Esperantopedia

Frases

Dret, policia i delicte en esperanto: paraules de notícies

Les paraules que necessites per llegir notícies de tribunals i successos, més frases per denunciar un robatori durant un viatge.

Actualitzat: 4 min de lectura

«Llei» en esperanto és leĝo per a una llei concreta i juro per al dret en conjunt. La policia és la polico, un crim és un krimo i un lladre és un ŝtelisto. A continuació hi ha unes 80 paraules agrupades per temes, seguides de frases per a un viatger a qui han robat la cartera. Les paraules són etiquetes neutrals; quan el diccionari el ReVo marca un sentit com a evitable, la taula dona la paraula recomanada. El parlament i les eleccions són a política i societat. Les guies de pronunciació separen les paraules en síl·labes, amb la tònica en majúscules.

Llei i normes

Leĝo és una llei: ReVo la defineix com una decisió vinculant proclamada per la màxima autoritat de l’estat. Juro és el sistema complet de regles que defineixen els drets i els deures de les persones. Compara la nova leĝo «la nova llei» i Ŝi lernas juron «Ella estudia dret».

CatalàEsperantoPronunciacióNota
una lleileĝoLE-ĝouna norma concreta
dret (sistema, disciplina)juroJU-roun expert és un juristo; «jurídic» és jura
legallaŭleĝalaŭ-LE-ĝalaŭ «segons» + leĝo
il·legalkontraŭleĝakon-traŭ-LE-ĝakontraŭ «contra» + leĝo
permetre, prohibirpermesi, malpermesiper-ME-si, mal-per-ME-simal- «contrari»

Tribunals i judicis

Juĝi és «jutjar» en sentit jurídic: decidir segons la llei si algú és culpable. Un juĝejo és un «lloc de jutjar». El ReVo dona tribunalo com a sinònim i també el defineix com un òrgan d’un o més jutges. Kortumo designa diversos tribunals, sobretot els superiors, com a la Internacia Kortumo «el Tribunal Internacional». Les tres paraules es tradueixen per «tribunal».

CatalàEsperantoPronunciacióNota
jutjarjuĝiJU-ĝi
jutgejuĝistoju-ĜIS-to
tribunaljuĝejo, tribunaloju-ĜE-jo, tri-bu-NA-losinònims al ReVo
tribunal (sovint superior)kortumokor-TU-mofreqüent en noms
plet, judiciprocesopro-CE-soper a «procés» digues procezo (ReVo)
advocatadvokatoad-vo-KA-todefensa algú davant el tribunal
fiscalprokuroropro-ku-RO-rotambé akuzisto
acusarakuzia-KU-ziacusació: akuzo
l’acusatakuzitoa-ku-ZI-to-it- «a qui han acusat»
testimoniatestantoa-tes-TAN-toatesti «testificar»
provapruvoPRU-vopruvi «provar»
defensardefendide-FEN-di
culpablekulpaKUL-pa
innocentsenkulpasen-KUL-pasen- «sense»
veredicteverdiktover-DIK-to
condemnarkondamnikon-DAM-nila persona: kondamnito
absoldresenkulpigisen-kul-PI-gideclarar innocent
càstig, penapunoPU-nocastigar: puni
multamonpunomon-PU-nomono + puno

Policia i investigació

Polico és l’administració de l’ordre i la seguretat públics. Qui hi treballa és un policano. El ReVo defineix policisto com aquesta persona, sobretot la que investiga, vigila o ajuda el públic.

CatalàEsperantoPronunciacióNota
policia (cos)policopo-LI-co
agent de policiapolicisto, policanopo-li-CIS-to, po-li-CA-no
comissariapolicejopo-li-CE-jo-ej- «lloc»
detectiudetektivode-tek-TI-vode la policia o privat
detenirarestia-RES-tila persona: arestito
investigarenketi, esplorien-KE-ti, es-PLO-riesplori és més general: «explorar»
investigacióenketo, esploroen-KE-to, es-PLO-roenketo també vol dir «enquesta»
sospitarsuspektisus-PEK-tisuposar culpabilitat sense prova segura
rastrespuroSPU-ro
indiciindikaĵoin-di-KA-ĵoEl ReVo marca indico com a arcaic en aquest sentit
presentar una queixaplendiPLEN-didavant un tribunal o la policia; plendo

Delictes i delinqüents

Krimo és un acte que trenca de la manera més greu una llei moral o civil, segons la definició del ReVo. La persona és un krimulo. El ReVo tradueix delikto com a «falta», un acte punible per la llei.

CatalàEsperantoPronunciacióNota
crimkrimoKRI-mo
delictedeliktode-LIK-to
criminal (persona)krimulokri-MU-lokrim·ul·o
criminal (adjectiu)krimaKRI-maEl ReVo també té kriminala
robatori, robarŝtelo, ŝteliŜTE-lo, ŜTE-li
lladreŝtelistoŝte-LIS-tolladre habitual, mira més avall
lladre de casesdomŝtelistodom-ŝte-LIS-toroba a l’interior de les cases
carteristapoŝoŝtelistopo-ŝo-ŝte-LIS-toroba de les butxaques i bosses
atracar (una persona o un lloc)prirabipri-RA-biReVo: evita rabi en aquest sentit
prendre per la forçarabiRA-biatracador: rabisto
assassinat, assassinarmurdo, murdiMUR-do, MUR-di
assassímurdintomur-DIN-toReVo: murdisto mata per diners
matarmortigimor-TI-giReVo: es prefereix mortigo a hommortigo
violènciaperfortoper-FOR-toforça física per imposar la voluntat
atacaratakia-TA-kiatac: atako
fraufraŭdoFRAŬ-doengany amb imports o comptes; enganyar: trompi
contrabankontrabandokon-tra-BAN-docontrabandista: kontrabandisto
víctimaviktimovik-TI-moqui pateix a causa d’alguna cosa

Presó i alliberament

Malliberejo és mal·liber·ej·o, «lloc de no-llibertat». El PMEG l’equipara a prizono, tot i que el ReVo defineix prizono com una presó oficial.

