Esperantopedia

Frases

Continents, oceans i geografia del món en esperanto

Posa nom als continents, oceans, rius i muntanyes, i aprèn quins noms geogràfics duen la.

Actualitzat: 4 min de lectura

Les sis parts del món en esperanto són Eŭropo, Azio, Afriko, Ameriko, Oceanio i Antarkto, i els cinc oceans són Atlantiko, Pacifiko, el Hinda Oceano, l’Arkta Oceano i l’Antarkta Oceano. Són les llistes de ReVo, el diccionari d’esperanto en línia. Un nom geogràfic és un substantiu en -o escrit amb majúscula; l’adjectiu (eŭropa) i l’habitant (eŭropano) en surten amb terminacions regulars. Els noms de països són a països i llengües, i les paraules corrents del paisatge, com rivero i monto, a natura. Les síl·labes tòniques van en majúscules.

Els continents

CatalàEsperantoPronunciacióNota
EuropaEŭropoeŭ-RO-poeŭropa, eŭropano
ÀsiaAzioa-ZI-oazia, aziano
ÀfricaAfrikoa-FRI-koafrika, afrikano
Amèrica, les AmèriquesAmerikoa-me-RI-koamerika, amerikano; els dos continents junts
Amèrica del NordNordameriko, Nord-Amerikonor-da-me-RI-koles dues grafies apareixen a ReVo
Amèrica del SudSudameriko, Sud-Amerikosu-da-me-RI-koPMEG prefereix Sud-Ameriko en una sola paraula a Suda Ameriko
OceaniaOceanioo-ce-a-NI-oAustràlia i les illes del voltant
Austràlia (continent)Aŭstralioaŭs-tra-LI-oel continent més petit; també el país
AntàrtidaAntarktoan-TARK-toadjectiu antarkta
EuràsiaEŭrazioeŭ-ra-ZI-oEuropa i Àsia juntes; el continent més gran

Afegeix -an- per a una persona i -in- per a una dona: aziano, azianino. Els noms compostos fan adjectius compostos: nordamerika, sudamerikano. Ameriko cobreix els dos continents, de manera que un ciutadà dels Estats Units és un usonano, de Usono.

Continent o part del món?

ReVo defineix mondoparto com una de les sis grans divisions de la superfície de la Terra i observa que sovint només es compten les cinc habitades, sense Antarkto. Defineix kontinento com una gran massa de terra envoltada d’oceà que es pot recórrer sense travessar cap mar, com Eŭrazio, i marca l’ús de kontinento per a mondoparto com a «evitinde» («per evitar»). Els noms antics Antarktido i Antarktio van quedar obsolets quan l’Acadèmia va fer oficial Antarkto a la seva Novena Addició Oficial (2007).

Oceans i mars

CatalàEsperantoPronunciacióNota
oceà AtlànticAtlantiko, Atlantika Oceanoat-lan-TI-koentre les Amèriques, Europa i Àfrica
oceà PacíficPacifiko, Pacifika Oceanopa-ci-FI-koReVo també dona Silenta Oceano
oceà ÍndicHinda OceanoHIN-da o-ce-A-no
oceà ÀrticArkta OceanoARK-ta o-ce-A-noArkto és la regió al voltant del pol nord
oceà AntàrticAntarkta Oceanoan-TARK-ta o-ce-A-noVikipedio també dona Suda Oceano
mar MediterràniaMediteraneo, Mediteranea Marome-di-te-ra-NE-oles seves costes pertanyen a Europa, Àsia i Àfrica
mar BàlticaBalta MaroBAL-ta MA-roBaltio és la regió, no la mar (PMEG)
mar del NordNorda MaroNOR-da MA-ro
mar NegraNigra MaroNI-gra MA-ro
mar RojaRuĝa MaroRU-ĝa MA-ro
mar CàspiaKaspia Maro, Kaspiokas-PI-a MA-roun llac salat, el llac més gran del món (ReVo)
mar MortaMorta Maro, Malviva MaroMOR-ta MA-roMalviva és la forma de Zamenhof

ReVo descriu un maro com una part de l’oceà delimitada d’alguna manera i, sobretot en els noms, com un gran llac salat. Les formes llargues i les curtes volen dir el mateix: PMEG escriu la Atlantika oceano = la oceano Atlantiko = Atlantiko, i observa que Afriko, Pacifiko i Gango no tenen cap alternativa real a les seves formes en esperanto.

