Frases
Continents, oceans i geografia del món en esperanto
Posa nom als continents, oceans, rius i muntanyes, i aprèn quins noms geogràfics duen la.
Les sis parts del món en esperanto són Eŭropo, Azio, Afriko, Ameriko, Oceanio i Antarkto, i els cinc oceans són Atlantiko, Pacifiko, el Hinda Oceano, l’Arkta Oceano i l’Antarkta Oceano. Són les llistes de ReVo, el diccionari d’esperanto en línia. Un nom geogràfic és un substantiu en -o escrit amb majúscula; l’adjectiu (eŭropa) i l’habitant (eŭropano) en surten amb terminacions regulars. Els noms de països són a països i llengües, i les paraules corrents del paisatge, com rivero i monto, a natura. Les síl·labes tòniques van en majúscules.
Els continents
| Català | Esperanto | Pronunciació | Nota |
|---|---|---|---|
| Europa | Eŭropo | eŭ-RO-po | eŭropa, eŭropano |
| Àsia | Azio | a-ZI-o | azia, aziano |
| Àfrica | Afriko | a-FRI-ko | afrika, afrikano |
| Amèrica, les Amèriques | Ameriko | a-me-RI-ko | amerika, amerikano; els dos continents junts |
| Amèrica del Nord | Nordameriko, Nord-Ameriko | nor-da-me-RI-ko | les dues grafies apareixen a ReVo |
| Amèrica del Sud | Sudameriko, Sud-Ameriko | su-da-me-RI-ko | PMEG prefereix Sud-Ameriko en una sola paraula a Suda Ameriko |
| Oceania | Oceanio | o-ce-a-NI-o | Austràlia i les illes del voltant |
| Austràlia (continent) | Aŭstralio | aŭs-tra-LI-o | el continent més petit; també el país |
| Antàrtida | Antarkto | an-TARK-to | adjectiu antarkta |
| Euràsia | Eŭrazio | eŭ-ra-ZI-o | Europa i Àsia juntes; el continent més gran |
Afegeix -an- per a una persona i -in- per a una dona: aziano, azianino. Els noms compostos fan adjectius compostos: nordamerika, sudamerikano. Ameriko cobreix els dos continents, de manera que un ciutadà dels Estats Units és un usonano, de Usono.
Continent o part del món?
ReVo defineix mondoparto com una de les sis grans divisions de la superfície de la Terra i observa que sovint només es compten les cinc habitades, sense Antarkto. Defineix kontinento com una gran massa de terra envoltada d’oceà que es pot recórrer sense travessar cap mar, com Eŭrazio, i marca l’ús de kontinento per a mondoparto com a «evitinde» («per evitar»). Els noms antics Antarktido i Antarktio van quedar obsolets quan l’Acadèmia va fer oficial Antarkto a la seva Novena Addició Oficial (2007).
Oceans i mars
| Català | Esperanto | Pronunciació | Nota |
|---|---|---|---|
| oceà Atlàntic | Atlantiko, Atlantika Oceano | at-lan-TI-ko | entre les Amèriques, Europa i Àfrica |
| oceà Pacífic | Pacifiko, Pacifika Oceano | pa-ci-FI-ko | ReVo també dona Silenta Oceano |
| oceà Índic | Hinda Oceano | HIN-da o-ce-A-no | |
| oceà Àrtic | Arkta Oceano | ARK-ta o-ce-A-no | Arkto és la regió al voltant del pol nord |
| oceà Antàrtic | Antarkta Oceano | an-TARK-ta o-ce-A-no | Vikipedio també dona Suda Oceano |
| mar Mediterrània | Mediteraneo, Mediteranea Maro | me-di-te-ra-NE-o | les seves costes pertanyen a Europa, Àsia i Àfrica |
| mar Bàltica | Balta Maro | BAL-ta MA-ro | Baltio és la regió, no la mar (PMEG) |
| mar del Nord | Norda Maro | NOR-da MA-ro | |
| mar Negra | Nigra Maro | NI-gra MA-ro | |
| mar Roja | Ruĝa Maro | RU-ĝa MA-ro | |
| mar Càspia | Kaspia Maro, Kaspio | kas-PI-a MA-ro | un llac salat, el llac més gran del món (ReVo) |
| mar Morta | Morta Maro, Malviva Maro | MOR-ta MA-ro | Malviva és la forma de Zamenhof |
ReVo descriu un maro com una part de l’oceà delimitada d’alguna manera i, sobretot en els noms, com un gran llac salat. Les formes llargues i les curtes volen dir el mateix: PMEG escriu la Atlantika oceano = la oceano Atlantiko = Atlantiko, i observa que Afriko, Pacifiko i Gango no tenen cap alternativa real a les seves formes en esperanto.
