Descriure persones en esperanto: aspecte i caràcter

Descrius una persona en esperanto amb esti «ser» més un adjectiu acabat en -a: Ŝi estas alta «Ella és alta», Li estas afabla «Ell és amable». Per a allò que una persona té, fes servir havi «tenir» i un substantiu: Li havas barbon «Ell té barba». Pregunta amb Kia li estas? «Com és ell?» o Kiel li aspektas? «Quin aspecte té ell?». Les guies de pronunciació separen les paraules en síl·labes, amb la síl·laba tònica en majúscules.

#Preguntar per una persona

#Alçada, constitució i edat

#Dir l’alçada i l’edat amb nombres

Un nombre més una unitat davant d’alta o aĝa duu la terminació -n. PMEG la qualifica de mesura que descriu l’adjectiu. Els nombres són a la pàgina de nombres.

Com en català, es pot dir «tenir anys» (havi jarojn), però l’esperanto també admet esti ... jarojn aĝa (literalment «ser ... anys d’edat»).

#Cabells, cara i ulleres

Altres parts del cos són a la pàgina de cos i salut, i els colors dels cabells i dels ulls a la pàgina de colors.

Les ulleres es porten amb porti (mira la roba): Ŝi portas okulvitrojn – «Ella porta ulleres».

#Paraules de caràcter

Adjectius de caràcter, amb l’oposat en mal- a la nota quan la parella és útil.

#Com formen paraules de caràcter -em-, -ul- i mal-

-em- vol dir una tendència natural, i sol anar sobre una arrel verbal: timi «tenir por» dona timema. -ul- converteix una qualitat en una persona: honesta dona honestulo, juna dona junulo. El PMEG afegeix que -em- sovint es pot ometre davant de -ul-, de manera que timemulo esdevé timulo. En plural aquestes paraules són neutres (saĝuloj «persones savies»), però un -ulo en singular sovint sona masculí, així que s’afegeix -in- per a una dona: junulino, belulino. El PMEG observa que molts parlants consideren incorrecte ŝi estas belulo. Més als sufixos.

mal- inverteix el significat, i la pàgina de contraris enumera desenes de parelles. Es distingeix de ne: Ŝi ne estas afabla «Ella no és amable» és més suau que Ŝi estas malafabla «Ella és poc amable».

#Quatre descripcions breus

Una amiga. Mia amikino Anna estas alta kaj svelta. Ŝi havas longajn blondajn harojn kaj bluajn okulojn. Ŝi estas afabla, gaja kaj iom timema. – «La meva amiga Anna és alta i esvelta. Té els cabells llargs i rossos i els ulls blaus. És amable, alegre i una mica tímida.»

Un avi. Mia avo estas maljuna kaj iom dika. Li havas grizan barbon kaj portas okulvitrojn. Li estas saĝa kaj pacienca, kaj li ŝatas ŝerci. – «El meu avi és gran i una mica gras. Porta barba grisa i ulleres. És savi i pacient, i li agrada fer broma.»

Un nen. Mia frato estas dekdujara. Li estas malalta kaj maldika, kaj li havas mallongajn brunajn harojn. Li estas scivolema kaj diligenta, sed ne tre parolema. – «El meu germà té dotze anys. És baix i prim i té els cabells curts i castanys. És curiós i treballador, però gens xerraire.»

Una pregunta i una resposta. Kiel aspektas via nova instruisto? – Li estas juna kaj alta. Li havas barbon kaj okulvitrojn. – Kia li estas? – Li estas tre ĝentila, sed iom serioza. – «Quin aspecte té el teu nou professor? És jove i alt. Porta barba i ulleres. Com és? És molt educat, però una mica seriós.»

Els adjectius concorden amb el seu substantiu, de manera que longajn blondajn harojn duu -j i -n a les tres paraules (mira substantius i adjectius). Iom «una mica» i tre «molt» suavitzen o reforcen qualsevol adjectiu.

#Preguntes freqüents

#Com es diu «alt» i «baix» d’una persona en esperanto?

Alta és alt i malalta és baix (també «poc elevat»). Per a l’edat, juna és jove i maljuna és gran.

#Com es pregunta com és una persona físicament en esperanto?

Digues Kiel li aspektas? per a l’aspecte. Kia li estas? és més ampli: la resposta pot tractar de l’aspecte o del caràcter.

#Com es diu l’edat d’una persona en esperanto?

Digues Li estas dudek jarojn aĝa o Li havas dudek jarojn. Davant d’un substantiu, una sola paraula ho fa: dudekjara viro «un home de vint anys».

#Quina diferència hi ha entre timema i timulo?

Timema és un adjectiu, «temorós». Timulo és un substantiu, «una persona temorosa», abreujat de timemulo.

#Com es diu «guapo» o «bonica» en esperanto?

Tots dos són bela: bela viro «un home guapo», bela virino «una dona bonica». Belulo vol dir «una persona bella»; per a una dona, belulino és més segur.

#Fonts

• PMEG – N por mezuro (mesures com dudek jarojn aĝa)
• PMEG – Tabelvortoj je A (kia) i je EL (kiel, kiom)
• PMEG – EM, UL i MAL
• ReVo: alta, dika, juna, bela, belulo, blonda, haro, hararo, lipharoj, barbo, kalva, okulvitroj, bukla, rekta
• ReVo: svelta, magra, korpulenta, muskola, kresko, aĝo, mezaĝa, plenaĝa, aspekti
• ReVo: afabla, amika, ĝentila, gaja, honesta, avara, malavara, modesta, ĉarma, hontema, timema, kuraĝa, trankvila, serioza, amuza
• ReVo: saĝa, saĝulo, stulta, sprita, scivolema, diligenta, laborema, pigra, pacienca, parolema, silentema, kolerema, ŝerci
• Fundamento de Esperanto – Ekzercaro (lipharoj, gajaj, kuraĝa, diligenta, honesta)
• Tatoeba (CC BY 2.0 FR), que confirma les formes de pregunta: #517979, #433818, #2207708, #1473189, #2773294