Frases
Medi ambient i clima en esperanto: paraules i frases
Paraules sobre contaminació, residus, energia i clima, i les parts de paraula que les formen, com re- a recikligi i -iĝ- a varmiĝi.
En esperanto el medi ambient és medio, el clima klimato, la contaminació poluado i reciclar és recikligi. La majoria dels termes es formen a partir d’arrels conegudes: energio més sun- dona sunenergio «energia solar», i polui més -ad- dona poluado. Les guies de pronunciació mostren la síl·laba tònica en majúscules; sempre és la penúltima (mira l’alfabet).
Cada paraula s’ha comprovat al ReVo, el diccionari Reta Vortaro. Si un terme no té article al ReVo però és el títol d’un article de la Vikipedio en esperanto, la nota diu «Vikipedio». Les paraules del temps són a la pàgina de temps atmosfèric i estacions, i les del paisatge, a la de natura.
Medi ambient i ecologia
| Català | Esperanto | Pronunciació | Nota |
|---|---|---|---|
| medi ambient | medio | me-DI-o | ReVo: l’entorn físic d’un ésser viu; el sentit 2 són les circumstàncies socials d’una persona |
| entorn, voltants | ĉirkaŭaĵo | ĉir-kaŭ-A-ĵo | La regió al voltant d’alguna cosa: la ĉirkaŭaĵo de la lago |
| natura, natural | naturo, natura | na-TU-ro, na-TU-ra | ReVo: tot allò que existeix per si mateix, no fet per les persones |
| ecologia, ecològic | ekologio, ekologia | e-ko-lo-GI-o, e-ko-lo-GI-a | ReVo: la ciència de com s’influeixen els éssers vius i el seu entorn; relacionat ekosistemo |
| biodiversitat | biodiverseco | bi-o-di-ver-SE-co | ReVo: diversitat de classes d’éssers vius i dels seus entorns |
| espècie amenaçada | minacata specio, endanĝerigita specio | mi-na-CA-ta spe-CI-o, en-dan-ĝe-ri-GI-ta spe-CI-o | L’article de la Vikipedio és Minacata specio, també anomenada endanĝerigita specio; specio és al ReVo |
| extingir-se | formorti | for-MOR-ti | ReVo: desaparèixer morint, dit sobretot d’una espècie |
| reserva natural | naturrezervejo | na-tur-re-zer-VE-jo | ReVo: terreny on la llei limita l’agricultura, la indústria i altres activitats humanes |
| protecció del medi ambient | mediprotekto | me-di-pro-TEK-to | El ReVo l’explica com a naturprotekto; la Vikipedio diu que afecta l’entorn inert de les persones (aigua, aire, edificis) |
| conservació de la natura | naturprotekto | na-tur-pro-TEK-to | ReVo: acció per mantenir la natura sense danys ni contaminació |
Contaminació, residus i reciclatge
| Català | Esperanto | Pronunciació | Nota |
|---|---|---|---|
| contaminació | poluado, poluo | po-lu-A-do, po-LU-o | ReVo: poluado és l’acció de contaminar, poluo l’acció i el seu resultat; verb polui |
| contaminació atmosfèrica | aerpoluo | a-er-po-LU-o | ReVo; aero + poluo |
| contaminació de l’aigua | akvopoluo | ak-vo-po-LU-o | ReVo; també brupoluo «contaminació acústica» i lumpoluo «contaminació lumínica» |
| brossa, residus | rubo | RU-bo | ReVo, sentit 2: coses que es llencen (el sentit 1 és runa) |
| paperera, cubell d’escombraries | rubujo | ru-BU-jo | rubo + -uj- «recipient» |
| plàstic | plasto | PLAS-to | ReVo: material polímer sintètic |
| reciclar | recikligi | re-ci-KLI-gi | ReVo: convertir material usat en material nou; re- + ciklo «cicle» + -ig- |
| reciclatge | recikligo | re-ci-KLI-go | Títol de l’article de la Vikipedio; reciklado hi redirigeix |
| compost | kompoŝto | kom-POŜ-to | ReVo: terra rica obtinguda de plantes podrides |
| reutilitzar | reuzi | re-U-zi | re- + uzi; no té entrada pròpia al ReVo |
Energia
| Català | Esperanto | Pronunciació | Nota |
|---|---|---|---|
| energia | energio | e-ner-GI-o | ReVo, sentit 2: la magnitud física, la capacitat de fer treball |
| electricitat | elektro | e-LEK-tro | ReVo; adjectiu elektra |
| combustible fòssil | fosilia brulaĵo | fo-si-LI-a bru-LA-ĵo | Títol de l’article de la Vikipedio, també fosilia bruligaĵo; la fosilia energio de ReVo és l’energia obtinguda cremant gas, carbó o productes del petroli |
| carbó, petroli, gas natural | karbo, nafto, tergaso | KAR-bo, NAF-to, ter-GA-so | ReVo; nafto és petroli cru, tergaso és sobretot metà |
| energia renovable | renoviĝanta energio | re-no-vi-ĜAN-ta e-ner-GI-o | ReVo; en un exemple també usa renovigebla energio |
