball»Kio estas via plano por morgaŭ? – «Quin és el teu pla per a demà?»
402edzomaritedzino «esposa», geedzoj «parella casada», edziĝi «casar-se (un home)»Ŝia edzo estas inĝeniero. – «El seu marit és enginyer.»
405celoobjectiu, meta, finalitatceli «tenir com a objectiu», sencela «sense sentit», vivcelo «finalitat de la vida»Mia celo estas lerni Esperanton. – «El meu objectiu és aprendre esperanto.»
411vizaĝocaravizaĝesprimo «expressió facial», vizaĝalvizaĝe «cara a cara»Li lavis sian vizaĝon. – «Es va rentar la cara.»

La majoria de famílies fan servir un sufix o un prefix sobre l’arrel: dom·et·o «caseta» és «casa + petit» i bo·patr·o «sogre» és «parent polític + pare». Unes altres uneixen dues arrels: dormo·ĉambro «dormitori». La mateixa arrel també dona paraules d’altres classes, com el verb vivi i l’adjectiu viva al costat de vivo. Les regles són a formació de paraules.

Per a qui parla català

Molts d’aquests noms et seran coneguts perquè l’esperanto pren arrels de les llengües romàniques: familio «família», muziko «música», historio «història», situacio «situació», opinio «opinió», momento «moment», minuto «minut», plano «pla», festo «festa», fenestro «finestra», tablo «taula», floro «flor», koro «cor», arbo «arbre», akvo «aigua», ĝardeno «jardí». Compte només amb la pronunciació de les lletres amb accent circumflex: ĉ sona com el tx de cotxe (ĉambro), ĝ com el tj de mitjà o el tg de metge (ĝardeno), i ŭ és una u semiconsonant com la de pau (aŭto, que sona com «auto»).

Noms formats a partir de verbs i adjectius

Una arrel no té classe de paraula pròpia; la terminació la decideix. Per això vuit dels 100 noms comparteixen arrel amb un dels 100 verbs més freqüents:

NomVerb de la mateixa arrel
vivo «vida» (95)vivi «viure» (129)
laboro «feina, treball» (125)labori «treballar» (126)
demando «pregunta» (201)demandi «preguntar» (188)
amo «amor» (255)ami «estimar» (145)
helpo «ajuda» (298)helpi «ajudar» (110)
opinio «opinió» (323)opinii «opinar» (170)
morto «mort» (328)morti «morir» (182)
respondo «resposta» (368)respondi «respondre» (271)

Unes quantes parelles més són més avall a la llista: nomo i nomi «anomenar» (372), eraro i erari «equivocar-se» (633), danko i danki «agrair» (635), celo i celi «apuntar» (706), plano i plani «planificar» (721).

Aquestes terminacions formen noms nous a partir de verbs i adjectius:

TerminacióQuè anomenaExemplesCatalà
-o sobre una arrel verball’acció mateixalabori → laboro«treballar» → «feina, treball»
-adouna acció que continua o es repeteixskribi → skribado«escriure» → «escriptura (el procés)»
-aĵouna cosa concreta lligada a una acció o a una qualitatskribi → skribaĵo; manĝi → manĝaĵo; nova → novaĵo«un escrit»; «menjar»; «notícia»
-ecola qualitat o l’estat que descriu un adjectiubela → beleco; libera → libereco«bonic» → «bellesa»; «lliure» → «llibertat»
-ulouna persona amb aquesta qualitatriĉa → riĉulo; blinda → blindulo«ric» → «persona rica»; «cec» → «persona cega»

PMEG dona una regla pràctica: -eco anomena sempre una qualitat o un estat, mentre que -aĵo sol anomenar una cosa concreta. Així, beleco és «ser bonic» i belaĵo és «una cosa bonica». Tots els sufixos són a sufixos.

Com ho hem comptat

Ho vam comptar el 8 d’octubre de 2026 al nostre fitxer esperanto-1000-common-words.csv. Prové de 822.296 frases de Tatoeba amb 5.831.657 paraules. S’hi han tret el plural -j i l’acusatiu -n, de manera que libro, libroj i libron compten junts sota libro; el mètode és a la pàgina de paraules habituals.

  • 359 de les 1.000 entrades són noms (35,9 %). Els seus valors per_million sumen 86.593 per milió, de manera que els noms són el 8,7 % de totes les paraules del corpus. Els verbs en són el 17,6 %.
  • 8 de les 100 paraules més freqüents són noms, i 62 de les 300 primeres.
  • Els 100 noms més freqüents ocupen les posicions 55 a 411 de la llista. Els seus valors per_million sumen 52.217, que és el 5,2 % de totes les paraules i el 60,3 % de totes les aparicions de noms que cobreix la llista.
  • Els 10, 20 i 50 primers noms representen l’1,3 %, el 2,2 % i el 3,8 % de totes les paraules. Només homo en representa el 0,2 %.

La classe de paraula es dedueix de la terminació: una entrada acabada en -o es compta com a nom, tret de paraules gramaticals com kio i tio, que es compten com a correlatius. Un nom derivat es compta a part, així que patro i patrino són dos noms. Els noms escrits amb majúscula (Maria, Parizo) s’han deixat de banda, tret d’Esperanto i Dio. Tatoeba conté frases curtes, escrites i sovint traduïdes; amb novel·les o conversa s’obtindria un altre ordre, com mostra la llista de vocabulari.

Preguntes freqüents

Quins són els noms més freqüents en esperanto?

A la nostra llista, els deu noms més freqüents són homo, tempo, libro, infano, jaro, lingvo, vivo, tago, domo i mono. Junts representen l’1,3 % de totes les paraules del corpus de Tatoeba.

Quants noms en esperanto cal saber?

Els 20 noms més freqüents cobreixen el 2,2 % de totes les paraules del nostre corpus, els 50 més freqüents el 3,8 % i els 100 més freqüents el 5,2 %. En total, els noms són el 8,7 % de les paraules, perquè les mateixes poques paraules gramaticals i verbs tornen a cada frase: només les paraules gramaticals ja són el 44,4 %. Per a les altres classes de paraules, mira la llista de 1.000 paraules.

Com es forma el plural d’un nom en esperanto?

Afegeix -j al nom: libro → libroj. Per a l’objecte, afegeix-hi -n al darrere: librojn. Tots els noms segueixen aquesta regla, i l’article la no canvia.

Els noms en esperanto tenen gènere?

No. L’esperanto no té gènere gramatical. La majoria de paraules per a persones, com amiko «amic o amiga», no diuen res sobre el sexe, i el sufix -in- forma el femení de les arrels que són masculines pel seu significat: patro «pare» → patrino «mare».

Com es forma un nom a partir d’un verb o d’un adjectiu en esperanto?

Canvia la terminació: labori «treballar» → laboro «feina». Per a una acció que continua afegeix -ad- (skribado), per a una cosa concreta -aĵ- (manĝaĵo), per a una qualitat -ec- (beleco) i per a una persona amb una qualitat -ul- (riĉulo). Mira sufixos.

Fonts

Si Esperantopedia t’ha ajudat, pots donar-hi suport.