Esperantopedia

Frases

Frases de conversa en esperanto: opinar i estar d’acord

Les frases curtes que mantenen viva una conversa: donar una opinió, estar d’acord, tornar a preguntar i acomiadar-se amb educació.

Actualitzat: 5 min de lectura

Per donar una opinió en esperanto digues Laŭ mi… «segons mi…» o Mi pensas, ke… «penso que…». Per estar-hi d’acord digues Mi konsentas o Vi pravas; per no estar-hi d’acord, Mi ne konsentas. Paraules petites com nu, do i ja fan que la conversa flueixi. Les frases estan agrupades segons el que vols fer; per a la salutació, l’acomiadament i les presentacions mira les salutacions i les frases bàsiques. A la columna de pronunciació la síl·laba tònica va en majúscules; sempre és la penúltima.

Donar una opinió

EsperantoPronunciacióCatalà
Laŭ mi…laŭ miSegons mi…
Mi pensas, ke…mi PEN-sas, kePenso que…
Mi opinias, ke…mi o-pi-NI-as, keOpino que…
Mi kredas, ke…mi KRE-das, keCrec fermament que…
Mi supozas, ke…mi su-PO-zas, keSuposo que…
Ŝajnas al mi, ke…ŜAJ-nas al mi, keEm sembla que…
Kion vi pensas pri tio?KI-on vi PEN-sas pri TI-oQuè en penses, d’això?

Els verbs tenen una força diferent. El ReVo defineix opinii com tenir una opinió o jutjar, i recull «opinii» com un dels sentits de pensi; per això Mi pensas, ke… és el «penso que» de cada dia. Kredi és més fort: el primer sentit del ReVo és una convicció ferma, i el sentit feble «suposo» el marca com evitinde, «que s’ha d’evitar». Per a una conjectura fes servir supozi (admetre una cosa provisionalment, sense prova segura) o ŝajni al (semblar). El PMEG tracta Laŭ mi com a equivalent de Mi opinias, ke….

Estar d’acord i no estar-hi

EsperantoPronunciacióCatalà
Mi konsentas.mi kon-SEN-tasHi estic d’acord.
Mi samopinias.mi sa-mo-pi-NI-asSoc de la mateixa opinió.
Vi pravas.vi PRA-vasTens raó.
Certe.CER-teCertament.
Jes ja!jes jaI tant!
Eble.E-blePotser.
Ne nepre.ne NE-preNo necessàriament.
Mi ne konsentas.mi ne kon-SEN-tasNo hi estic d’acord.
Mi pensas, ke vi eraras.mi PEN-sas, ke vi e-RA-rasPenso que t’equivoques.
Vi malpravas.vi mal-PRA-vasNo tens raó.
Tute ne.TU-te neDe cap manera.

Pravi és un verb. El ReVo el defineix com esti prava, «tenir raó», de manera que Vi pravas no necessita estas, i malpravi és «no tenir raó». També val l’adjectiu (Vi estas prava). Vi malpravas és molt directe; Mi pensas, ke vi eraras és més suau. Afegeix kun per a la persona i pri per al punt: Mi konsentas kun vi pri tio. El ReVo afegeix que konsenti és estar d’acord en un punt concret, sovint després d’una discussió.

Davant d’una pregunta negativa com Ĉu vi ne konsentas?, jes i ne es poden llegir de dues maneres, i el PMEG aconsella una oració curta: Jes, mi konsentas o Ne, mi ne konsentas. Mira preguntes i negació.

Tornar a preguntar i no entendre

EsperantoPronunciacióCatalà
Kion vi diris?KI-on vi DI-risQuè has dit?
Pardonu, mi ne komprenis.par-DO-nu, mi ne kom-PRE-nisPerdona, no ho he entès.
Ĉu vi povas ripeti?ĉu vi PO-vas ri-PE-tiHo pots repetir?
Bonvolu paroli pli malrapide.bon-VO-lu pa-RO-li pli mal-ra-PI-deParla més a poc a poc, si us plau.
Kion signifas la vorto "do"?KI-on sig-NI-fas la VOR-to doQuè vol dir la paraula «do»?
Kion vi volas diri per tio?KI-on vi VO-las DI-ri per TI-oQuè vols dir amb això?
Ĉu mi bone komprenis?ĉu mi BO-ne kom-PRE-nisHo he entès bé?