| energia solar | sunenergio | su-ne-ner-GI-o | ReVo; la Vikipedio també escriu suna energio |
| placa solar | sunpanelo | sun-pa-NE-lo | ReVo: placa amb cèl·lules solars que subministra energia |
| energia eòlica | ventenergio, ventoenergio | ven-te-ner-GI-o, ven-to-e-ner-GI-o | ReVo té la primera i usa la segona en un exemple; el títol de la Vikipedio és Ventoenergio |
| aerogenerador | ventoturbino | ven-to-tur-BI-no | Títol de l’article de la Vikipedio; també ventelektrejo |
El clima i els seus efectes
| Català | Esperanto | Pronunciació | Nota |
|---|---|---|---|
| clima | klimato | kli-MA-to | ReVo: el conjunt de condicions atmosfèriques i meteorològiques d’una regió |
| canvi climàtic | klimata ŝanĝo, klimata ŝanĝiĝo | kli-MA-ta ŜAN-ĝo, kli-MA-ta ŝan-ĜI-ĝo | El títol de la Vikipedio és Klimata ŝanĝo; els exemples de ReVo usen klimata ŝanĝiĝo i klimatŝanĝiĝo |
| escalfament global | tutmonda varmiĝo | tut-MON-da var-MI-ĝo | Títol de l’article de la Vikipedio; també als exemples de ReVo |
| efecte hivernacle | forceja efiko | for-CE-ja e-FI-ko | ReVo: escalfament perquè una pantalla, com el vidre, deixa entrar la calor però no sortir |
| diòxid de carboni | karbondioksido | kar-bon-di-ok-SI-do | ReVo; el títol de la Vikipedio és Karbona dioksido. El gas d’efecte hivernacle és forcejgaso al ReVo |
| capa d’ozó | ozontavolo | o-zon-ta-VO-lo | Exemple de ReVo; el títol de la Vikipedio és Ozona tavolo |
| nivell del mar | marnivelo | mar-ni-VE-lo | ReVo |
| sequera | trosekeco, sekego | tro-se-KE-co, se-KE-go | El títol de la Vikipedio és Trosekeco; un exemple de ReVo usa sekego |
| inundació | inundo | i-NUN-do | ReVo; verb inundi |
| incendi forestal | arbarbrulego | ar-bar-bru-LE-go | Usat als exemples de ReVo; arbaro + brulego «gran foc» |
| desforestació | senarbarigo | sen-ar-ba-RI-go | ReVo: destrucció de boscos en una regió extensa |
| desertificació | dezertiĝado | de-zer-ti-ĜA-do | Títol de l’article de la Vikipedio; dezerto + -iĝ- + -ad- |
Les paraules de tempesta, com ŝtormo «tempesta» i uragano «huracà», són a la pàgina del temps. Per al gel que es desfà s’usa fandiĝi, que el ReVo defineix com a passar a líquid per efecte de la calor.
Què puc fer? Accions de cada dia
| Català | Esperanto | Pronunciació | Nota |
|---|---|---|---|
| estalviar, usar amb mesura | ŝpari | ŜPA-ri | ReVo, sentit 2: usar amb moderació i cura; ŝpari energion; contrari malŝpari «malbaratar»; l’estalvi és energiŝparo (Vikipedio) |
| apagar | malŝalti | mal-ŜAL-ti | ReVo: obrir un circuit elèctric |
| separar, classificar | apartigi | a-par-TI-gi | ReVo: posar en un lloc a part; apartigi la rubon |
| anar en bicicleta | bicikli | bi-CI-kli | ReVo: viatjar en biciklo |
| transport públic | publika transporto | pu-BLI-ka trans-POR-to | Títol de l’article de la Vikipedio; mira ciutat i transport |
| plantar | planti | PLAN-ti | ReVo: posar una planta a terra perquè continuï creixent; plantado de arboj «plantació d’arbres» |
Com es formen les paraules del medi ambient?
| Part de paraula | Significat | Exemples |
|---|---|---|
| -ad- | una acció que continua o es repeteix | poluado contaminació, dezertiĝado desertificació |
| -iĝ- | esdevenir | varmiĝi escalfar-se, sekiĝi assecar-se, fandiĝi fondre’s, ŝanĝiĝi canviar (per si mateix) |
| -ig- | fer, provocar | varmigi escalfar, sekigi assecar, malpurigi embrutar, recikligi |
| re- | de nou | recikligi, reuzi, rearbarigo, renoviĝanta «que es renova» |
| mal- | el contrari | malŝpari malbaratar, malpurigi, malpliiĝi disminuir |
| sen- | sense | senarbarigo, senpolua «no contaminat» |
| -aĵ- | una cosa concreta | poluaĵo contaminant, forĵetaĵo allò que es llença, bruligaĵo combustible |
El PMEG diu que -ad- marca una acció contínua (uzo → uzado «ús regular») i que re- vol dir «de nou» i només funciona amb paraules d’acció (novigi → renovigi). La parella -ig- i -iĝ- distingeix «algú ho fa» de «passa per si mateix»: La klimato ŝanĝiĝas, però Homoj ŝanĝas la klimaton. Per això s’usen tant klimata ŝanĝo com klimata ŝanĝiĝo; mira -ig- i -iĝ-, prefixos, sufixos i formació de paraules.
