Frases
Guerra i pau en esperanto: paraules de notícies i història
Les paraules que necessites per llegir notícies i història sobre la guerra i la pau, i parelles de paraules paregudes que es confonen fàcilment.
La guerra en esperanto és milito i la pau és paco. Un soldat és un soldato, un exèrcit una armeo i un refugiat un rifuĝinto. A continuació hi ha unes 80 paraules agrupades per temes, seguides de la formació de paraules i de parelles de paraules paregudes. Les paraules són etiquetes neutrals: la pàgina no pren partit, no esmenta fets actuals i segueix el diccionari ReVo.
Les guies de pronunciació divideixen les paraules en síl·labes, amb la síl·laba tònica en majúscules. Mira també política i societat, dret i delinqüència i geografia i món.
Pau i diplomàcia
Paco és l’estat d’una nació que no és en guerra, i també l’harmonia entre persones. L’expressió de ReVo armita paco «pau armada» vol dir una pau en què cada bàndol es prepara per a la guerra.
| Català | Esperanto | Pronunciació | Nota |
|---|---|---|---|
| pau | paco | PA-co | contrari: milito |
| pacífic | paca | PA-ca | |
| pacificar, portar la pau | pacigi | pa-CI-gi | -ig- «fer» |
| fer les paus, reconciliar-se | paciĝi | pa-CI-ĝi | -iĝ- «esdevenir» |
| tractat de pau | packontrakto | pac-kon-TRAK-to | també pactraktato |
| tractat | traktato | trak-TA-to | contracte entre estats |
| armistici | armistico | ar-mis-TI-co | acaba els combats, però la pau necessita un tractat |
| acord | interkonsento | in-ter-kon-SEN-to | verb: interkonsenti |
| negociar | intertrakti | in-ter-TRAK-ti | negociacions: intertraktado |
| diplomàtic | diplomato | di-plo-MA-to | |
| diplomàcia | diplomatio | di-plo-ma-TI-o | relacions oficials entre estats |
| ambaixador | ambasadoro | am-ba-sa-DO-ro | màxim representant d’un estat en un altre |
| ambaixada | ambasadorejo | am-ba-sa-do-RE-jo | també ambasadejo |
| neutral | neŭtrala | neŭ-TRA-la | no pren partit |
Guerra i combats
ReVo defineix milito com la no-pau oficial entre nacions o parts, amb batalles. Militi és fer la guerra; batali és «lluitar» en general. Declarar la guerra és deklari militon.
| Català | Esperanto | Pronunciació | Nota |
|---|---|---|---|
| guerra | milito | mi-LI-to | |
| estar en guerra | militi | mi-LI-ti | militi kontraŭ «fer la guerra contra» |
| militar (adj.) | milita | mi-LI-ta | |
| batalla | batalo | ba-TA-lo | lluitar: batali |
| atacar | ataki | a-TA-ki | atac: atako |
| defensar | defendi | de-FEN-di | protegir d’un atac |
| envair | invadi | in-VA-di | entrar per la força en un país estranger i ocupar-lo; invado |
| victòria | venko | VEN-ko | guanyar: venki |
| derrota | malvenko | mal-VEN-ko | perdre: malvenki |
| rendir-se | kapitulaci | ka-pi-tu-LA-ci | rendició: kapitulaco |
| enemic | malamiko | ma-la-MI-ko | en la guerra normalment és un bàndol, no una persona |
| front | fronto | FRON-to | on tenen lloc els combats |
Forces armades
Armeo és el conjunt de la força militar organitzada d’un estat, amb els seus soldats, oficials i armes.
| Català | Esperanto | Pronunciació | Nota |
|---|---|---|---|
| exèrcit, forces armades | armeo | ar-ME-o | |
| exèrcit de terra | terarmeo | te-rar-ME-o | tero «terra» |
| armada | mararmeo | ma-rar-ME-o | maro «mar» |
| força aèria | aerarmeo | a-e-rar-ME-o | també flugarmeo |
| soldat | soldato | sol-DA-to | normalment un membre sense graduació de l’exèrcit de terra |
| militar (persona) | militisto | mi-li-TIS-to | lluita com a professió o com a lleva |
| els militars com a grup | militistaro | mi-li-tis-TA-ro | |
| oficial | oficiro | o-fi-CI-ro | qualsevol cap de l’exèrcit des de sotstinent |
| general | generalo | ge-ne-RA-lo | oficial per sobre del coronel |
| tropes | trupo, trupoj | TRU-po, TRU-poj | grup organitzat de soldats |
| milícia | milico | mi-LI-co | mira «Paraules paregudes» |
Armes: les paraules bàsiques
Només paraules quotidianes; trobaràs més coses al diccionari.