CatalàEsperantoPronunciacióNota
presómalliberejo, prizonomal-li-be-RE-jo, pri-ZO-no
pres, presonermalliberulo, prizonulomal-li-be-RU-lo, pri-zo-NU-lo
empresonarmalliberigimal-li-be-RI-gi
alliberarliberigili-be-RI-gi

Formar més paraules

El PMEG defineix -ist- com una persona que fa sovint una cosa, potser professionalment; el seu exemple és ŝtelisto, algú que roba sovint. Per a un sol acte, usa un participi: la ŝtelinto «el qui va robar». De la mateixa manera, suspektato «persona sospitosa» (suspekti + -at-) és una formació regular, no una entrada de ReVo.

ElementSignificatExempleCatalà
-ist-persona que ho fa sovintŝtelisto, rabistolladre, atracador
-ej-llocjuĝejo, policejotribunal, comissaria
-ul-persona amb una característicakrimulo, malliberulocriminal, pres
-ant-, -int-, -it-fent, va fer, va ser objecte deakuzanto, murdinto, akuzitoacusador, assassí, acusat
-ig-fer, causarmalliberigi, senkulpigiempresonar, absoldre
mal-, sen-contrari, sensemalpermesi, senkulpaprohibir, innocent

Mira els sufixos, els prefixos, els participis i la formació de paraules.

Si t’han robat alguna cosa

Per a «Ajuda!» i «Truqueu a la policia!» mira les frases de viatge. Oni vol dir «hom, algú, ells» (PMEG), de manera que Oni ŝtelis mian monujon és literalment «algú ha robat la meva cartera», la manera habitual de dir «m’han robat la cartera» (mira els pronoms). Les multes de trànsit són a la pàgina de cotxes i conducció.

EsperantoPronunciacióCatalà
Kie estas la policejo?KI-e ES-tas la po-li-CE-jo?On és la comissaria?
Oni ŝtelis mian monujon.O-ni ŜTE-lis MI-an mo-NU-jon.M’han robat la cartera.
Oni prirabis min.O-ni pri-RA-bis min.M’han atracat.
Mi volas plendi al la polico pri ŝtelo.mi VO-las PLEN-di al la po-LI-co pri ŜTE-lo.Vull denunciar un robatori a la policia.
Oni atakis min.O-ni a-TA-kis min.M’han agredit.
Mi bezonas interpretiston.mi be-ZO-nas in-ter-pre-TIS-ton.Necessito un intèrpret.
Ĉu mi rajtas voki advokaton?ĉu mi RAJ-tas VO-ki ad-vo-KA-ton?Puc trucar a un advocat?
Mi volas telefoni al mia ambasado.mi VO-las te-le-FO-ni al MI-a am-ba-SA-do.Vull trucar a la meva ambaixada.
Mi estas senkulpa.mi ES-tas sen-KUL-pa.Soc innocent.

Usa ŝteli per a coses robades i perdi per a coses perdudes (Mi perdis mian pasporton).

Frases de les notícies

EsperantoCatalà
La polico arestis du ŝtelistojn.La policia ha detingut dos lladres.
La polico ankoraŭ esploras la aferon.La policia encara investiga l’afer.
La advokato defendas sian klienton.L’advocat defensa el seu client.
La akuzito diras, ke li estas senkulpa.L’acusat diu que és innocent.
La juĝisto kondamnis la ŝteliston al du jaroj en malliberejo.El jutge va condemnar el lladre a dos anys de presó.
La tribunalo decidos en Novembro.El tribunal decidirà al novembre.

Els complements directes porten -n: du ŝtelistojn, la aferon. Els noms dels mesos porten majúscula en aquests exemples, com a Novembro.

Preguntes freqüents

Com es diu «llei» en esperanto?

Leĝo és una llei aprovada; juro és el dret en conjunt o com a disciplina: Ŝi lernas juron. «Legal» és jura (relatiu al dret) o laŭleĝa (d’acord amb la llei).

Com es diu «policia» i «Truqueu a la policia» en esperanto?

Polico és la policia, policisto o policano un agent i policejo la comissaria. «Truqueu a la policia!» és Voku la policon!

Quina diferència hi ha entre juĝejo, tribunalo i kortumo?

Les tres es tradueixen per «tribunal». El ReVo dona tribunalo com a sinònim de juĝejo; també vol dir un òrgan de jutges. Kortumo designa diversos tribunals, sobretot els superiors.

Com es diu «lladre», «atracador» i «assassí» en esperanto?

Ŝtelisto, rabisto i murdinto. El ReVo defineix murdisto com una persona que mata per diners; murdinto és qui ha comès un assassinat.

Com es diu «culpable» i «innocent» en esperanto?

Kulpa i senkulpa. Un tribunal kondamnas (condemna) o senkulpigas (absol), i la seva decisió és un verdikto.

Fonts

Si Esperantopedia t’ha ajudat, pots donar-hi suport.