Esperantopedia

Frases

Guerra i pau en esperanto: paraules de notícies i història

Les paraules que necessites per llegir notícies i història sobre la guerra i la pau, i parelles de paraules paregudes que es confonen fàcilment.

Actualitzat: 3 min de lectura

La guerra en esperanto és milito i la pau és paco. Un soldat és un soldato, un exèrcit una armeo i un refugiat un rifuĝinto. A continuació hi ha unes 80 paraules agrupades per temes, seguides de la formació de paraules i de parelles de paraules paregudes. Les paraules són etiquetes neutrals: la pàgina no pren partit, no esmenta fets actuals i segueix el diccionari ReVo.

Les guies de pronunciació divideixen les paraules en síl·labes, amb la síl·laba tònica en majúscules. Mira també política i societat, dret i delinqüència i geografia i món.

Pau i diplomàcia

Paco és l’estat d’una nació que no és en guerra, i també l’harmonia entre persones. L’expressió de ReVo armita paco «pau armada» vol dir una pau en què cada bàndol es prepara per a la guerra.

CatalàEsperantoPronunciacióNota
paupacoPA-cocontrari: milito
pacíficpacaPA-ca
pacificar, portar la paupacigipa-CI-gi-ig- «fer»
fer les paus, reconciliar-sepaciĝipa-CI-ĝi-iĝ- «esdevenir»
tractat de paupackontraktopac-kon-TRAK-totambé pactraktato
tractattraktatotrak-TA-tocontracte entre estats
armisticiarmisticoar-mis-TI-coacaba els combats, però la pau necessita un tractat
acordinterkonsentoin-ter-kon-SEN-toverb: interkonsenti
negociarintertraktiin-ter-TRAK-tinegociacions: intertraktado
diplomàticdiplomatodi-plo-MA-to
diplomàciadiplomatiodi-plo-ma-TI-orelacions oficials entre estats
ambaixadorambasadoroam-ba-sa-DO-romàxim representant d’un estat en un altre
ambaixadaambasadorejoam-ba-sa-do-RE-jotambé ambasadejo
neutralneŭtralaneŭ-TRA-lano pren partit

Guerra i combats

ReVo defineix milito com la no-pau oficial entre nacions o parts, amb batalles. Militi és fer la guerra; batali és «lluitar» en general. Declarar la guerra és deklari militon.

CatalàEsperantoPronunciacióNota
guerramilitomi-LI-to
estar en guerramilitimi-LI-timiliti kontraŭ «fer la guerra contra»
militar (adj.)militami-LI-ta
batallabataloba-TA-lolluitar: batali
atacaratakia-TA-kiatac: atako
defensardefendide-FEN-diprotegir d’un atac
envairinvadiin-VA-dientrar per la força en un país estranger i ocupar-lo; invado
victòriavenkoVEN-koguanyar: venki
derrotamalvenkomal-VEN-koperdre: malvenki
rendir-sekapitulacika-pi-tu-LA-cirendició: kapitulaco
enemicmalamikoma-la-MI-koen la guerra normalment és un bàndol, no una persona
frontfrontoFRON-toon tenen lloc els combats

Forces armades

Armeo és el conjunt de la força militar organitzada d’un estat, amb els seus soldats, oficials i armes.

CatalàEsperantoPronunciacióNota
exèrcit, forces armadesarmeoar-ME-o
exèrcit de terraterarmeote-rar-ME-otero «terra»
armadamararmeoma-rar-ME-omaro «mar»
força aèriaaerarmeoa-e-rar-ME-otambé flugarmeo
soldatsoldatosol-DA-tonormalment un membre sense graduació de l’exèrcit de terra
militar (persona)militistomi-li-TIS-tolluita com a professió o com a lleva
els militars com a grupmilitistaromi-li-tis-TA-ro
oficialoficiroo-fi-CI-roqualsevol cap de l’exèrcit des de sotstinent
generalgeneraloge-ne-RA-looficial per sobre del coronel
tropestrupo, trupojTRU-po, TRU-pojgrup organitzat de soldats
milíciamilicomi-LI-comira «Paraules paregudes»

Armes: les paraules bàsiques

Només paraules quotidianes; trobaràs més coses al diccionari.

CatalàEsperantoPronunciacióNota
armaarmiloar-MI-loqualsevol eina d’atac o de defensa
arma de focpafilopa-FI-loqualsevol eina per disparar; disparar: pafi
bombabomboBOM-boartefacte explosiu usat com a arma
tanctankoTAN-kovehicle blindat d’erugues
armararmiAR-miarmat: armita
desarmarmalarmima-LAR-mimal- «contrari»; també senarmigi

Després dels combats

Rifuĝinto és rifuĝ·int·o, «el qui s’ha refugiat»; el verb simple per a «fugir» és fuĝi. Humanitara helpo és «ajuda humanitària».