| Català | Esperanto | Pronunciació | Nota |
|---|---|---|---|
| arma | armilo | ar-MI-lo | qualsevol eina d’atac o de defensa |
| arma de foc | pafilo | pa-FI-lo | qualsevol eina per disparar; disparar: pafi |
| bomba | bombo | BOM-bo | artefacte explosiu usat com a arma |
| tanc | tanko | TAN-ko | vehicle blindat d’erugues |
| armar | armi | AR-mi | armat: armita |
| desarmar | malarmi | ma-LAR-mi | mal- «contrari»; també senarmigi |
Després dels combats
Rifuĝinto és rifuĝ·int·o, «el qui s’ha refugiat»; el verb simple per a «fugir» és fuĝi. Humanitara helpo és «ajuda humanitària».
| Català | Esperanto | Pronunciació | Nota |
|---|---|---|---|
| refugiat | rifuĝinto | ri-fu-ĜIN-to | -int- «qui ho ha fet» |
| refugi, asil | rifuĝejo | ri-fu-ĜE-jo | -ej- «lloc» |
| fugir | fuĝi | FU-ĝi | fugida: fuĝo |
| víctima | viktimo | vik-TI-mo | qui pateix a causa d’alguna cosa |
| ferit | vundito | vun-DI-to | vundi «ferir» + -it- «a qui s’ha fet» |
| destruir | detrui | de-TRU-i | destrucció: detruo |
| ruïnes | ruinoj | ru-I-noj | allò que queda d’una ciutat enrunada |
| reconstruir | rekonstrui | re-kons-TRU-i | re- «de nou» + konstrui «construir» |
| ajuda | helpo | HEL-po | ajudar: helpi |
| humanitari | humanitara | hu-ma-ni-TA-ra | que alleuja el sofriment humà, p. ex. en la guerra |
Guerres en la història
| Català | Esperanto | Pronunciació | Nota |
|---|---|---|---|
| guerra mundial | mondmilito | mond-mi-LI-to | hi participen molts estats arreu del món |
| Primera Guerra Mundial | la unua mondmilito | la u-NU-a mond-mi-LI-to | 1914–1918; ReVo observa que les dates varien segons el país |
| Segona Guerra Mundial | la dua mondmilito | la DU-a mond-mi-LI-to | 1939–1945; ReVo observa que les dates varien segons el país |
| guerra civil | civita milito | ci-VI-ta mi-LI-to | entre ciutadans d’un mateix estat |
| d’abans de la guerra, de postguerra | antaŭmilita, postmilita | an-taŭ-mi-LI-ta, post-mi-LI-ta | antaŭ- «abans», post- «després» |
Formar paraules amb milit- i pac-
Totes dues són arrels, de manera que les terminacions i els afixos en formen famílies senceres; mira la formació de paraules, els sufixos i els prefixos. Mal- no dona el contrari de paco: PMEG recull paco – milito com a parella sense aquest prefix, i malpaco vol dir discòrdia.
| Paraula | Parts | Significat |
|---|---|---|
| militisto | milit·ist·o | persona que lluita com a professió o com a lleva |
| militistaro | milit·ist·ar·o | els militars com a grup |
| militema | milit·em·a | inclinat a la guerra |
| kontraŭmilita | kontraŭ·milit·a | antibel·licista |
| militkrimo | milit·krim·o | crim de guerra: acte contra el dret de guerra |
| pacema | pac·em·a | amant de la pau: partidari de la pau, que evita les baralles |
| interpaciĝo | inter·pac·iĝ·o | reconciliació: tots dos bàndols deixen la guerra o la baralla |
| pacisto | pac·ist·o | pacifista, seguidor del pacismo; ReVo té també l’internacional pacifisto |
PMEG diu que -ist- és una persona que fa sovint una cosa, potser professionalment, i sovint un partidari d’un -ismo, com en pacisto. -An- és un membre d’un grup: armeano «membre de l’exèrcit», milicano «membre de la milícia». -Ar- forma un grup: militistaro.