Rius

CatalàEsperantoPronunciacióNota
NilNiloNI-lodesemboca a la Mediterrània, a Egipte
NígerNiĝeroni-ĜE-roÀfrica occidental; també és un país
AmazonesAmazonoa-ma-ZO-noel riu amb més aigua del món (ReVo)
MississipíMisisipomi-si-SI-pocorre cap al sud pels Estats Units
GangesGangoGAN-gouns 2.500 km; corre al sud de l’Himàlaia
Iang-TséJangziojang-ZI-oel riu més llarg d’Euràsia, 6.300 km (ReVo)
Tigris, EufratesTigriso, Eŭfratoti-GRI-so, eŭ-FRA-todes de Turquia per l’Iraq
DanubiDanuboda-NU-bocap a la mar Negra
RinRejnoREJ-node Suïssa a la mar del Nord
VolgaVolgoVOL-goel riu més llarg d’Europa

ReVo diu que el Nil, al costat de l’Amazones, és el riu més llarg del món; quin dels dos és més llarg és discutit (Vikipedio).

Muntanyes, deserts i illes

CatalàEsperantoPronunciacióNota
els AlpsAlpojAL-pojplural; abasta Suïssa i els països veïns
els PirineusPireneojpi-re-NE-oj430 km al llarg de la frontera francoespanyola
els UralsUralou-RA-loentre Europa i Sibèria
l’HimàlaiaHimalajohi-ma-LA-josingular; la serralada més alta de la Terra (ReVo)
l’EverestEverestoe-ve-RES-tola muntanya més alta del món; 8.848,86 m (mesurament Nepal-Xina, 2020)
els AndesAndojAN-dojplural; al llarg de la costa occidental d’Amèrica del Sud
el KilimanjaroKilimanĝaroki-li-man-ĜA-rola muntanya més alta d’Àfrica, 5.895 m (ReVo)
el SàharaSaharosa-HA-roun desert molt calent, sorrenc i pedregós del nord d’Àfrica
GroenlàndiaGronlandogron-LAN-dol’illa més gran del món, sense comptar els continents
BorneoBorneobor-NE-ola tercera illa més gran del món (ReVo)
MadagascarMadagaskaroma-da-gas-KA-roa l’oceà Índic, a l’est d’Àfrica

Paraules de geografia

CatalàEsperantoPronunciacióNota
illainsuloin-SU-loinsulano «illenc»
arxipèlaginsularo, arkipelagoin-su-LA-ro, ar-ki-pe-LA-go-ar- «grup»
penínsuladuoninsulodu-on-in-SU-loduon- «mitja»
capkaboKA-boReVo: terkapo
golfgolfoGOL-fo
estretmarkolomar-KO-lomar- + kolo «coll»
costamarbordomar-BOR-do
equadorekvatoroek-va-TO-ro
polpolusopo-LU-sonorda poluso, suda poluso
hemisferiduonglobo, hemisferodu-on-GLO-bo, he-mis-FE-ro
climaklimatokli-MA-to
fronteralandlimoland-LI-mofrontera entre dos països
capitalĉefurboĉe-FUR-bo
poblacióloĝantarolo-ĝan-TA-rototes les persones que viuen en un lloc
mónmondoMON-dotutmonda «mundial»

La majoria són compostos: duon·insul·o «mitja illa», land·lim·o «límit del país», mar·bord·o «vora de la mar», ĉef·urb·o «ciutat principal». Mira la formació de paraules, els prefixos i els sufixos.

Punts cardinals i regions

Els quatre punts principals, nordo, sudo, oriento i okcidento, i les formes norde i norden són a ciutat i transport. Units, donen els punts intermedis i serveixen per anomenar regions.

