Esperantopedia

Frases

Falsos amics en esperanto: 44 paraules enganyoses

Quaranta-quatre paraules d’esperanto que semblen angleses però no ho són, cadascuna amb la paraula correcta per al sentit que busques.

Actualitzat: 5 min de lectura

Un fals amic en esperanto és una paraula que s’assembla a una paraula d’una altra llengua però vol dir una altra cosa. L’exemple més conegut és eventuale, que vol dir «potser» o «possiblement», no «finalment» (l’anglès eventually). Les taules següents recullen 44 paraules d’aquest tipus, agrupades per classes i comprovades amb el diccionari Reta Vortaro (ReVo). Com que l’anglès és la llengua que més sovint fa ensopegar, la columna Sembla dona la paraula anglesa que ve al cap; Vol dir de debò és el sentit en esperanto, i Digues en lloc seu dona la paraula d’esperanto per al sentit de la paraula anglesa. Més avall trobaràs també els falsos amics que et poden sortir al camí parlant català.

Adjectius i adverbis

EsperantoSembla (anglès)Vol dir de debòDigues en lloc seu
eventualeeventuallypossiblement, potserfine «al final», finfine «per fi»
efektivaeffectivereal, efectiu en els fetsefika «eficaç»
ĝentilagentleeducat, cortèsmilda «suau, dolç»
fierafierceorgullósferoca «ferotge»
larĝalargeamplegranda «gran»
veraveryveritable, realtre «molt»
dododoncs, per tantfari «fer»

L’esperanto no té un verb auxiliar «do»: una pregunta de sí o no comença amb ĉu, com a Ĉu vi ŝatas kafon? – «T’agrada el cafè?»

Substantius

EsperantoSembla (anglès)Vol dir de debòDigues en lloc seu
fabrikofabricfàbricaŝtofo, teksaĵo «teixit, tela»
gimnaziogyminstitut (ensenyament secundari)gimnastikejo «gimnàs»
magazenomagazinemagatzem, gran magatzemmagazino, revuo «revista»
romanoRomannovel·laroma «romà» (adjectiu)
kortocourtpatitribunalo, kortumo «tribunal»
tabulotabletauler, posttablo «taula»
kampocampcamp (terreny de conreu o d’esport)tendaro «campament»
hazardohazardatzardanĝero, risko «perill, risc»
infanoinfantnen, infantbebo «nadó»
biletobillbitllet, entradakalkulo «compte a pagar», fakturo «factura»
benzinobenzenebenzinabenzeno «benzè»
pastopastamassa, pastapastaĵo, nudeloj «pasta alimentària»
sortosortsort, destíspeco «tipus, mena»
atencoattentionatemptat, agressióatento «atenció»
vestovestroba, peça de vestirveŝto «armilla»

ReVo recull un segon romano per a «habitant de Roma», així que l’adjectiu roma és la paraula més segura per a «romà». Un ciutadà de la Roma antiga és un romiano. Trobaràs més paranys amb la roba a la pàgina de roba.

Verbs

EsperantoSembla (anglès)Vol dir de debòDigues en lloc seu
atendiattendesperarĉeesti «assistir a, ser present a»
restirestquedar-se, romandreripozi «descansar»
demandidemandpreguntarpostuli «exigir»
kontrolicontrolcomprovar, verificarregi, stiri «controlar, dominar»
konkuriconcurcompetirkonsenti «coincidir, estar d’acord»
ĉasichasecaçarpostkuri «córrer darrere, perseguir»

El substantiu resto sí que vol dir «el que sobra, la resta»: només el verb és un fals amic. Atendi porta l’objecte directament, sense cap paraula per a «per»: Mi atendas la buson – «Espero l’autobús.»

Paraules que només coincideixen en part

Aquestes paraules comparteixen alguna cosa amb la paraula anglesa que s’hi assembla, però la coincidència és parcial.

EsperantoSembla (anglès)Vol dir de debòDigues en lloc seu
aktualaactuald’actualitat, d’interès del moment; «real, efectiu» només com a terme tècnicreala, vera, fakta «real, efectiu»
simpatiasympatheticagradable, simpàtic; també ben disposat envers algúkompatema «compassiu»
komunacommoncompartit (komuna amiko «un amic en comú»)ordinara «corrent, ordinari»
oficoofficecàrrec, deure, funcióoficejo «oficina (el lloc)»
kolegiocollegecos de col·legues; també un institut o un centre d’ensenyament secundari de nivell inferioraltlernejo, universitato «centre d’estudis superiors, universitat»
studentostudentestudiant d’ensenyament superiorlernanto «alumne, estudiant»
glasoglassgotvitro «vidre (el material)»
argumentoargumentlínia de raonamentkverelo, disputo «baralla, disputa»
frazophrasefrase completa, oracióvortgrupo, frazparto «locució, sintagma»
ĵurnalojournaldiari (periòdic), butlletí de notíciestaglibro «dietari», revuo «revista»
revuoreviewrevista o publicació periòdica sobre un temarecenzo «ressenya (crítica)»
kontesticontestdiscutir, impugnar una afirmaciókonkurso «concurs», konkuri «competir»
oferioffersacrificar, renunciar a una cosa de valoroferti, proponi «oferir, proposar»
pretendipretendafirmar, reclamar com a dretŝajnigi «fingir»
ekspediexpediteenviar, despatxarrapidigi «accelerar»
rezigniresignrenunciar a una pretensió, esperança o dreteksiĝi, demisii «dimitir d’un càrrec»

