Esperantopedia

Frases

Aficions i esports en esperanto: futbol, música, frases

Paraules d’esport i d’aficions, el verb ludi per a jocs i instruments, i quatre sufixos que construeixen la resta.

Actualitzat: 6 min de lectura

El futbol en esperanto és futbalo o piedpilkado, i una afició és una ŝatokupo o hobio. «Jugues» un esport o «toques» un instrument amb el verb ludi: Mi ludas tenison «Jugo a tennis», Mi ludas pianon «Toco el piano». Per dir què t’agrada fer, posa ŝati davant d’un infinitiu: Mi ŝatas naĝi «M’agrada nedar». Les guies de pronunciació divideixen les paraules en síl·labes, amb la síl·laba tònica en majúscules.

Esports i jocs

CatalàEsperantoPronunciacióNota
esportsportoSPOR-to
futbolfutbalo, piedpilkadofut-BA-lo, pi-ed-pil-KA-domira més avall
bàsquetbasketbalo, korbopilkadobas-ket-BA-lo, kor-bo-pil-KA-dokorbo «cistella»
voleibolvolejbalo, flugpilkadovo-lej-BA-lo, flug-pil-KA-do
handbolhandbalo, manpilkadohand-BA-lo, man-pil-KA-do
tennistenisote-NI-sotabloteniso «tennis de taula»
golfgolfo, golfludoGOL-fo, golf-LU-dogolfo també vol dir «golf» (accident geogràfic), com en català
hoqueihokeoho-KE-o
rugbirugbeorug-BE-o
criquetkriketokri-KE-to
beisbolbazpilko, bazopilkobaz-PIL-ko, ba-zo-PIL-ko
nataciónaĝadona-ĜA-dode naĝi
córrer (com a esport)kuradoku-RA-dode kuri
ciclismebicikladobi-ci-KLA-dode bicikli
esquískiadoski-A-dode skii
atletismeatletikoat-le-TI-ko
gimnàsticagimnastikogim-nas-TI-ko
judoĵudoĴU-do
escacsŝakoŜA-kotambé la paraula per a «escac» (en el joc)

Futbalo o piedpilkado?

Totes dues paraules designen el mateix esport, i ReVo les recull totes dues. Futbalo és la paraula internacional; piedpilkado es construeix amb parts: pied·pilk·ad·o, «peu + pilota + acció contínua». ReVo assenyala que la guia d’estil Vortoj de la bona lingvo prefereix el compost, però els parlants fan servir totes dues. El bàsquet, el voleibol i el handbol tenen la mateixa parella.

Piedpilko sense -ad- és la pilota mateixa, i per extensió el joc: ludi piedpilkon. Un futbolista és un futbalisto. Per al futbol americà, les citacions de ReVo usen usona futbalo.

Jugar i tocar amb ludi

Ludi funciona amb objecte o sense. Un esport o un joc porta la terminació d’objecte -n (mira l’acusatiu i verbs transitius i intransitius). Com en català, un esport en general no necessita article: ludi futbalon.

ÚsEsperantoCatalà
un esportMi ludas tenison.Jugo a tennis.
un joc de taulaNi ludu ŝakon.Juguem als escacs.
un instrumentLi bone ludas la violonon.Toca bé el violí.
un instrument, amb surVi ludas sur piano, ĉu ne?Toques el piano, oi?
sense objecteLa infanoj ludas ekstere.Els nens juguen fora.
amb algúMi volas ludi kun vi.Vull jugar amb tu.

Mentre que el català fa servir dos verbs, «jugar» per als esports i jocs i «tocar» per als instruments, l’esperanto té un sol verb, ludi, per a tots dos. Els instruments admeten dos patrons, tots dos normals: un objecte (ludi gitaron) o sur (ludi sur la gitaro, com cita ReVo). «Anar a nedar» i «anar a esquiar» usen iri més un infinitiu: Ni iru skii «Anem a esquiar».

