Esperantopedia

Frases

Música, art i cultura en esperanto: paraules i frases

Anomena les arts, les persones que les practiquen i els llocs on en gaudeixes: unes quantes arrels i un grapat de sufixos en cobreixen la major part.

Actualitzat: 5 min de lectura

Música en esperanto és muziko, una cançó és kanto, un quadre és pentraĵo, una pel·lícula és filmo i un llibre és libro. Toques un instrument amb ludi, escoltes música amb aŭskulti i mires una obra de teatre o una pel·lícula amb spekti. Les paraules per a persones, llocs i obres creixen d’una sola arrel: pentri «pintar» dona pentristo «pintor» i pentraĵo «quadre». Les guies de pronunciació separen les paraules en síl·labes, amb la tònica en majúscules. Les bases de les aficions, com ŝati i ludi, són a aficions i esports; aquesta pàgina afegeix el vocabulari més ampli.

Música i cant

CatalàEsperantoPronunciacióNota
músicamuzikomu-ZI-koadjectiu muzika
fer músicamuzikimu-ZI-kiamb la veu o amb un instrument (ReVo)
cançókantoKAN-to
cantarkantiKAN-tikantado «el cant»
cantantkantistokan-TIS-to
cantautorkantverkistokant-ver-KIS-tokanto + verkisto
peça musicalmuzikaĵomu-zi-KA-ĵo
compondrekomponikom-PO-niReVo: també per a poemes i novel·les
compositorkomponistokom-po-NIS-to
concertkoncertokon-CER-to
orquestraorkestroor-KES-tro
director d’orquestradirigentodi-ri-GEN-to
corĥoro, korusoĤO-ro, ko-RU-soReVo defineix koruso com a ĥoro
grup de músicamuzikgrupomu-zik-GRU-po
òperaoperoo-PE-rooperejo «teatre de l’òpera»
simfoniasimfoniosim-fo-NI-o
jazzĵazoĴA-zo
música rockrokmuzikorok-mu-ZI-koroko tot sol és una roca gran (ReVo)
raprepoRE-po
cançó popularpopolkantopo-pol-KAN-to
cançó de bressollulkantolul-KAN-to

Instruments musicals

CatalàEsperantoPronunciacióNota
instrument musicalmuzikilo, muzikinstrumentomu-zi-KI-lo, mu-zi-kin-stru-MEN-toinstrumento tot sol també vol dir «eina»
pianopianopi-A-nointèrpret: pianisto
orgueorgenoor-GE-noorgano és un òrgan del cos
sintetitzadorsintezilosin-te-ZI-lo
guitarragitarogi-TA-rointèrpret: gitaristo
violíviolonovi-o-LO-nointèrpret: violonisto
violoncelviolonĉelovi-o-lon-ĈE-lo
contrabaixkontrabasokon-tra-BA-so
arpaharpoHAR-po
flautaflutoFLU-to
clarinetklarnetoklar-NE-to
oboèhobojoho-BO-jo
fagotfagotofa-GO-to
trompetatrumpetotrum-PE-tointèrpret: trumpetisto
trombótrombonotrom-BO-no
saxòfonsaksofonosak-so-FO-no
acordióakordionoa-kor-di-O-no
tambortamburotam-BU-robateria, tamborer: tamburisto

Per dir que toques un instrument, usa ludi amb la terminació d’objecte -n: Dick ludis pianon kaj Lucy kantis «Dick tocava el piano i Lucy cantava». Un desig funciona igual: Mi ĉiam volis lerni ludi tamburon «Sempre he volgut aprendre a tocar el tambor». ReVo també cita ludi sur la gitaro; mira l’acusatiu. Un intèrpret porta -ist-, però ReVo defineix violonisto com un professional, així que per a una afició el verb és més segur: Mi ludas gitaron.

