Esperantopedia

Frases

Notícies i mitjans en esperanto: diari, TV, ràdio, premsa

Diari, TV, ràdio i notícies en línia en esperanto, amb les trampes que cal evitar: gazeto o ĵurnalo, televido o televidilo, i el fals amic aktuala.

Actualitzat: 5 min de lectura

Un diari és gazeto, la televisió és televido, una emissió és un elsendo i una notícia és un novaĵo. La majoria de paraules de mitjans es formen amb unes poques peces: -ist- per a un professional, -il- per a un aparell, -ej- per a un lloc i -ar- per a un grup. Aquesta pàgina agrupa unes 90 paraules per temes, assenyala les parelles que confonen els aprenents i acaba amb frases que pots reutilitzar. Les guies de pronunciació divideixen les paraules en síl·labes, amb la síl·laba tònica en majúscules.

Diaris i revistes

CatalàEsperantoPronunciacióNota
diari (premsa)gazetoga-ZE-toReVo: publicació periòdica que informa de l’actualitat
diari (quotidià)taggazeto, ĉiutaga gazetotag-ga-ZE-to, ĉi-u-TA-ga ga-ZE-toReVo: taggazeto és ĉiutaga gazeto; dona ĵurnalo com a sinònim
la premsagazetaroga-ze-TA-rotots els diaris d’un lloc o d’un país
revistamagazinoma-ga-ZI-noReVo: publicació periòdica popular, sovint il·lustrada, amb diverses seccions
revista (especialitzada)revuore-VU-oReVo, sentit 3: publicació periòdica no diària dedicada a un camp
publicació periòdica (terme general)periodaĵope-ri-o-DA-ĵoparaula paraigua del ReVo per a gazeto, magazino, revuo, bulteno
butlletíbultenobul-TE-nofull d’informació regular d’una societat o institució
númeronumeronu-ME-roEl ReVo el dona com a part d’una publicació periòdica
articleartikoloar-ti-KO-loReVo, sentit 2: text d’un diari, una revista o un fullet
titular, títoltitoloti-TO-loReVo: l’encapçalament d’un llibre, diari, article o capítol
editorialĉefartikoloĉef-ar-ti-KO-loPMEG: l’article principal d’un diari, que sol mostrar l’opinió de l’editor o del director
secciórubrikoru-BRI-kogrup d’articles sota un títol temàtic
columna (espai fix)kolumnoko-LUM-noReVo, sentit 2: lloc fix en números successius per a un autor o un tema
entrevista, entrevistarintervjuo, intervjuiin-ter-VJU-o, in-ter-VJU-iReVo: preguntes i respostes sobre la vida o les opinions d’algú; la persona és l’objecte: intervjui la ministron
anunci (publicitat)reklamorek-LA-movendre i lloar un producte o negoci
avís, anunci (breu)anoncoa-NON-coReVo: gazetanonco és un anunci publicat en un diari

Gazeto o ĵurnalo?

Totes dues poden voler dir «diari», i gazeto és l’elecció més segura. El ReVo defineix ĵurnalo com a gazeto i hi afegeix un segon sentit, el de butlletí de notícies, com a la televida ĵurnalo («el telenotícies»). També observa que el Fundamento no defineix ĵurnalo i que l’Acadèmia el va oficialitzar més tard, en la seva primera Addició Oficial. Gazeto està més arrelada, i la llista Vortoj de la Bona Lingvo recomana gazeto, taggazeto o revuo en lloc seu. Ĵurnalo no és un diari personal: això és taglibro (en català, «dietari»).

La paraula habitual per a la professió és ĵurnalisto; gazetisto és, en particular, un periodista de diari. Revuo té també altres sentits, la revista militar (inspecció de tropes) i l’espectacle teatral de revista, de manera que magazino o gazeto poden ser més clars.