Verbs d’esport

CatalàEsperantoPronunciacióExemple
nedarnaĝiNA-ĝiIli ŝatas naĝi. – Els agrada nedar.
córrerkuriKU-riĈiumatene ŝi iras kuri. – Cada matí va a córrer.
anar en bicicletabiciklibi-CI-kliNi kune biciklas. – Anem junts en bici.
esquiarskiiSKI-iMi ŝategas skii. – M’encanta esquiar.
patinarsketiSKE-tiMi ne scipovas sketi. – No sé patinar.
escalargrimpiGRIM-piMi ŝatas grimpi en la montoj. – M’agrada escalar a la muntanya.
fer esportsportumispor-TU-miMi sportumas ĉiutage. – Faig esport cada dia.
entrenartrejniTREJ-niPor gajni necesas trejni sin. – Per guanyar cal entrenar-se.
vèncer, derrotarvenkiVEN-kiKiu teamo venkis? – Quin equip ha guanyat?
guanyar (alguna cosa)gajniGAJ-niKiu gajnis la ludon? – Qui ha guanyat el joc?
perdreperdiPER-diNi perdis la matĉon. – Vam perdre el partit.
marcar un golgoliGO-liŜi golis dufoje. – Va marcar dos gols.

ReVo observa que la guia esmentada abans prefereix glitkuri a sketi. Venki és «derrotar» i té com a objecte el perdedor: Nia teamo venkis la kontraŭulojn «El nostre equip va derrotar els contrincants». Usa venki en per a la competició: Ni venkis en la matĉo. Gajni és «guanyar alguna cosa», com un joc o un premi.

Equips, partits i resultats

CatalàEsperantoPronunciació
equipteamote-A-mo
partitmatĉoMAT-ĉo
torneigturnirotur-NI-ro
campióĉampionoĉam-pi-O-no
espectadorspektantospek-TAN-to
estadi esportiustadionosta-di-O-no
victòria, derrotavenko, malvenkoVEN-ko, mal-VEN-ko
puntpoentopo-EN-to

Compte amb stadio: a ReVo vol dir «etapa, fase» (i una unitat de longitud de l’antiga Grècia). El camp esportiu és stadiono.

Quatre sufixos per a paraules d’esport i d’afició

SufixSignificatExemples
-ad-acció duradora o repetidanaĝi → naĝado, legi → legado, danci → dancado
-ist-una persona que s’hi dedica sovintfutbalisto, pianisto, biciklisto, skiisto
-ej-un lloc fet per a aixònaĝejo, tenisejo, sportejo, dancejo, koncertejo
-um-sense significat fixsportumi, ĝardenumi

-ad-. PMEG diu que, després d’una arrel d’acció, -ad- mostra una acció que dura molt o que passa sovint. Això fa naĝado «natació» com a activitat, i funciona com a nom: Biciklado estas tre amuza «Anar en bici és molt divertit». Mia hobio estas skiado «La meva afició és l’esquí.»

-ist-. PMEG el defineix com una persona que participa sovint en alguna cosa, potser com a feina; el seu exemple és biciklisto. ReVo defineix dancisto com algú que balla professionalment. Per a una afirmació simple sobre tu, un verb és més segur: Mi ludas pianon. Més a feines i professions.

-ej-. PMEG: allò que va davant de -ej- és el que passa al lloc. Tenisejo és on es juga a tennis, naĝejo una piscina.

-um-. PMEG diu que -um- no té un significat definit: s’aprèn cada paraula, i aconsella molta cura amb les paraules noves. ReVo té sportumi i ĝardenumi. Trobaràs els detalls dels quatre a sufixos.

Aficions i temps lliure

Ŝatokupo és literalment una «ocupació que agrada»: ReVo la defineix com una activitat en què t’agrada passar el temps lliure. ReVo marca hobio com un neologisme i observa que la guia esmentada abans prefereix ŝatokupo.

CatalàEsperantoPronunciacióNota
aficióŝatokupo, hobioŝa-to-KU-po, ho-BI-o
temps lliurelibertempo, libera tempoli-ber-TEM-po, li-BE-ra TEM-po
llegirlegiLE-gilegado «lectura»
cantarkantiKAN-tikanto «cançó»
ballardanciDAN-ci
cuinarkuiriku-I-ri
fer fotosfotografi, fotifo-to-GRA-fi, FO-ti
fer jardineriaĝardenumiĝar-de-NU-miReVo: cuidar un jardí, sobretot com a afeccionat
col·leccionar segellskolekti poŝtmarkojnko-LEK-ti poŝt-MAR-kojn
jugar als escacsludi ŝakonLU-di ŜA-kon
jugar a carteskartludikart-LU-di
jugar a videojocsludi videoludojnLU-di vi-de-o-LU-dojn
pintarpentriPEN-tri
dibuixardesegnide-SEG-ni
veure un espectacle o una pel·lículaspektiSPEK-ti
viatjarvojaĝivo-JA-ĝi

