Frases
Cuinar en esperanto: paraules de cuina, verbs i una recepta
De kuirejo a kuiraĵo: les paraules de cuina, els verbs de cuinar i les mesures que necessites per seguir, i escriure, una recepta.
La cuina és kuirejo, de kuiri «cuinar» i -ej- «lloc». Els verbs principals de cuinar són kuiri «cuinar», boli «bullir», friti «fregir», baki «coure al forn» i rosti «rostir». Molts estris reben nom d’un verb: tranĉi «tallar» dona tranĉilo «ganivet». Les paraules d’aliments són a la pàgina de menjar i beure, la resta de la llar a casa i llar. Les guies de pronunciació divideixen les paraules en síl·labes, amb la síl·laba tònica en majúscules.
La cuina i els seus aparells
| Català | Esperanto | Pronunciació | Nota |
|---|---|---|---|
| cuina | kuirejo | ku-i-RE-jo | Un lloc per cuinar |
| forn | bakforno | bak-FOR-no | Un forno per coure |
| forn, farga, fornal | forno | FOR-no | Més ampli: coure, fondre o escalfar |
| cuina (aparell), fogons | fornelo | for-NE-lo | Forn més fogons o fornells |
| compartiment del forn | bakujo | ba-KU-jo | baki + -uj- |
| nevera | fridujo | fri-DU-jo | El diccionari el ReVo diu que frida «fred» és un neologisme |
| congelador | frostujo | fros-TU-jo | Els aliments hi duren mesos |
| bullidor | bolkruĉo | bol-KRU-ĉo | Nansa, tapa i bec |
Olles, paelles i estris
| Català | Esperanto | Pronunciació | Nota |
|---|---|---|---|
| olla | poto | PO-to | També un test de flors |
| cassola | kaserolo | ka-se-RO-lo | Més fonda que un pato |
| paella | pato | PA-to | Poc fonda, mànec llarg; el ReVo també recull fritilo |
| tapa | kovrilo | ko-VRI-lo | kovri «tapar» |
| colador, garbell | kribrilo | kri-BRI-lo | kribri «garbellar» |
| ratllador | raspilo | ras-PI-lo | raspi «ratllar» |
| batedor de vareta | kirlilo | kir-LI-lo | Per batre ous o nata |
| cullerot | ĉerpilo | ĉer-PI-lo | Per collir líquid |
| balança | pesilo | pe-SI-lo | Per pesar |
Plats i coberts
| Català | Esperanto | Pronunciació | Nota |
|---|---|---|---|
| plat | telero | te-LE-ro | Poc fons, per menjar-hi |
| plat (de servei) | plado | PLA-do | Un plat de servir, o el menjar que conté |
| bol | bovlo | BOV-lo | Un recipient sense coll |
| tassa | taso | TA-so | Per a begudes calentes |
| got | glaso | GLA-so | Més alt que ample |
| ganivet | tranĉilo | tran-ĈI-lo | |
| forquilla | forko | FOR-ko | |
| cullera | kulero | ku-LE-ro | |
| coberts | manĝilaro | man-ĝi-LA-ro | manĝi + -il- + -ar- |
Verbs de cuinar
Gairebé tots els verbs de cuinar són transitius: porten un objecte amb -n (mira l’acusatiu).