Les paraules que ja designen una persona no porten -ist-; PMEG cita soldato, generalo i diplomato.
Paraules paregudes
| Parella | Diferència |
|---|---|
| militisto / soldato | qualsevol que lluita / normalment un membre sense graduació de l’exèrcit de terra |
| milito / milico | guerra / una força no permanent, sovint de voluntaris, per defensar el territori nacional (ReVo); no la policia, que és polico |
| armistico / packontrakto | acaba els combats / fa la pau (ReVo) |
| negoci / intertrakti | fer negocis / mantenir converses entre bàndols |
| neŭtrala / neŭtra | digues neŭtrala; ReVo marca neŭtra en aquest sentit com a forma «a evitar» |
| rifuĝi / fuĝi | posar-se a recer / escapar; ReVo desaconsella rifuĝi per a un simple «fugir» |
| sankcio / sankciumo | aprovació oficial / càstig per una falta; ReVo marca sankcio usat així com a forma «a evitar» |
Frases de les notícies
| Esperanto | Català |
|---|---|
| La du landoj subskribis packontrakton. | Els dos països van signar un tractat de pau. |
| La delegacioj intertraktas dum tri tagoj. | Les delegacions negocien durant tres dies. |
| La armistico komenciĝos morgaŭ. | L’armistici començarà demà. |
| La soldatoj defendis la ponton. | Els soldats van defensar el pont. |
| La neŭtrala lando akceptis multajn rifuĝintojn. | El país neutral va acollir molts refugiats. |
| Humanitara helpo alvenis hieraŭ. | L’ajuda humanitària va arribar ahir. |
| Post la milito oni rekonstruis la urbon. | Després de la guerra es va reconstruir la ciutat. |
Els complements directes porten -n: packontrakton, ponton, rifuĝintojn, urbon; mira l’acusatiu.
La pau en l’obra de Zamenhof
La pau és un tema del poema de Zamenhof La Espero (1890), que promet sanktan harmonion «harmonia santa» a un món eterne militanta «eternament en guerra»; llegeix més sobre Zamenhof i sobre l’homaranismo, la seva idea de la humanitat com una sola família.
Preguntes freqüents
Com es diuen «guerra» i «pau» en esperanto?
Milito i paco. Els adjectius són milita «militar» i paca «pacífic».
Quina diferència hi ha entre militisto i soldato?
Militisto és qualsevol que lluita com a professió o com a lleva. Soldato sol voler dir un membre sense graduació de l’exèrcit de terra, tot i que ReVo també el glossa com a militisto.
Com es diu «negociacions» en esperanto?
Intertrakti és negociar i intertraktado són les negociacions. Negoci vol dir fer negocis.
Com es diu «refugiat» en esperanto?
Rifuĝinto, de rifuĝi «posar-se a recer». Un rifuĝejo és un lloc de refugi.
Fonts
- ReVo, pau i diplomàcia: pac-, pacifismo, pacifisto, armistico, kontrakto i packontrakto, traktato, intertrakti, interkonsento, negoci, neŭtrala, neŭtra, diplomato, diplomatio, ambasadoro
- ReVo, guerra i exèrcit: milit-, soldato, armeo, oficiro, generalo, trupo, milico, fronto, batali, venki, ataki, defendi, invadi, kapitulaci, malamiko, sankcio, militkrimo
- ReVo, armes i conseqüències: armi i armilo, pafilo, bombo, tanko, rifuĝi, fuĝi, viktimo, vundi, detrui, ruino, rekonstrui, helpo, humanitara
- PMEG: IST, AN, AR, EM, MAL
- Zamenhof, La Espero, a Fundamenta Krestomatio (1903): Project Gutenberg; Wikipedia (eo), La Espero
Si Esperantopedia t’ha ajudat, pots donar-hi suport.