Rius
| Català | Esperanto | Pronunciació | Nota |
|---|---|---|---|
| Nil | Nilo | NI-lo | desemboca a la Mediterrània, a Egipte |
| Níger | Niĝero | ni-ĜE-ro | Àfrica occidental; també és un país |
| Amazones | Amazono | a-ma-ZO-no | el riu amb més aigua del món (ReVo) |
| Mississipí | Misisipo | mi-si-SI-po | corre cap al sud pels Estats Units |
| Ganges | Gango | GAN-go | uns 2.500 km; corre al sud de l’Himàlaia |
| Iang-Tsé | Jangzio | jang-ZI-o | el riu més llarg d’Euràsia, 6.300 km (ReVo) |
| Tigris, Eufrates | Tigriso, Eŭfrato | ti-GRI-so, eŭ-FRA-to | des de Turquia per l’Iraq |
| Danubi | Danubo | da-NU-bo | cap a la mar Negra |
| Rin | Rejno | REJ-no | de Suïssa a la mar del Nord |
| Volga | Volgo | VOL-go | el riu més llarg d’Europa |
ReVo diu que el Nil, al costat de l’Amazones, és el riu més llarg del món; quin dels dos és més llarg és discutit (Vikipedio).
Muntanyes, deserts i illes
| Català | Esperanto | Pronunciació | Nota |
|---|---|---|---|
| els Alps | Alpoj | AL-poj | plural; abasta Suïssa i els països veïns |
| els Pirineus | Pireneoj | pi-re-NE-oj | 430 km al llarg de la frontera francoespanyola |
| els Urals | Uralo | u-RA-lo | entre Europa i Sibèria |
| l’Himàlaia | Himalajo | hi-ma-LA-jo | singular; la serralada més alta de la Terra (ReVo) |
| l’Everest | Everesto | e-ve-RES-to | la muntanya més alta del món; 8.848,86 m (mesurament Nepal-Xina, 2020) |
| els Andes | Andoj | AN-doj | plural; al llarg de la costa occidental d’Amèrica del Sud |
| el Kilimanjaro | Kilimanĝaro | ki-li-man-ĜA-ro | la muntanya més alta d’Àfrica, 5.895 m (ReVo) |
| el Sàhara | Saharo | sa-HA-ro | un desert molt calent, sorrenc i pedregós del nord d’Àfrica |
| Groenlàndia | Gronlando | gron-LAN-do | l’illa més gran del món, sense comptar els continents |
| Borneo | Borneo | bor-NE-o | la tercera illa més gran del món (ReVo) |
| Madagascar | Madagaskaro | ma-da-gas-KA-ro | a l’oceà Índic, a l’est d’Àfrica |
Paraules de geografia
| Català | Esperanto | Pronunciació | Nota |
|---|---|---|---|
| illa | insulo | in-SU-lo | insulano «illenc» |
| arxipèlag | insularo, arkipelago | in-su-LA-ro, ar-ki-pe-LA-go | -ar- «grup» |
| península | duoninsulo | du-on-in-SU-lo | duon- «mitja» |
| cap | kabo | KA-bo | ReVo: terkapo |
| golf | golfo | GOL-fo | |
| estret | markolo | mar-KO-lo | mar- + kolo «coll» |
| costa | marbordo | mar-BOR-do | |
| equador | ekvatoro | ek-va-TO-ro | |
| pol | poluso | po-LU-so | norda poluso, suda poluso |
| hemisferi | duonglobo, hemisfero | du-on-GLO-bo, he-mis-FE-ro | |
| clima | klimato | kli-MA-to | |
| frontera | landlimo | land-LI-mo | frontera entre dos països |
| capital | ĉefurbo | ĉe-FUR-bo | |
| població | loĝantaro | lo-ĝan-TA-ro | totes les persones que viuen en un lloc |
| món | mondo | MON-do | tutmonda «mundial» |
La majoria són compostos: duon·insul·o «mitja illa», land·lim·o «límit del país», mar·bord·o «vora de la mar», ĉef·urb·o «ciutat principal». Mira la formació de paraules, els prefixos i els sufixos.
Punts cardinals i regions
Els quatre punts principals, nordo, sudo, oriento i okcidento, i les formes norde i norden són a ciutat i transport. Units, donen els punts intermedis i serveixen per anomenar regions.
| Català | Esperanto | Pronunciació | Nota |
|---|---|---|---|
| nord-est | nordoriento | nor-do-ri-EN-to | adjectiu nordorienta |
| nord-oest | nordokcidento | nor-dok-ci-DEN-to | |
| sud-est | sudoriento | su-do-ri-EN-to | |
| sud-oest | sudokcidento | su-dok-ci-DEN-to | |
| Europa de l’Est | orienta Eŭropo | o-ri-EN-ta eŭ-RO-po | la part oriental d’Europa |
| Orient Mitjà | Mezoriento, Mez-Oriento | me-zo-ri-EN-to | ReVo també té Meza Oriento |
| Occident (cultural) | la Okcidento | la ok-ci-DEN-to | ReVo: en aquest sentit sol anar amb majúscula |
Els noms geogràfics duen la?