| Català | Esperanto | Pronunciació | Nota |
|---|---|---|---|
| cuinar | kuiri | ku-I-ri | El verb general |
| bullir (un aliment) | bolkuiri | bol-ku-I-ri | En aigua bullent |
| fregir | friti | FRI-ti | En oli o greix calent |
| coure al forn | baki | BA-ki | Al forn o a les cendres |
| rostir | rosti | ROS-ti | Sense greix ni aigua afegits |
| fer a la graella | kradrosti | krad-ROS-ti | Sobre una graella al foc |
| estofar | stufi | STU-fi | Lentament, en una olla tancada |
| coure al vapor | vaporkuiri | va-por-ku-I-ri | vaporo «vapor» + kuiri |
Preparar el menjar
| Català | Esperanto | Pronunciació | Nota |
|---|---|---|---|
| tallar | tranĉi | TRAN-ĉi | |
| picar | haki | HA-ki | Colpejar per partir |
| pelar | senŝeligi | sen-ŝe-LI-gi | ReVo: senŝeligi terpomon |
| barrejar | miksi | MIK-si | |
| remenar | kirli | KIR-li | Un moviment giratori ràpid |
| pastar | knedi | KNE-di | Farina i aigua fins fer una massa |
| abocar | verŝi | VER-ŝi | Un líquid |
| tirar, abocar (sòlids) | ŝuti | ŜU-ti | Gra, sorra, farina |
| afegir | aldoni | al-DO-ni | |
| untar | ŝmiri | ŜMI-ri | Una capa fina de greix |
| salar / amanir | sali / spici | SA-li / SPI-ci | Afegir sal / afegir espècies |
| tastar, provar | gustumi | gus-TU-mi | Expressament |
Gusti és un verb diferent i no porta objecte: La supo bongustas. «La sopa és bona.» Compara-ho amb Mi gustumas la supon. «Estic tastant la sopa.»
Calor i fred
| Català | Esperanto | Pronunciació | Nota |
|---|---|---|---|
| escalfar | varmigi | var-MI-gi | |
| refredar | malvarmigi | mal-var-MI-gi | |
| fondre | fandi | FAN-di | fandiĝi «fondre’s per si mateix» |
| descongelar | degeli | de-GE-li | Intransitiu |
| congelar | frostigi | fros-TI-gi | Fer que quedi glaçat |
| tenir fred | fridi | FRI-di | L’exemple de ReVo és una nevera |
Bullir, fondre, cuinar: -ig- i -iĝ- a la cuina
El català usa un sol verb per a «l’aigua bull» i «bullo l’aigua»; l’esperanto en fa servir dos. Boli és el que fa el líquid, boligi el que hi fas tu. Altres verbs van a l’inrevés: kuiri és el que fas amb el menjar, kuiriĝi el que fa el menjar. La regla és a la pàgina de -ig- i -iĝ-.
| Verbs | Per si sol | Algú ho fa |
|---|---|---|
| boli → boligi | La lakto bolas. «La llet bull.» | Mi boligas la lakton. «Bullo la llet.» |
| kuiriĝi ← kuiri | La supo kuiriĝas. «La sopa es cou.» | Mi kuiras la supon. «Cuino la sopa.» |
| fandiĝi ← fandi | La butero fandiĝas. «La mantega es fon.» | Mi fandas la buteron. «Fonc la mantega.» |
Mesures
| Català | Esperanto | Pronunciació | Nota |
|---|---|---|---|
| quilogram / gram | kilogramo / gramo | ki-lo-GRA-mo / GRA-mo | |
| litre | litro | LI-tro | |
| decilitre | decilitro | de-ci-LI-tro | La desena part d’un litre |
| tassa | taso | TA-so | ReVo: uns 150 ml en cuina |
| cullerada | supkulero | sup-ku-LE-ro | Uns 15 ml |
| culleradeta | tekulero | te-ku-LE-ro | Uns 5 ml |
| tros / llesca | peco / tranĉaĵo | PE-co / tran-ĈA-ĵo | |
| meitat / quart | duono / kvarono | du-O-no / kva-RO-no | duono de la kuko «la meitat del pastís» |
La cosa mesurada va després de da i no porta -n: du tasoj da faruno «dues tasses de farina». La mesura és l’objecte: Mi aldonas du tasojn da faruno. Més regles de da són a la pàgina de menjar i beure.
Una recepta: krespoj (creps)
En esperanto, una recepta és un recepto i un ingredient és un ingredienco. El ReVo defineix krespo com una crep fina de farina, llet i ous, també anomenada patkuko.
Ingrediencoj – ingredients: 150 gramoj da faruno (150 g de farina), 3 decilitroj da lakto (3 dl de llet), 2 ovoj (2 ous), iom da salo (una mica de sal), 1 supkulero da oleo (1 cullerada d’oli), sukero kaj citrono (sucre i llimona).
Kiel prepari – com preparar-ho:
- Metu la farunon en grandan bovlon. – Posa la farina en un bol gran.
