Frases
Argot de l’esperanto: krokodili, kabei, mojosa
Les paraules informals, les bromes i les abreviatures que fan servir els parlants d’esperanto, però que els cursos per a principiants deixen fora.
L’argot de l’esperanto és el vocabulari informal que els parlants s’han fet a mida: krokodili «parlar un altre idioma entre esperantistes», kabei «abandonar el moviment», samideano «company esperantista» i mojosa «xulo». Els cursos rarament ensenyen aquestes paraules, però les trobaràs en congressos, grups i xats. La majoria es formen amb parts de paraula regulars com -ul-, -ism- i -aĵ- (mira els sufixos), de manera que sovint les pots endevinar. Les guies de pronunciació mostren la síl·laba tònica en majúscules.
Paraules per a la comunitat
| Esperanto | Significat | Origen / nota |
|---|---|---|
| Esperantujo (es-pe-ran-TU-jo) | el «país» de l’esperanto: la comunitat i tots els llocs on es troba, dels congressos als grups en línia | Esperanto + -ujo, com en els noms de país (Francujo). També s’escriu Esperantio. No té territori. |
| samideano (sa-mi-de-A-no) | company esperantista; una manera amistosa d’adreçar-s’hi | sama «mateix» + ideo «idea» + -ano «membre». Zamenhof el va usar en discursos de congressos. |
| esperantisto (es-pe-ran-TIS-to) | qui coneix i fa servir l’esperanto | Alguns prefereixen esperantoparolanto «parlant d’esperanto», perquè -isto pot suggerir una professió o una ideologia. |
| verdulo (ver-DU-lo) | un esperantista entusiasta | verda «verd» + -ulo «persona»; el verd és el color del moviment. També vol dir membre d’un partit verd. |
| denaskulo (de-nas-KU-lo) | parlant natiu: qui va aprendre l’esperanto de petit a casa | denaska «de naixement» + -ulo. Mira els parlants natius. |
| interna ideo (in-TER-na i-DE-o) | «idea interna»: l’esperança que l’esperanto apropi els pobles com a germans | Expressió de Zamenhof, usada en discursos, per exemple al congrés de Cracòvia el 1912. |
Paraules sobre l’ús de la llengua
| Esperanto | Significat | Origen / nota |
|---|---|---|
| krokodili (kro-ko-DI-li) | parlar una llengua que no és l’esperanto entre esperantistes, normalment la llengua materna compartida | krokodilo «cocodril» + -i. L’origen és incert; una història parla d’un cocodril de fusta a les classes d’Andreo Cseh. |
| aligatori, kajmani, gaviali | parents més rars. Aligatori: una altra llengua que només alguns dels presents parlen de naixement. Kajmani: una que ningú dels presents parla de naixement. Gaviali: usar l’esperanto on aniria millor una altra llengua | Més rèptils, a imitació de krokodili. Les definicions exactes varien. |
| kabei (ka-BE-i) | deixar el moviment esperantista després d’haver-hi estat actiu | Del pseudònim Kabe de Kazimierz Bein; mira més avall. |
| volapukaĵo (vo-la-pu-KA-ĵo) | galimaties; allò que no s’entén | Volapuko + -aĵo «cosa». Una broma sobre el volapük, una llengua planificada anterior (1879) que competia amb l’esperanto. |
| bonantagulo (bo-nan-ta-GU-lo) | mot burlesc per a qui només sap unes quantes salutacions en esperanto | bonan tagon + -ulo. Pot sonar poc amable, així que fes-lo servir amb compte. |
| mojosa (mo-JO-sa) | xulo, genial, amb estil; es sent sobretot entre els parlants més joves | Inventat el 2003 en un seminari de joves a Hongria a partir de les primeres lletres de modern-jun-stil «modern-jove-estil»: M, J, S, pronunciat mo-jo-so. També mojosega «molt xulo». |
Paraules sobre els objectius del moviment
| Esperanto | Significat | Origen / nota |
|---|---|---|
| fina venko (FI-na VEN-ko) | «victòria final»: l’esperança que algun dia la majoria de la gent parlarà l’esperanto com a segona llengua | Sovint s’escriu Fina Venko. |
| finvenkismo, finvenkisto (fin-ven-KIS-mo, fin-ven-KIS-to) | treballar per a aquest objectiu; persona que el defensa | fina venko + -ismo «doctrina» o -isto. |
| raŭmismo (raŭ-MIS-mo) | la idea que l’esperanto té valor ara, com a llengua viva i comunitat cultural, i no només com a futura llengua mundial | Del Manifest de Rauma, escrit el 1980 a Rauma, Finlàndia. Sovint s’oposa al finvenkismo; mira les crítiques. |
| zamenhofa (za-men-HO-fa) | de Zamenhof; d’acord amb el seu propi ús i els seus exemples | El PMEG anomena zamenhofaj els exemples que treu dels seus textos. |
Esdeveniments i llocs
| Esperanto | Significat | Origen / nota |
|---|---|---|
| gufujo (gu-FU-jo) | un cafè nocturn tranquil als esdeveniments d’esperanto: espelmes, te en lloc d’alcohol, sense fumar, amb música o lectures | gufo «mussol (o duc)», per als aucs de nit, + -ujo. Es va fer per primera vegada a finals de 1995 en un seminari juvenil alemany de cap d’any. |
| UK (u-KO) | el Congrés Universal d’Esperanto, Universala Kongreso | Mira el Congrés Universal d’Esperanto. |
| IJK | el Congrés Internacional de Joves, Internacia Junulara Kongreso | Organitzat per TEJO; el primer va ser el 1938 a Groet, als Països Baixos. |
| Pasporta Servo (pas-POR-ta SER-vo) | «Servei del Passaport»: una llista d’amfitrions que ofereixen llit gratis als viatgers que parlen esperanto | Des del 1974, amb 40 amfitrions al principi. Mira el Pasporta Servo. |
Abreviatures per escrit i en xats
| Esperanto | Significat | Origen / nota |
|---|---|---|
| ktp, k.t.p. | «etcètera» | kaj tiel plu. El PMEG l’escriu amb punts. |
| ekz. | «per exemple» | ekzemple. |
| k.a., k.s. | «i altres», «i semblants» | kaj aliaj, kaj similaj. |
| t.e. | «és a dir» | tio estas. |
| bv, bv. | «si us plau» | bonvolu, en missatges i xats. |
| s-ro, s-ino, d-ro | «Sr.», «Sra.», «Dr.» | sinjoro, sinjorino, doktoro. |
Les salutacions informals com Sal!, Ĉaŭ! i Ĝis! són a les salutacions. Els teclats sense ĉ ĝ ĥ ĵ ŝ ŭ són el motiu pel qual als xats sovint s’escriu cx, gx i així successivament; mira el sistema x.
