Esperantopedia

Frases

Cuinar en esperanto: paraules de cuina, verbs i una recepta

De kuirejo a kuiraĵo: les paraules de cuina, els verbs de cuinar i les mesures que necessites per seguir, i escriure, una recepta.

Actualitzat: 4 min de lectura

La cuina és kuirejo, de kuiri «cuinar» i -ej- «lloc». Els verbs principals de cuinar són kuiri «cuinar», boli «bullir», friti «fregir», baki «coure al forn» i rosti «rostir». Molts estris reben nom d’un verb: tranĉi «tallar» dona tranĉilo «ganivet». Les paraules d’aliments són a la pàgina de menjar i beure, la resta de la llar a casa i llar. Les guies de pronunciació divideixen les paraules en síl·labes, amb la síl·laba tònica en majúscules.

La cuina i els seus aparells

CatalàEsperantoPronunciacióNota
cuinakuirejoku-i-RE-joUn lloc per cuinar
fornbakfornobak-FOR-noUn forno per coure
forn, farga, fornalfornoFOR-noMés ampli: coure, fondre o escalfar
cuina (aparell), fogonsfornelofor-NE-loForn més fogons o fornells
compartiment del fornbakujoba-KU-jobaki + -uj-
neverafridujofri-DU-joEl diccionari el ReVo diu que frida «fred» és un neologisme
congeladorfrostujofros-TU-joEls aliments hi duren mesos
bullidorbolkruĉobol-KRU-ĉoNansa, tapa i bec

Olles, paelles i estris

CatalàEsperantoPronunciacióNota
ollapotoPO-toTambé un test de flors
cassolakaseroloka-se-RO-loMés fonda que un pato
paellapatoPA-toPoc fonda, mànec llarg; el ReVo també recull fritilo
tapakovriloko-VRI-lokovri «tapar»
colador, garbellkribrilokri-BRI-lokribri «garbellar»
ratlladorraspiloras-PI-loraspi «ratllar»
batedor de varetakirlilokir-LI-loPer batre ous o nata
cullerotĉerpiloĉer-PI-loPer collir líquid
balançapesilope-SI-loPer pesar

Plats i coberts

CatalàEsperantoPronunciacióNota
plattelerote-LE-roPoc fons, per menjar-hi
plat (de servei)pladoPLA-doUn plat de servir, o el menjar que conté
bolbovloBOV-loUn recipient sense coll
tassatasoTA-soPer a begudes calentes
gotglasoGLA-soMés alt que ample
ganivettranĉilotran-ĈI-lo
forquillaforkoFOR-ko
cullerakuleroku-LE-ro
cobertsmanĝilaroman-ĝi-LA-romanĝi + -il- + -ar-

Verbs de cuinar

Gairebé tots els verbs de cuinar són transitius: porten un objecte amb -n (mira l’acusatiu).

CatalàEsperantoPronunciacióNota
cuinarkuiriku-I-riEl verb general
bullir (un aliment)bolkuiribol-ku-I-riEn aigua bullent
fregirfritiFRI-tiEn oli o greix calent
coure al fornbakiBA-kiAl forn o a les cendres
rostirrostiROS-tiSense greix ni aigua afegits
fer a la graellakradrostikrad-ROS-tiSobre una graella al foc
estofarstufiSTU-fiLentament, en una olla tancada
coure al vaporvaporkuiriva-por-ku-I-rivaporo «vapor» + kuiri

Preparar el menjar

CatalàEsperantoPronunciacióNota
tallartranĉiTRAN-ĉi
picarhakiHA-kiColpejar per partir
pelarsenŝeligisen-ŝe-LI-giReVo: senŝeligi terpomon
barrejarmiksiMIK-si
remenarkirliKIR-liUn moviment giratori ràpid
pastarknediKNE-diFarina i aigua fins fer una massa
abocarverŝiVER-ŝiUn líquid
tirar, abocar (sòlids)ŝutiŜU-tiGra, sorra, farina
afegiraldonial-DO-ni
untarŝmiriŜMI-riUna capa fina de greix
salar / amanirsali / spiciSA-li / SPI-ciAfegir sal / afegir espècies
tastar, provargustumigus-TU-miExpressament

Gusti és un verb diferent i no porta objecte: La supo bongustas. «La sopa és bona.» Compara-ho amb Mi gustumas la supon. «Estic tastant la sopa.»

Calor i fred

CatalàEsperantoPronunciacióNota
escalfarvarmigivar-MI-gi
refredarmalvarmigimal-var-MI-gi
fondrefandiFAN-difandiĝi «fondre’s per si mateix»
descongelardegelide-GE-liIntransitiu
congelarfrostigifros-TI-giFer que quedi glaçat
tenir fredfridiFRI-diL’exemple de ReVo és una nevera

Bullir, fondre, cuinar: -ig- i -iĝ- a la cuina

El català usa un sol verb per a «l’aigua bull» i «bullo l’aigua»; l’esperanto en fa servir dos. Boli és el que fa el líquid, boligi el que hi fas tu. Altres verbs van a l’inrevés: kuiri és el que fas amb el menjar, kuiriĝi el que fa el menjar. La regla és a la pàgina de -ig- i -iĝ-.