- Rompu la ovojn en la bovlon kaj aldonu la lakton kaj iom da salo. – Trenca els ous dins del bol i afegeix la llet i una mica de sal.
- Kirlu la miksaĵon per forko, ĝis ĝi fariĝos glata. – Remena la barreja amb una forquilla fins que quedi llisa.
- Lasu la miksaĵon ripozi dek minutojn. – Deixa reposar la barreja deu minuts.
- Varmigu la paton kaj ŝmiru ĝin per iom da oleo. – Escalfa la paella i unta-la amb una mica d’oli.
- Verŝu en la paton iom de la miksaĵo. – Aboca una mica de la barreja a la paella.
- Fritu la krespon du minutojn, turnu ĝin kaj fritu ĝin ankoraŭ unu minuton. – Fregeix la crep dos minuts, gira-la i fregeix-la un minut més.
- Ripetu, ĝis la miksaĵo finiĝos. – Repeteix fins que s’acabi la barreja.
- Servu la krespojn kun sukero kaj citrono. – Serveix les creps amb sucre i llimona.
Els passos són ordres acabades en -u (mira els verbs); afegeix ni per a «fem»: Ni kuiru! Una durada porta -n sense preposició: du minutojn. I da mai no va davant de la: iom da salo, però iom de la miksaĵo «una mica de la barreja».
Com es formen les paraules de cuina
| Peça | Significat | Exemples |
|---|---|---|
| -ej- | lloc | kuirejo cuina, bakejo forn de pa |
| -il- | eina, aparell | tranĉilo ganivet, raspilo ratllador, rostilo aparell per rostir |
| -uj- | recipient | fridujo nevera, piprujo pebrer, salujo saler |
| -aĵ- | una cosa concreta | kuiraĵo un plat cuinat, fritaĵo fregit, bakaĵo productes de forn |
| -ist- | persona amb un ofici | kuiristo cuiner, bakisto forner |
| -ar- | conjunt | manĝilaro coberts, vazaro vaixella |
El PMEG diu que les paraules en -il- normalment venen de verbs, així que un verb de cuina et dona la seva eina: rosti → rostilo, miksi → miksilo. No totes aquestes paraules s’usen: el ReVo marca bolilo com «a evitar» i prefereix bolkruĉo. Mira els sufixos i la formació de paraules. Kuirilo és qualsevol estri o aparell de cuina.
Preguntes freqüents
Com es diu «cuina» en esperanto?
Kuirejo, de kuiri «cuinar» i -ej- «lloc».
Com es diu «cuinar» en esperanto?
Kuiri: Mi kuiras vespermanĝon. «Cuino el sopar.» Més específics són friti, baki, rosti i bolkuiri.
Quina diferència hi ha entre boli i boligi?
Boli és el que fa un líquid: La akvo bolas. Boligi és el que hi fas: Mi boligas akvon. Per a un aliment en aigua bullent, digues bolkuiri: Mi bolkuiras terpomojn.
Com es donen les quantitats en una recepta en esperanto?
Anomena la mesura i després da: taso da lakto «una tassa de llet», supkulero da oleo «una cullerada d’oli».
Fonts
- ReVo: kuiri, kuirejo, kuiriĝi, forno, bakforno, fornelo, baki, bakujo, fridujo, fridi, frostujo, frostigi, boli, bolilo, bolkruĉo, pesilo
- ReVo: poto, kaserolo, pato, kovrilo, kribrilo, raspilo, kirlilo, kirli, ĉerpilo, telero, plado, bovlo, taso, glaso, tranĉilo, tranĉi, forko, kulero, supkulero, manĝilaro
- ReVo: friti, rosti, kradrosti, stufi, haki, senŝeligi, miksi, knedi, verŝi, ŝuti, ŝmiri, gustumi, varmigi, fandi, degeli, gramo, litro, decilitro, krespo, recepto, ingredienco, piprujo
- PMEG: IL, UJ, EJ, AĴ, AR, IST, U, N por mezuro, Da – bazaj reguloj, Da – detalaj reguloj, IG, IĜ
Si Esperantopedia t’ha ajudat, pots donar-hi suport.