Música i instruments

CatalàEsperantoPronunciació
músicamuzikomu-ZI-ko
fer músicamuzikimu-ZI-ki
cançókantoKAN-to
cantantkantistokan-TIS-to
músicmuzikistomu-zi-KIS-to
concertkoncertokon-CER-to
orquestraorkestroor-KES-tro
corĥoro, korusoĤO-ro, ko-RU-so
jazzĵazoĴA-zo
instrument musicalinstrumentoin-stru-MEN-to
CatalàEsperantoPronunciació
pianopianopi-A-no
guitarragitarogi-TA-ro
violíviolonovi-o-LO-no
flautaflutoFLU-to
tambortamburotam-BU-ro
trompetatrumpetotrum-PE-to
saxofonsaksofonosak-so-FO-no
acordióakordionoa-kor-di-O-no
orgueorgenoor-GE-no

Exemples: Mi lernas ludi gitaron «Aprenc a tocar la guitarra»; Li ludas sur tamburo «Toca el tambor.» Per a cançons i grups en esperanto mira música i cinema.

Dir què t’agrada

Ŝati porta un nom en acusatiu o l’infinitiu d’un altre verb. ReVo dona Ĉu vi ŝatas danci? com a exemple de «fer alguna cosa de bon grat». L’infinitiu no canvia mai, i el mateix passa després de scipovi, lerni i voli. Mira verbs.

PatróEsperantoCatalà
ŝati + nomMi ŝatas tenison.M’agrada el tennis.
ŝati + infinitiuNi ŝatas ludi futbalon.Ens agrada jugar a futbol.
més queMi ŝatas naĝi pli ol kuri.M’agrada més nedar que córrer.
plaĉi, papers intercanviatsNaĝado plaĉas al mi.M’agrada nedar.
scipovi «saber, poder»Mi scipovas ludi pianon.Sé tocar el piano.
negatiuMi ne ŝatas sporton.No m’agrada l’esport.

PMEG explica que amb ŝati el subjecte és qui gaudeix, mentre que amb plaĉi el subjecte és allò que agrada i la persona va després d’al. Observa que «m’agrada» en català té l’estructura de plaĉi («el tennis m’agrada»), no la de ŝati. Sentiments i emocions compara ŝati, plaĉi i ami.

Parlar del teu temps lliure

EsperantoCatalà
Kion vi ŝatas fari en via libera tempo?Què t’agrada fer en el teu temps lliure?
Mi ŝatas legi kaj naĝi.M’agrada llegir i nedar.
Mia ŝatokupo estas kolekti poŝtmarkojn.La meva afició és col·leccionar segells.
Kiun sporton vi plej ŝatas?Quin esport t’agrada més?
Ĉu vi ludas iun instrumenton?Toques algun instrument?
Mi ludas neniun instrumenton.No toco cap instrument.
Kiu teamo venkis?Quin equip ha guanyat?
Mi ne ŝatas sporton, sed mi ŝatas spekti futbalajn matĉojn.No m’agrada l’esport, però m’agrada veure partits de futbol.

Preguntes freqüents

Com es diu futbol en esperanto?

Futbalo o piedpilkado; ReVo recull totes dues. Un futbolista és un futbalisto, i el futbol americà és usona futbalo.

Què és «afició» en esperanto?

Ŝatokupo («ocupació que agrada») o hobio. Per preguntar, digues Kio estas via ŝatokupo?

Com es diu «toco el piano» en esperanto?

Mi ludas pianon, o Mi ludas sur piano. Usa ludi per a tots els instruments: ludi gitaron, ludi la violonon.

Com es diu «m’agrada nedar» en esperanto?

Mi ŝatas naĝi, amb ŝati i l’infinitiu. El nom és naĝado: Naĝado plaĉas al mi.

Com es diuen natació, ciclisme i esquí en esperanto?

Naĝado, biciklado i skiado: afegeix -ad- a l’arrel del verb. Una persona és un biciklisto o skiisto, un lloc un naĝejo.

Fonts

Si Esperantopedia t’ha ajudat, pots donar-hi suport.