CatalàEsperantoPronunciacióNota
nord-estnordorientonor-do-ri-EN-toadjectiu nordorienta
nord-oestnordokcidentonor-dok-ci-DEN-to
sud-estsudorientosu-do-ri-EN-to
sud-oestsudokcidentosu-dok-ci-DEN-to
Europa de l’Estorienta Eŭropoo-ri-EN-ta eŭ-RO-pola part oriental d’Europa
Orient MitjàMezoriento, Mez-Orientome-zo-ri-EN-toReVo també té Meza Oriento
Occident (cultural)la Okcidentola ok-ci-DEN-toReVo: en aquest sentit sol anar amb majúscula

Els noms geogràfics duen la?

PMEG classifica els noms en dos grups. Un nom propi simple no duu la, mentre que un nom fet de paraules corrents sí.

Tipus de nomla?Exemples
nom propi simplenoAtlantiko, Mediteraneo, Nilo, Himalajo, Norda Ameriko
nom plural en -jopcional(la) Alpoj, (la) Andoj, (la) Filipinoj
nom fet de paraules correntssíla Ruĝa Maro, la Persa Golfo, la Bonespera Kabo
paraula descriptiva davant d’un nomsíla rivero Nilo, la Atlantika oceano

PMEG diu que la Himalajo, la Atlantiko i la Mediteraneo no són correctes, tot i que de vegades es poden tolerar. Quan un adjectiu només tria una part d’un lloc, PMEG no escriu la i usa minúscula: en orienta Azio «a l’Àsia oriental». Més sobre la.

Una diferència amb el català: nosaltres diem «el Nil», «els Pirineus» o «l’Atlàntic» amb article gairebé sempre, però en esperanto un nom propi simple com Nilo o Atlantiko es posa sense la.

Geografia del món en frases

EsperantoCatalà
Eŭropo kaj Azio kune formas Eŭrazion.Europa i Àsia formen juntes Euràsia.
Kanado kaj Usono estas en Nordameriko.El Canadà i els Estats Units són a Amèrica del Nord.
Kiom da oceanoj estas en la mondo? – Kvin: Atlantiko, Pacifiko, la Hinda, la Arkta kaj la Antarkta Oceano.Quants oceans hi ha al món? – Cinc: l’Atlàntic, el Pacífic, i l’Índic, l’Àrtic i l’Antàrtic.
Nilo fluas norden kaj enfluas en Mediteraneon.El Nil corre cap al nord i desemboca a la Mediterrània.
Volgo estas la plej longa rivero en Eŭropo.El Volga és el riu més llarg d’Europa.
Kiu estas la plej alta monto en la mondo? – Everesto, en Himalajo.Quina és la muntanya més alta del món? – L’Everest, a l’Himàlaia.
Francujo kaj Hispanujo havas komunan landlimon ĉe la Pireneoj.França i Espanya comparteixen una frontera als Pirineus.
Kiu estas la ĉefurbo de Pollando? – Varsovio.Quina és la capital de Polònia? – Varsòvia.
La ekvatoro apartigas la nordan duonglobon de la suda.L’equador separa l’hemisferi nord del sud.

Fixa’t en norden «cap al nord» i en enfluas en Mediteraneon: l’acusatiu -n indica moviment. Per a plej «el més», mira la comparació.

Preguntes freqüents

Com es diu «continent» en esperanto?

Kontinento és una gran massa de terra envoltada d’oceà, com Eŭrazio. Per a una de les sis grans divisions de la Terra, ReVo usa mondoparto «part del món».

Quants continents hi ha en esperanto?

ReVo llista sis parts del món: Afriko, Ameriko, Antarkto, Azio, Eŭropo i Oceanio. Si només es compten les habitades en resulten cinc; si es divideix Ameriko en dues i s’usa Aŭstralio, set.

Com s’anomenen Amèrica del Nord i Amèrica del Sud en esperanto?

Nordameriko o Nord-Ameriko, i Sudameriko o Sud-Ameriko. PMEG recomana Sud-Ameriko, en una sola paraula, abans que Suda Ameriko.

Es posa «la» davant del nom d’una mar o d’una serralada?

Per als noms fets de paraules corrents, sí: la Ruĝa Maro, la Balta Maro. Per als noms propis simples, no: Mediteraneo, Himalajo. Els noms plurals com Alpoj i Andoj poden dur-lo.

Fonts

Si Esperantopedia t’ha ajudat, pots donar-hi suport.