Política i societat en esperanto: paraules per a debatre

La política és politiko, un govern és registaro i votar és voĉdoni. La majoria de paraules polítiques són arrels internacionals amb una terminació esperanta, de manera que parlamento, kandidato, demokratio i traktato et sonaran familiars. Aquesta pàgina agrupa unes 80 paraules per temes i hi afegeix frases de debat i formació de paraules. Les paraules són etiquetes neutrals; la pàgina no pren partit. Les guies de pronunciació divideixen les paraules en síl·labes, amb la síl·laba tònica en majúscules.

#Estat i poder

Ŝtato és l’organització política i lando el territori; tots dos s’usen per a «país». Registaro és reg·ist·ar·o: reg- «governar», -ist- per a una persona, -ar- per a un grup. Un membre d’un govern és un registo (ReVo).

#Eleccions i partits

Elekti «elegir» porta objecte directe, per tant necessita l’acusatiu -n: Ni elektas la urbestron. Després de voĉdoni «votar», una preposició indica com: voĉdoni por la propono «a favor», voĉdoni kontraŭ la propono «en contra», voĉdoni pri la propono «sobre» (mira les preposicions). El ReVo també té baloti «votar amb paperetes», però diu que voĉdoni o elekti sempre el poden substituir.

#Drets, societat i economia

Una nota per a qui parla català: popolo és el «poble» en el sentit de gent o nació (la katalana popolo), no el nucli de població petit; per a això l’esperanto diu vilaĝo «poble, llogaret».

#Notícies i debat

Novaĵo es forma amb nov- «nou» i -aĵ- «cosa»: una notícia, sovint en plural novaĵoj. Un diari és gazeto o ĵurnalo. Malgrat l’aspecte, ĵurnalo és un diari o un butlletí de notícies (ReVo), no un dietari.

#Afers internacionals

Les Nacions Unides són Unuiĝintaj Nacioj (UN), formades de unuiĝi «unir-se», la terminació de participi -int- i el plural -aj. El ReVo observa que nacio normalment vol dir «un poble»; el sentit «estat» apareix en termes traduïts de l’anglès, com aquest. La Unió Europea és Eŭropa Unio (EU), definida al ReVo com una unió econòmica i política d’estats europeus, fundada el 1993. L’Associació Universal d’Esperanto té relacions oficials amb la UNESCO i amb l’ECOSOC de l’ONU (mira les organitzacions esperantistes).

Quant a les sancions, el ReVo defineix sankcio com a aprovació oficial, marca el sentit de càstig com a evitable, i dona sankciumo per a un càstig que segueix una falta política. Els noms de països i nacionalitats (Francio, Usono, usonano) són a la pàgina de països i llengües.

#Frases per a una discussió

Konsenti és la paraula senzilla per a «estar d’acord»; l’exemple del propi ReVo és mi konsentas kun vi. Després de proponi, ke va seguit de la forma en -u: Mi proponas, ke ni voĉdonu.

#Frases de les notícies

Els objectes directes porten -n: novan leĝon, prezidenton, traktaton. Els noms dels mesos s’escriuen amb majúscula, com Novembro.

#Formar més paraules polítiques

Aprèn les terminacions i podràs llegir moltes paraules que no coneixes. Politikisto és «polític», de politiko + -ist-; la PMEG aparella les paraules en -ist- amb les paraules en -ism-, com socialismo i socialisto al ReVo. Una mateixa arrel pot designar el sistema, la persona i la qualitat: demokratio «democràcia», demokrato «demòcrata», demokrata «democràtic».

El patró és el mateix que en altres temes: mira sufixos i prefixos.

#On llegir les notícies en esperanto

Els mitjans en esperanto són petits, així que tracta’ls com a pràctica de lectura d’aquestes paraules més que no pas com un servei diari de notícies mundials.

• Monato – una revista mensual internacional de notícies de l’editorial Flandra Esperanto-Ligo, a Anvers. El ReVo cita els seus articles en moltes entrades, per exemple a konsenti.
• Libera Folio – un butlletí independent en línia sobre el moviment esperantista des del 12 d’abril de 2003; en citem els reportatges en diverses pàgines.
• La Ondo de Esperanto – una revista de l’editorial Sezonoj, a Kaliningrad.
• Esperanto – la revista mensual de l’Associació Universal d’Esperanto; Kontakto – la revista de la seva organització juvenil TEJO.
• Muzaiko – una ràdio d’esperanto per internet que va començar a emetre l’1 de juliol de 2011.

Hi ha més coses per escoltar i llegir a la pàgina de recursos.

#Preguntes freqüents

#Com es diu «govern» en esperanto?

Registaro. Un membre és un registo, els ministres són ministroj i el cap és el ĉefministro «primer ministre».

#Com es diu «votar» i «elecció» en esperanto?

«Votar» és voĉdoni i «elecció» és elekto. Es vota por (a favor), kontraŭ (en contra) o pri (sobre) alguna cosa, i s’elegeix una persona amb elekti: Ili elektis ŝin.

#Com es diu «hi estic d’acord» i «no hi estic d’acord» en esperanto?

Mi konsentas o Mi konsentas kun vi, i Mi ne konsentas o Mi malkonsentas. Per donar la teva opinió, digues Laŭ mia opinio… «segons la meva opinió» o Mi opinias, ke… «crec que…».

#Es diu prezidanto o prezidento?

Existeixen les dues. El ReVo defineix prezidento com el president d’un país, un estatus especial de prezidanto, que és qualsevol persona que presideix: prezidanto de la kunsido «president de la reunió». El ReVo també dona «cap d’una república» com a sentit de prezidanto.

#Com s’anomenen les Nacions Unides i la Unió Europea en esperanto?

Unuiĝintaj Nacioj (UN) i Eŭropa Unio (EU). Totes dues formes són al ReVo.

#Fonts

• ReVo: registaro, registo, regi, ŝtato, ministro, prezidanto, prezidi, prezidento, parlamento, konstitucio, juĝejo, politiko
• ReVo: elekti, baloti, balotilo, balotejo, voĉo, voĉdono, kandidato, partio, plimulto, referendumo, voĉdonrajto
• ReVo: libereco, egaleco, demokratio, civitano, sindikato, dekstra, maldekstra, socialismo
• ReVo: novaĵo, gazeto, gazetaro, ĵurnalo, opinio, opinii, konsenti, interkonsento, proponi, kontraŭi
• ReVo: nacio, Unuiĝintaj Nacioj, unio, Eŭropa Unio, ambasado, traktato, sankcio, sankciumo, rifuĝinto
• PMEG: IST, ISM, AN, EJ, AR, EKS, MAL
• Vikipedio: Unuiĝintaj Nacioj, Eŭropa Unio, Libera Folio, La Ondo de Esperanto, Muzaiko; Monato (el web de la revista)