Art, pintura i museus

CatalàEsperantoPronunciacióNota
artartoAR-tobelarto «belles arts»
artistaartistoar-TIS-to
pintar (un quadre)pentriPEN-trimostrar alguna cosa amb línies i colors
quadre, pinturapentraĵopen-TRA-ĵo
pintorpentristopen-TRIS-to
pintura (material)farboFAR-bofarbi «acolorir amb pintura»
pinzellpenikope-NI-ko
dibuixardesegnide-SEG-ni
dibuixdesegnaĵode-seg-NA-ĵo
esculpirskulptiSKULP-ti
esculturaskulptaĵoskulp-TA-ĵol’art: skulptarto
escultorskulptistoskulp-TIS-to
estàtuastatuosta-TU-o
imatgebildoBIL-do
retratportretopor-TRE-to
paisatgepejzaĝopej-ZA-ĝo
fotofotoFO-toReVo: ara s’usa més que fotaĵo
fotografiarfotografifo-to-GRA-ficàmera: fotilo
museumuzeomu-ZE-o
galeriagalerioga-le-RI-ogaleria d’art (ReVo)
exposicióekspozicioeks-po-zi-CI-o

Desegni dibuixa formes amb línies, pentri usa colors, i farbi cobreix una superfície, com al blankfarba muro de ReVo «una paret pintada de blanc». En català «pintar» serveix tant per a pentri com per a farbi; en esperanto cal triar.

Teatre, cinema i televisió

CatalàEsperantoPronunciacióNota
teatreteatrote-A-tro
obra de teatreteatraĵote-a-TRA-ĵo
actor, actriuaktoro, aktorinoak-TO-ro, ak-to-RI-no-in- el fa femení
paper, personatgeroloRO-loludi la rolon de Hamleto (ReVo)
escenariscenejosce-NE-jo
guióscenarosce-NA-roReVo: esquema d’una obra o pel·lícula
directorreĝisorore-ĝi-SO-ro
espectaclespektaklospek-TA-klo
espectadorspektantospek-TAN-to
drama, comèdia, tragèdiadramo, komedio, tragedioDRA-mo, ko-me-DI-o, tra-ge-DI-o
entrada, bitlletbiletobi-LE-to
aplaudiraplaŭdia-PLAŬ-diaplaŭdo «aplaudiment»
pel·lículafilmoFIL-mofilmi «filmar»
cinema (l’art)kinoKI-no«el setè art»
cinema (l’edifici)kinejoki-NE-joReVo també recull kinoteatro
cineastafilmistofil-MIS-to
dibuixos animatsdesegnofilmode-seg-no-FIL-mo
televisiótelevidote-le-VI-do

Llibres i literatura

CatalàEsperantoPronunciacióNota
llibrelibroLI-bro
novel·laromanoro-MA-notambé «un romà» (ReVo)
conte, relat curtnovelono-VE-loReVo: normalment de menys de 50 pàgines
història, narraciórakontora-KON-to
conte de fades, faulafabelofa-BE-lo
poemapoemopo-E-mo
poesiapoeziopo-e-ZI-o
poetapoetopo-E-to
vers, rimaverso, rimoVER-so, RI-mo
escriure (una obra)verkiVER-kiverko «una obra»
escriptor, autorverkisto, aŭtorover-KIS-to, aŭ-TO-ro
capítolĉapitroĉa-PI-tro
llegirlegiLE-gilegado «la lectura»
bibliotecabibliotekobi-bli-o-TE-ko
llibrerialibrejoli-BRE-jo
editorialeldonejoel-do-NE-joeldoni «publicar»

Verbs per escoltar, mirar i crear

VerbSignificatExemple
kanticantarĈu vi povas kanti tiun kanton? – Pots cantar aquesta cançó?
aŭskultiescoltarMi aŭskultas muzikon en la aŭto. – Escolto música al cotxe.
aŭdisentir (amb l’oïda)Mi aŭskultis sed mi aŭdis nenion. – Vaig escoltar, però no vaig sentir res.
spektimirar un espectacleNi spektis novan elsendon en televido. – Vam veure un programa nou a la televisió.
pentripintarMia ŝatokupo estas pentri sovaĝajn florojn. – La meva afició és pintar flors silvestres.
komponicompondreKiom da simfonioj komponis Betoveno? – Quantes simfonies va compondre Beethoven?
verkiescriure una obraĈu tiun ĉi libron verkis vi? – Has escrit tu aquest llibre?
legillegirDum la manĝo mi legis libron. – Durant el dinar vaig llegir un llibre.