Les persones que fan i llegeixen les notícies

CatalàEsperantoPronunciacióNota
periodistaĵurnalistoĵur-na-LIS-toReVo: professional que recull notícies o les presenta als mitjans
periodista de diarigazetistoga-ze-TIS-toReVo: periodista d’un diari
reporterraportistora-por-TIS-toReVo: periodista que informa d’esdeveniments; reportero és rar i el ReVo aconsella raportisto
corresponsalkorespondantoko-res-pon-DAN-tokorespondi «escriure’s cartes» + -ant-; entre els exemples del ReVo hi ha els col·laboradors de Monato
redactorredaktisto, redaktorore-dak-TIS-to, re-dak-TO-roReVo: redaktisto edita professionalment; redaktoro n’és sinònim
redactor en capĉefredaktistoĉef-re-dak-TIS-toPMEG: el redactor responsable del contingut d’un diari o revista
redaccióredaktejore-dak-TE-joPMEG: el lloc on s’edita un diari; el ReVo també té redakcio
editor (persona)eldonistoel-do-NIS-toReVo: encarrega o accepta manuscrits, els corregeix i planifica la impressió i la venda
locutor, presentadoranoncisto, parolistoa-non-CIS-to, pa-ro-LIS-toReVo: veu professional que anuncia; parolisto presenta notícies d’un mitjà
subscriptorabonantoa-bo-NAN-toaboni «subscriure’s»
lectorlegantole-GAN-tolegi «llegir» + -ant-; el grup és legantaro

Televisió i ràdio

Televido té dos sentits principals al ReVo: la tècnica d’enviar i rebre imatges en moviment i so, i els programes fets amb aquesta tècnica. L’aparell és un televidilo. El ReVo marca el tercer sentit de televido («televisor») com a rar i millor evitar-lo, de manera que per a l’objecte digues televidilo.

CatalàEsperantoPronunciacióNota
televisiótelevidote-le-VI-doel sistema i els seus programes
televisortelevidilote-le-vi-DI-lotelevidi + -il-: aparell per veure la televisió
veure la televisióspekti televidon, rigardi televidonSPEK-ti te-le-VI-don, ri-GAR-di te-le-VI-donEl PMEG usa rigardi televidon; el ReVo també dona televidi
televisió per cablekablotelevidoka-blo-te-le-VI-doReVo: sistema en què els programes arriben als clients per cable
canal de TV, canal de ràdiokanaloka-NA-loReVo, sentit 4: via de comunicació, com la freqüència d’una emissora de ràdio o TV
emissora de televisiótelevidstaciote-le-vid-sta-CI-oReVo: estació que emet programes de televisió
ràdio (radiodifusió)radio, radiofoniora-DI-o, ra-di-o-fo-NI-oReVo: sistema de difusió pública per ones de ràdio
aparell de ràdioradio, radioaparatora-DI-o, ra-di-o-a-pa-RA-toReVo: aparell per escoltar emissions
emissora de ràdioradistacio, radiostaciora-di-sta-CI-o, ra-di-o-sta-CI-oEl ReVo dona les dues
programaprogramopro-GRA-moReVo, sentit b: llista de números que es presenten, a l’escenari, a la ràdio o a la TV
programa de TVtelevidprogramo, televidaĵote-le-vid-pro-GRA-mo, te-le-vi-DA-ĵoReVo: televidaĵo és una pel·lícula o emissió concreta
emissióelsendoel-SEN-dode elsendi; el ReVo l’usa per a programes de ràdio i TV
emetreelsendi, dissendiel-SEN-di, dis-SEN-diReVo: elsendi «enviar sons, imatges, informació»; dissendi n’és sinònim en aquest sentit
espectador, teleespectadorspektantospek-TAN-toReVo: persona que mira un espectacle de teatre, TV o similar; evita l’arcaic spektatoro
oientaŭskultantoaŭ-skul-TAN-toReVo: qui escolta les emissions d’una emissora de ràdio

Radio cobreix tant la radiodifusió com l’aparell, i el context decideix: Mi aŭskultas la radion «escolto la ràdio». L’adjectiu televida vol dir «de televisió». Una nota del ReVo remarca que publika s’oposa no només a privata «privat» sinó també a ŝtata «estatal»: publika televido «televisió pública» no és ŝtata televido «televisió estatal».

Notícies, fets i fonts

Novaĵo és nov- «nou» + -aĵ- «cosa». El ReVo en dona tres sentits: allò que acaba de passar, allò que s’acaba d’anunciar i allò que apareix per primera vegada. Per a «les notícies», els exemples del ReVo usen el plural novaĵoj, i una notícia concreta és novaĵo.