Ĉu vi povus…? «Podries…?» és una petició més cortesa, diu el PMEG. Mi ne komprenas i Kiel oni diras … en Esperanto? són a les frases bàsiques.

Mots de farciment i d’enllaç

ParaulaPronunciacióSignificatExemple
nunubé, auNu, ni vidu. «Bé, vegem-ho.»
hmhmuna pausa per pensarHm, mi ne scias. «Hm, no ho sé.»
dododoncs, així quePluvas, do ni restu hejme. «Plou, així que quedem-nos a casa.»
jajaen efecte, al cap i a la fiVi ja scias tion. «Això ja ho saps.»
fakteFAK-tede fetFakte, mi ne ŝatas kafon. «De fet, no m’agrada el cafè.»
tamenTA-mentanmateix, malgrat totEstas malfrue, sed mi tamen venos. «És tard, però vindré igualment.»
ĉu ne?ĉu neoi que sí?La vetero estas bela, ĉu ne? «Fa un temps preciós, oi?»
alivortea-li-VOR-tedit d’una altra maneraAlivorte, vi ne konsentas. «Dit d’una altra manera, no hi estàs d’acord.»
ekzempleek-ZEM-pleper exempleMi ŝatas fruktojn, ekzemple pomojn. «M’agrada la fruita, per exemple les pomes.»

Tres d’aquestes paraules són fàcils d’usar malament:

  • Ja no és «sí». Jes respon una pregunta; ja va dins de l’oració i subratlla que és veritat (PMEG). Pot reforçar una negació (Mi ja ne diris tion! «Això, certament, no ho he dit!») o concedir un punt abans de sed: Li ja estas afabla, sed mi ne fidas lin. «És amable, sí, però no me’n fio.» Jes ja! és el sí enfàtic. Compte amb el català: el nostre «ja» es pronuncia amb [ʒ] (en valencià, [dʒ]); en esperanto ja es pronuncia amb la j de jes, com la i de «iode».
  • Do fa dues feines, diu el PMEG: marca una conclusió («doncs») i dona èmfasi a preguntes i ordres: Kio do okazis? «Què va passar, doncs?», Venu do! «Vine, home!»
  • Nu és una interjecció per a tot. El PMEG en recull nou usos, des de la impaciència i el consentiment fins al dubte, la resignació i el tancament d’una conversa; el to ho decideix. No el confonguis amb el «nu» català (despullat). Mira les interjeccions per a nu, ha, ho i hm, i les conjuncions per a tamen.

Canviar de tema i acabar una conversa

EsperantoPronunciacióCatalà
Parenteze…pa-ren-TE-zePer cert…
Cetere…ce-TE-reA més…
Ni ŝanĝu la temon.ni ŜAN-ĝu la TE-monCanviem de tema.
Mi devas foriri.mi DE-vas fo-RI-riHe de marxar.
Estis plezuro paroli kun vi hodiaŭ.ES-tis ple-ZU-ro pa-RO-li kun vi ho-DI-aŭHa estat un plaer parlar amb tu avui.
Dankon pro la agrabla konversacio.DAN-kon pro la a-GRA-bla kon-ver-sa-CI-oGràcies per la conversa tan agradable.

El ReVo defineix parenteze com un incís explicatiu i tradueix cetere («a més, d’altra banda») amb l’alemany übrigens, «per cert». Per acomiadar-te, mira les salutacions.

Trucades i missatges

EsperantoPronunciacióCatalà
Saluton! / Halo! / Ha lo!sa-LU-ton / HA-lo / ha loHola! (en agafar una trucada)
Mi estas Maria. Kun kiu mi parolas?mi ES-tas ma-RI-a kun KI-u mi pa-RO-lasSoc la Maria. Amb qui parlo?
Kiu parolas?KI-u pa-RO-lasQui parla?
Ĉu mi povas paroli kun Petro?ĉu mi PO-vas pa-RO-li kun PE-troPuc parlar amb en Pere?
Momenton, mi vokos lin.mo-MEN-ton, mi VO-kos linUn moment, el crido.
Ĉu mi povas lasi mesaĝon?ĉu mi PO-vas LA-si me-SA-ĝonPuc deixar un missatge?
Mi telefonos al vi poste.mi te-le-FO-nos al vi POS-teEt trucaré més tard.
Mi sendos al vi mesaĝon.mi SEN-dos al vi me-SA-ĝonT’enviaré un missatge.