ReVo defineix aŭskulti com a prestar atenció per sentir, i aŭdi com a percebre amb les orelles. En català «sentir» cobreix tots dos sentits, i l’esperanto els distingeix. Spekti és per a alguna cosa representada o mostrada: ReVo descriu mirar i escoltar el que es presenta en un teatre, un cinema o un circ. Rigardi és dirigir els ulls cap a alguna cosa.

De l’arrel a la persona, el lloc i l’obra

SufixSignificat (PMEG)Exemples
-ist-una persona sovint ocupada en això, potser com a feinapentristo, skulptisto, kantisto, verkisto
-aĵ-una cosa concretapentraĵo, desegnaĵo, teatraĵo, muzikaĵo
-ej-un lloc fet per a aixòkoncertejo, kinejo, scenejo, librejo
-il-una eina o instrumentmuzikilo, fotilo, sintezilo
-ar-un conjunt format per moltsverkaro «totes les obres d’un autor», kantaro «cançoner»
-ad-una acció contínuakantado, legado, pentrado
-ind-mereix que es facividinda «que val la pena veure», leginda «que val la pena llegir»

Aprèn una arrel i tens tota la família: kanti dona kanto, kantisto i kantado. Mira els sufixos i la formació de paraules.

Frases útils

EsperantoCatalà
Kian muzikon vi ŝatas?Quin tipus de música t’agrada?
Mi ŝatas ĵazon, sed mi ne ŝatas rokmuzikon.M’agrada el jazz, però no m’agrada la música rock.
Mi ludas gitaron.Toco la guitarra.
Kiom kostas bileto por la koncerto?Quant costa una entrada per al concert?
Kie estas la plej proksima muzeo?On és el museu més proper?
Mi ŝatas pentri pejzaĝojn.M’agrada pintar paisatges.
Ĉu la ekspozicio plaĉis al vi?T’ha agradat l’exposició?
Ĉu vi iras al la kinejo?Vas al cinema?
Kiu estas via plej ŝatata aktoro?Quin és el teu actor preferit?
Kion vi legas nun?Què llegeixes ara?
Tiu libro estas leginda.Aquest llibre val la pena llegir-lo.

Kian muzikon? pregunta pel tipus de música; Kiun muzikon? preguntaria quina d’entre un conjunt conegut (mira els correlatius). A Ĉu la ekspozicio plaĉis al vi? l’exposició és el subjecte i la persona va després d’al; mira els sentiments per a plaĉi i ŝati.

La música, les pel·lícules i els llibres propis de l’esperanto

L’esperanto té una cultura pròpia. El segell discogràfic Vinilkosmo publica discos en esperanto des del 1990, el festival KEF va néixer el 1986, i Angoroj (1964) és el primer llargmetratge fet íntegrament en esperanto. La traducció de Zamenhof, Hamleto, va aparèixer el 1894, i Gerda malaperis! (1983), de Claude Piron, és una novel·la policíaca escrita per a aprenents. Llegeix-ne més a música i cinema i literatura en esperanto. Per començar una conversa: Ĉu vi konas grupon, kiu kantas en Esperanto? – «Coneixes algun grup que canti en esperanto?»

Preguntes freqüents

Com es diu «toco la guitarra» en esperanto?

Mi ludas gitaron. Usa ludi amb -n per a qualsevol instrument: ludi pianon, ludi violonon. També existeix la forma amb sur: ludi sur la gitaro.

Quina diferència hi ha entre aŭskulti i aŭdi?

Aŭskulti és escoltar a propòsit; aŭdi és sentir. Mi aŭskultis sed mi aŭdis nenion vol dir «Vaig escoltar, però no vaig sentir res».

Com es diu «pintor», «quadre» i «escultor» en esperanto?

Pentristo, pentraĵo i skulptisto. Afegeix -ist- a l’arrel per a la persona i -aĵ- per a la cosa feta.

Com es diu «cinema» en esperanto?

Kinejo és l’edifici on es projecten pel·lícules; kino és l’art del cinema, com a Vi ŝatas kinon, ĉu ne? «T’agrada el cinema, oi que sí?»

Quina és la paraula esperanta per a «novel·la»?

Romano. Un conte és novelo, una història rakonto i un poema poemo. L’autor és un verkisto o aŭtoro.

Fonts

Si Esperantopedia t’ha ajudat, pots donar-hi suport.