CatalàEsperantoPronunciacióNota
notícia, notícies (plural)novaĵo, novaĵojno-VA-ĵo, no-VA-ĵoj
tema d’actualitataktualaĵoak-tu-a-LA-ĵoReVo: afer d’interès públic actual
informacióinformoin-FOR-moinformi «informar»
informe, reportatgeraportora-POR-toraporti «informar, aportar informació»
fetfaktoFAK-toReVo: esdeveniment real, no fictici, en què hom es pot basar per raonar
fontfontoFON-toReVo, sentit 3: document o discurs d’on prové una cita o un coneixement
actualitzatĝisdataĝis-DA-taĝisdatigi «actualitzar»
falsificació, falsedatfalsaĵofal-SA-ĵoReVo: resultat de falsificar; objecte no autèntic o informació falsa
notícia falsafalsa novaĵoFAL-sa no-VA-ĵoReVo: informació incorrecta i enganyosa sobre notícies; l’article de la Vikipedio és Falsaj novaĵoj
notícia falsa deliberadatrompnovaĵotromp-no-VA-ĵoReVo: informació intencionadament incorrecta, notícia enganyosa
desinformaciómisinformomi-sin-FOR-moReVo: informació incorrecta, falsa o enganyosa; mis- «malament»
propagandapropagandopro-pa-GAN-doReVo: esforç per difondre una idea

Compte amb el fals amic aktuala. El ReVo el qualifica de fals amic destacat. El seu sentit útil és «d’interès actual» (aktualaĵo), i diu que els altres sentits s’expressen millor amb paraules més precises. Per a «real, efectiu» usa reala, efektiva o vera, per a «de l’època present» usa nuna, i per a «de fet» usa efektive o fakte.

Això afecta especialment qui parla català: l’adjectiu català «actual» vol dir «present, d’ara», i això en esperanto és nuna, no aktuala. I «actualitat» (el que passa ara) s’acosta més a aktualaĵo o novaĵoj.

Per a les paraules de debat i d’opinió (opinio, debato, argumento), mira política i societat.

Mitjans en línia i publicacions a les xarxes

CatalàEsperantoPronunciacióNota
blocblogoBLO-goReVo: neologisme, diari d’internet; la llista de paraules suggereix reta taglibro
bloguejarblogiBLO-giReVo: escriure un bloc afegint-hi entrades
entrada de blocblogaĵoblo-GA-ĵoReVo: una sola aportació a un bloc
pòdcastpodkastopod-KAS-toReVo: enregistrament sonor distribuït per podkastado
cartell, missatge de fòrumafiŝoa-FI-ŝoReVo: avís imprès en una paret; també un missatge enviat a un fòrum o llista de correu
publicar un missatgeafiŝia-FI-ŝiReVo, sentit 3: enviar un missatge a un fòrum de xarxa informàtica
subscriure’sabonia-BO-niReVo: també seguir un fòrum, una llista de correu o un canal RSS

Els noms de les xarxes socials, els enllaços, el correu i les aplicacions són a la pàgina d’ordinadors i internet.

Publicació, impressió i llibertat de premsa

CatalàEsperantoPronunciacióNota
fer públic, publicarpublikigipu-bli-KI-giReVo: posar alguna cosa a l’abast del públic o fer-la coneguda, en paper o pels mitjans
editar (una obra)eldoniel-DO-niReVo, sentit 2: publicar i vendre una obra
casa editorialeldonejoel-do-NE-joReVo: empresa que publica obres
aparèixer (un llibre o un diari)aperia-PE-riReVo, sentit 3; aperigi «publicar», que el ReVo vincula a publikigi
imprimirpresiPRE-siReVo: reproduir text en quantitat, normalment amb tinta sobre paper; impremta: presejo
mitjans de comunicació de massesamasinformilo, amaskomunikiloa-mas-in-for-MI-lo, a-mas-ko-mu-ni-KI-loReVo: paraules paraigua per a diari, televisió i ràdio
censuracenzurocen-ZU-roReVo: control de la publicació d’informació, per exemple per motius polítics o morals
censurarcenzuricen-ZU-ri
llibertatliberecoli-be-RE-co
llibertat de premsagazetara liberecoga-ze-TA-ra li-be-RE-col’article de la Vikipedio es titula Gazetarlibereco

Dues advertències del ReVo. Cenzuro no ha de significar una nota escolar, cosa que el ReVo qualifica de germanisme que cal evitar. I una nota del ReVo suggereix que amaskomunikilo s’adiu més amb internet, on la gent es comunica en tots dos sentits, mentre que els diaris i la televisió, que són unidireccionals, escauen més a informilo.