PMEG classifica els noms en dos grups. Un nom propi simple no duu la, mentre que un nom fet de paraules corrents sí.
| Tipus de nom | la? | Exemples |
|---|---|---|
| nom propi simple | no | Atlantiko, Mediteraneo, Nilo, Himalajo, Norda Ameriko |
| nom plural en -j | opcional | (la) Alpoj, (la) Andoj, (la) Filipinoj |
| nom fet de paraules corrents | sí | la Ruĝa Maro, la Persa Golfo, la Bonespera Kabo |
| paraula descriptiva davant d’un nom | sí | la rivero Nilo, la Atlantika oceano |
PMEG diu que la Himalajo, la Atlantiko i la Mediteraneo no són correctes, tot i que de vegades es poden tolerar. Quan un adjectiu només tria una part d’un lloc, PMEG no escriu la i usa minúscula: en orienta Azio «a l’Àsia oriental». Més sobre la.
Una diferència amb el català: nosaltres diem «el Nil», «els Pirineus» o «l’Atlàntic» amb article gairebé sempre, però en esperanto un nom propi simple com Nilo o Atlantiko es posa sense la.
Geografia del món en frases
| Esperanto | Català |
|---|---|
| Eŭropo kaj Azio kune formas Eŭrazion. | Europa i Àsia formen juntes Euràsia. |
| Kanado kaj Usono estas en Nordameriko. | El Canadà i els Estats Units són a Amèrica del Nord. |
| Kiom da oceanoj estas en la mondo? – Kvin: Atlantiko, Pacifiko, la Hinda, la Arkta kaj la Antarkta Oceano. | Quants oceans hi ha al món? – Cinc: l’Atlàntic, el Pacífic, i l’Índic, l’Àrtic i l’Antàrtic. |
| Nilo fluas norden kaj enfluas en Mediteraneon. | El Nil corre cap al nord i desemboca a la Mediterrània. |
| Volgo estas la plej longa rivero en Eŭropo. | El Volga és el riu més llarg d’Europa. |
| Kiu estas la plej alta monto en la mondo? – Everesto, en Himalajo. | Quina és la muntanya més alta del món? – L’Everest, a l’Himàlaia. |
| Francujo kaj Hispanujo havas komunan landlimon ĉe la Pireneoj. | França i Espanya comparteixen una frontera als Pirineus. |
| Kiu estas la ĉefurbo de Pollando? – Varsovio. | Quina és la capital de Polònia? – Varsòvia. |
| La ekvatoro apartigas la nordan duonglobon de la suda. | L’equador separa l’hemisferi nord del sud. |
Fixa’t en norden «cap al nord» i en enfluas en Mediteraneon: l’acusatiu -n indica moviment. Per a plej «el més», mira la comparació.
Preguntes freqüents
Com es diu «continent» en esperanto?
Kontinento és una gran massa de terra envoltada d’oceà, com Eŭrazio. Per a una de les sis grans divisions de la Terra, ReVo usa mondoparto «part del món».
Quants continents hi ha en esperanto?
ReVo llista sis parts del món: Afriko, Ameriko, Antarkto, Azio, Eŭropo i Oceanio. Si només es compten les habitades en resulten cinc; si es divideix Ameriko en dues i s’usa Aŭstralio, set.
Com s’anomenen Amèrica del Nord i Amèrica del Sud en esperanto?
Nordameriko o Nord-Ameriko, i Sudameriko o Sud-Ameriko. PMEG recomana Sud-Ameriko, en una sola paraula, abans que Suda Ameriko.
Es posa «la» davant del nom d’una mar o d’una serralada?
Per als noms fets de paraules corrents, sí: la Ruĝa Maro, la Balta Maro. Per als noms propis simples, no: Mediteraneo, Himalajo. Els noms plurals com Alpoj i Andoj poden dur-lo.
Fonts
- PMEG: Nomspecoj, La ĉe propraj nomoj, Esperantigitaj nomoj, Landoj, popoloj kaj lingvoj
- Akademio de Esperanto: Naŭa Oficiala Aldono (2007)
- ReVo: mondoparto, mondo, kontinento, oceano, maro
- ReVo: Eŭropo, Azio, Afriko, Ameriko, Oceanio, Aŭstralio, Antarkto, Arkto, Eŭrazio
- ReVo: Atlantiko, Pacifiko, Mediteraneo, Kaspio
- ReVo: Nilo, Niĝero, Amazono, Misisipo, Gango, Jangzio, Tigriso, Eŭfrato, Danubo, Rejno, Volgo
- ReVo: Alpoj, Pireneoj, Uralo, Himalajo, Everesto, Andoj, Kilimanĝaro, Saharo
- ReVo: Gronlando, Borneo, Madagaskaro, insulo, duoninsulo, insularo, kabo, golfo, markolo, marbordo
- ReVo: ekvatoro, poluso, duonglobo, klimato, landlimo, ĉefurbo, loĝantaro, nordo, oriento, okcidento
- Vikipedio (Esperanto), CC BY-SA 4.0: Suda Oceano, Morta maro, Nilo, Gronlando
- Viquipèdia: Everest (alçada mesurada per Nepal i la Xina el 2020)
Si Esperantopedia t’ha ajudat, pots donar-hi suport.