Qui era Kabe, i per què el seu nom es va convertir en verb?
Kabe era el pseudònim de Kazimierz Bein (1872–1959), un oftalmòleg polonès i un dels primers grans traductors i estilistes de l’esperanto. El nom és la manera polonesa de dir les seves inicials, K.B. Va començar a estudiar la llengua el 1903, es va fer famós el 1904 per la traducció de la novel·la de Sieroszewski La fundo de l' mizero, i des del 1906 va ser vicepresident de l’Acadèmia d’Esperanto. La seva traducció de La Faraono de Prus va seguir el 1907.
El 1911 va deixar el moviment de sobte, sense explicar-ne els motius. En una entrevista de 1931 va dir que, com que la llengua no avançava, ja no la veia com la solució. Els esperantistes van fer kabei a partir del seu nom, i el 1935 el poeta Kálmán Kalocsay va escriure a l’Enciklopedio de Esperanto que s’havia convertit en un símbol d’apostasia.
L’argot en frases
| Esperanto | Català |
|---|---|
| Ni krokodilis la tutan vesperon. | Hem parlat la nostra llengua tot el vespre. |
| La koncerto estis mojosega! | El concert va ser molt xulo! |
| Tiu instrukcio estas por mi volapukaĵo. | Aquesta instrucció per a mi és xinès. |
| Ni renkontiĝu en la gufujo post la koncerto. | Trobem-nos al gufujo després del concert. |
| Ĝis, samideanoj! | Fins aviat, samideanoj! |
Quan s’ha de fer servir aquest argot?
- Entre amics, en esdeveniments i en xats. En l’escriptura formal, prefereix les paraules estàndard i les frases bàsiques.
- Explica la paraula si tens dubtes. Molts parlants grans no han sentit mai mojosa.
- No facis de policia. La Vikipedio assenyala que renyar els principiants amb Ne krokodilu! pot fer que se n’allunyin. És més ben vist canviar breument de llengua per explicar un punt de gramàtica a un principiant.
Preguntes freqüents
Què vol dir krokodili en esperanto?
Vol dir parlar una llengua que no és l’esperanto entre esperantistes, normalment la llengua materna compartida. Els parlants ho desaconsellen perquè els esdeveniments són una oportunitat poc freqüent per practicar, i pot deixar els altres fora de la conversa i donar mala imatge als de fora.
Què vol dir kabei?
Kabei vol dir deixar el moviment esperantista després d’haver-ne format part activa. Ve de Kabe, el pseudònim de Kazimierz Bein, un traductor destacat que el va deixar el 1911.
Què vol dir mojosa?
Mojosa vol dir «xulo». Es va crear el 2003 a partir de les primeres lletres de modernjunstila «modern-jove-estil», i ara figura al diccionari en línia ReVo.
Què és un gufujo?
Un gufujo és un cafè nocturn tranquil, il·luminat amb espelmes, en esdeveniments d’esperanto, amb te en lloc d’alcohol. El primer es va fer a finals de 1995; gufo vol dir «mussol».
Què és Esperantujo?
Esperantujo és el nom informal del món que parla esperanto, la seva comunitat i els seus punts de trobada, tractats com si fossin un país. També es diu Esperantio.
Fonts
- ReVo: krokodili, Kabe, kabei, mojosa, samideano, interna ideo, -uj (Esperantujo), verdulo, denaskulo, Fina Venko, finvenkismo, raŭmismo, Volapuko, zamenhofa, gufo, sinjoro, doktoro
- PMEG: UJ, IST, ISM, AĴ, UL, AN, Simboloj kaj mallongigoj
- Vikipedio: Krokodili, Kabei, Kazimierz Bein, Samideano, Gufujo, Mojosa, Fina Venko, Raŭmismo, Interna ideo, Esperantistoj, Idiomaĵoj en Esperanto, Esperanta slango, Internacia Seminario, Internacia Junulara Kongreso, Bv
- Wikipedia (en): Kazimierz Bein, Esperanto culture, Esperantujo
- Wiktionary (en): krokodili, kabei, mojosa, mojosega, gufujo, samideano, volapukaĵo, bonantagulo, verdulo, denaskulo, fina venko, finvenkismo, interna ideo, ktp, bv, s-ro, d-ro
- Felix Zesch (un dels creadors): Mojosa
Si Esperantopedia t’ha ajudat, pots donar-hi suport.