Com es formen les paraules de mitjans

PeçaSignificatExemples
-ist-professionalgazetisto, ĵurnalisto, raportisto, redaktisto, eldonisto
-ant-persona que ho faabonanto, spektanto, aŭskultanto, leganto
-ej-llocredaktejo, eldonejo, presejo
-il-aparelltelevidilo, informilo, amasinformilo
-ar-grup, col·lecciógazetaro, spektantaro, legantaro
-aĵ-una cosanovaĵo, aktualaĵo, televidaĵo, periodaĵo, blogaĵo, falsaĵo
ĉef-cap, principalĉefartikolo, ĉefredaktisto
mis-malamentmisinformo, misraporto

El PMEG usa redaktejo com a exemple de -ej-, gazetaro per a -ar- («tots els diaris d’una regió») i ĉefartikolo per a ĉef-. Més sobre aquestes peces: sufixos i formació de paraules.

Frases sobre les notícies

EsperantoCatalà
Mi legas la gazeton ĉiumatene.Llegeixo el diari cada matí.
Ĉu vi jam legis la hodiaŭan numeron?Ja has llegit el número d’avui?
Pri kio temas la artikolo?De què tracta l’article?
La ĵurnalisto intervjuis la ministron.El periodista va entrevistar el ministre.
La gazeto aperas ĉiutage.El diari surt cada dia.
La televida ĵurnalo komenciĝas je la oka.El telenotícies comença a les vuit.
Mi ofte aŭskultas la radion en la aŭto.Sovint escolto la ràdio al cotxe.
Kiu estas la fonto de tiu informo?Quina és la font d’aquesta informació?
Tio ne estas fakto, sed trompnovaĵo.Això no és un fet, sinó una notícia falsa.
Mi afiŝis mesaĝon en la forumo.He publicat un missatge al fòrum.
En kelkaj landoj oni cenzuras la gazetojn.En alguns països es censuren els diaris.
La eldonejo eldonos la libron en Marto.L’editorial publicarà el llibre el març.
Mi skribis leteron al la redaktisto.He escrit una carta al director.

Els objectes porten -n: la gazeton, la ministron, televidon; mira l’acusatiu. Per escriure a un diari, una revista o una emissora, les fórmules habituals són a cartes i correu electrònic.

Mitjans en esperanto

L’esperanto ha tingut premsa pròpia des del principi. La primera publicació periòdica en esperanto, La Esperantisto, va aparèixer l’1 de setembre de 1889 a Nuremberg amb la col·laboració de Zamenhof i va acabar el 1895, quan l’Imperi Rus la va prohibir. La revista mensual Monato surt des del gener de 1980 i l’edita la Lliga Flamenca d’Esperanto a Anvers, a Bèlgica. Libera Folio és un butlletí independent en línia sobre el moviment. Per a la ràdio, els pòdcasts i el cinema en esperanto, mira música, cinema i ràdio; per a llibres i autors, mira literatura.

Preguntes freqüents

Com es diu «diari» en esperanto?

Gazeto. La paraula ĵurnalo també vol dir «diari» i «butlletí de notícies», però el ReVo observa que gazeto és la paraula més ben arrelada. Un diari quotidià és taggazeto o ĉiutaga gazeto.

Quina diferència hi ha entre televido i televidilo?

Televido és el sistema i els seus programes; televidilo és l’aparell. El ReVo marca l’ús de televido per al televisor com a rar i millor evitar-lo, així que digues Mi aĉetis novan televidilon «he comprat un televisor nou».

Com es diu «notícies» en esperanto?

Novaĵoj (plural) per a «les notícies», com als exemples del ReVo, i novaĵo per a una notícia concreta. Un informatiu de TV és televida ĵurnalo al ReVo.

Com es diu «notícia falsa» en esperanto?

Falsa novaĵo o trompnovaĵo (notícia deliberadament enganyosa). El ReVo en dona totes dues, i l’article de la Vikipedio es titula Falsaj novaĵoj. Una falsificació concreta és un falsaĵo.

«Aktuala» vol dir «actual» en esperanto?

No. Aktuala vol dir «d’interès actual», i aktualaĵo és un tema d’actualitat. Per a «real» usa reala, efektiva o vera; per a «actual» en el sentit de «d’ara» usa nuna.

Fonts

Si Esperantopedia t’ha ajudat, pots donar-hi suport.