En els mots compostos la paraula principal va al final: aerpoluo és «contaminació atmosfèrica», mediprotekto «protecció del medi ambient». La vocal d’enllaç -o- és opcional: ReVo té ventenergio i escriu ventoenergio en un exemple.
Frases útils
| Esperanto | Català |
|---|---|
| Ni devas protekti la naturon. | Hem de protegir la natura. |
| Ni devas ŝpari energion kaj akvon. | Hem d’estalviar energia i aigua. |
| Ni apartigas paperon, vitron kaj plaston de la alia rubo. | Separem el paper, el vidre i el plàstic de la resta de la brossa. |
| Mi forĵetas la rubon en la rubujon. | Llenço la brossa al cubell. |
| Oni povas recikligi vitron, paperon kaj metalon. | El vidre, el paper i el metall es poden reciclar. |
| Mi malŝaltas la lumon, kiam mi eliras el la ĉambro. | Apago el llum quan surto de l’habitació. |
| Mi biciklas al la laboro kaj uzas publikan transporton, kiam pluvas. | Vaig a la feina en bicicleta i faig servir el transport públic quan plou. |
| Ni plantis dek arbojn en la parko. | Vam plantar deu arbres al parc. |
| La klimato ŝanĝiĝas, kaj la glaĉeroj fandiĝas. | El clima canvia i les glaceres es fonen. |
| Sunpaneloj kaj ventoturbinoj produktas elektron sen fosilia brulaĵo. | Les plaques solars i els aerogeneradors produeixen electricitat sense combustible fòssil. |
| La aero en la urbo estas poluita. | L’aire de la ciutat està contaminat. |
| Post la forta pluvo la rivero inundis la vilaĝon. | Després de la pluja forta, el riu va inundar el poble. |
A la frase del cubell, l’acusatiu -n després d’en indica moviment cap a dins del cubell. Poluita és el participi passiu passat de polui.
Preguntes freqüents
Com es diu «medi ambient» en esperanto?
Medio. El ReVo el defineix com l’entorn físic en què viu un ésser viu, i ĉirkaŭaĵo és la zona al voltant d’alguna cosa. La «protecció del medi ambient» és mediprotekto.
Com es diuen «canvi climàtic» i «escalfament global»?
Klimata ŝanĝo, també klimata ŝanĝiĝo, per al canvi climàtic, i tutmonda varmiĝo per a l’escalfament global. La Vikipedio té articles titulats Klimata ŝanĝo i Tutmonda varmiĝo, i els exemples de ReVo usen klimata ŝanĝiĝo i tutmonda varmiĝo.
Com es diu «reciclar» en esperanto?
Recikligi és el verb i recikligo el substantiu. També pots trobar reciklado, que la Vikipedio redirigeix a Recikligo.
Com es diu «estalviar energia» en esperanto?
Ŝpari energion. El contrari és malŝpari «malbaratar», i el substantiu per a l’estalvi d’energia és energiŝparo.
Fonts
- ReVo: medio, ĉirkaŭaĵo, naturo, ekologio, ekosistemo, biodiverseco, specio, formorti, naturrezervejo, mediprotekto, naturprotekto
- ReVo: polui, poluo, poluado, aerpoluo, akvopoluo, brupoluo, lumpoluo, poluaĵo, rubo, rubujo, forĵetaĵo, plasto, recikligi, kompoŝto
- ReVo: energio, fosilia energio, renoviĝanta energio, sunenergio, ventenergio, elektro, sunpanelo, karbo, nafto, tergaso, forcejgaso, bruligaĵo, brulego
- ReVo: klimato, forceja efiko, karbondioksido, ozono, marnivelo, inundo, senarbarigo, fandiĝi, sekiĝi, sekego (exemple), arbarbrulego (exemple)
- ReVo: ŝpari, malŝpari, malŝalti, apartigi, bicikli, planti, varmigi, malpurigi
- PMEG: AD, RE
- Vikipedio en esperanto, CC BY-SA: Mediprotekto, Minacata specio, Recikligo, Klimata ŝanĝo, Tutmonda varmiĝo, Fosilia brulaĵo, Ventoturbino, Trosekeco, Dezertiĝado, Rearbarigo, Energiŝparo, Publika transporto
Si Esperantopedia t’ha ajudat, pots donar-hi suport.