Algunes notes sobre la taula:

  • Aktuala: el quart sentit de ReVo, marcat com a terme científic, és «real, efectiu», com a aktuala malfinio «infinit actual» en matemàtiques. En l’esperanto quotidià aktuala vol dir «d’actualitat, d’interès del moment». ReVo desaconsella usar-lo en el sentit simple de «present, actual»: digues nuna (la nuna jaro «l’any actual»).
  • Frazo: una frazo és una frase completa. PMEG la defineix com una fila de paraules que expressen juntes un pensament. L’observació de ReVo diu que el «sintagma nominal» s’ha de dir substantiva grupo, no «substantiva frazo».
  • Oferi: les glosses angleses de ReVo inclouen «offer», però una observació sobre un dels sentits, proper al francès offrir, recomana oferti o proponi.
  • Kontesti: «contest» amb el sentit de «discutir» (contestar un resultat) hi encaixa. «Un concurs» no.
  • Studento: per a un nen a l’escola, digues lernanto. Més sobre les paraules de l’escola.

Paraules semblants que no fallen

No totes les paraules semblants són una trampa. Les definicions de ReVo coincideixen amb l’anglès per a ekzameno «examen», preciza «precís», sensacia «sensacional», konkurso «competició», prudenta «prudent, assenyat» i tablo «taula».

Els falsos amics en frases

EsperantoCatalà
Eventuale mi venos morgaŭ.Potser vindré demà.
Ni fine trovis la domon.Finalment vam trobar la casa.
Ŝi demandis, kie estas la stacidomo.Va preguntar on és l’estació.
Li restos hejme hodiaŭ.Avui es quedarà a casa.
Mi legis interesan romanon.He llegit una novel·la interessant.
La fabriko produktas ŝtofon.La fàbrica produeix teixit.
Ana kaj mi havas komunan amikon.L’Ana i jo tenim un amic en comú.

Per què existeixen aquests falsos amics?

L’esperanto va prendre la major part de les arrels del llatí i de les llengües romàniques, amb l’alemany i altres, i una arrel sol conservar el sentit que hi té. L’anglès va manllevar paraules emparentades de les mateixes famílies fa molt de temps, i els seus sentits van derivar. A la nostra anàlisi de l’origen de les paraules, el llatí figura com a font del 45 % i el francès del 42 % de les 843 arrels freqüents amb dades etimològiques.

Wiktionary fa remuntar demandi al francès demander «preguntar», larĝa al francès large «ample», ĉasi al francès chasser «caçar», fiera al francès fier «orgullós» i gimnazio a l’alemany Gymnasium. ReVo tradueix eventuale com el francès éventuellement i l’alemany eventuell, que també volen dir «possiblement». Si saps francès o alemany, algunes d’aquestes et semblaran menys estranyes.

Falsos amics per a qui parla català

El català comparteix l’origen llatí de moltes arrels, per això moltes paraules d’esperanto et resulten familiars: fabriko «fàbrica», benzino «benzina», bileto «bitllet», infano «infant», simpatia «simpàtic» i eventuale (el català eventual vol dir «que pot ser o no ser») són, per a tu, amics de veritat. Vigila, en canvi, amb gimnazio, que no és un «gimnàs» sinó un institut d’ensenyament secundari; amb romano, que és una novel·la i no un «romà»; amb atendi, que vol dir «esperar» i no l’«atendre» català; i amb kontesti, que vol dir «discutir, impugnar» i no «contestar» en el sentit de respondre.

Com evitar els falsos amics

  • Busca al diccionari qualsevol paraula que et sembli coneguda: mostra el sentit, l’estructura de la paraula i un exemple.
  • Aprèn primer les paraules quotidianes amb les 100 paraules més freqüents, i comprova aquí cada nova paraula semblant.
  • Usa els sufixos per arribar al sentit que busques. Ofico + -ej- «lloc» dona oficejo «oficina», pasto + -aĵ- dona pastaĵo «plat de pasta» i tendo «tenda» + -ar- «grup» dona tendaro «campament». Mira els sufixos.
  • Compara les teves pròpies relliscades amb els errors habituals.

Preguntes freqüents

Què és un fals amic en esperanto?

És una paraula d’esperanto que s’assembla a una paraula de la teva llengua però té un altre sentit. Per a qui parla anglès, per exemple, eventuale «possiblement», romano «novel·la» i demandi «preguntar»; per a qui parla català, gimnazio «institut» i atendi «esperar».

Eventuale vol dir «finalment»?

No. ReVo tradueix eventuale com a «possiblement, potser». Per a «finalment» usa fine («al final») o finfine («per fi»).

Com es diu «en realitat» en esperanto?

Usa fakte «de fet, en realitat» o vere «de debò». No usis aktuala, que vol dir «d’actualitat».

Com puc comprovar si una paraula d’esperanto vol dir el que penso?

Busca-la al diccionari abans d’usar-la i llegeix la definició, no només la glossa. ReVo dona definicions en esperanto i sovint afegeix una observació quan algú pot ser induït a error.

Fonts

Si Esperantopedia t’ha ajudat, pots donar-hi suport.