Rutina diària en esperanto: verbs de cada dia

Un dia en esperanto comença amb vekiĝi «despertar-se» i acaba amb enlitiĝi «ficar-se al llit». Entremig et rentes (lavi sin), et vesteixes (vestiĝi), menges (matenmanĝi, tagmanĝi, vespermanĝi) i treballes (labori). La majoria dels verbs del matí i del vespre segueixen un de dos patrons: el reflexiu sin per al que et fas a tu mateix, o el sufix -iĝ- per a un canvi que et passa a tu. Les guies de pronunciació divideixen les paraules en síl·labes, amb la síl·laba tònica en majúscules.

#Al matí: despertar-se, rentar-se, vestir-se

Veki o vekiĝi? Veki desperta una altra persona, vekiĝi és el que et passa a tu: La vekhorloĝo vekas min, kaj mi vekiĝas. – «El despertador em desperta, i jo em desperto.» Un simple Mi vekis je la sesa és incorrecte; mira -ig- i -iĝ-.

Duŝi sin o duŝiĝi? El ReVo dona totes dues en una sola entrada, «duŝiĝi, sin duŝi», com a «rentar-se amb una dutxa». No en prefereix cap, i el PMEG no les esmenta, així que usa la que vulguis. El mateix val per a bani sin i baniĝi.

Vestiĝi és la forma regular amb -iĝ- de vesti «vestir» (la recull l’ESPDIC). No la busquis al ReVo: l’entrada vestiĝo que hi ha és una altra paraula, que vol dir «vestigi». Hi ha més paraules de roba a la pàgina de roba.

#Durant el dia

Tagmanĝi i els altres verbs d’àpats estan marcats tr al ReVo, de manera que el menjar pot ser l’objecte: Mi tagmanĝis supon. – «He dinat sopa.» Les habitacions, els mobles i els electrodomèstics són a la pàgina de casa i llar.

#Al vespre i a la nit

Tres verbs cobreixen la son, i alguns més omplen els buits.

El PMEG explica ekdormi com «començar a dormir, adormir-se»; el prefix ek- afegeix un inici sobtat (prefixos). El ReVo defineix endormiĝi com el pas a l’estat de son, de manera que els dos són molt propers. Enlitiĝi només vol dir ficar-se al llit. Per a un desig de bona nit mira salutacions.

#Amb quina freqüència i quan

Exemples: Mi ĉiam matenmanĝas je la sepa. – «Sempre esmorzo a les set.» Li kutime legas vespere. – «Normalment llegeix al vespre.» Ŝi neniam laboras dimanĉe. – «Ella no treballa mai els diumenges.» Fixa’t que en esperanto no hi ha doble negació com en català («no treballa mai»): neniam ja nega. Per al rellotge, les dates i més paraules de freqüència mira hora i dates.

#Sin i -iĝ-: actuar sobre un mateix

L’esperanto té dues eines per a «m’ho faig a mi mateix». La primera és el pronom reflexiu sin, que representa el subjecte quan el subjecte és li, ŝi, ĝi, ili o un nom. Per a mi, ni i vi es repeteix el mateix pronom (pronoms). En català passa una cosa semblant amb «em, et, es, ens, us»: Mi lavas min és «em rento», però en tercera persona el català usa sempre «es», com sin en esperanto.

Sin no és mai el subjecte: Si lavas és incorrecte (PMEG). Amb una part del cos, el PMEG tracta Mi lavas al mi la manojn i Mi lavas miajn manojn com a equivalents; al mi indica de qui són les mans.

La segona eina és el sufix -iĝ-, que converteix un verb en un verb sense objecte (-ig- i -iĝ-). Forma vekiĝi a partir de veki, vestiĝi de vesti i duŝiĝi de duŝi. A partir d’una expressió de lloc forma ellitiĝi («fora del llit») i enlitiĝi («dins el llit») (PMEG). Per a rentar-se i vestir-se, les dues maneres s’assemblen en significat; el PMEG observa que un verb amb -iĝ- presenta l’acció com si passés més o menys per si sola. Els possessius segueixen la mateixa regla: sia vol dir «el seu propi» del subjecte (Li lavas sian vizaĝon.), lia el d’algú altre.

#Un dia explicat en present i en passat

Els verbs no canvien segons la persona: mi, li, ili lavas. El present acaba en -as; el passat el substitueix per -is (verbs). Tota la resta es queda igual.

Per al demà, usa -os: Morgaŭ mi vekiĝos je la sesa. – «Demà em despertaré a les sis.» Les paraules del cos per a la dutxa i el raspall són a la pàgina de cos i salut.

#Preguntes freqüents

#Com es diu «em desperto a les set» en esperanto?

Mi vekiĝas je la sepa. Usa vekiĝi, no veki, perquè no despertes ningú més. Amb despertador: La vekhorloĝo vekas min je la sepa.

#Com es diu «dutxar-se» en esperanto?

Duŝi sin o duŝiĝi; el ReVo les recull totes dues i no en prefereix cap. Mi duŝas min ĉiumatene. – «Em dutxo cada matí.»

#Quina diferència hi ha entre ellitiĝi i leviĝi?

Ellitiĝi és concret: deixes el llit (ReVo). Leviĝi és més ampli: també vol dir pujar (La suno leviĝas.) i posar-se dret d’una cadira, i és habitual per a llevar-se al matí.

#Quina diferència hi ha entre dormi, ekdormi i endormiĝi?

Dormi és estar adormit. Ekdormi i endormiĝi volen dir tots dos adormir-se; ek- remarca l’inici sobtat. Enlitiĝi només és anar al llit.

#Fonts

• ReVo: veki, vekiĝi, lito, ellitiĝi, enlitiĝi, levi, leviĝi, duŝi, duŝiĝi, bani, baniĝi, lavi, razi, kombi, brosi, dentobroso, vesti, senvestiĝi, vestiĝo
• ReVo: manĝi, matenmanĝi, tagmanĝi, vespermanĝi, dormi, endormiĝi, dormeti, maldormi, spekti, televidi, labori, aĉeti, kuiri, purigi, vazaro, kuŝiĝi, vekhorloĝo, kutimi, ofte, foje, neniam
• PMEG: IĜ (ellitiĝi, enlitiĝi, senvestiĝi), EK (ekdormi), Si en simplaj frazoj, Verboj kun al-komplemento (lavi), Mallongigitaj frazoj (Mi vekiĝis je la sepa horo…), E-vortoj: bazaj reguloj (matene)
• ESPDIC: vestiĝi, duŝi sin, ĉiumatene, ĉiutage, kutime