CatalàEsperantoPronunciacióNota
refugiatrifuĝintori-fu-ĜIN-to-int- «qui ho ha fet»
refugi, asilrifuĝejori-fu-ĜE-jo-ej- «lloc»
fugirfuĝiFU-ĝifugida: fuĝo
víctimaviktimovik-TI-moqui pateix a causa d’alguna cosa
feritvunditovun-DI-tovundi «ferir» + -it- «a qui s’ha fet»
destruirdetruide-TRU-idestrucció: detruo
ruïnesruinojru-I-nojallò que queda d’una ciutat enrunada
reconstruirrekonstruire-kons-TRU-ire- «de nou» + konstrui «construir»
ajudahelpoHEL-poajudar: helpi
humanitarihumanitarahu-ma-ni-TA-raque alleuja el sofriment humà, p. ex. en la guerra

Guerres en la història

CatalàEsperantoPronunciacióNota
guerra mundialmondmilitomond-mi-LI-tohi participen molts estats arreu del món
Primera Guerra Mundialla unua mondmilitola u-NU-a mond-mi-LI-to1914–1918; ReVo observa que les dates varien segons el país
Segona Guerra Mundialla dua mondmilitola DU-a mond-mi-LI-to1939–1945; ReVo observa que les dates varien segons el país
guerra civilcivita militoci-VI-ta mi-LI-toentre ciutadans d’un mateix estat
d’abans de la guerra, de postguerraantaŭmilita, postmilitaan-taŭ-mi-LI-ta, post-mi-LI-taantaŭ- «abans», post- «després»

Formar paraules amb milit- i pac-

Totes dues són arrels, de manera que les terminacions i els afixos en formen famílies senceres; mira la formació de paraules, els sufixos i els prefixos. Mal- no dona el contrari de paco: PMEG recull paco – milito com a parella sense aquest prefix, i malpaco vol dir discòrdia.

ParaulaPartsSignificat
militistomilit·ist·opersona que lluita com a professió o com a lleva
militistaromilit·ist·ar·oels militars com a grup
militemamilit·em·ainclinat a la guerra
kontraŭmilitakontraŭ·milit·aantibel·licista
militkrimomilit·krim·ocrim de guerra: acte contra el dret de guerra
pacemapac·em·aamant de la pau: partidari de la pau, que evita les baralles
interpaciĝointer·pac·iĝ·oreconciliació: tots dos bàndols deixen la guerra o la baralla
pacistopac·ist·opacifista, seguidor del pacismo; ReVo té també l’internacional pacifisto

PMEG diu que -ist- és una persona que fa sovint una cosa, potser professionalment, i sovint un partidari d’un -ismo, com en pacisto. -An- és un membre d’un grup: armeano «membre de l’exèrcit», milicano «membre de la milícia». -Ar- forma un grup: militistaro.

Les paraules que ja designen una persona no porten -ist-; PMEG cita soldato, generalo i diplomato.

Paraules paregudes

ParellaDiferència
militisto / soldatoqualsevol que lluita / normalment un membre sense graduació de l’exèrcit de terra
milito / milicoguerra / una força no permanent, sovint de voluntaris, per defensar el territori nacional (ReVo); no la policia, que és polico
armistico / packontraktoacaba els combats / fa la pau (ReVo)
negoci / intertraktifer negocis / mantenir converses entre bàndols
neŭtrala / neŭtradigues neŭtrala; ReVo marca neŭtra en aquest sentit com a forma «a evitar»
rifuĝi / fuĝiposar-se a recer / escapar; ReVo desaconsella rifuĝi per a un simple «fugir»
sankcio / sankciumoaprovació oficial / càstig per una falta; ReVo marca sankcio usat així com a forma «a evitar»

Frases de les notícies

EsperantoCatalà
La du landoj subskribis packontrakton.Els dos països van signar un tractat de pau.
La delegacioj intertraktas dum tri tagoj.Les delegacions negocien durant tres dies.
La armistico komenciĝos morgaŭ.L’armistici començarà demà.
La soldatoj defendis la ponton.Els soldats van defensar el pont.
La neŭtrala lando akceptis multajn rifuĝintojn.El país neutral va acollir molts refugiats.
Humanitara helpo alvenis hieraŭ.L’ajuda humanitària va arribar ahir.
Post la milito oni rekonstruis la urbon.Després de la guerra es va reconstruir la ciutat.

Els complements directes porten -n: packontrakton, ponton, rifuĝintojn, urbon; mira l’acusatiu.

La pau en l’obra de Zamenhof

La pau és un tema del poema de Zamenhof La Espero (1890), que promet sanktan harmonion «harmonia santa» a un món eterne militanta «eternament en guerra»; llegeix més sobre Zamenhof i sobre l’homaranismo, la seva idea de la humanitat com una sola família.

Preguntes freqüents

Com es diuen «guerra» i «pau» en esperanto?

Milito i paco. Els adjectius són milita «militar» i paca «pacífic».

Quina diferència hi ha entre militisto i soldato?

Militisto és qualsevol que lluita com a professió o com a lleva. Soldato sol voler dir un membre sense graduació de l’exèrcit de terra, tot i que ReVo també el glossa com a militisto.

Com es diu «negociacions» en esperanto?

Intertrakti és negociar i intertraktado són les negociacions. Negoci vol dir fer negocis.

Com es diu «refugiat» en esperanto?

Rifuĝinto, de rifuĝi «posar-se a recer». Un rifuĝejo és un lloc de refugi.

Fonts

Si Esperantopedia t’ha ajudat, pots donar-hi suport.