L’escola en esperanto: assignatures, material, lerni o studi

L’escola en esperanto és lernejo, format com lern·ej·o, «aprendre» més «lloc»: un lloc fet per aprendre. Un alumne és un lernanto, un mestre un instruisto, i els tres verbs clau són lerni «aprendre», instrui «ensenyar» i studi «estudiar». Convé conèixer tres trampes: studento vol dir estudiant universitari, profesoro vol dir professor d’universitat, i lerni no és el verb per a «assabentar-se». Les guies de pronunciació divideixen les paraules en síl·labes, amb la síl·laba tònica en majúscules.

#Tipus d’escoles

Els noms i les edats dels nivells escolars canvien d’un país a un altre, de manera que el diccionari de referència ReVo els defineix per la seva posició en la seqüència i dona franges d’edat que depenen del país.

El «col·legi» català no té una correspondència única. ReVo defineix kolegio com un institut o una facultat i el posa al costat de gimnazio i liceo com a possible escola secundària; per ser precís, digues universitato, fakultato o mezlernejo.

#Persones a l’escola

Dos falsos amics demanen atenció, i en català són especialment traïdors, perquè «estudiant» i «professor» s’usen sovint també a l’escola. Per a un infant a l’escola, la nota d’ús de ReVo recomana lernanto, no studento. I ReVo marca el sentit que té profesoro als països de llengües romàniques, un mestre d’escola primària o secundària, com a enganyós internacionalment i que s’ha d’evitar en esperanto. Un mestre d’escola és un instruisto; hi ha més paraules de feina a la pàgina de feines i professions.

#Assignatures

Una assignatura és un fako «branca» del saber, i un exemple de ReVo sota fako anomena les assignatures escolars lernofakoj. Les llengües es diuen amb un adjectiu: la angla «l’anglès», la franca «el francès».

#Material escolar i el sufix -il-

PMEG descriu el sufix -il- com a «instrument, aparell, mitjà»: allò que el precedeix mostra l’acció. Així skribi «escriure» dona skribilo, qualsevol eina per escriure. Les arrels simples com libro, kajero i krajono no porten -il-.

#Lliçons, deures i exàmens

#Verbs per aprendre, ensenyar i examinar

#Aprendre, estudiar o ensenyar: lerni, studi, instrui

ReVo defineix lerni com a assimilar coneixements i hàbits de la ciència, l’art, l’ofici o l’esport, i també com a adquirir coneixement per l’experiència. Defineix studi com a treballar amb diligència, amb cursos, lectures i exercicis, per obtenir un coneixement profund d’un camp. Instrui és transmetre coneixements: instrui ion al iu o instrui iun pri io.

Els dos verbs de l’aprenent se sobreposen. Per a una llengua, tant Mi lernas Esperanton com Mi studas Esperanton són correctes; el segon remarca un estudi deliberat. Errors típics:

#Parlar de l’escola

#Paraules d’escola a partir de peces

Instruanto és qui ensenya ara mateix, instruisto ensenya com a feina; compara sufixos, formació de paraules i participis. El sufix -iĝ- «esdevenir» dona diplom·iĝ·i, literalment «arribar a tenir un diploma». Per aprendre l’esperanto mateix, comença per la guia d’aprenentatge; la pàgina d’exàmens explica els exàmens de certificació KER.

#Preguntes freqüents

#Com es diu «escola» en esperanto?

Lernejo. Usa en la lernejo per a «a l’escola» (lloc) i al la lernejo per a «cap a l’escola»: Mi estas en la lernejo, Mi iras al la lernejo.

#Quina diferència hi ha entre lerni i studi?

Lerni és assimilar un coneixement o una habilitat: lerni naĝi. Studi és treballar un camp en profunditat, com en un curs universitari: studi fizikon. Per a una llengua s’usen tots dos, de manera que Mi lernas Esperanton i Mi studas Esperanton són correctes; instrui és «ensenyar».

#Quina diferència hi ha entre lernanto i studento?

Lernanto és qualsevol que aprèn, i la paraula adequada per a un infant a l’escola. Studento és qui aprèn en una universitat o acadèmia.

#Com es diu «demà tinc un examen»?

Mi havas ekzamenon morgaŭ. Per fer l’examen, digues ekzameniĝi o fari ekzamenon; per aprovar-lo, trapasi ekzamenon.

#Com es diuen «institut» i «universitat»?

Per a l’institut o la secundària usa mezlernejo, gimnazio o liceo. Per a «universitat», universitato; per a una facultat, fakultato, i supera lernejo per a una escola superior en general.

#Fonts

• ReVo: lernejo, bazlernejo, mezlernejo, lernanto, lerni, lernilo, instrui, studi, studento, ekzameni, ekzameno, ekzameniĝi, ekzamenisto, diplomo, klaso, leciono, profesoro, universitato
• ReVo: gimnazio, liceo, kolegio, rektoro, infanĝardeno, fako, ĥemio, kemio, matematiko, geografio, historio, gimnastiko, gimnastikejo, klasĉambro, fiziko, biologio, lingvo, literaturo, muziko, sporto, arto, desegni
• ReVo: kajero, krajono, skribilo, gumo, tabulo, kreto, pupitro, liniilo, kalkulilo, pintigi, tornistro, dorsosako, horaro, hejmtasko, noto, ekscii
• PMEG: EJ, IL, IST, ESTR, AN, IĜ, Participoj kiel O-vortoj, Bazaj reguloj de elparolo
• Wiktionary (en), CC BY-SA 4.0: diplomiĝi
• Tatoeba, CC BY 2.0 FR, usage checked against sentences #558938, #597790, #552655, #561521