El ReVo recull hola i halo com a salutació telefònica. Afegeix que els autors del PIV suggereixen l’escriptura ha lo per evitar la confusió amb halo «sala», i que una guia d’ús que cita prefereix Saluton!. Per a «tornar la trucada», revoki és una trampa. Alguns parlants l’usen així (Tatoeba #542287), però el ReVo el defineix com cridar algú o alguna cosa perquè torni a un lloc, o declarar una cosa nul·la, no com tornar una trucada. Digues Mi telefonos al vi poste, o Mi retelefonos, que segueix el patró del PMEG per a re- (saluti → resaluti, «tornar la salutació»); el ReVo no té entrada per a retelefoni. Mira els prefixos.

ParaulaPronunciacióSignificat
mesaĝome-SA-ĝomissatge, també de la bústia de veu
tekstmesaĝotekst-me-SA-ĝomissatge de text (SMS)
retmesaĝoret-me-SA-ĝomissatge de correu electrònic
tujmesaĝilotuj-me-sa-ĜI-loprograma de missatgeria instantània
mesaĝime-SA-ĝienviar un missatge: Mi mesaĝos al vi.

El ReVo té entrades per a mesaĝo, retmesaĝo, tujmesaĝilo i mesaĝi; fa servir tekstmesaĝo només en un exemple.

Cortesia en una discussió

EsperantoPronunciacióCatalà
Pardonu, ke mi interrompas.par-DO-nu, ke mi in-ter-ROM-pasPerdona que t’interrompi.
Ĉu mi rajtas aldoni ion?ĉu mi RAJ-tas al-DO-ni I-onPuc afegir una cosa?
Bonvolu lasi min fini.bon-VO-lu LA-si min FI-niDeixa’m acabar, si us plau.
Mi respektas vian opinion, sed…mi res-PEK-tas VI-an o-pi-NI-on, sedRespecto la teva opinió, però…
Mi komprenas vian vidpunkton, sed…mi kom-PRE-nas VI-an vid-PUNK-ton, sedEntenc el teu punt de vista, però…
Eble mi eraras.E-ble mi e-RA-rasPotser m’equivoco.

El ReVo defineix interrompi com aturar el discurs d’algú parlant un mateix, i rajti com tenir permís, de manera que Ĉu mi rajtas…? demana vènia. Pardonu, bonvolu i Ĉu vi povus…? s’expliquen a les frases de cortesia. Aprèn cinc o sis frases cada vegada i digues-les en veu alta; més consells a com aprendre esperanto.

Preguntes freqüents

Com es diu «hi estic d’acord» en esperanto?

Mi konsentas (mi kon-SEN-tas), o Mi samopinias. Afegeix kun vi per a la persona i pri tio per al punt. «No hi estic d’acord» és Mi ne konsentas.

Com es diu «penso» en esperanto?

Mi pensas, ke… és l’opció de cada dia; Mi opinias, ke… i Laŭ mi… expressen un parer. Mi kredas, ke… vol dir convicció ferma, i el ReVo desaconsella usar-lo per a un «suposo» suau.

És correcte «vi pravas»?

Sí. Pravi és un verb que vol dir «tenir raó» (ReVo), de manera que Vi pravas és correcte, i també Vi estas prava. El contrari és Vi malpravas.

Què volen dir nu, do i ja?

Nu és «bé» o «au», do és «doncs» o un èmfasi en preguntes i ordres, i ja subratlla que una cosa és veritat. Ja no és «sí»; això és jes.

Com es contesta el telèfon en esperanto?

Saluton! o Halo! (també escrit Ha lo!). Per preguntar qui truca, digues Kun kiu mi parolas?

Fonts

Si Esperantopedia t’ha ajudat, pots donar-hi suport.