Espai i ciència en esperanto: planetes i estrelles

En esperanto el Sol és suno, la Lluna luno, una estrella stelo i un planeta planedo. Els noms dels planetes són internacionals i acaben en -o (Marso, Jupitero, Plutono), les matèries escolars acaben en -io o -iko (astronomio, biologio, fiziko), i les persones que hi treballen són paraules en -isto o arrels més curtes (fizikisto, astronomo). Les paraules quotidianes del cel són a la pàgina de natura. Les guies de pronunciació mostren la síl·laba tònica en majúscules; sempre és la penúltima (mira l’alfabet).

#Planetes del Sistema Solar

Comptats des del Sol, els planetes són Merkuro, Venuso, Tero, Marso, Jupitero, Saturno, Urano i Neptuno.

L’ordre ve de ReVo, que defineix Marso com la kvara planedo «el quart planeta» del sistema solar. La majoria de noms de planetes també són noms de déus: ReVo recull Marso com el déu romà de la guerra i Urano com el déu grec del cel. Els dies lundo, mardo, merkredo són paraules independents, no formades amb noms de planetes, i s’escriuen amb minúscula; mira dies i mesos.

#Majúscules: suno o Suno?

Els noms dels planetes són noms propis normals: majúscula i sense la (Marso, sur Marso). Suno, luno i tero són paraules ordinàries. PMEG assenyala que sovint s’escriu la Suno amb majúscula quan es parla del nostre Sol com a nom, i aquests noms conserven la, com la Granda Ursino. Les majúscules no són obligatòries, així que es troben les dues grafies. En català, els noms dels planetes també s’escriuen amb majúscula (Mart, Júpiter).

#El Sistema Solar i més enllà

#Astronomia i viatges espacials

Verbs: orbiti «orbitar», rondiri «girar al voltant» (ReVo: la Lluna rondiras ĉirkaŭ la Terra), turniĝi «girar, rotar» (la Terra gira al voltant del seu eix, akso), ekflugi «enlairar-se» (ReVo: un kosmodromo és el lloc de l’ekflugo de les naus espacials), observi «observar».

#Com es formen les paraules de l’espai

Més als sufixos i a la formació de paraules.

#Ciències escolars i científics

Dos patrons expliquen la llista. Quan la persona no té arrel pròpia, afegeix -ist- a la ciència: fiziko → fizikisto. PMEG assenyala que fiziko no pot voler dir també el físic, perquè és el nom de la ciència. Molts noms en -io tenen una arrel paral·lela sense la i: biologio → biologo. Les formes en -iisto són possibles, però la doble i és feixuga, així que es prefereix l’arrel curta, i PMEG diu que no s’ha de crear astronomisto. PMEG anomena -olog- de biologo un ex-sufix: una terminació internacional, no un sufix regular de l’esperanto. Pots comparar-ho amb el català, on «biòleg» i «astrònom» també són paraules pròpies, no derivades amb el sufix -ista. Les matèries i les paraules de classe són a la pàgina d’escola.

#Laboratori i experiment

#Espai i ciència en frases

#Preguntes freqüents

#Com es diu «planeta» en esperanto?

Planedo. Plutó, Plutono, és un nanplanedo «planeta nan»; ReVo diu que es va comptar com a novè planeta fins al 2006.

#Els noms dels planetes s’escriuen amb majúscula en esperanto?

Sí. Són noms propis, així que Marso i Jupitero porten majúscula i no porten la. Una majúscula a la Suno, i igualment a la Luno i la Tero, és opcional; PMEG diu que la Suno sovint s’escriu així.

#Com es diu «espai» en esperanto?

Kosmo per a l’espai exterior, amb kosma «de l’espai» i kosmoŝipo «nau espacial». ReVo etiqueta spaco per a l’espai exterior com evitinde «a evitar».

#Quina diferència hi ha entre astronaŭto i kosmonaŭto?

Cap en esperanto: ReVo defineix astronaŭto com kosmonaŭto, una persona que viatja a l’espai.

#Com es diu «científic» o «físic» en esperanto?

Sciencisto o scienculo per a un científic i fizikisto per a un físic; un biòleg és un biologo i un astrònom un astronomo.

#Fonts

• ReVo: suno, sunsistemo, luno, plenluno, novluno, tero, eksterterano, planedo, nanplanedo, kometo, asteroido, galaksio, Lakta Vojo, universo, nana
• ReVo: Merkuro, Venuso, Marso, marsano, Jupitero, Saturno, Urano, Neptuno, Plutono
• ReVo: stelo, stelaro, falstelo, konstelacio, Oriono, Granda Ursino, meteoro, eklipso, luneklipso, suneklipso, orbito, akso
• ReVo: raketo, satelito, teleskopo, observi, observejo, stelobservejo, observatorio, kosmo, spaco, kosmonaŭto, astronaŭto, kosmoŝipo, kosmodromo
• ReVo: astronomo, astronomio, fiziko, fizikisto, ĥemio, kemio, ĥemiisto, biologio, biologo, matematiko, matematikisto, geografio, geografo, geologio, geologo, meteorologio, informatiko, scienco, sciencisto, scienculo
• ReVo: laboratorio, eksperimento, hipotezo, teorio, mezuri, pruvi, mikroskopo, atomo, molekulo, energio, gravito
• PMEG: majuskloj ĉe propraj nomoj, la ĉe propraj nomoj, la kaj konata afero (la suno)
• PMEG: IST, I (geografio → geografo), OLOG, IĜ (La tero turniĝas ĉirkaŭ sia akso)