VerbsPer si solAlgú ho fa
boli → boligiLa lakto bolas. «La llet bull.»Mi boligas la lakton. «Bullo la llet.»
kuiriĝi ← kuiriLa supo kuiriĝas. «La sopa es cou.»Mi kuiras la supon. «Cuino la sopa.»
fandiĝi ← fandiLa butero fandiĝas. «La mantega es fon.»Mi fandas la buteron. «Fonc la mantega.»

Mesures

CatalàEsperantoPronunciacióNota
quilogram / gramkilogramo / gramoki-lo-GRA-mo / GRA-mo
litrelitroLI-tro
decilitredecilitrode-ci-LI-troLa desena part d’un litre
tassatasoTA-soReVo: uns 150 ml en cuina
culleradasupkulerosup-ku-LE-roUns 15 ml
culleradetatekulerote-ku-LE-roUns 5 ml
tros / llescapeco / tranĉaĵoPE-co / tran-ĈA-ĵo
meitat / quartduono / kvaronodu-O-no / kva-RO-noduono de la kuko «la meitat del pastís»

La cosa mesurada va després de da i no porta -n: du tasoj da faruno «dues tasses de farina». La mesura és l’objecte: Mi aldonas du tasojn da faruno. Més regles de da són a la pàgina de menjar i beure.

Una recepta: krespoj (creps)

En esperanto, una recepta és un recepto i un ingredient és un ingredienco. El ReVo defineix krespo com una crep fina de farina, llet i ous, també anomenada patkuko.

Ingrediencoj – ingredients: 150 gramoj da faruno (150 g de farina), 3 decilitroj da lakto (3 dl de llet), 2 ovoj (2 ous), iom da salo (una mica de sal), 1 supkulero da oleo (1 cullerada d’oli), sukero kaj citrono (sucre i llimona).

Kiel prepari – com preparar-ho:

  1. Metu la farunon en grandan bovlon. – Posa la farina en un bol gran.
  2. Rompu la ovojn en la bovlon kaj aldonu la lakton kaj iom da salo. – Trenca els ous dins del bol i afegeix la llet i una mica de sal.
  3. Kirlu la miksaĵon per forko, ĝis ĝi fariĝos glata. – Remena la barreja amb una forquilla fins que quedi llisa.
  4. Lasu la miksaĵon ripozi dek minutojn. – Deixa reposar la barreja deu minuts.
  5. Varmigu la paton kaj ŝmiru ĝin per iom da oleo. – Escalfa la paella i unta-la amb una mica d’oli.
  6. Verŝu en la paton iom de la miksaĵo. – Aboca una mica de la barreja a la paella.
  7. Fritu la krespon du minutojn, turnu ĝin kaj fritu ĝin ankoraŭ unu minuton. – Fregeix la crep dos minuts, gira-la i fregeix-la un minut més.
  8. Ripetu, ĝis la miksaĵo finiĝos. – Repeteix fins que s’acabi la barreja.
  9. Servu la krespojn kun sukero kaj citrono. – Serveix les creps amb sucre i llimona.

Els passos són ordres acabades en -u (mira els verbs); afegeix ni per a «fem»: Ni kuiru! Una durada porta -n sense preposició: du minutojn. I da mai no va davant de la: iom da salo, però iom de la miksaĵo «una mica de la barreja».

Com es formen les paraules de cuina

PeçaSignificatExemples
-ej-llockuirejo cuina, bakejo forn de pa
-il-eina, aparelltranĉilo ganivet, raspilo ratllador, rostilo aparell per rostir
-uj-recipientfridujo nevera, piprujo pebrer, salujo saler
-aĵ-una cosa concretakuiraĵo un plat cuinat, fritaĵo fregit, bakaĵo productes de forn
-ist-persona amb un oficikuiristo cuiner, bakisto forner
-ar-conjuntmanĝilaro coberts, vazaro vaixella

El PMEG diu que les paraules en -il- normalment venen de verbs, així que un verb de cuina et dona la seva eina: rosti → rostilo, miksi → miksilo. No totes aquestes paraules s’usen: el ReVo marca bolilo com «a evitar» i prefereix bolkruĉo. Mira els sufixos i la formació de paraules. Kuirilo és qualsevol estri o aparell de cuina.

Preguntes freqüents

Com es diu «cuina» en esperanto?

Kuirejo, de kuiri «cuinar» i -ej- «lloc».

Com es diu «cuinar» en esperanto?

Kuiri: Mi kuiras vespermanĝon. «Cuino el sopar.» Més específics són friti, baki, rosti i bolkuiri.

Quina diferència hi ha entre boli i boligi?

Boli és el que fa un líquid: La akvo bolas. Boligi és el que hi fas: Mi boligas akvon. Per a un aliment en aigua bullent, digues bolkuiri: Mi bolkuiras terpomojn.

Com es donen les quantitats en una recepta en esperanto?

Anomena la mesura i després da: taso da lakto «una tassa de llet», supkulero da oleo «una cullerada d’oli».

Fonts

Si Esperantopedia t’ha ajudat, pots donar-hi suport.